L'orella d'ase[2] (Otidea onotica) és un bolet comestible i relativament freqüent, però d'escàs valor culinari.[3]
Té una forma de cassoleta que pot atènyer fins als 10 cm d'alçada per 5 cm d'ample. Aquesta cassoleta, però, té una forma allargada i presenta un tall o fissura a un costat i les vores cargolades cap a l'interior, de manera que pren un aspecte que recorda el d'una orella de llebre o de ruc. La carn és prima, de color pàl·lid, trencadissa i s'esquerda amb facilitat. No té cap olor ni sabor remarcables.[3] Les espores són llises, hialines, amb dues gútules a l'interior i mesuren 12-14 x 6-8 µm. Els ascs que les formen contenen vuit espores i mesuren al voltant de 225 x 15 µm. També s'observen paràfisis ramificades a la base, septades i molt corbades vers l'àpex, on assoleixen de 3 a 4 µm d'ample.[3][4]
Fructifica tant en boscos de planifolis (alzinars, rouredes, etc.) com de coníferes (pinedes i avetoses) entre els 500 i els 2.000 metres d'altitud. Sovint ho fa de forma solitària, malgrat que també pot aparèixer en grans grups, formant gespes. Creix des de la tardor fins a l'hivern (des del setembre fins al gener).[3] Es troba a l'Amèrica del Nord,[5] Irlanda, la Gran Bretanya,[6] França,[7] Espanya (Astúries, Madrid, Navarra[8] i Catalunya[9] -Serralada Litoral Catalana[10]-), Suïssa, Txèquia, Polònia[11] i Itàlia.[1][12][13]
D'entre les espècies que poden tindre forma d'orella i que fructifiquen a la tardor es troben, entre d'altres, Otidea alutacea (més petita i de color bru), Otidea leporina (més petita, de color bru amb reflexos vermellosos), Otidea concinna (també més petita, amb un peu curt i de color de groc viu a ocraci clar) i Aleuria aurantia (de color ataronjat viu i amb la cara exterior coberta de pruïna).[3]
L'orella d'ase (Otidea onotica) és un bolet comestible i relativament freqüent, però d'escàs valor culinari.
Ouško kornoutovité (Otidea onotica (Pers.) Fuckel, 1869) je jedlá houba z čeledi ohnivkovitých. Roste jako pozemní saprotrof v listnatých i jehličnatých lesích na humóznějších půdách od nížin do hor.
Vyskytuje se v Evropě a Severní Americe.
Obrázky, zvuky či videa k tématu ouško kornoutovité ve Wikimedia Commons
Ouško kornoutovité (Otidea onotica (Pers.) Fuckel, 1869) je jedlá houba z čeledi ohnivkovitých. Roste jako pozemní saprotrof v listnatých i jehličnatých lesích na humóznějších půdách od nížin do hor.
Vyskytuje se v Evropě a Severní Americe.
Das Eselsohr (Otidea onotica) ist ein Schlauchpilz (Pezizomycotina). Es hat seinen Namen aufgrund seiner eselohrförmigen Gestalt, die aber nicht immer deutlich ausgeprägt ist. Es gehört zur Gattung der Öhrlinge (Otidea), in der sich die einzelnen Arten oft schwer unterscheiden lassen.
Der Fruchtkörper ist innen ockergelblich oder orange gefärbt, manchmal mit rosa Tönung. Er hat die Form eines Ohres; schüsselförmig mit einem Einschnitt, der bis zum Stielansatz herunterläuft. Das Eselsohr wird 3 bis 10 cm hoch. Der Stielansatz ist – falls vorhanden – weiß, kurz und gerippt. Auf der Außenseite ist die Färbung gleich wie innen, nur dass es hier nie eine Rosatönung hat. Die Oberfläche ist matt und kahl, außen leicht filzig. Das Fleisch ist sehr brüchig, es schmeckt leicht süßlich. Die Sporen messen 12–14 × 6–7 Mikrometer und haben eine weiße bis gelbliche Farbe.
Man findet das Eselsohr in Laub- und Nadelwäldern. Es ist selten und wächst von Juni bis November zumeist in Gruppen, aber auch einzeln.
Das Eselsohr kommt in Europa und Amerika vor. In Nordamerika ist es weit verbreitet.
Das Eselsohr ist nach Literaturangaben essbar.
Das Eselsohr (Otidea onotica) ist ein Schlauchpilz (Pezizomycotina). Es hat seinen Namen aufgrund seiner eselohrförmigen Gestalt, die aber nicht immer deutlich ausgeprägt ist. Es gehört zur Gattung der Öhrlinge (Otidea), in der sich die einzelnen Arten oft schwer unterscheiden lassen.
Otidea onotica, commonly known as hare's ear, is a species of apothecial fungus belonging to the family Pyronemataceae. This is a European species occurring singly or in small groups on soil in deciduous woodland, most often with beech trees. The fruiting body appears from spring to early autumn as a deep cup split down one side and elongated at the other side up to 10 cm (4 in) in height. The colour is yellow with a pinkish tinge. White hairs cover the short stem.[1]
Otidea onotica, commonly known as hare's ear, is a species of apothecial fungus belonging to the family Pyronemataceae. This is a European species occurring singly or in small groups on soil in deciduous woodland, most often with beech trees. The fruiting body appears from spring to early autumn as a deep cup split down one side and elongated at the other side up to 10 cm (4 in) in height. The colour is yellow with a pinkish tinge. White hairs cover the short stem.
Roosa kõrvliudik (Otidea onotica) on kottseente hulka kuuluv seeneliik.
Seent on leitud ka Eestist.[1]
Roosa kõrvliudik (Otidea onotica) on kottseente hulka kuuluv seeneliik.
Seent on leitud ka Eestist.
Oreille-de-lièvre
Otidea onotica, l'Oreille-de-lièvre ou Oreille-d'âne, est une espèce de champignons ascomycètes du genre Otidea et de la famille des Pyronemataceae dans l'ordre des Pezizales. Le genre Otidea se différencie des Pézizes par sa fente sur toute sa hauteur, qui, sur cette espèce, ne mesure pas au delà de 8 à 10 cm. O. onotica forme des apothécies jaune orangé, enroulées en forme d'oreille et se différencie par son hyménium (l'intérieur de l'oreille) rosissant. Cette espèce européenne pousse sur la terre nue, en forêt où elle a un régime saprotrophe. O. onotica contient de la gyromitrine au même titre que Gyromitra esculenta, ce qui la rend toxique[1].
Oreille-de-lièvre
Otidea onotica, l'Oreille-de-lièvre ou Oreille-d'âne, est une espèce de champignons ascomycètes du genre Otidea et de la famille des Pyronemataceae dans l'ordre des Pezizales. Le genre Otidea se différencie des Pézizes par sa fente sur toute sa hauteur, qui, sur cette espèce, ne mesure pas au delà de 8 à 10 cm. O. onotica forme des apothécies jaune orangé, enroulées en forme d'oreille et se différencie par son hyménium (l'intérieur de l'oreille) rosissant. Cette espèce européenne pousse sur la terre nue, en forêt où elle a un régime saprotrophe. O. onotica contient de la gyromitrine au même titre que Gyromitra esculenta, ce qui la rend toxique.
Otidea onotica (Pers.) Fuckel, Jb. nassau. Ver. Naturk. 23-24: 330 (1870).
L'orecchio di lepre (Otidea onotica) è un fungo ascomicete appartenente alla famiglia Pyronemataceae.
2–6 x 3–10 cm, a forma di orecchio di coniglio, di color giallo ocra, leggermente pruinoso sulla parete esterna.
Breve e di colore bianco.
Bianca, sottile, senza odore e sapore particolari.
12-14 x 6-7 µm, lisce ellissoidali, mono o bi guttulate, bianche in massa.
Tetrasporici, 200 x 11 µm.
Fungo saprofita, cresce nei boschi soprattutto di latifoglie, in estate-autunno.
Commestibile, di scarso valore alimentare.
Otidea onotica (Pers.) Fuckel, Jb. nassau. Ver. Naturk. 23-24: 330 (1870).
L'orecchio di lepre (Otidea onotica) è un fungo ascomicete appartenente alla famiglia Pyronemataceae.
Binomas Otidea onoticaGeltonasis kiškiaausis (lot. Otidea onotica ) – pironeminių šeimai priklausantis ketvirtos kategorijos valgomas grybas. Dėl savo retumo yra saugotinas ir įrašytas į Lietuvos raudonąją knygą.
Vaisiakūniai mėsingi, gelsvai rausvi, gelsvi, asimetriškai susisukę, pailgi. Kepurėlė 3- 5 cm aukščio, 3 cm skersmens, į apačią siaurėja ir pereina į kotą. Kotas trumpas, kepurėlės spalvos. Trama plona, malonaus kvapo ir skonio. Aukšliai 150-180 x 9-10 μm. Sporos elipsiškos, bespalvės, su dviem riebaliniais lašais, 12-15 x 6-8 μm.
Dažniausiai sutinkamas lapuočių ir mišriuose su ąžuolų priemaiša miškuose, pavieniui arba grupėmis.
Į aprašytąjį išvaizda panašus rudasis kiškiaausis (Otidea leporina Batsch), tik truputį mažesnis ir rudos spalvos. Auga daugiausia spygliuočių miškuose. Valgomas, ketvirtos kategorijos. Vartojamas šviežias ir džiovintas.
Geltonasis kiškiaausis (lot. Otidea onotica ) – pironeminių šeimai priklausantis ketvirtos kategorijos valgomas grybas. Dėl savo retumo yra saugotinas ir įrašytas į Lietuvos raudonąją knygą.
Gewoon varkensoor (Otidea onoticais), ook wel varkensoortje genoemd is een schimmel.[1] Het is een zakjeszwam die voorkomt in loofbossen en gemengde bossen. De soort groeit in dichte groepen en is in Nederland matig algemeen, hij staat op de Rode Lijst 2008 als 'kwetsbaar'.
Opgericht staand gewoon varkensoor is tot 10 centimeter hoog, heeft de vorm van een varkensoor en is vaal oranjegeel tot roze van kleur. In Duitsland wordt de soort aangeduid met Eselsohr (ezelsoor). De geslachtsaanduiding 'Otidea' betekent echter hazenoor.
Bronnen, noten en/of referentiesAut fin a 10 cm., giàun arancion, anvërtojà e s-ciapà da na part, a forma d'orija.
A chers an sla tèra patanùa dij bòsch.
A venta mai mangé un bolè trovà se un a l'é nen un bon conossidor dij bolè!
Sensa antëresse alimentar.
Aut fin a 10 cm., giàun arancion, anvërtojà e s-ciapà da na part, a forma d'orija.
AmbientA chers an sla tèra patanùa dij bòsch.
Comestibilità A venta mai mangé un bolè trovà se un a l'é nen un bon conossidor dij bolè!
Sensa antëresse alimentar.
Uchówka ośla (Otidea onotica (Pers.) Fuckel) – gatunek grzybów z rodziny Pyronemataceae[1].
Pozycja w klasyfikacji według Index Fungorum: Otidea, Pyronemataceae, Pezizales, Pezizomycetidae, Pezizomycetes, Pezizomycotina, Ascomycota, Fungi[1].
Po raz pierwszy takson ten zdiagnozował w 1801 r. Persoon nadając mu nazwę Peziza onotica. Obecną, uznaną przez Index Fungorum nazwę nadał mu w 1870 r. Fuckel, przenosząc go do rodzaju Otidea[1].
Synonimów nazwy naukowej ma ok. 20[2]:
Nazwa polska według checklist[3].
Owocnik jednostronnie uchowaty, zwykle ze szczeliną aż do podstawy, zagięty, trochę korzeniowaty i biało filcowaty; warstwa zarodnikonośna mocno pomarańczowa do żółtej; od strony zewnętrznej delikatnie mączysty. Do 4 cm szerokości. Miąższ biały, bez zapachu, o łagodnym smaku[4].
Uchówka ośla notowana jest w Europie i Ameryce Północnej, poza tym podano jej stanowiska tylko w Bhutanie[5]. W Polsce jest stosunkowo rzadka[4].
Rośnie przeważnie małymi grupkami w lasach liściastych i iglastych.
Znany jest cały szereg gatunków trudnych do rozróżnienia. Uchówka zajęcza (Otidea leporina) różni się tylko barwą rdzawożółtą – za młodu, a później cynamonowobrązową. W lasach bukowych występuje stosunkowo rzadka uchówka cytrynowożółta (Otidea conccinna); ma ona owocniki rosnące gęsto, mocno cytrynowożółte, zawinięte i jednostronnie szczelinowate[4].
Uchówka ośla (Otidea onotica (Pers.) Fuckel) – gatunek grzybów z rodziny Pyronemataceae.
Otidea onotica (Christian Hendrik Persoon, 1801 ex Leopold Fuckel, 1870),[1] este o ciupercă comestibilă din încrengătura Ascomycota, în familia Pyronemataceae și de genul Otidea. Buretele este denumit în popor urechea măgarului, ureche de iepure,[2] deseori numai urechiușă.[3] El este un saprofit, crescând mai ales în grupuri, dar și solitar. Se dezvoltă în România, Basarabia și Bucovina de Nord în păduri pe sol calcaros, însă preferat pe trunchiuri moarte de rășinoase și de foioase. Timpul apariției este din iunie (câteodată deja din aprilie) până la începutul lui noiembrie.[4][5][6]
O. onotica de culoare mai deschisă
O. onotica bătrâne
O. onotica, grup
Otidea onotica poate fi confundată cu mai multe specii de ciuperci neotrăvitoare, ca de exemplu: Caloscypha fulgens (inferioară),[9] #Discina ancilis sin. Discina perlata (comestibilă), Helvella silvicola sin. Wynnella silvicola (necomestibilă),[10] Otidea abietina (inferioară),[11] Otidea alutacea (comestibilă),[12] Otidea auricula (inferioară),[13] Otidea cochleata (inferioară),[14] Otidea concinna (comestibilă),[15] Otidea grandis (inferioară),[16] Otidea leporina (comestibilă),[17] Otidea umbrina (inferioară),[18] Peziza muralis (inferioară)[19] sau Peziza succosa (inferioară).[20]
<
Caloscypha fulgens
Discina ancilis sin. Discina perlata
Otidea alutacea
Otidea auricula
Otidea cochleata
Otidea concinna
Otidea grandis
Otidea leporina
Helvella silvicola
Helvella silvicola
Peziza succosa
Mai întâi trebuie menționat, că urechea măgarului nu poate fi mâncată crud, pentru că este ușor otrăvitoare în această stare.[21] Valoarea culinară nu atinge în nici un caz calitatea bureților de genul Morchella. Sigur că ea poate fi preparată ca zbârciogii, mai bine însă este adăugarea lor, tăiate mărunt, la ei, de exemplu într-un sos.[22]
Materiale media legate de Urechea măgarului la Wikimedia Commons
Otidea onotica (Christian Hendrik Persoon, 1801 ex Leopold Fuckel, 1870), este o ciupercă comestibilă din încrengătura Ascomycota, în familia Pyronemataceae și de genul Otidea. Buretele este denumit în popor urechea măgarului, ureche de iepure, deseori numai urechiușă. El este un saprofit, crescând mai ales în grupuri, dar și solitar. Se dezvoltă în România, Basarabia și Bucovina de Nord în păduri pe sol calcaros, însă preferat pe trunchiuri moarte de rășinoase și de foioase. Timpul apariției este din iunie (câteodată deja din aprilie) până la începutul lui noiembrie.
Stort haröra (Otidea onotica) är en svamp som har fått sitt trivialnamn efter att dess fruktkropp till utseendet anses påminna något om örat på en hare.
Svampen växer i områden bevuxna med löv- och blandskogar, ofta i närheten av träd som ek och hassel. Fruktkroppen framträder under sommaren och hösten och kan bli mellan 4 och 10 centimeter hög. Ofta växer den i täta grupper. Svampens skålliknande insida är vanligen blekt gulaktig, ibland lätt skiftande i en rosaktigt ton och slät till sin struktur. Utsidan är mer grågul eller ockragul och har en kornigare struktur. Foten är kort och vitaktig.
Wikimedia Commons har media som rör stort haröra.
Stort haröra (Otidea onotica) är en svamp som har fått sitt trivialnamn efter att dess fruktkropp till utseendet anses påminna något om örat på en hare.
Svampen växer i områden bevuxna med löv- och blandskogar, ofta i närheten av träd som ek och hassel. Fruktkroppen framträder under sommaren och hösten och kan bli mellan 4 och 10 centimeter hög. Ofta växer den i täta grupper. Svampens skålliknande insida är vanligen blekt gulaktig, ibland lätt skiftande i en rosaktigt ton och slät till sin struktur. Utsidan är mer grågul eller ockragul och har en kornigare struktur. Foten är kort och vitaktig.
Otidea onotica (Pers.) Fuckel, 1870
Оти́дея осли́ная (лат. Otidea onotica) — вид грибов, входящий в род Отидея (Otidea) семейства Пиронемовые (Pyronemataceae).
Боковой прямостоячий чашевидный (уховидный) дискомицет. Плодовое тело 2—6 см в поперечнике, до 10 см в высоту, в виде уховидной чаши, приросшей не к центру, а к боковой части. Внутренняя спороносная поверхность (гименофор) тёмно-оранжевого или охристо-жёлтого цвета, часто с розоватым оттенком, гладкая. Внешняя стерильная поверхность лишена розоватого оттенка, однако не светлее внутренней. Ложная ножка выражена слабо, со вросшими кусочками субстрата, бледнее самой «чаши».
Мякоть крепкая, хрупкая, без особого вкуса и запаха.
Споры белые в массе, 10—13×5—8 мкм, эллиптической формы, гладкие, с двумя капельками. Аски до 250×10 мкм, неамилоидные, цилиндрические, с амилоидными концами. Парафизы с изогнутыми концами.
Съедобный гриб низкого качества, не обладает особым вкусом и ароматом, тонкомясист.
Отидея — один из родов грибов, определение видов которого без микроскопирования затруднительно.
Широко распространена в Европе и Северной Америке, встречается не очень часто. Произрастает одиночно или группами, часто тесными, на земле, во мху или среди гниющей древесины, в основном в лиственных лесах, осенью.
Оти́дея осли́ная (лат. Otidea onotica) — вид грибов, входящий в род Отидея (Otidea) семейства Пиронемовые (Pyronemataceae).
.jpg)
_Rehm_358975.jpg)
_Nannf_393287.jpg)
