dcsimg

Arethusana arethusa ( Asturian )

provided by wikipedia AST

'Arethusana arethusa,' tamién conocida como Pintes ocres, ye una especie d´inseutu lepidópteru perteneciente a la familia de les Nymphalidae, subfamilia Satyrinae.Ye la única especie del xéneru Arethusana.[1]

La especie Arethusana arethusa foi descrita por Johann Nepomuk Cosmas Michael Denis y Ignaz Schiffermüller en 1775, sol nome inicial de Papilio arethusa. foi reclasificada en 1951 pola entomólogu francés Hubert de Lesse nel xéneru monotípoco Arethusana.

Descripción

Pintes ocres ye de color ocre con una ancha banda submarginal mariella naranxa, y un visible ocelu negru nel ápice de les ales anteriores.

L'envés de les anteriores ye mariellu anaranxáu bordiáu más o menos llargamente de marrón, col visible ocelu negru discretamente pupilado al ápice de les ales anteriores ente que l'envés de les posteriores ta marcáu d'una banda clara y de nervaduras blanques bien visibles.[2]

 src=
Dambos llaos

Gata

La so gata ye de color beige con rayes llonxitudinales color marrón gastáu.

Bioloxía

Periodu de vuelu y envernía

Univoltinu, la Pintes ocres vuela nuna xeneración de mediaos de xunu a empiezos de setiembre.[3]

Plantes güéspedes

Les plantes güéspedes de la so canesba son diverses, como les Festuca, les Dactylis, les Poa y Bromus erectus

Ecoloxía y distribución

La Arethusana arethusa esta presente en Marruecos, nel Europa (España, Portugal, Francia) nos balcaness (Eslovaquia, Albania, Grecia), Turquía y Oriente Mediu hasta n'Arménia, sur de Rusia y sur oeste de Siberia[3].[4][5]

En Marruecos, ye Arethusana arethusa aksouali, que ye un endemismu de los montes del Toubkal y namái presente nesti llugar.[6]

El pequeñu montascosu, la Pintes ocres, esti presente na mayoría de los departamentos de la Francia metropolitana salváu los departamentos de Bretaña, de Vosgos, d'Altu Saona y Alsacia, de Creuse, de Puy-de-Dôme, de Allier y d'Altu Loira, de Pas-de-Calais, de Gers y Córcega.[7]

Biotopu

La Pintes ocres gusta-y les zones yerboses, arbustives, márxenes de monte, y ribayos predresos, vuela hasta los 1 700 metros.

Sinónimos

  • Papilio arethusa [Schiffermüller], 1775 Protonyme
  • Papilio erythia Hübner, 1805
  • Hipparchia arethusa [Otakar Kudrna]
  • Arethusana dentata (Frayer, 1834)
  • Satyrus boabdil Rambur, 1840
  • Satyrus dentata Staudinger, 1871,.[4][8]

Nomes vernaculares

  • El Petit montascosu o Mercuriu en francés
  • False Grayling n'inglés, Rotbindiger Samtflater n'alemán y Pintes ocres n'español.[4]

Taxonomía

  • Arethusana arethusa aksouali Wyatt, 1952 a Marruecos.
  • Arethusana arethusa heptapotamica (Stauder, 1924)
  • Arethusana arethusa pontica (Heyne, [1895].[4]

Proteición

Ta protexíu na rexón Islla de Francia según figura na publicación a esti fin del 22 de xunetu de 1993 relativu a la llista de los inseutos protexíos en rexón "Islla de Francia".[9]

Notes y referencies

Venceyos esternos

Bibliografía

  • Guía de les caparines d'Europa y d'África de Norte, Delachaux y Niestlé, Tom Tolman&Richard Lewington, ISBN 978-2-603-01649-7
  • Lionel G. Higgins y Norman D. Riley (1988). Guía de les camparines d'Europa. Delachaux y Niestlé (Lausana).
license
cc-by-sa-3.0
copyright
Wikipedia authors and editors
original
visit source
partner site
wikipedia AST

Arethusana arethusa: Brief Summary ( Asturian )

provided by wikipedia AST

'Arethusana arethusa,' tamién conocida como Pintes ocres, ye una especie d´inseutu lepidópteru perteneciente a la familia de les Nymphalidae, subfamilia Satyrinae.Ye la única especie del xéneru Arethusana.

La especie Arethusana arethusa foi descrita por Johann Nepomuk Cosmas Michael Denis y Ignaz Schiffermüller en 1775, sol nome inicial de Papilio arethusa. foi reclasificada en 1951 pola entomólogu francés Hubert de Lesse nel xéneru monotípoco Arethusana.

license
cc-by-sa-3.0
copyright
Wikipedia authors and editors
original
visit source
partner site
wikipedia AST