Kunsia tomentosus ye una especie de royedor del xéneru Kunsia, que integra la familia Cricetidae.[2] Habita nel centru de Suramérica.
Esta especie describióse orixinalmente nel añu 1830 pol zoólogu alemán Martin Heinrich Carl Lichtenstein.[3] Nel añu 1966 foi tresferida al so xéneru actual pol mastozoólogu estauxunidense Philip Hershkovitz.[4]
Esta especie foi subdividida en 2 subespecies, la típica, que habita en gran parte del centru del Brasil y nel nordeste de Bolivia, y Kunsia tomentosus principalis (Lund, 1840) solo conocida pol rexistru fósil del Pleistocenu de la so llocalidá tipu: Lagoa Santa, Minas Gerais, Brasil, magar foi sinonimizada cola nominal.[5]
Esta especie distribuyir nel nordeste de Bolivia -nos departamentos de Beni y Santa Cruz-[6][7] y nel centru-oeste de Brasil, nos estaos de Minas Gerais, Mato Grosso, Mato Grosso del Sur y Rondonia.
Esti royedor ta especializáu en vivir en sabanes húmedes, nes cualos habita en llurigues y túneles soterraños, onde pasa la mayor parte del tiempu, sacante mientres la temporada d'agües cuando se mueve sobre la superficie. Aliméntase de raigaños y yerbes.[8]
Según la organización internacional dedicada a la caltenimientu de los recursos naturales Unión Internacional pal Caltenimientu de la Naturaleza (IUCN), al nun tener mayores peligros y vivir en delles árees protexíes, clasificar como una especie baxu “esmolición menor” na so obra: Llista Colorada d'Especies Amenaciaes.[1]
Kunsia tomentosus ye una especie de royedor del xéneru Kunsia, que integra la familia Cricetidae. Habita nel centru de Suramérica.
Kunsia tomentosus és una espècie de rosegador de la família dels cricètids. Viu a Bolívia i el Brasil. S'alimenta d'arrels i herba. El seu hàbitat natural són els herbassars humits. Està amenaçat per l'expansió de l'agricultura i la ramaderia.[1] El seu nom específic, tomentosus, significa 'de pèl bast' en llatí.[2] El gènere Kunsia contenia més espècies en el passat, però actualment se'l considera monotípic.
Kunsia tomentosus és una espècie de rosegador de la família dels cricètids. Viu a Bolívia i el Brasil. S'alimenta d'arrels i herba. El seu hàbitat natural són els herbassars humits. Està amenaçat per l'expansió de l'agricultura i la ramaderia. El seu nom específic, tomentosus, significa 'de pèl bast' en llatí. El gènere Kunsia contenia més espècies en el passat, però actualment se'l considera monotípic.
The woolly giant rat (Kunsia tomentosus) is a species of large burrowing rodent native to South America.[1] No subspecies are currently recognised. It is the only member of the genus Kunsia.
The woolly giant rat is an exceptionally large rat, the largest living species of sigmodontine rodent, with short limbs and powerful claws. Nonetheless, individuals vary considerably in size, ranging from 19 to 29 cm (7.5 to 11.4 in) in head-body length, with a relatively short tail 15 to 20 cm (5.9 to 7.9 in) long. Body weight varies from 240 to 630 g (8.5 to 22.2 oz); no other sigmodontine species has a maximum weight above 400 g (14 oz). The fur is thick and coarse, with an almost uniform shade of dark grey or brown across the whole of the body, although slightly paler on the throat and underside. The tail is scaly and almost hairless, and dark grey to blackish in colour. The rhinarium is large, and the ears short and rounded. Females have eight teats.[2]
Woolly giant rats inhabit the cerrado of central Brazil, and the Llanos de Moxos of northern Bolivia between 60 and 750 m (200 and 2,460 ft) elevation. Within Brazil, they are recorded from the states of Goiás, Mato Grosso and Rondônia. The rats live in areas of open grassland, grassy shrub, and savannah woodland, and are not found in more densely forested habitats.[2]
The rats are omnivorous, feeding on the roots of grasses, and on termites and orthoptera, which they locate by smell.[3] They are thought to be either nocturnal or crepuscular,[2] but to spend most of the time underground in burrows, emerging primarily during the rainy season.[1] Little is known of the rats' biology, although they are thought to breed twice a year.[3]
The woolly giant rat (Kunsia tomentosus) is a species of large burrowing rodent native to South America. No subspecies are currently recognised. It is the only member of the genus Kunsia.
Kunsia tomentosus es una especie de roedor, la única del género monotípico Kunsia, el cual integra la familia Cricetidae.[2] Habita en el centro de Sudamérica.
Esta especie fue descrita originalmente en el año 1830 por el zoólogo alemán Martin Heinrich Carl Lichtenstein.[3] En el año 1966 fue transferida a su género actual por el mastozoólogo estadounidense Philip Hershkovitz.[4]
Esta especie fue subdividida en 2 subespecies, la típica, la cual habita en gran parte del centro del Brasil y en el nordeste de Bolivia, y Kunsia tomentosus principalis (Lund, 1840) solo conocida por el registro fósil del Pleistoceno de su localidad tipo: Lagoa Santa, Minas Gerais, Brasil, si bien fue sinonimizada con la nominal.[5]
Esta especie se distribuye en el nordeste de Bolivia -en los departamentos de Beni y Santa Cruz-[6][7] y en el centro-oeste de Brasil, en los estados de Minas Gerais, Mato Grosso, Mato Grosso del Sur y Rondonia.
Este roedor está especializado en vivir en sabanas húmedas, en las cuales habita en madrigueras y túneles subterráneos, donde pasa la mayor parte del tiempo, excepto durante la temporada de lluvias cuando se mueve sobre la superficie. Se alimenta de raíces y hierbas.[8]
Según la organización internacional dedicada a la conservación de los recursos naturales Unión Internacional para la Conservación de la Naturaleza (IUCN), al no poseer mayores peligros y vivir en algunas áreas protegidas, la clasificó como una especie bajo “preocupación menor” en su obra: Lista Roja de Especies Amenazadas.[1]
Datos: Q1767566
Multimedia: Category:Kunsia tomentosus
Especies: Kunsia tomentosus
Kunsia tomentosus es una especie de roedor, la única del género monotípico Kunsia, el cual integra la familia Cricetidae. Habita en el centro de Sudamérica.
Kunsia tomentosus Kunsia generoko animalia da. Karraskarien barruko Sigmodontinae azpifamilia eta Cricetidae familian sailkatuta dago.
Kunsia tomentosus Kunsia generoko animalia da. Karraskarien barruko Sigmodontinae azpifamilia eta Cricetidae familian sailkatuta dago.
Kunsia tomentosus (Lichtenstein, 1830) è un roditore della famiglia dei Cricetidi, unica specie del genere Kunsia (Hershkovitz, 1966), diffuso nell'America meridionale.[1][2]
Il genere è stato dedicato allo zoologo statunitense Merle Lee Kuns.
Roditore di grandi dimensioni, con la lunghezza della testa e del corpo tra 224 e 247 mm, la lunghezza della coda tra 168 e 171 mm, la lunghezza del piede tra 49 e 50 mm, la lunghezza delle orecchie tra 30 e 32 mm e un peso fino a 510 g.[3] È il più grande sigmodontino esistente.
Il cranio è robusto e presenta un rostro corto e massiccio, una regione inter-orbitale stretta, le placche zigomatiche elevate e molto larghe e la bolla timpanica rigonfia. La mandibola è robusta. Gli incisivi sono forti, lisci ed ortodonti, ovvero con le punte rivolte verso il basso. I molari hanno la corona alta.
Sono caratterizzati dalla seguente formula dentaria:
3 0 0 1 1 0 0 3 3 0 0 1 1 0 0 3 Totale: 16 1.Incisivi; 2.Canini; 3.Premolari; 4.Molari;Il corpo è robusto. La pelliccia è corta, densa e ispida. Le parti dorsali sono grigio scure, mentre le parti ventrali sono grigie, il contrasto lungo i fianchi è graduale. Le orecchie sono piccole, rotonde e ricoperte di corti peli scuri. Gli arti sono corti, le zampe sono potenti e fornite di artigli robusti. Il pollice ha un'unghia appuntita, i palmi sono forniti di cinque piccoli cuscinetti carnosi. Il primo e quinto dito dei piedi sono più corti, le piante hanno sei piccoli cuscinetti carnosi. La coda è lunga circa la metà della testa e del corpo, è uniformemente scura, ricoperta di grosse scaglie rettangolari, ciascuna fornita da cinque a sette peli. Le femmine hanno quattro paia di mammelle ed è presente la cistifellea. Il cariotipo è 2n=44 FN=42.
È una specie parzialmente fossoria. Passa gran parte del giorno all'interno di gallerie sotterranee eccetto durante la stagione delle piogge quando si sposta sul terreno.
Si nutre di radici e artropodi.
Femmine gravide con 1-3 embrioni ciascuna sono state catturate a luglio e ottobre.
Questa specie è diffuso negli stati brasiliani centrali di Goiás, Mato Grosso, Rondônia e Amazonas e nella Bolivia settentrionale ed orientale.
Vive nelle praterie tropicali del Cerrado e nelle Pampas tra 60 e 750 metri di altitudine.
Resti fossili sono stati rinvenuti in depositi risalenti al tardo Pleistocene nello stato brasiliano di Minas Gerais.
La IUCN Red List, considerato il vasto areale, sebbene sia stato catturato poche volte, classifica K.tomentosus come specie a rischio minimo (LC).[1]
Kunsia tomentosus (Lichtenstein, 1830) è un roditore della famiglia dei Cricetidi, unica specie del genere Kunsia (Hershkovitz, 1966), diffuso nell'America meridionale.
De Zuid-Amerikaanse reuzenwaterrat (Kunsia tomentosus) is een zoogdier uit de familie van de Cricetidae. De wetenschappelijke naam van de soort werd voor het eerst geldig gepubliceerd door Lichtenstein in 1830.
Zijn rugvacht bestaat uit donkerbruine, stijve haren.De buikharen zijn grijs met witte punten. Deze rat heeft kleine oren, een korte staart en sterke poten met lange gebogen nagels. De lichaamslengte bedraagt 29 cm, de staartlengte 15 cm.
Zijn voedsel bestaat uit knollen, wortels en andere ondergrondse plantendelen, die hij bij het graven van gangen tegenkomt. In de regentijd, als de rivieren buiten hun oevers treden, staan zijn tunnels onder water en blijft hij bovengronds. Hij leeft dan vooral van gras en jonge loten.
Deze solitaire soort komt voor in open habitats in de nabijheid van moerassen en stilstaande wateren in centraal Zuid-Amerika, met name in het noordoosten van Bolivia en westelijk centraal Brazilië.
Bronnen, noten en/of referentiesDe Zuid-Amerikaanse reuzenwaterrat (Kunsia tomentosus) is een zoogdier uit de familie van de Cricetidae. De wetenschappelijke naam van de soort werd voor het eerst geldig gepubliceerd door Lichtenstein in 1830.
Kunsia tomentosus é uma espécie de roedor da família Cricetidae. É a única espécie descrita para o gênero Kunsia.[3] Pode ser encontrada na Bolívia e Brasil.[2]
A espécie foi descrita em 1830 por Martin Lichtenstein como Mus tomentosus.[4] Em 1966 Philip Hershkovitz recombinou a espécie para Kunsia tomentosus.[5]
Duas subespécies são reconhecidas:[3]
Kunsia tomentosus é uma espécie de roedor da família Cricetidae. É a única espécie descrita para o gênero Kunsia. Pode ser encontrada na Bolívia e Brasil.
Kunsia tomentosus[2][3] är en däggdjursart som först beskrevs av Lichtenstein 1830. Kunsia tomentosus ingår i släktet jättevattenråttor, och familjen hamsterartade gnagare.[4][5] IUCN kategoriserar arten globalt som livskraftig.[1] Inga underarter finns listade i Catalogue of Life.[4]
Arten når en kroppslängd av 18,5 till 28,7 cm, en svanslängd av 14,7 till 19,6 cm och en vikt av 241 till 630 g. Typisk för djuret är korta extremiteter med stora händer och fötter som är utrustade med kraftiga klor. Den täta pälsen är lite styv och de avrundade öronen är täckta av hår. Pälsens färg varierar mellan mörkgrå och mörkbrun. Den ganska korta svansen är täckt av ungefär fyrkantiga fjäll samt av korta hår. Kännetecknande är den vita färgen av händernas och fötternas främre del. Djurets morrhår är ganska korta. Kunsia tomentosus har i varje käkhalva en framtand, ingen hörntand, ingen premolar och tre molarer. De övre framtänderna har orange tandemalj.[6]
Denna gnagare förekommer i gränsområdet mellan Brasilien och Bolivia. Habitatet utgörs av fuktiga gräsmarker. Individerna gräver underjordiska bon och stannar där nästan hela tiden. Bara under regntider kommer de upp till markytan. Födan utgörs av rötter och gräs.[1]
Medlemmar av folkgruppen Nambikwara i delstaten Mato Grosso i Brasilien äter djurets kött. Troligen faller några ungdjur offer för ugglor.[6]
Kunsia tomentosus är en däggdjursart som först beskrevs av Lichtenstein 1830. Kunsia tomentosus ingår i släktet jättevattenråttor, och familjen hamsterartade gnagare. IUCN kategoriserar arten globalt som livskraftig. Inga underarter finns listade i Catalogue of Life.
Arten når en kroppslängd av 18,5 till 28,7 cm, en svanslängd av 14,7 till 19,6 cm och en vikt av 241 till 630 g. Typisk för djuret är korta extremiteter med stora händer och fötter som är utrustade med kraftiga klor. Den täta pälsen är lite styv och de avrundade öronen är täckta av hår. Pälsens färg varierar mellan mörkgrå och mörkbrun. Den ganska korta svansen är täckt av ungefär fyrkantiga fjäll samt av korta hår. Kännetecknande är den vita färgen av händernas och fötternas främre del. Djurets morrhår är ganska korta. Kunsia tomentosus har i varje käkhalva en framtand, ingen hörntand, ingen premolar och tre molarer. De övre framtänderna har orange tandemalj.
Denna gnagare förekommer i gränsområdet mellan Brasilien och Bolivia. Habitatet utgörs av fuktiga gräsmarker. Individerna gräver underjordiska bon och stannar där nästan hela tiden. Bara under regntider kommer de upp till markytan. Födan utgörs av rötter och gräs.
Medlemmar av folkgruppen Nambikwara i delstaten Mato Grosso i Brasilien äter djurets kött. Troligen faller några ungdjur offer för ugglor.
Kunsia tomentosus là một loài động vật có vú trong họ Cricetidae, bộ Gặm nhấm. Loài này được Lichtenstein mô tả năm 1830.[2]
Bài viết liên quan đến phân họ gặm nhấm Sigmodontinae này vẫn còn sơ khai. Bạn có thể giúp Wikipedia bằng cách mở rộng nội dung để bài được hoàn chỉnh hơn. Kunsia tomentosus là một loài động vật có vú trong họ Cricetidae, bộ Gặm nhấm. Loài này được Lichtenstein mô tả năm 1830.
