dcsimg

Puffinus tenuirostris ( Asturian )

provided by wikipedia AST

Puffinus tenuirostris[2] ye una especie d'ave Procellariiformes de la familia Procellariidae qu'habita principalmente nel océanu Pacíficu. Ye la especie d'ave marina más abondosa nes agües d'Australia y ellí esplótase comercialmente. Reproduzse principalmente en pequeñes islles del estrechu de Bass y Tasmania y darréu migra al hemisferiu norte pa pasar ellí'l branu boreal.

Esta especie paez tar rellacionada cola pardela aveseda de Nueva Zelanda y la pardela capirotada, toes elles de cola curtia y picu negru, pero los sos parentescos precisos nun se conocen (Austin, 1996; Austin et al., 2004). Éstes tán ente les especies más grandes de pardelas, les que podríen pertenecer a un xéneru separáu Ardenna (Penhallurick & Wink, 2004).

Cada padre alimenta a la so única cría por 2-3 díes y entós dexar hasta tres selmanes en busca de comida. Estos viaxes d'alimentación pueden cubrir distancies de 15.000 km y significa que los pitucos pueden quedar ensin atención por más d'una selmana. Cuando los mozos dexen el nial pesen unos 900 g, y pueden ser más pesaos que los sos padres. En Tasmania, y especialmente nes islles del grupu Furneaux, los pitucos son recoyíos nesti periodu pa usalos como alimentu y pa llograr aceite.

Cada iviernu austral, les pardelas migren a los mares frente a les mariñes de les islles Aleutinas y de Kamchatka. Na primavera austral, viaxen nuevamente al sur pola mariña de California enantes de cruciar el Pacíficu par llegar nuevamente a Australia.

Referencies

Bibliografía

  • Austin, Jeremy J. (1996): Molecular Phylogenetics of Puffinus Shearwaters: Preliminary Evidence from Mitochondrial Cytochrome b Gene Sequences. Molecular Phylogenetics and Evolution 6(1): 77–88. doi:10.1006/mpev.1996.0060 (HTML abstract)
  • Austin, Jeremy J.; Bretagnolle, Vincent & Pasquet, Eric (2004): A global molecular phylogeny of the small Puffinus shearwaters and implications for systematics of the Little-Audubon's Shearwater complex. Auk 121(3): 847–864. DOI: 10.1642/0004-8038(2004)121[0847:AGMPOT]2.0.CO;2 HTML abstract
  • BirdLife International (2004). Puffinus tenuirostris. 2006 IUCN Red List of Threatened Species. IUCN 2006. Consultada'l 10 de mayu de 2006. Fueya de datos qu'inclúi xustificación de por qué esta especie ye d'esmolición menor.
  • Penhallurick, John & Wink, Michael (2004): Analysis of the taxonomy and nomenclature of the Procellariformes based on complete nucleotide sequences of the mitochondrial cytochrome b gene. Emu 104(2): 125-147. doi:10.1071/MU01060 (HTML abstract)
  • Gillson, Greg (2008) Field separation of Sooty and Short-tailed Shearwaters off the west coast of North America Birding 40(2):34-40

Enllaces esternos

Protonotaria-citrea-002 edit.jpg Esta páxina forma parte del wikiproyeutu Aves, un esfuerciu collaborativu col fin d'ameyorar y organizar tolos conteníos rellacionaos con esti tema. Visita la páxina d'alderique del proyeutu pa collaborar y facer entrugues o suxerencies.
license
cc-by-sa-3.0
copyright
Wikipedia authors and editors
original
visit source
partner site
wikipedia AST

Puffinus tenuirostris: Brief Summary ( Asturian )

provided by wikipedia AST
Puffinus tenuirostris

Puffinus tenuirostris ye una especie d'ave Procellariiformes de la familia Procellariidae qu'habita principalmente nel océanu Pacíficu. Ye la especie d'ave marina más abondosa nes agües d'Australia y ellí esplótase comercialmente. Reproduzse principalmente en pequeñes islles del estrechu de Bass y Tasmania y darréu migra al hemisferiu norte pa pasar ellí'l branu boreal.

Esta especie paez tar rellacionada cola pardela aveseda de Nueva Zelanda y la pardela capirotada, toes elles de cola curtia y picu negru, pero los sos parentescos precisos nun se conocen (Austin, 1996; Austin et al., 2004). Éstes tán ente les especies más grandes de pardelas, les que podríen pertenecer a un xéneru separáu Ardenna (Penhallurick & Wink, 2004).

Cada padre alimenta a la so única cría por 2-3 díes y entós dexar hasta tres selmanes en busca de comida. Estos viaxes d'alimentación pueden cubrir distancies de 15.000 km y significa que los pitucos pueden quedar ensin atención por más d'una selmana. Cuando los mozos dexen el nial pesen unos 900 g, y pueden ser más pesaos que los sos padres. En Tasmania, y especialmente nes islles del grupu Furneaux, los pitucos son recoyíos nesti periodu pa usalos como alimentu y pa llograr aceite.

Cada iviernu austral, les pardelas migren a los mares frente a les mariñes de les islles Aleutinas y de Kamchatka. Na primavera austral, viaxen nuevamente al sur pola mariña de California enantes de cruciar el Pacíficu par llegar nuevamente a Australia.

license
cc-by-sa-3.0
copyright
Wikipedia authors and editors
original
visit source
partner site
wikipedia AST