Andryala integrifolia és una planta herbàcia de la família Asteraceae, molt estesa per la regió mediterrània. Es troba al sud-oest d'Europa, regió mediterrània i Macaronèsia, a les cunetes de camins, cultius i herbassars a ple sol. Andryala és un nom genèric amb derivació dubtosa. Potser procedent del grec aner, andros, que significa 'mascle' i «hyalos», que significa 'cristall'.[2] Andryala integrifolia fou descrita per Carl Linné i publicada en Species Plantarum 2: 808, 1753.[3]
És una planta herbàcia, d'uns 40 a 50 cm com a màxim, molt estesa per la regió mediterrània. Com a curiositat i a diferència d'altres asteràcies, presenta làtex. Les fulles són alternes, d'uns dos cm de gruix per 6 o 7 cm de longitud, dentades i tomentoses o cobertes de pèls. Són les pubescències vellutades les que donen aquest aspecte blanquinós a aquesta planta. Les flors formen capítols en corimbes de color groc. Totes les flors del capítol tenen ambdós sexes, són hermafrodites. L'embolcall o involucre de la flor és format per bràctees lanceolades, amb pèls una mica més visibles que els de la tija. En la varietat floccosa, endemisme de l'illa de Gran Canària, les flors tot just sí que sobrepassen les bràctees de l'involucre, però en la integrifolia són d'un terç de la seva grandària aproximadament. Totes les flors del capítol són ligulades, no sols les de l'extrem. Aquestes acaben en cinc dents, són quinquedentades. Les lígules de l'extrem tenen en el centre una línia longitudinal de color morat. El fruit, com la gran part de les compostes, té pèls verdosos.
Corimbe
Tall
Calze
Capítol
Flor
Inflorescència
Andryala integrifolia és una planta herbàcia de la família Asteraceae, molt estesa per la regió mediterrània. Es troba al sud-oest d'Europa, regió mediterrània i Macaronèsia, a les cunetes de camins, cultius i herbassars a ple sol. Andryala és un nom genèric amb derivació dubtosa. Potser procedent del grec aner, andros, que significa 'mascle' i «hyalos», que significa 'cristall'. Andryala integrifolia fou descrita per Carl Linné i publicada en Species Plantarum 2: 808, 1753.
És una planta herbàcia, d'uns 40 a 50 cm com a màxim, molt estesa per la regió mediterrània. Com a curiositat i a diferència d'altres asteràcies, presenta làtex. Les fulles són alternes, d'uns dos cm de gruix per 6 o 7 cm de longitud, dentades i tomentoses o cobertes de pèls. Són les pubescències vellutades les que donen aquest aspecte blanquinós a aquesta planta. Les flors formen capítols en corimbes de color groc. Totes les flors del capítol tenen ambdós sexes, són hermafrodites. L'embolcall o involucre de la flor és format per bràctees lanceolades, amb pèls una mica més visibles que els de la tija. En la varietat floccosa, endemisme de l'illa de Gran Canària, les flors tot just sí que sobrepassen les bràctees de l'involucre, però en la integrifolia són d'un terç de la seva grandària aproximadament. Totes les flors del capítol són ligulades, no sols les de l'extrem. Aquestes acaben en cinc dents, són quinquedentades. Les lígules de l'extrem tenen en el centre una línia longitudinal de color morat. El fruit, com la gran part de les compostes, té pèls verdosos.
