dcsimg

Mustela nivalis nivalis ( Catalan; Valencian )

provided by wikipedia CA

La mostela o mustela[1] (Mustela nivalis) i a les Balears, el mostel o estel, és el carnívor més petit de tots, de mida, fins i tot, inferior a la d'una rata de claveguera amplament distribuït per Euràsia i Nord-amèrica.

Descripció

Presenta la morfologia típica dels mustèlids: cos i coll allargats, potes curtes i cua mitjanament llarga. El cos és recobert totalment per un pelatge curt de color bru clar per les parts dorsals i blanc per les ventrals, amb una línia de demarcació ben clara però sinuosa entre totes dues coloracions. La cua és monocolor, bruna tant per la part superior com per la inferior. El cap més cos fa entre 15 i 25 cm i la cua entre 3 i 7 cm. Pes: de 45 a 180 g.

Ecologia

És autòctona de l'Afganistan, Albània, Algèria, Andorra, Armènia, Àustria, Azerbaidjan, Bielorússia, Bèlgica, Bòsnia i Herzegovina, Bulgària, Canadà, Xina, Croàcia, Txèquia, Dinamarca, Estònia, Finlàndia, França, Geòrgia, Alemanya, Grècia, Hongria, Iran, Iraq, Israel, Itàlia, Japó (Honshu, Hokkaido i Sakhalín),[2] Jordània, Kazakhstan, Corea, Kirguizistan, Letònia, el Líban, Liechtenstein, Lituània, Luxemburg, Macedònia, Moldàvia, Mònaco, Mongòlia, Montenegro, el Marroc, els Països Baixos, Noruega, Polònia, la península Ibèrica, Romania, Rússia, San Marino, Sèrbia, Eslovàquia, Eslovènia, Suècia, Suïssa, Síria, Tadjikistan, Turquia, Turkmenistan, Ucraïna, Gran Bretanya, Estats Units, l'Uzbekistan i el Vietnam, i ha estat introduïda a Nova Zelanda, Malta, Creta, les Illes Açores i São Tomé.[3][4] Les femelles són capaces de tenir més d'una ventrada a l'any (generalment de cinc cries, tot i que pot variar entre 3 i 10). El període de gestació dura 35-37 dies, les cries són deslletades al cap de 24 dies i arriben a la maduresa sexual als 4 mesos.[5]

Se la pot trobar en tota mena de boscos, màquies, garrigues, camps de conreu, prats, maresmes, etc. També habita en jardins i, fins i tot, s'arriba a instal·lar en construccions humanes de pobles i ciutats. És un animal molt nerviós, que es mou contínuament. Sovint es posa dret sobre les potes del darrere per observar els voltants i així que se sent amenaçat s'amaga ràpidament sota un munt de pedres o en qualsevol forat, ja que no té un cau permanent.

Gràcies a la seva mida petita, és l'únic carnívor que pot accedir a les galeries subterrànies dels talpons i capturar-los directament dins els caus.

Tant diürna com nocturna, mostra un màxim d'activitat al crepuscle.

La seva dieta es compon de petits mamífers, principalment rosegadors (incloent-hi lèmmings a l'extrem nord de la seva distribució), tot i que quan aquests darrers són escassos, també menja ous i cries d'ocells, insectes i llangardaixos. Els mascles són millors caçadors i cacen preses més grosses, mentre que les femelles són més propenses a caçar petits rosegadors.[6]

Els individus joves que encara es troben al niu són depredats per serps, mentre que els adults ho són per ocells rapinyaires (mussols i falcons).[7]

Subespècies

  • Mustela nivalis aistoodonnivalis (Wu i Kao, 1991). Sichuan, Xina.[8]
  • Mustela nivalis allegheniensis (Rhoads, 1901).[9] Apalatxes, oest de Virgínia (Estats Units).[10]
  • Mustela nivalis boccamela (Bechstein, 1800)
  • Mustela nivalis campestris (Jackson, 1913)
  • Mustela nivalis caucasica (Barrett-Hamilton, 1900)
  • Mustela nivalis eskimo (Stone, 1900)
  • Mustela nivalis heptneri (Morozova-Turova, 1953)
  • Mustela nivalis mosanensis (Mori, 1927)
  • Mustela nivalis namiyei (Kuroda, 1921)
  • Mustela nivalis nivalis (Linnaeus, 1766).[11] Estats Units: Dakota del Sud, Nebraska i Iowa.[12]
  • Mustela nivalis numidica (Pucheran, 1855)
  • Mustela nivalis pallida (Barrett-Hamilton, 1900).[13] Turquestan.[12]
  • Mustela nivalis pygmaea (J. A. Allen, 1903)
  • Mustela nivalis rixosa (Bangs, 1896)
  • Mustela nivalis rossica (Abràmov i Baríxnikov, 2000)
  • Mustela nivalis russelliana (Thomas, 1911)
  • Mustela nivalis stoliczkana (Blanford, 1877)
  • Mustela nivalis tonkinensis (Björkegren, 1941)
  • Mustela nivalis vulgaris (Erxleben, 1777)[14]

Referències

  1. DIEC, DNV
  2. Abe, H., Ishii, N., Ito, T., Kaneko, Y., Maeda, K., Miura, S. i Yoneda, M., 2005. A Guide to the Mammals of Japan. Tokai University Press, Kanagawa, Japó
  3. Sheffield, S. R. i King, C. M., 1994
  4. UICN (anglès)
  5. Brainmuseum (anglès)
  6. Sheffield, S. R. i King, C. M., 1994. Mustela nivalis. Mammalian Species 454: 1-10
  7. Animal Diversity Web (anglès)
  8. www.planet-mammiferes.org (anglès)
  9. Mammal Species of the World (anglès)
  10. Virginia Department of Game and Inland Fisheries (anglès)
  11. Mammal Species of the World (anglès)
  12. 12,0 12,1 www.funet.com (anglès)
  13. Mammal Species of the World (anglès)
  14. «Mustela nivalis». Catalogue of Life. (anglès) (anglès)

Bibliografia

  • Bannikov, A. G., 1954. Mammals of the Mongolian People's Republic. Nauka, Moscou, Rússia
  • Bettina Schmitt: Das Mauswiesel in der Kulturlandschaft. Abundanz, Reviersysteme und Habitatnutzung. Laurenti, Bielefeld 2006, ISBN 978-3-933066-30-5
  • Danzig, T., 1992. Biological Values for Selected Mammals. American Association of Zoo Keepers Inc, Kansas, els Estats Units.
  • Dobson, M., 1998. Mammal distributions in the western Mediterranean: the role of human intervention. Mammal Review 28: 77-88.
  • Dulamtseren, S., 1970. Guide Book of the Mammals in Mongolia. Publishing House of the Mongolian Academy of Science, Ulaanbaatar.
  • Goszczynski, J., 1977. Connections between predatory birds and mammals and their prey. Acta Theriologica 22: 399-430.
  • Handley Jr., C. O., 1991. Mammals. McDonald and Woodward Publishing Company, Blacksburg, Virgínia, Estats Units.
  • Honacki, J.H., ed., Kinman, K.E., ed., Koeppl, J.W., ed., 1982. Mammal Species of the World; A Taxonomic and Geographic Reference. Association of Systematic Collections, Estats Units
  • Li, Y. M., Gao, Z., Li, X., Wang, S. i Jari, N., 2000. Illegal wildlife trade in the Himalayan region of China. Biodiversity and Conservation 9: 901-918.
  • McDonald, R.A., Harris, S., Turnbull, G., Brown, P. i Fletcher, M. (1998). Anticoagulant rodenticides in stoats (Mustela erminea) and weasels (Mustela nivalis) in England. Environmental Pollution 103: 17-23.
  • Macdonald, D.W. i Tattersall, F.T. (2001). Britain's mammals- the challenge for conservation. The Wildlife Conservation Research Unit, Oxford University.
  • Pulliainen, E., 1999. Mustela nivalis. A: A. J. Mitchell-Jones, G. Amori, W. Bogdanowicz, B. Kryštufek, P. J. H. Reijnders, F. Spitzenberger, M. Stubbe, J. B. M. Thissen, V. Vohralík i J. Zima (eds), The Atlas of European Mammals, Academic Press, Londres, la Gran Bretanya.
  • Ronald M. Nowak: Walker's mammals of the world. 6. Auflage. Johns Hopkins University Press, Baltimore, 1999, ISBN 0-8018-5789-9.
  • The Environment Agency. (1998). Species and Habitats Handbook: Look-up chart of species and their legal status. The Environment Agency, Bristol.
  • Vigo, Marta: Guia dels mamífers terrestres de Catalunya, planes 194-195.. Enciclopèdia Catalana, col·lecció Pòrtic Natura, núm. 18. Barcelona, maig del 2002. ISBN 84-7306-680-4

Enllaços externs

En altres projectes de Wikimedia:
Commons
Commons Modifica l'enllaç a Wikidata
Viccionari
Viccionari
Viquiespècies
Viquiespècies
license
cc-by-sa-3.0
copyright
Autors i editors de Wikipedia
original
visit source
partner site
wikipedia CA

Mustela nivalis nivalis: Brief Summary ( Catalan; Valencian )

provided by wikipedia CA

La mostela o mustela (Mustela nivalis) i a les Balears, el mostel o estel, és el carnívor més petit de tots, de mida, fins i tot, inferior a la d'una rata de claveguera amplament distribuït per Euràsia i Nord-amèrica.

license
cc-by-sa-3.0
copyright
Autors i editors de Wikipedia
original
visit source
partner site
wikipedia CA

Mustela nivalis nivalis ( Interlingua (International Auxiliary Language Association) )

provided by wikipedia emerging languages

Mustela nivalis nivalis es un subspecie de Mustela nivalis.

Nota
license
cc-by-sa-3.0
copyright
Wikipedia authors and editors

Mustela nivalis nivalis ( Spanish; Castilian )

provided by wikipedia ES

Mustela nivalis nivalis es una subespecie de mamíferos carnívoros de la familia Mustelidae subfamilia Mustelinae.

Distribución geográfica

Se encuentra en Eurasia.[1]

Referencias

  1. www.funet.com (en inglés)

Bibliografía

  • Linnaeus, C., 1766. Systema Naturae per regna tria naturae, secundum classis, ordines, genera, species cum characteribus, differentiis, synonymis, locis. 12a. edición, Laurentii Salvii, Estocolmo, 1: 69.
  • Domaniewski, J., 1926. Neue säugetierformen aut nordasien. Annales Zoologici Musei Polonici Historiae Naturalis, 5: 52-56

 title=
license
cc-by-sa-3.0
copyright
Autores y editores de Wikipedia
original
visit source
partner site
wikipedia ES

Mustela nivalis nivalis: Brief Summary ( Spanish; Castilian )

provided by wikipedia ES

Mustela nivalis nivalis es una subespecie de mamíferos carnívoros de la familia Mustelidae subfamilia Mustelinae.

license
cc-by-sa-3.0
copyright
Autores y editores de Wikipedia
original
visit source
partner site
wikipedia ES

キタイイズナ ( Japanese )

provided by wikipedia 日本語
キタイイズナ 分類 : 動物界 Animalia : 脊索動物門 Chordata 亜門 : 脊椎動物亜門 Vertebrata : 哺乳綱 Mammalia : ネコ目 Carnivora : イタチ科 Mustelidae : イタチ属 Mustelinae : イイズナ M. nivalis 亜種 : キタイイズナ M. n. nivalis[1] 学名 Mustela nivalis nivalis
Linnaeus, 1766[2] 和名 キタイイズナ 英名 North Weasel[3]

キタイイズナMustela nivalis nivalis)は、ネコ目Carnivora)の中では世界最小のであるイタチ科イタチ属イイズナ種亜種で、北海道に生息するイイズナである[4](→写真)。

分布[編集]

北海道海岸[5]平野部から高山帯に至るまで、本種の捕食対象となるネズミが生息している地域に広く分布する[6]。本種の体型は細身で小型なため、ネズミ巣穴に侵入することに適している[5]

特徴[編集]

成獣の大きさはオスメスで異なり、オスの方が大きく、体長はオスが約17 - 18cm、メスが約15 - 17cm。尾長はオスが約2 - 3cm、メスも約2 - 3cm[6][5]体重はオスが約80 - 100g、メスが約50g[5]毛色は、下顎から腹部にかけては1年を通して白色。の先端は黒色。それ以外の部位の毛色は夏毛冬毛で異なり、夏毛は茶系色、冬毛は白色。換毛期は、夏毛への換毛は4月から5月にかけて、冬毛への換毛は10月から11月にかけての期間。数は、切歯が上6本下6本、犬歯が上2本下2本、前臼歯が上6本下6本、後臼歯が上2本下4本、合計34本。乳頭数は、胸部は無し、腹部1対または2対、鼠径部2対、合計6個または8個。指趾数(の数)は、前肢が5本、後肢が5本、合計20本[4]

本種のオスには陰茎骨があり、その先端は型に曲っている[7]

生態[編集]

本種は冬眠はしないで1年中活動し、その活動時間帯は特に定まっておらず、昼夜活動する。繁殖期以外は基本的に単独で行動する[7]

は、既存のや隙間を使用する[4]

食性は主に動物食で、ネズミ両生類カニ昆虫類ミミズ、動物の死体など。また、ヤマグワサクラヤマブドウマタタビ、コクワ(サルナシ)のなどの植物質のものも食べる[7]

繁殖と子イイズナの独立[編集]

繁殖期は4月から8月にかけての期間で、その年に1,2回出産する。子育てメスだけで行う。妊娠期間は約5週間。1度の出産で4 - 6匹の新生子を産む。新生子は視力聴力がない。生後2 - 3週目で乳歯が生え、3 - 4週目で離乳し、4週目で視力を得る。8週目になると幼獣自身で捕食するようになり、9 - 12週目に親離れする。翌年には繁殖できる個体が多い[8]

脚注[編集]

[ヘルプ]
  1. ^ キタイイズナ」(北海道大学 北方生物圏フィールド科学センター 臼尻水産実験所)より。
  2. ^ イイズナ#亜種」を参照。
  3. ^ en:Least Weasel#Subspecies」を参照。
  4. ^ a b c 野生動物調査痕跡学図鑑』(p385)より。
  5. ^ a b c d 日本の哺乳類 改訂2版』(p84)より。
  6. ^ a b 野生動物調査痕跡学図鑑』(p387)より。
  7. ^ a b c 野生動物調査痕跡学図鑑』(p386)より。
  8. ^ 野生動物調査痕跡学図鑑』(p385, p386)より。

参考文献[編集]

ウェブサイト

出版物

関連文献[編集]

 title=
license
cc-by-sa-3.0
copyright
ウィキペディアの著者と編集者
original
visit source
partner site
wikipedia 日本語

キタイイズナ: Brief Summary ( Japanese )

provided by wikipedia 日本語

キタイイズナ(Mustela nivalis nivalis)は、ネコ目(Carnivora)の中では世界最小のであるイタチ科イタチ属イイズナ種亜種で、北海道に生息するイイズナである(→)。

license
cc-by-sa-3.0
copyright
ウィキペディアの著者と編集者
original
visit source
partner site
wikipedia 日本語