Quercus brantii és una espècie de roure que pertany a la família de les fagàcies.
Espècie nativa de l'Àsia Menor, (est de Turquia, Monts Zagros) de 300 a 1700 m.
Arbre tardanament caducifoli de fins a 10 m d'alt i 0,8 m de diàmetre de tronc. Fulles de tres lòbuls, de 7-15 cm de llarg i 4-11 d'ample, lòbuls acuminats, glabres, en la cara superior de color verd oliva, i en la cara inferior més clares, marges sencers o lleugerament cisellades, pecíols 12-15 mm de llarg. Les glans ovoïdals o subcilíndriques de 3-4,5 cm de llarg i 2,3-2,6 cm de diàmetre, amb una tassa semiesfèrica que cobreix la meitat del fruit. La seva maduració és de dos anys i les glans són comestibles. Les flors masculines fan inflorescències 4-5 cm de llarg; els pistils fan una inflorescència de 15 cm de llarg, amb 1 o 2 tasses. L'escorça té moltes fissures, grisa, branques gruixudes, difusió, branquetes joves amb pubescència groguenca; gemmes 2-5 mm de llarg, cònic, angle, pubescents. Creix a tota mena de sòls, però prefereix els calcaris. És molt resistent a la sequera i té un creixement lent en el cultiu.
Subgènere Quercus, secció Cerris. S'hibrida amb el Quercus libani (= Q.x oophora Kotschy 1862, = Q. brantii subsp oophora (Kotschy) O.Schwarz 1936), i amb el Quercus infectoria (= Q.x squamulosaDjavanchir 1977).
En la seva àrea de distribució, aquesta espècie és molt variable en l'aspecte de les fulles i les característiques de la seva cúpula. S'ha descrit diverses varietats:
