'Arethusana arethusa,' tamién conocida como Pintes ocres, ye una especie d´inseutu lepidópteru perteneciente a la familia de les Nymphalidae, subfamilia Satyrinae.Ye la única especie del xéneru Arethusana.[1]
La especie Arethusana arethusa foi descrita por Johann Nepomuk Cosmas Michael Denis y Ignaz Schiffermüller en 1775, sol nome inicial de Papilio arethusa. foi reclasificada en 1951 pola entomólogu francés Hubert de Lesse nel xéneru monotípoco Arethusana.
Pintes ocres ye de color ocre con una ancha banda submarginal mariella naranxa, y un visible ocelu negru nel ápice de les ales anteriores.
L'envés de les anteriores ye mariellu anaranxáu bordiáu más o menos llargamente de marrón, col visible ocelu negru discretamente pupilado al ápice de les ales anteriores ente que l'envés de les posteriores ta marcáu d'una banda clara y de nervaduras blanques bien visibles.[2]
La so gata ye de color beige con rayes llonxitudinales color marrón gastáu.
Univoltinu, la Pintes ocres vuela nuna xeneración de mediaos de xunu a empiezos de setiembre.[3]
Les plantes güéspedes de la so canesba son diverses, como les Festuca, les Dactylis, les Poa y Bromus erectus
La Arethusana arethusa esta presente en Marruecos, nel Europa (España, Portugal, Francia) nos balcaness (Eslovaquia, Albania, Grecia), Turquía y Oriente Mediu hasta n'Arménia, sur de Rusia y sur oeste de Siberia[3].[4][5]
En Marruecos, ye Arethusana arethusa aksouali, que ye un endemismu de los montes del Toubkal y namái presente nesti llugar.[6]
El pequeñu montascosu, la Pintes ocres, esti presente na mayoría de los departamentos de la Francia metropolitana salváu los departamentos de Bretaña, de Vosgos, d'Altu Saona y Alsacia, de Creuse, de Puy-de-Dôme, de Allier y d'Altu Loira, de Pas-de-Calais, de Gers y Córcega.[7]
La Pintes ocres gusta-y les zones yerboses, arbustives, márxenes de monte, y ribayos predresos, vuela hasta los 1 700 metros.
Ta protexíu na rexón Islla de Francia según figura na publicación a esti fin del 22 de xunetu de 1993 relativu a la llista de los inseutos protexíos en rexón "Islla de Francia".[9]
'Arethusana arethusa,' tamién conocida como Pintes ocres, ye una especie d´inseutu lepidópteru perteneciente a la familia de les Nymphalidae, subfamilia Satyrinae.Ye la única especie del xéneru Arethusana.
La especie Arethusana arethusa foi descrita por Johann Nepomuk Cosmas Michael Denis y Ignaz Schiffermüller en 1775, sol nome inicial de Papilio arethusa. foi reclasificada en 1951 pola entomólogu francés Hubert de Lesse nel xéneru monotípoco Arethusana.
El fals faune (Arethusana arethusa)[2] és un lepidòpter ropalòcer de la família Nymphalidae.[3]
Es distribueix pel Marroc i el sud d'Europa fins al Tian Shan. A la península Ibèrica es troba a la meitat nord i a Sierra Nevada i serralades limítrofes.[3]
Zones arbustives i herboses, marges de bosc i barrancs rocosos.[3] L'eruga s'alimenta de gramínies tals com Bromus, Festuca, Brachypodium phoenicoides, Dactylis, Poa, Lolium.[4]
Vola en una sola generació entre finals de juny i mitjans de setembre, segons la localitat.[3] Hiberna com a eruga.[4]
El fals faune (Arethusana arethusa) és un lepidòpter ropalòcer de la família Nymphalidae.
Glöyn byw sy'n perthyn i urdd y Lepidoptera yw gweirlöyn llwyd gwythiennog, sy'n enw gwrywaidd; yr enw lluosog ydy gweirloynnod llwyd gwythiennog; yr enw Saesneg yw False Grayling, a'r enw gwyddonol yw Arethusana arethusa.[1]
Gellir dosbarthu'r pryfaid (neu'r Insecta) sy'n perthyn i'r Urdd a elwir yn Lepidoptera yn ddwy ran: y gloynnod byw a'r gwyfynod. Mae'r dosbarthiad hwn yn cynnyws mwy na 180,000 o rywogaethau mewn tua 128 o deuluoedd.
Wedi deor o'i ŵy mae'r gweirlöyn llwyd gwythiennog yn lindysyn sy'n bwyta llawer o ddail, ac wedyn mae'n troi i fod yn chwiler. Daw allan o'r chwiler ar ôl rhai wythnosau. Mae pedwar cyfnod yng nghylchred bywyd glöynnod byw a gwyfynod: ŵy, lindysyn, chwiler ac oedolyn.
Glöyn byw sy'n perthyn i urdd y Lepidoptera yw gweirlöyn llwyd gwythiennog, sy'n enw gwrywaidd; yr enw lluosog ydy gweirloynnod llwyd gwythiennog; yr enw Saesneg yw False Grayling, a'r enw gwyddonol yw Arethusana arethusa.
Der Rotbindige Samtfalter (Arethusana arethusa) ist ein Schmetterling (Tagfalter) aus der Familie der Edelfalter (Nymphalidae).
Die Falter erreichen eine Flügelspannweite von 34 bis 44 Millimetern. Die Flügeloberseite ist samtig dunkelbraun mit einer aus querovalen, orangebraunen bis rotbraunen Flecken zusammengesetzten Längsbinde, die auf den Hinterflügeln undeutlicher ausgebildet ist. Im obersten Bindenelement befindet sich ein dunkler Augenfleck, der keinen hellen Kern besitzt. Gelegentlich ist auch im untersten Bindenelement der Hinterflügel ein dunkler Augenfleck vorhanden. Der Saum ist abwechselnd gelblich und dunkelbraun gepunktet. Das Muster auf der Vorderflügelunterseite ist überwiegend orangebraun mit deutlich hervortretenden Adern sowie einem weiß zentrierten schwarzen Augenfleck. Die Hinterflügelunterseite zeigt bei den meisten Faltern eine breite, durchgehende, weiße Binde in der Mitte und ist ansonsten undeutlich gemustert und graubraun bestäubt. Die Raupen sind gelbbraun gefärbt, haben einen schmalen, weiß eingefassten Rückenstreifen sowie breite weißliche und rotbraune Seitenstreifen.
Die Art ähnelt dem Ockerbindigen Samtfalter (Hipparchia semele), der jedoch durchschnittlich etwas größer ist, ocker- oder gelblichfarbene sowie breitere Binden aufweist und außerdem zwei hell zentrierte Augenflecke auf den Vorderflügeln zeigt.
Der Rotbindige Samtfalter kommt vorwiegend in trockenen, sandigen Gebieten in Spanien, Griechenland, Frankreich, Ungarn und weiteren südosteuropäischen Ländern vor. Die weitere Verbreitung umfasst Anatolien bis Mittelasien sowie Nordafrika. Im deutschsprachigen Raum ist er an wenigen Plätzen in Niederösterreich und dem Burgenland zu finden. Ein früheres Vorkommen am Oberrhein kann gegenwärtig nicht bestätigt werden. Das letzte gesicherte Vorkommen in Baden-Württemberg betraf in den Jahren 1975/76 den Kaiserstuhl. Danach wurden dort keine Tiere mehr nachgewiesen. Zwei Gründe gelten für das Verschwinden der Art als wahrscheinlich: An den sehr kleinen und eng begrenzten Fundstellen wurde der Falter in großer Zahl besammelt, was die Population erheblich schwächte. Außerdem verzeichnete das Jahr 1976 einen extrem heißen Sommer, in dem die Futterpflanze Aufrechte Trespe (Bromus erectus) großflächig austrocknete. Beide Faktoren zusammen haben offensichtlich zum Aussterben des Rotbindigen Samtfalters geführt. Obwohl sich die Vegetation in den Folgejahren erholte, blieb die Art verschwunden.[1]
Die Falter fliegen jährlich in einer Generation von Juli bis September. Sie saugen gerne an Blüten, beispielsweise von Mannstreuarten (Eryngium) und ruhen mit zusammengeklappten Flügeln am Boden sowie an Baumstämmen und Steinen. Ungewöhnlich ist die Eiablage, da die Weibchen die Eier im Fluge verstreuen.[2] Die Raupen überwintern sehr klein, ernähren sich von den Halmen von Schwingelarten (Festuca) sowie anderer Gräser und verpuppen sich überwiegend im Juni in der Erde.
Der Rotbindige Samtfalter gilt in Deutschland als ausgestorben und wird dementsprechend auf der Roten Liste gefährdeter Arten in Kategorie 0 (ausgestorben oder verschollen) geführt.[3]
Der Rotbindige Samtfalter (Arethusana arethusa) ist ein Schmetterling (Tagfalter) aus der Familie der Edelfalter (Nymphalidae).
Arethusana arethusa, también conocida popularmente como pintas ocres, es una especie de lepidóptero perteneciente a la familia de las Nymphalidae, subfamilia Satyrinae. Es la única especie del género Arethusana, descrita por Denis & Schiffermüller 1775, Viena, Austria.
Pintas ocres es de color ocre con una ancha banda submarginale amarilla naranja, y un visible ocelo negro en el ápice de las alas anteriores.
El dorso de las anteriores es amarillo anaranjado bordeado más o menos ampliamente de marrón, con el visible ocelo negro discretamente pupilado al ápice de las alas anteriores mientras que el dorso de las posteriores está marcado de una banda clara y de nervaduras blancas bien visibles.
Macho, vista dorsal, Museo de Tolosa.
Su oruga es de color beige con rayas longitudinales color marrón gastado.[1]
Univoltino, la Pintas ocres vuela en una generación de mediados de junio a comienzos de septiembre.[2]
Las plantas huéspedes de su oruga son diversas, como las Festuca, las Dactylis, las Poa y Bromus erectus
Arethusana arethusa está presente en Marruecos, en el sudoeste de Europa (España, Portugal, Francia) en los Balcanes (Eslovaquia, Albania, Grecia), Turquía y Oriente Medio hasta Armenia, sur de Rusia y sudoeste de Siberia.[2][3]
En Marruecos, es A. arethusa aksouali, que es un endemismo de las montañas del Toubkal.[4]
El pequeño agreste, la Pintas ocres, está presente en la mayoría de los departamentos de la Francia metropolitana exceptuado los departamentos de Bretaña, de Vosgos, de Alto Saona y Alsacia, de Creuse, de Puy-de-Dôme, de Allier y de Alto Loira, de Pas-de-Calais, de Gers y Córcega.[5]
La Pintas ocres gusta de zonas herbosas, arbustivas, márgenes de bosque, y barrancos rocosos, vuela hasta los 1 700 metros.
Está protegido en la región Isla de Francia según figura en la publicación a este fin del 22 de julio de 1993 relativo a la lista de los insectos protegidos en región "Isla de Francia".[8]
Arethusana arethusa, también conocida popularmente como pintas ocres, es una especie de lepidóptero perteneciente a la familia de las Nymphalidae, subfamilia Satyrinae. Es la única especie del género Arethusana, descrita por Denis & Schiffermüller 1775, Viena, Austria.
Arethusana arethusa • Mercure
Le Petit agreste ou Mercure (Arethusana arethusa) est une espèce de lépidoptères (papillons) appartenant à la famille des Nymphalidae et à la sous-famille des Satyrinae. C'est la seule espèce du genre monotypique Arethusana.
Le petit agreste est de couleur ocre avec une large bande submarginale jaune orangé, et un gros ocelle noir aveugle à l'apex des antérieures.
Le revers des antérieures est jaune orangé bordé plus ou moins largement de marron, avec le gros ocelle noir discrètement pupillé à l'apex des antérieures alors que le revers des postérieures est marqué d'une bande claire et de nervures blanches bien visibles.
Mâle Muséum de Toulouse
△ Revers du Mâle Muséum de Toulouse
Sa chenille est de couleur beige à rayures longitudinales marron terne[1].
Le petit agreste vole en une génération entre mi-juin et début mi-septembre[2].
Les plantes hôtes de sa chenille sont diverses, des Festuca, des Dactylis, des Poa et Bromus erectus[3].
Le petit agreste est présent sous forme d'isolats, un au Maroc, un dans le sud-ouest de l'Europe (Espagne, Portugal, France) un dans les balkans (Slovaquie, Albanie, Grèce), Turquie et Moyen-Orient jusqu'en Arménie, sud de la Russie et sud-ouest de la Sibérie[2],[3].
Au Maroc, c'est Arethusana arethusa aksouali qui est indigène des montagnes du Toubkal et uniquement présent en ce lieu[4].
Le petit agreste est présent dans la majorité des départements de la France métropolitaine excepté les départements de Bretagne, des Vosges, de la Haute-Saône et Alsace, de la Creuse, du Puy-de-Dôme, de l'Allier et de la Haute-Loire, du Pas-de-Calais et la Corse[5].
Le Petit agreste réside dans des landes et friches sèches jusqu’à 1 700 mètres.
Il est protégé dans la région Île-de-France et figure dans l'arrêté du 22 juillet 1993 relatif à la liste des insectes protégés en région Île-de-France[8].
Arethusana arethusa • Mercure
Le Petit agreste ou Mercure (Arethusana arethusa) est une espèce de lépidoptères (papillons) appartenant à la famille des Nymphalidae et à la sous-famille des Satyrinae. C'est la seule espèce du genre monotypique Arethusana.
Arethusana arethusa est papilio familiae Nymphalidarum, quae in Europa Media, Europa Meridiana, Africa Septentrionali, et Anatolia endemicus est. Ex Arethusa Nereide appellatur. Latitudo alarum est 21–25 mm. Larvae graminibus variis vescuntur.
Arethusana arethusa est papilio familiae Nymphalidarum, quae in Europa Media, Europa Meridiana, Africa Septentrionali, et Anatolia endemicus est. Ex Arethusa Nereide appellatur. Latitudo alarum est 21–25 mm. Larvae graminibus variis vescuntur.
♂
♂ △
De oranje steppevlinder (Arethusana arethusa) is een dagvlinder uit de familie van de Nymphalidae, de vossen, parelmoervlinders en weerschijnvlinders en de onderfamilie Satyrinae. De voorvleugellengte bedraagt 21 tot 25 millimeter.
De soort komt voor in Centraal- en Zuid-Europa, Noord-Afrika en Centraal-Azië. In België is de soort zeer zeldzaam en wordt alleen met enige regelmaat gezien in de provincie Namen, ook zijn er waarnemingen uit de provincie Luxemburg bekend. Uit Nederland is één waarneming bekend in 1927 in Vijlen. De soort vliegt van juli tot september. De vlinder vliegt tot 2000 meter boven zeeniveau.
De waardplant van de oranje steppevlinder zijn diverse grassen, zoals dravik, gevinde kortsteel, kamgras, buntgras en zwenkgras. De soort overwintert als rups.
De oranje steppevlinder (Arethusana arethusa) is een dagvlinder uit de familie van de Nymphalidae, de vossen, parelmoervlinders en weerschijnvlinders en de onderfamilie Satyrinae. De voorvleugellengte bedraagt 21 tot 25 millimeter.
De soort komt voor in Centraal- en Zuid-Europa, Noord-Afrika en Centraal-Azië. In België is de soort zeer zeldzaam en wordt alleen met enige regelmaat gezien in de provincie Namen, ook zijn er waarnemingen uit de provincie Luxemburg bekend. Uit Nederland is één waarneming bekend in 1927 in Vijlen. De soort vliegt van juli tot september. De vlinder vliegt tot 2000 meter boven zeeniveau.
Arethusana arethusaArethusana arethusa er en sommerfugl som tilhører gruppen ringvinger (Satyrinae) i den store familien flikvinger (Nymphalidae).
En middelsstor, brun sommerfugl. Oversiden er gråbrun, med et nokså bredt, gulaktig tverrbånd i vingens ytre del og en rund, svart flekk (uten lys kjerne) i spissen av forvingen. Undersiden av forvingen er grågul med grå kanter, undersiden av bakvingen er gråspraglete med tre uregelmessige, mørke tverrstreker.
Arten finnes på varme, gresskledte steder på kalkgrunn.
Arten er utbredt i Marokko, gjennom det sørlige Europa nord til det nordlige Frankrike, østover til Tien-Shan-fjellene.
Arethusana arethusa er en sommerfugl som tilhører gruppen ringvinger (Satyrinae) i den store familien flikvinger (Nymphalidae).
♂
Na generassion a l'ann. La farfala a vòla da luj a aost.
A viv an Friul-Venessia Giulia. an Valsusa, fin a Génoa, fin a 1500 méter.
♂
♂ △
AmbientNa generassion a l'ann. La farfala a vòla da luj a aost.
DistribussionA viv an Friul-Venessia Giulia. an Valsusa, fin a Génoa, fin a 1500 méter.
Arethusana arethusa é uma espécie de insetos lepidópteros, mais especificamente de borboletas pertencente à família Nymphalidae.[1]
A autoridade científica da espécie é Denis & Schiffermüller, tendo sido descrita no ano de 1775.
Trata-se de uma espécie presente no território português.
Arethusana arethusa é uma espécie de insetos lepidópteros, mais especificamente de borboletas pertencente à família Nymphalidae.
A autoridade científica da espécie é Denis & Schiffermüller, tendo sido descrita no ano de 1775.
Trata-se de uma espécie presente no território português.