El sisal (Agave sisalana) és una planta suculenta conreada per la seva fibra, ja que serveix com a planta tèxtil per a fabricar cordes, xarxes i teles. Des del punt de vista econòmic és l'espècie d'aquest gènere Agave més important del món.
És una espècie monocàrpica, amb tiges de 40-100 cm o acaule; rosetes 1,5-2 m de diàmetre, de grans fulles lanceolades a la base de la planta, de color verd blavós i acabades en una punta dura i espinosa. Fulles de 60-150 per 2,5-5(-9) cm, ensiformes, les joves glauques, amb poques dents diminutes, i sense dents a la maduresa; espina 2-2,5 cm, cònica a subulada, marró fosca, no decurrent, una mica acanalada a la base, arrodonida al feix; marges no cornis. Panícula de 5-6 m, bulbífera, bracteada, el·lipsoide; branques 10-15(-25), a la meitat superior de l'escap. Fa una inflorescència de dos metres d'alçada un cop a la seva vida. Flors 4-6.5 cm, groc-verdoses; tèpals 17-18 per 5-6 mm, iguals, linear-lanceolats; filaments 50-60 mm, inserits per sobre de la meitat del tub; anteres 23-25 mm; ovari 15-25 per 8-9 mm. Càpsules i llavors generalment sense desenvolupar-se.[1]
Com a mínim necessita una temperatura anual de 15 °C, i no li fa res viure a sòls àrids i pobres en nutrients. Les plantes conreades són híbrids estèrils que han de ser reproduïdes vegetativament.
La planta és originària del Yucatan, Mèxic.[2] A partir del seu origen a Amèrica Central s'ha estès a altres països tropicals d'Àsia i Àfrica, mitjançant el cultiu a principis del segle XX. Finalment el cultiu es va establir al Brasil, que és actualment el major productor i exportador del món.
Ja 6.000 anys aC s'emprava a Mèxic per produir xarxes i cordes amb les seves fibres.
La planta de sisal té una vida total d'aproximadament 25 anys, dels quals de 18 a 20 en producció. Quan està a la seva etapa productiva rendeix prop de 30 fulles per any. Cada fulla és subjecta a un procés de desfibració o descorticació amb maquinària especialitzada que varia en funció de la regió on es porti a terme el procés.
És una planta pròpia de regions tropicals i subtropicals, beneficiant-se la producció amb temperatures superiors als 25 °C i molt Sol.
Taula de producció segons la FAO.[3]
Producció en tonelades de sisal i altres fibres provinents d'Agave. Xifres 2004-2005
85%
Brasil 199 322,00 54% 213 082,00 55% 
Mèxic 26 636,00 7% 26 636,00 7% 
Kenya 25 000,00 7% 25 000,00 6% 
Tanzània 23 500,00 6% 23 500,00 6% 
Colòmbia 21 498,00 6% 22 000,00 6% 
Madagascar 17 000,00 5% 17 000,00 4% 
Xina 16 000,00 4% 16 000,00 4% 
Cuba 11 700,00 3% 11 730,00 3% 
Haití 5 500,00 1% 5 500,00 1% 
Nicaragua 4 350,00 1% 4 350,00 1% 
Filipines 4 000,00 1% 4 000,00 1% 
Veneçuela 3 239,00 1% 3 500,00 1% 
Equador 4 963,00 1% 3 465,00 1% 
El Salvador 2 500,00 1% 2 500,00 1% 
Marroc 2 200,00 1% 2 200,00 1% Altres 5 000,00 1% 5 000,00 1% Total 372 408,00 100% 385 463,00 100% Agave sisalana va ser descrita per Henry Perrine i publicat a Transactions of the Academy of Science of St. Louis 3: 305, 316, pl. 2–4. 1875.[1]
El sisal (Agave sisalana) és una planta suculenta conreada per la seva fibra, ja que serveix com a planta tèxtil per a fabricar cordes, xarxes i teles. Des del punt de vista econòmic és l'espècie d'aquest gènere Agave més important del món.
