dcsimg

Bufalaga hirsuta ( Catalan; Valencian )

provided by wikipedia CA
 src=
Flors fotografiades a Còrsega.
 src=
Bufalaga hirsuta
 src=
Exemplar fotografiat a la província de Crotona (Calàbria, Itàlia).

La bufalaga hirsuta, pala/palma marina o palmerina (Thymelaea hirsuta) és una espècie de planta pertanyent a la família de les timeleàcies.

Etimologia

Del grec thymeláia = planta de baies laxants (mot compost de thýmos = farigola i eláia = olivera) i del llatí hirsuta = eriçada de pèls.[2]

Descripció

  • Arbust baix (de 0,40 m a poc més d'1 m).
  • Molt ramificat, amb les branques arquejades i pèndules i les més joves amb un toment blanquinós.
  • Fulles petites de 2 a 4 mm de llargària, bastant gruixudes, còncaves (en forma de cullera), molt tormentoses per l'anvers i verdes pel revers. Es disposen imbricades i acostades a les branques.
  • Flors grogoses, de vegades hermafrodites i sovint unisexuals. Les femelles amb pistil i sense estams i les masculines amb 8 estams i un pistil rudimentari. Són molt menudes, amb el periant de 4 o 5 mm i reunides en grupets de 2 a 5. Floreix de l'octubre fa l'abril.
  • Fruit en núcula ovoide, sense pèls, inclòs dins el calze persistent.[3]

Hàbitat

Es troba en el domini de les màquies litorals (platges i arenys litorals), als erms interiors de les contrades mediterrànies molt eixutes i a l'espinar d'arçot i margalló (com ara, a Alacant).[4][3]

Distribució geogràfica

Viu a tot el litoral dels Països Catalans: des del Rosselló fins al Baix Segura i les illes Balears,[5] encara que és rara en algunes comarques (com ara, el Maresme).[6][7][8][9][10][11][12][13][14][15] També es troba a l'Àfrica del Nord[16] i a la costa mediterrània de la península Ibèrica fins a Cadis i l'Algarve.[17][3][18][19][20]

Toxicitat

Conté substàncies altament tòxiques (i potencialment cancerígenes) car un simple contacte amb elles a la pell o les membranes mucoses pot causar una reacció inflamatòria intensa.[21]

Referències

  1. Flora Europaea (anglès)
  2. Romero, P., 2002. An etymological dictionary of taxonomy. Madrid.
  3. 3,0 3,1 3,2 Pascual, Ramon, 2005: Guia dels arbustos dels Països Catalans. Col·lecció Pòrtic Natura, núm. 10. Barcelona. ISBN 84-7306-504-2.
  4. Enciclopèdia Catalana (anglès)
  5. Llorens, L., 1979. Nueva contribución al conocimiento de la flora balear. Mediterránea, Ser. Biol. 3: 101-122.
  6. Juan, A. & Crespo, M.B., 2003. Flora y vegetación de la Sierra del Cid (Alicante). Universitat d'Alacant.
  7. Franquesa Codinach, T., 1995. El Paisatge vegetal de la península del Cap de Creus. Arxius de les Seccions de Ciències, CIX; Institut d'Estudis Catalans, Barcelona.
  8. Curcó Masip, A., 2007. Flora vascular del delta de l'Ebre. Col·lecció Tècnica 1. Gen. Catalunya. Dprt. Medi i Habitatge. Parc Natural del Delta de l'Ebre.
  9. Costa,M. & Mansanet,J., 1981. Los ecosistemas dunares levantinos: La Dehesa de la Albufera de Valencia. Anales Jard. Bot. Madrid 37(2): 277-299.
  10. Batalla, E. & Masclans,F., 1950. Catálogo de las plantas observadas en la cuenca de Gaià (Tarragona). Collect. Bot. (Barcelona) 2: 343-429.
  11. Bech,J. & Hernández, A.M., 1976. Estudios sobre suelos y vegetación del Delta del Llobregat. Collect. Bot. (Barcelona) 10: 31-105.
  12. Boisset,F., 1985. Introducción al estudio fito-ecológico de las comunidades halófilas del delta del Ebro. Collect. Bot. (Barcelona) 16: 187-207.
  13. Borja Carbonell, J., 1951. Estudio fitográfico de la Sierra de Corbera (Valencia). Anales Jard. Bot. Madrid 9: 361-483.
  14. Bolos, O. & Vigo, J., 1984. Flora vascular i vegetació de les Illes Medes. A: J. Ros, I. Olivella & J.M. Gili (eds.). Els sistemes naturals de les Illes Medes. Inst. Estud. Catalans (Arx. sec. Cienc. 73).
  15. Bolòs,O. de & Vigo, J., 1979. Observacions sobre la flora dels Països Catalans. Collect. Bot. (Barcelona) 11: 25-89.
  16. Jesus Charco, 2001: Guía de los árboles y arbustos del norte de África. AECI, Madrid.
  17. GBIF (anglès)
  18. Cabezudo, B., Pérez Latorre, A.V., Navas Fernández, D., Gavira, Ó. & Caballero, G., 2005. Contribución al conocimiento de la flora del Parque Natural de las Sierras Tejeda, Almijara y Alhama (Málaga-Granada, España). Acta Bot. Malacitana 30: 55-110.
  19. Esteve Chueca,F. & Esteve Raventós,F., 1986. Catálogo de especies y comunidades vegetales de Isla Grosa (Murcia, España). Lazaroa 9: 333-338.
  20. Alcaraz Ariza,F., Garre Belmonte,M. & Sánchez Gómez, P., 1985. Catálogo de la flora cormofítica de los sistemas de dunas litorales comprendidos entre Santa Pola y Calblanque (SE de España). Anales Biol., Fac. Biol., Univ. Murcia 6: 79-87.
  21. Gavin Brooks, A. Tudor Evans, Alastair Aitken, Fred J. Evans, Abdul-Fattah M. Rizk, Fisal M. Hammouda, Mustafa M. El-Missiry i Shams E. Ismailii. "Daphnane diterpenes of Thymelaea hirsuta". A: Phytochemistry, vol. 29, núm. 7, 1990.


Bibliografia

  • Arroyo, J., 1988. Atributos florales y fenología de la floración en matorrales del sur de España. Lagascalia 15(1): 43-78.
  • Arroyo, J., 1990. Ritmos climáticos y de floración en matorrales del SW de España. Lagascalia 16(1): 25-50.
  • Daniel Jeanmonod & Jacques Gamisans, 2007: Flora Corsica, Edisud. ISBN 978-2-7449-0662-6.
  • Seidel, Denkwart, 2002: Blumen am Mittelmeer. Munic. ISBN 3-4051-6294-7.


Enllaços externs

En altres projectes de Wikimedia:
Commons
Commons (Galeria)
Commons
Commons (Categoria) Modifica l'enllaç a Wikidata
license
cc-by-sa-3.0
copyright
Autors i editors de Wikipedia
original
visit source
partner site
wikipedia CA

Bufalaga hirsuta: Brief Summary ( Catalan; Valencian )

provided by wikipedia CA
 src= Flors fotografiades a Còrsega.  src= Bufalaga hirsuta  src= Exemplar fotografiat a la província de Crotona (Calàbria, Itàlia).

La bufalaga hirsuta, pala/palma marina o palmerina (Thymelaea hirsuta) és una espècie de planta pertanyent a la família de les timeleàcies.

license
cc-by-sa-3.0
copyright
Autors i editors de Wikipedia
original
visit source
partner site
wikipedia CA