L'abellera de mirall (Ophrys speculum) és una orquídia monopòdica i terrestre, pertanyent a la subtribu Orchidinae. És una de les anomenades popularment orquídia abella o simplement abellera.
El seu nom Ophrys deriva de la paraula grega Ophrys = 'cella', referint-se a l'alta consideració que es té cap a aquest gènere. Del grec speculum = 'mirall', referint-se al seu label que pot passar com el ventre d'una abella vist en un mirall. Ophrys s'esmenta per primera vegada en el llibre Naturalis Historia de Plini el Vell (23-79 aC).
Aquesta espècie d'hàbits terrestres monopòdic es distribueix pel Mediterrani (Espanya, sud de França, i Còrsega) en general en tota Europa. En prats, garrigues, arbustos i boscos. Arriben a una alçada de 25 a 30 cm.
Durant l'estiu, aquestes orquídies estan dorments com un bulb subterrani, que serveix com una reserva de nutrients. Al final de l'estiu-tardor desenvolupa una roseta de fulles. També un nou tubercle comença a desenvolupar-se i madura fins a la següent primavera, el vell tubercle mor lentament. A la primavera que ve, la tija floral comença a desenvolupar-se, i durant la floració les fulles comencen a marcir-se.
La majoria de les orquídies Ophrys depenen d'un fong simbiont, per això desenvolupen només un parell de petites fulles alternes. No poden ser trasplantades a causa d'aquesta simbiosi. Les petites fulles basals formen una roseta enganxades arran de terra. Són oblongolanceolades arrodonides sense identitat, tenen un color verd blavós. Es desenvolupen a la tardor i poden sobreviure a les gelades de l'hivern.
Del tubercle d'Ophrys speculum surt la tija floral erecta, senzilla i sense ramificacions d'uns 30 cm. Les flors tenen un label de grans dimensions. El label és trilobulat d'un color marró fosc, amb el lòbul central vellutat, triangular, allargat i bombat, d'uns 13-18 mm de longitud. Els altres dos lòbuls són menors en grandària el tercer es torna una mica cap endavant. Els tres sèpals d'uns 7 mm de longitud tenen un color uniforme verd clar amb dues ratlles marrons els laterals i diverses ratlles el central. Els pètals més interns són bastant més petits que els sèpals, estrets i afilats (imiten les antenes d'un insecte), però del mateix color verd clar que els sèpals, i fan un gran contrast amb els tons foscos del label. De dos a deu flors es desenvolupen a la tija floral amb fulles basals. Les flors són úniques, no sols per la seva inusual bellesa, gradació de color i formes excepcionals, sinó també per la ingenuïtat amb què atreuen els insectes. El seu label imita en aquest cas l'abdomen d'una Dasyscolia ciliata, una vespa de la família Scoliidae.[1] Aquesta espècie és molt variable en els seus dibuixos i gradació de color. Floreixen de mitjans de març a abril.
Aquesta suggestió visual serveix com a reclam íntim. Aquesta pol·linització mímica està augmentada en produir més la fragància de la femella de l'insecte en zel. Aquestes feromones d'“imitació” fan que l'insecte s'acosti a investigar. Això passa només en el període determinat en què els mascles estan en zel i les femelles no han copulat encara. L'insecte està tan excitat que comença a copular amb la flor. Això s'anomena pseudocopulació, la fermesa, la suavitat, i els pèls vellutats del label, són els majors incentius perquè l'insecte s'introdueixi en la flor. Els polinis s'adhereixen al capdavant o a l'abdomen de l'insecte. Quan torna a visitar una altra flor, els polinis colpegen l'estigma. Els filaments dels sacs polinis durant el transport canvien de posició de tal manera que els grans de pol·len puguin colpejar l'estigma, així és el grau de refinament de la reproducció. Si els filaments no prenen la nova posició els polinis podrien no haver fecundat la nova orquídia.
Cada orquídia té el seu propi insecte pol·linitzador i depèn completament d'aquesta espècie per a la seva supervivència. La fecundació d'aquesta orquídia, la realitzen els mascles d'una mena de vespa, Campsoscolia ciliata, en confondre el label de la flor amb una femella i intentar copular-hi. La semblança del label amb la femella és tan gran, als ulls de l'insecte, que la majoria dels mascles prefereixen la flor a la veritable femella.
L'abellera de mirall (Ophrys speculum) és una orquídia monopòdica i terrestre, pertanyent a la subtribu Orchidinae. És una de les anomenades popularment orquídia abella o simplement abellera.
L' Ofride spichju (o Ufridi spichju) (Ophrys speculum) hè una pianta chì face partita di a famiglia di l'orchidaceae. L' ofride spichju si trova in Europa suttana è in i paesi di u Mediterraniu: Creta, Croazia, Portugallu, Italia, Francia, Turchia, Libanu è u Nordu di l'Africa. Hè dinù prisente in Corsica.
Un sinonimu di ophrys speculum hè ophrys ciliata.
Cum'è tutte l'urchidee, l' ofride spichju hè prutetta da:
U fiore di l'ofride spichju in u Portugallu
U fiore di l'ofride spichju in Grecia
U fiore di l'ofride spichju in Mallorca
L' Ofride spichju (o Ufridi spichju) (Ophrys speculum) hè una pianta chì face partita di a famiglia di l'orchidaceae. L' ofride spichju si trova in Europa suttana è in i paesi di u Mediterraniu: Creta, Croazia, Portugallu, Italia, Francia, Turchia, Libanu è u Nordu di l'Africa. Hè dinù prisente in Corsica.
Un sinonimu di ophrys speculum hè ophrys ciliata.
Ophrys speculum (synoniem: Ophrys ciliata) is een Europese orchidee van het geslacht spiegelorchis (Ophrys). Het is een soort met zeer kleurrijke bloemen voorzien van een opvallend blauw speculum.
Het is een soort van het Middellandse Zeegebied.
De botanische naam Ophrys stamt uit het Oudgrieks en betekent 'wenkbrauw', wat zou moeten slaan op de behaarde lip. De naam wordt reeds gebruikt door Plinius de oudere (23-79 v.Chr.) in zijn Naturalis Historia, alhoewel hij er waarschijnlijk een andere plant mee aanduidde. De soortaanduiding speculum betekent ‘spiegel’, en refereert aan het opvallende speculum van de bloemen van deze soort.
Ophrys speculum is een overblijvende, niet-winterharde geofyt. Het is een kleine (maximaal 25 cm) maar forse plant met twee tot vijf middelgrote, zeer opvallende bruin-geel-blauwe bloemen in een korte, ijlbloemige aar.
De bloemen zijn tot 2,3 cm groot. De laterale kelkbladen staan wijd uitgespreid of naar achter teruggeslagen, olijfgroen met een roodbruine middennerf. Het bovenste kelkblad is als een afdakje over het gynostemium gebogen. De bovenste kroonbladen zijn kleiner, smal driehoekig, naar achter gekruld en roodbruin gekleurd.
De lip is veel groter dan de andere bloembladen, tot 1,6 cm lang, drielobbig, licht convex, de zijranden bruin fluweelachtig behaard. De kleine zijlobben liggen dicht tegen de middenlob. Het speculum is blauw met een gele rand die doorloopt in de zijlobben. De stempelholte en het basaal veld zijn donkerbruin tot zwart, met rode pseudo-ogen en begrensd door twee divergerende richels. Het gynostemium heeft een korte, snavelvormige top. Er is geen aanhangsel.
De bloeitijd is van maart tot mei.
De bestuiving van Ophrys speculum gebeurt blijkbaar steeds door de wesp Dasyscolia ciliata.
Voor details van de voortplanting, zie spiegelorchis.
Ophrys speculum geeft de voorkeur aan kalkrijke, droge tot vochtige bodems op zonnige of halfbeschaduwde plaatsen, zoals kalkgraslanden, garrigues, lichte naaldbossen en bermen. De soort is vooral te vinden in kustgebieden, maar komt voor in middelgebergtes tot op 1.100 m.
Ophrys speculum komt voor in het gehele Middellands Zeegebied, van Spanje en Marokko tot Turkije, maar zeldzamer in Frankrijk en Italië . Ze is plaatselijk voorkomend en kan abundant zijn.
In Frankrijk is ze zeldzaam, plaatselijk en sporadisch te vinden langs de Middellandse Zeekust van de Pyreneeën tot aan het departement Var.
De taxonomische classificatie van deze soorten is sinds lang een bron van conflicten, wat voor een deel te maken heeft met het bestaan van drie ondersoorten, die door bepaalde auteurs als aparte soorten worden beschouwd:
O. speculum subsp. speculum Link
O. speculum subsp. lusitanica (O. Danesch & E. Danesch) Paulus & Gack
O. speculum subsp. regis-ferdinandi Achtaroff & Kellerer ex Kuzmanov
De soort werd oorspronkelijk beschreven in 1800 door de Duitse botanicus Link als O. speculum, maar direct daarop in 1804 door de Portugees Brotero als O. vernixia en in 1806 door de Siciliaan Bivona Bernardi als O. ciliata. In de loop van de 19e en 20e eeuw zijn deze drie namen door elkaar gebruikt, met een grote voorkeur voor O. speculum, en werden de verschillende ondersoorten beschreven.
In de jaren 80 van de vorige eeuw werd de naam O. speculum om nomenclaturale redenen ongeldig verklaard, en werd vastgesteld dat de beschrijving van O. vernixia enkel sloeg op de ondersoort lusitanica, waardoor O. ciliata de enige geldige soortnaam werd. Dat leidde echter niet tot eensgezindheid. Daarom heeft in 2004 de Duitse botanicus Werner Greuter, voorgesteld de naam O. speculum als nomen conservandum te beschouwen, dus als geldige naam om historische reden, ook al is niet aan alle regels van de nomenclatuur voldaan. Dit voorstel werd op het Internationaal Botanisch Congres van 2005 in Wenen geaccepteerd.
O. speculum is in Frankrijk op nationaal niveau beschermd.
De belangrijkste bedreigingen zijn het verlies van hun habitat (kalkgraslanden) door omzetting naar landbouwgronden, door bemesting en door de natuurlijke successie (evolutie naar bos).
Bronnen, noten en/of referentiesOphrys speculum (synoniem: Ophrys ciliata) is een Europese orchidee van het geslacht spiegelorchis (Ophrys). Het is een soort met zeer kleurrijke bloemen voorzien van een opvallend blauw speculum.
Het is een soort van het Middellandse Zeegebied.
Це трав'янистий цибулинний геофіт, що досягає висоти 25-30 см. Нижні листки яйцевидно-ланцетні, розташовані в розетці. Суцвіття складається з від 2 до 8 квіток. Чашолистки мають зеленуватий колір з коричневими прожилками. Губа трилопатева, оправлена червонувато-коричневим товстим волоссям. Пелюстки короткі, опушені, мають фіолетовий колір. Пелюстки яйцевидні, блакитний межує з жовтим, який є основою, бічні пелюстки ланцетні, жовто-червонуваті. Цвіте з березня по квітень. У районах, де комах-запилювачів нема, може відтворитися вегетативним розмноженням.
Присутній в Португалії, Гібралтарі, Іспанії, Італії та Франції. Також в Марокко, Алжирі, Тунісі, Лівії, на декількох островах Егейського моря, в Анатолії та Лівані. Росте на луках, чагарниках і лісах з перевагою до вапняних ґрунтів на висотах від 0 до 1200 м над рівнем моря.
Ophrys speculum là một loài thực vật có hoa trong họ Lan. Loài này được Link mô tả khoa học đầu tiên năm 1800.[1]
Ophrys speculum là một loài thực vật có hoa trong họ Lan. Loài này được Link mô tả khoa học đầu tiên năm 1800.
Ophrys speculum Link, 1800
Ophrys speculum (лат.) — вид однодольных растений рода Офрис (Ophrys) семейства Орхидные (Orchidaceae).
Это травянистое луковичное растение, геофит, достигающее высоты 25-30 см. Нижние листья яйцевидно-ланцетные, расположенные в розетке. Соцветие состоит из 2—8 цветков. Чашелистики имеют зеленоватый цвет с коричневыми прожилками. Губа трёхлопастная, оправленная красновато-коричневыми толстыми волосками. Лепестки короткие, опушенные, имеют фиолетовый цвет. Лепестки яйцевидные, голубой граничит с жёлтым, который является основным, боковые лепестки ланцетные, жёлто-красные.
Цветёт с марта по апрель. Своим внешним видом и запахом[2][3] цветки привлекают самцов сколий Dasyscolia ciliata[4], во время псевдокопуляции к голове осы приклеивается пакет с пыльцой. В районах, где насекомых-опылителей нет, может размножаться вегетативным способом.
Вид присутствует в Португалии, Гибралтаре, Испании, Италии и Франции, а также в Марокко, Алжире, Тунисе, Ливии, на нескольких островах Эгейского моря, в Анатолии и Ливане. Растёт на лугах, в кустарниках и лесах с преобладанием известковых почв на высотах от 0 до 1200 метров над уровнем моря.
Dasyscolia ciliata на цветке
Ophrys speculum (лат.) — вид однодольных растений рода Офрис (Ophrys) семейства Орхидные (Orchidaceae).
Это травянистое луковичное растение, геофит, достигающее высоты 25-30 см. Нижние листья яйцевидно-ланцетные, расположенные в розетке. Соцветие состоит из 2—8 цветков. Чашелистики имеют зеленоватый цвет с коричневыми прожилками. Губа трёхлопастная, оправленная красновато-коричневыми толстыми волосками. Лепестки короткие, опушенные, имеют фиолетовый цвет. Лепестки яйцевидные, голубой граничит с жёлтым, который является основным, боковые лепестки ланцетные, жёлто-красные.
Цветёт с марта по апрель. Своим внешним видом и запахом цветки привлекают самцов сколий Dasyscolia ciliata, во время псевдокопуляции к голове осы приклеивается пакет с пыльцой. В районах, где насекомых-опылителей нет, может размножаться вегетативным способом.
Вид присутствует в Португалии, Гибралтаре, Испании, Италии и Франции, а также в Марокко, Алжире, Тунисе, Ливии, на нескольких островах Эгейского моря, в Анатолии и Ливане. Растёт на лугах, в кустарниках и лесах с преобладанием известковых почв на высотах от 0 до 1200 метров над уровнем моря.
Dasyscolia ciliata на цветке