La bufalaga hirsuta, pala/palma marina o palmerina (Thymelaea hirsuta) és una espècie de planta pertanyent a la família de les timeleàcies.
Etimologia
Del grec thymeláia = planta de baies laxants (mot compost de thýmos = farigola i eláia = olivera) i del llatí hirsuta = eriçada de pèls.[2]
Descripció
-
Arbust baix (de 0,40 m a poc més d'1 m).
- Molt ramificat, amb les branques arquejades i pèndules i les més joves amb un toment blanquinós.
- Fulles petites de 2 a 4 mm de llargària, bastant gruixudes, còncaves (en forma de cullera), molt tormentoses per l'anvers i verdes pel revers. Es disposen imbricades i acostades a les branques.
- Flors grogoses, de vegades hermafrodites i sovint unisexuals. Les femelles amb pistil i sense estams i les masculines amb 8 estams i un pistil rudimentari. Són molt menudes, amb el periant de 4 o 5 mm i reunides en grupets de 2 a 5. Floreix de l'octubre fa l'abril.
- Fruit en núcula ovoide, sense pèls, inclòs dins el calze persistent.[3]
Hàbitat
Es troba en el domini de les màquies litorals (platges i arenys litorals), als erms interiors de les contrades mediterrànies molt eixutes i a l'espinar d'arçot i margalló (com ara, a Alacant).[4][3]
Distribució geogràfica
Viu a tot el litoral dels Països Catalans: des del Rosselló fins al Baix Segura i les illes Balears,[5] encara que és rara en algunes comarques (com ara, el Maresme).[6][7][8][9][10][11][12][13][14][15] També es troba a l'Àfrica del Nord[16] i a la costa mediterrània de la península Ibèrica fins a Cadis i l'Algarve.[17][3][18][19][20]
Toxicitat
Conté substàncies altament tòxiques (i potencialment cancerígenes) car un simple contacte amb elles a la pell o les membranes mucoses pot causar una reacció inflamatòria intensa.[21]
Referències
-
↑ Flora Europaea (anglès)
-
↑ Romero, P., 2002. An etymological dictionary of taxonomy. Madrid.
-
↑ 3,0 3,1 3,2 Pascual, Ramon, 2005: Guia dels arbustos dels Països Catalans. Col·lecció Pòrtic Natura, núm. 10. Barcelona. ISBN 84-7306-504-2.
-
↑ Enciclopèdia Catalana (anglès)
-
↑ Llorens, L., 1979. Nueva contribución al conocimiento de la flora balear. Mediterránea, Ser. Biol. 3: 101-122.
-
↑ Juan, A. & Crespo, M.B., 2003. Flora y vegetación de la Sierra del Cid (Alicante). Universitat d'Alacant.
-
↑ Franquesa Codinach, T., 1995. El Paisatge vegetal de la península del Cap de Creus. Arxius de les Seccions de Ciències, CIX; Institut d'Estudis Catalans, Barcelona.
-
↑ Curcó Masip, A., 2007. Flora vascular del delta de l'Ebre. Col·lecció Tècnica 1. Gen. Catalunya. Dprt. Medi i Habitatge. Parc Natural del Delta de l'Ebre.
-
↑ Costa,M. & Mansanet,J., 1981. Los ecosistemas dunares levantinos: La Dehesa de la Albufera de Valencia. Anales Jard. Bot. Madrid 37(2): 277-299.
-
↑ Batalla, E. & Masclans,F., 1950. Catálogo de las plantas observadas en la cuenca de Gaià (Tarragona). Collect. Bot. (Barcelona) 2: 343-429.
-
↑ Bech,J. & Hernández, A.M., 1976. Estudios sobre suelos y vegetación del Delta del Llobregat. Collect. Bot. (Barcelona) 10: 31-105.
-
↑ Boisset,F., 1985. Introducción al estudio fito-ecológico de las comunidades halófilas del delta del Ebro. Collect. Bot. (Barcelona) 16: 187-207.
-
↑ Borja Carbonell, J., 1951. Estudio fitográfico de la Sierra de Corbera (Valencia). Anales Jard. Bot. Madrid 9: 361-483.
-
↑ Bolos, O. & Vigo, J., 1984. Flora vascular i vegetació de les Illes Medes. A: J. Ros, I. Olivella & J.M. Gili (eds.). Els sistemes naturals de les Illes Medes. Inst. Estud. Catalans (Arx. sec. Cienc. 73).
-
↑ Bolòs,O. de & Vigo, J., 1979. Observacions sobre la flora dels Països Catalans. Collect. Bot. (Barcelona) 11: 25-89.
-
↑ Jesus Charco, 2001: Guía de los árboles y arbustos del norte de África. AECI, Madrid.
-
↑ GBIF (anglès)
-
↑ Cabezudo, B., Pérez Latorre, A.V., Navas Fernández, D., Gavira, Ó. & Caballero, G., 2005. Contribución al conocimiento de la flora del Parque Natural de las Sierras Tejeda, Almijara y Alhama (Málaga-Granada, España). Acta Bot. Malacitana 30: 55-110.
-
↑ Esteve Chueca,F. & Esteve Raventós,F., 1986. Catálogo de especies y comunidades vegetales de Isla Grosa (Murcia, España). Lazaroa 9: 333-338.
-
↑ Alcaraz Ariza,F., Garre Belmonte,M. & Sánchez Gómez, P., 1985. Catálogo de la flora cormofítica de los sistemas de dunas litorales comprendidos entre Santa Pola y Calblanque (SE de España). Anales Biol., Fac. Biol., Univ. Murcia 6: 79-87.
-
↑ Gavin Brooks, A. Tudor Evans, Alastair Aitken, Fred J. Evans, Abdul-Fattah M. Rizk, Fisal M. Hammouda, Mustafa M. El-Missiry i Shams E. Ismailii. "Daphnane diterpenes of Thymelaea hirsuta". A: Phytochemistry, vol. 29, núm. 7, 1990.
Bibliografia
- Arroyo, J., 1988. Atributos florales y fenología de la floración en matorrales del sur de España. Lagascalia 15(1): 43-78.
- Arroyo, J., 1990. Ritmos climáticos y de floración en matorrales del SW de España. Lagascalia 16(1): 25-50.
- Daniel Jeanmonod & Jacques Gamisans, 2007: Flora Corsica, Edisud. ISBN 978-2-7449-0662-6.
- Seidel, Denkwart, 2002: Blumen am Mittelmeer. Munic. ISBN 3-4051-6294-7.
Enllaços externs
En altres projectes de
Wikimedia:
Commons (Galeria) Commons (Categoria) 
