Lophocebus a zo ur genad e rummatadur ar bronneged, ennañ mangabeed.
Lophocebus és un gènere de micos del Vell Món de la família dels cercopitècids, present a l'Àfrica Central.[1] El seu àmbit de distribució s'estén des del nord d'Angola, la República Democràtica del Congo i Tanzània fins al sud-est de Nigèria. Viuen a selves pluvials, a prop dels cursos d'aigua.
Lophocebus és un gènere de micos del Vell Món de la família dels cercopitècids, present a l'Àfrica Central. El seu àmbit de distribució s'estén des del nord d'Angola, la República Democràtica del Congo i Tanzània fins al sud-est de Nigèria. Viuen a selves pluvials, a prop dels cursos d'aigua.
Mangabej (Lophocebus) je rod úzkonosých opic z čeledi kočkodanovití (Cercopithecidae) a podčeledi paviáni. Rod popsal Theodore Sherman Palmer roku 1903. Je známo celkem 6 druhů. Jde o blízké příbuzné paviánů, zatímco rod Cercocebus, nesoucí také rodové jméno mangabej má blíže spíše k mandrilům.
V tomto článku byl použit překlad textu z článku Crested mangabey na anglické Wikipedii.
Obrázky, zvuky či videa k tématu Lophocebus ve Wikimedia Commons
Mangabej (Lophocebus) je rod úzkonosých opic z čeledi kočkodanovití (Cercopithecidae) a podčeledi paviáni. Rod popsal Theodore Sherman Palmer roku 1903. Je známo celkem 6 druhů. Jde o blízké příbuzné paviánů, zatímco rod Cercocebus, nesoucí také rodové jméno mangabej má blíže spíše k mandrilům.
Die Schwarzmangaben (Lophocebus) sind eine Primatengattung aus der Familie der Meerkatzenverwandten (Cercopithecidae). Die Gattung umfasst sechs Arten, die im mittleren Afrika leben.
Die Weißlid-Mangaben (Cercocebus) ähneln nach jüngsten Erkenntnissen den Schwarzmangaben nur oberflächlich, sind aber nicht näher verwandt, sodass die „Mangaben“ keine systematische Gruppe darstellen.
Im Gegensatz zu den Weißlid-Mangaben haben Schwarzmangaben ein schwarzes oder schwarzgraues Fell. Mit einer Kopfrumpflänge von 40 bis 72 Zentimeter sind sie auch kleiner als diese. Der buschige Schwanz wird 55 bis 100 Zentimeter lang und ihr Gewicht beträgt 4 bis 11 Kilogramm. Im Gegensatz zu anderen Backentaschenaffen ist der Geschlechtsdimorphismus (Männchen sind größer als Weibchen) weniger ausgeprägt.
Schwarzmangaben leben im mittleren Afrika, ihr Verbreitungsgebiet erstreckt sich vom südöstlichen Nigeria bis Nordangola, die Demokratische Republik Kongo und Tansania. Ihr Lebensraum ist vorwiegend tropischer Regenwald; sie halten sich meist in der Nähe von Gewässern auf.
Diese Tiere leben fast ausschließlich auf Bäumen und kommen nur selten auf den Boden. Sie halten sich meist im mittleren und oberen Bereich der Äste auf. Wie alle Altweltaffen sind sie tagaktiv. Schwarzmangaben leben in Gruppen von 10 bis 20 Tieren zusammen, die sich manchmal während der Nahrungssuche in kleinere Einheiten aufspalten. Diese Gruppen bestehen aus einem oder mehreren Männchen, zahlreichen Weibchen und deren Nachwuchs. Innerhalb der Gruppe kommunizieren die Tiere mit einer Reihe von Lauten und Körperhaltungen.
Die Tiere sind territorial und teilen anderen Gruppen durch Schreie ihren Aufenthaltsort mit. Aufgrund dieser Verständigung kommt es selten zu aggressiven Begegnungen verschiedener Gruppen.
Ihre Nahrung besteht aus Früchten, Nüssen und Kleintieren. Manchmal fallen sie auch in Plantagen ein und verzehren die Feldfrüchte, dies ist der einzige Anlass für sie, auf den Boden zu kommen.
Nach einer rund 175-tägigen Tragzeit bringt das Weibchen meist ein einzelnes Jungtier zur Welt. Die Dauer des Säugens ist nicht bekannt, es gibt aber Beobachtungen, dass sich auch andere Weibchen der Gruppe um den Nachwuchs kümmern. Weibchen erreichen die Geschlechtsreife mit drei Jahren, Männchen mit fünf bis sieben. Während männliche Tiere zu diesem Zeitpunkt ihre Geburtsgruppe verlassen müssen, bleiben weibliche Tiere zeit ihres Lebens in der gleichen Gruppe. Das höchste bekannte Alter eines Tieres in menschlicher Obhut betrug 32 Jahre, in freier Natur ist die Lebenserwartung sicherlich niedriger.
Zu den Bedrohungen der Schwarzmangaben zählen die Zerstörung ihres Lebensraums durch die Waldrodungen und die Bejagungen, wenn sie Plantagen verwüsten. Insgesamt zählen sie aber zu den weniger stark bedrohten Primaten des afrikanischen Kontinents.
Es werden sieben Arten unterschieden:
Die Uganda-, die Osman-Hill und die Johnston-Mangabe gelten erst seit 2007 als eigene Arten, vorher wurden sie mit der Grauwangenmangabe als Mantelmangabe zusammengefasst.
Der 2005 entdeckte Kipunji-Affe, auch als Hochlandmangabe bezeichnet, wurde anfangs ebenfalls den Schwarzmangaben zugerechnet, wird jüngeren Untersuchungen zufolge allerdings in eine eigene Gattung, Rungwecebus, eingeordnet.
Die Schwarzmangaben (Lophocebus) sind eine Primatengattung aus der Familie der Meerkatzenverwandten (Cercopithecidae). Die Gattung umfasst sechs Arten, die im mittleren Afrika leben.
Die Weißlid-Mangaben (Cercocebus) ähneln nach jüngsten Erkenntnissen den Schwarzmangaben nur oberflächlich, sind aber nicht näher verwandt, sodass die „Mangaben“ keine systematische Gruppe darstellen.
The crested mangabeys are West African Old World monkeys belonging to the genus Lophocebus. They tend to have dark skin, eyelids that match their facial skin, and crests of hair on their heads. Another genus of mangabeys, Cercocebus, was once thought to be very closely related, so much so that all the species were placed in one genus. However, Lophocebus species are now understood to be more closely related to the baboons in genus Papio, while the Cercocebus species are more closely related to the mandrill. In 2006, the highland mangabey was moved from Lophocebus to a new genus, Rungwecebus.
The crested mangabeys are West African Old World monkeys belonging to the genus Lophocebus. They tend to have dark skin, eyelids that match their facial skin, and crests of hair on their heads. Another genus of mangabeys, Cercocebus, was once thought to be very closely related, so much so that all the species were placed in one genus. However, Lophocebus species are now understood to be more closely related to the baboons in genus Papio, while the Cercocebus species are more closely related to the mandrill. In 2006, the highland mangabey was moved from Lophocebus to a new genus, Rungwecebus.
Lophocebus es un género de primates catarrinos de la familia Cercopithecidae conocidos con el nombre común de mangabeys crestados que incluye a seis especies de monos africanos.[1]
Se han descrito seis especies como pertenecientes al género:[1][2][3]
Lophocebus es un género de primates catarrinos de la familia Cercopithecidae conocidos con el nombre común de mangabeys crestados que incluye a seis especies de monos africanos.
Lophocèbes
Lophocebus est un genre de singe catarhiniens de la famille des cercopithecidés.
Il regroupe quelques espèces auparavant classées dans le genre Cercocebus, ce qui leur a donné les appellations de cercocèbes où mangabeys qu'ils conservent aujourd'hui bien qu'ils peuvent être appelés lophocèbes[1] pour les distinguer des vraies cercocèbes. Ils sont en réalité proches des babouins.
Liste des espèces actuelles selon ITIS[2] et la troisième édition de Mammal Species of the World de 2005:
La classification de MSW intègre toujours l'espèce Lophocebus opdenboschi qui a depuis été reclassée comme une sous-espèce de Lophocebus aterrimus[6].
Le Kipunji, décrit en 2005, a d'abord été attribué au genre Lophocebus, puis proposé comme unique représentant du nouveau genre Rungwecebus.
Le statut de ces espèces comme genre à part de Cercocebus a été confirmé par les analyses génétiques qui les placent auprès des babouins du Kipunji et du Gelada, tandis que le genre Cercocebus est au côté des Mandrills (Mandrillus)[7],[8].
Lophocèbes
Lophocebus est un genre de singe catarhiniens de la famille des cercopithecidés.
Il regroupe quelques espèces auparavant classées dans le genre Cercocebus, ce qui leur a donné les appellations de cercocèbes où mangabeys qu'ils conservent aujourd'hui bien qu'ils peuvent être appelés lophocèbes pour les distinguer des vraies cercocèbes. Ils sont en réalité proches des babouins.
Lophocebus è un genere di scimmie del Vecchio Mondo appartenenti alla famiglia Cercopithecidae, diffuso in Africa occidentale.[1]
Tendono ad avere un mantello scuro, palpebre dello stesso colore della pelle facciale e ciuffi di peli sulle mani. La lunghezza del corpo è tra 40 e 72 cm, quella della coda tra 45 e 100 cm, il peso varia tra 4 e 11 kg. La differenza di dimensioni tra maschi e femmine è meno accentuata di quella degli altri generi della tribù dei papionini.
Vivono in Africa centrale: l'areale si estende dall'Angola settentrionale, la Repubblica Democratica del Congo e la Tanzania fino alla Nigeria sudorientale. L'habitat è la foresta pluviale tropicale, in prossimità dei corsi d'acqua.
L'attività è diurna e quasi esclusivamente arboricola. Vivono in gruppi territoriali, costituiti da più maschi adulti, femmine e giovani, per un totale compreso in genere tra 10 e 20 individui. I gruppi si mantengono a istanza con grida.
La dieta è varia e comprende frutta, altri vegetali e piccoli animali.
Un altro genere di cercocebi, Cercocebus, era ritenuto in passato molto imparentato con queste scimmie, tanto che tutte le specie venivano classificate nello stesso genere. Comunque, si è scoperto che le specie di Lophocebus sono più strettamente imparentate con i babbuini del genere Papio, mentre le specie di Cercocebus sono più imparentate col mandrillo. Nel 2006, il cercocebo degli altopiani venne rimosso da Lophocebus e posto in un nuovo genere, Rungwecebus, il primo nuovo genere di primati dopo 83.
Le specie del genere Lophocebus riconosciute sono tre:
Il primatologo britannico Colin Groves ha annunciato l'individuazione di una nuova specie con areale limitato alla foresta di Mabira in Uganda, da lui battezzata Lophocebus ugandae[2]. La notizia è stata data al congresso dell'International Primatological Society tenutosi ad Entebbe nel 2006, ma la descrizione della nuova specie non è stata ufficialmente pubblicata e la validità di tale scoperta viene messa in dubbio da fonti autorevoli secondo le quali potrebbe trattarsi semplicemente di una sottospecie di L. albigena .[3]
Lophocebus è un genere di scimmie del Vecchio Mondo appartenenti alla famiglia Cercopithecidae, diffuso in Africa occidentale.
Gauruotieji mangabai (lot. Lophocebus, angl. Crested mangabeys) – šunbeždžionių (Cercopithecidae) šeimos beždžionių gentis, priklausanti markatų pošeimiui. Gentyje 3 rūšys:
Gauruotieji mangabai (lot. Lophocebus, angl. Crested mangabeys) – šunbeždžionių (Cercopithecidae) šeimos beždžionių gentis, priklausanti markatų pošeimiui. Gentyje 3 rūšys:
Pilkaskruostis mangabas (Lophocebus albigena). Pav. Juodakuodis mangabas (Lophocebus aterrimus) Lophocebus opdenboschi Lophocebus kipunjiLophocebus is een geslacht uit de familie apen van de Oude Wereld (Cercopithecidae). Dit geslacht bestaat uit drie soorten.
Lophocebus is een geslacht uit de familie apen van de Oude Wereld (Cercopithecidae). Dit geslacht bestaat uit drie soorten.
Multimedia w Wikimedia Commons Mangabka[5] (Lophocebus) – rodzaj ssaka z rodziny koczkodanowatych (Cercopithecidae).
Rodzaj obejmuje gatunki występujące w Afryce[6].
Nazwa rodzajowa jest połączeniem słów z języka greckiego: λοφος lophos – „grzebień” oraz κηβος kēbos – „małpa”[7].
Presbytis albigena J. E. Gray, 1850
Do rodzaju należą następujące gatunki[5][6]:
Mangabka (Lophocebus) – rodzaj ssaka z rodziny koczkodanowatych (Cercopithecidae).
Lophocebus é um gênero de Macacos do Velho Mundo da África Ocidental. Eles possuem pele de cor escura, pálpebras de mesma cor, e cristas de pelo na cabeça. Um outro gênero, Cercocebus, já foi pensado que eram relacionados, de forma que as espécies de ambos os gêneros estavam incluídas em um só. Entretanto, sabe-se que o gênero Lophocebus é mais próximo dos babuínos do gênero Papio, enquanto que Cercocebus são mais relacionados ao mandril. Os membros desse gênero são conhecidos como mangabeis cristados. Em 2006, Rungwecebus kipunji foi movido para um gênero próprio.
Lophocebus é um gênero de Macacos do Velho Mundo da África Ocidental. Eles possuem pele de cor escura, pálpebras de mesma cor, e cristas de pelo na cabeça. Um outro gênero, Cercocebus, já foi pensado que eram relacionados, de forma que as espécies de ambos os gêneros estavam incluídas em um só. Entretanto, sabe-se que o gênero Lophocebus é mais próximo dos babuínos do gênero Papio, enquanto que Cercocebus são mais relacionados ao mandril. Os membros desse gênero são conhecidos como mangabeis cristados. Em 2006, Rungwecebus kipunji foi movido para um gênero próprio.
Lophocebus är ett släkte i familjen markattartade apor med 6 arter som förekommer i centrala Afrika.
Dessa apor har en svart till svartgrå päls. Kroppslängden (huvud och bål) ligger mellan 40 och 72 centimeter. De har en yvig svans av 55 till 100 centimeters längd och vikten ligger mellan 4 och 11 kilogram. Det som skiljer Lophocebus från släktet Cercocebus är en avvikande konstruktion av näsbenet. Dessutom är Lophocebus övre ögonlock inte ljusare än övriga ansiktet.[1] Hannar är större än honor men skillnaden är inte lika tydlig som hos andra arter i samma familj. Hos Lophocebus albigena blir hannar i genomsnitt 9 kg tung och honor når en genomsnittlig vikt av 7 kg.[2]
Utbredningsområdet sträcker sig från sydöstra Nigeria till norra Angola samt till Kongo-Kinshasa och Tanzania. Arterna lever främst i regnskogen i närheten av vattendrag. De undviker bergstrakter som är högre än 1700 meter över havet.[1]
Arter i släktet vistas nästan alltid i träd och kommer sällan ner till marken. De använder vanligen trädens mellersta och övre delar. De lever i grupper av 6 till 28 individer men ibland syns mindre grupper. Grupperna består av en eller några få hannar samt flera honor med deras ungar. De kommunicerar med olika läten och kroppsställningar. Varje grupp har ett revir och inkräktare varnas med höga skrik.[1] Aggressivitet förekommer sällan mellan de olika grupperna.
Födan utgörs av främst av frukter och frön, samt av nötter, unga blad, naturgummi och ryggradslösa smådjur.[2][3] Ibland hämtar de sin föda i fruktodlingar och där vistas de även på marken.
Hos en parningsberedd hona blir regionen kring hennes könsorgan och anus tjockare och den får en rosa färg.[2][3] Efter dräktigheten som varar cirka 175 dagar[1] föder honan vanligen ett enda ungdjur.[2][3] Det är inte känt hur länge ungen dias men enligt olika iakttagelser är flera honor i gruppen ansvarig för ungarnas uppfostring. Honor blir efter tre och hannar efter fem år könsmogna. Hannar måste sedan lämna moderns grupp men honor stannar hela livet i gruppen.
Den äldsta kända individen i fångenskap blev 32 år gammal.[1]
Dessa apor hotas genom förstöringen av levnadsområdet samt genom jakt när de infaller i fruktodlingar. Trots allt är de inte lika hotade som andra primater. IUCN listar bara två arter, Lophocebus albigena som livskraftig (LC) och Lophocebus aterrimus som nära hotad (NT).[4]
Släktet Lophocebus och släktet Cercocebus sammanfattades tidigare under namnet mangaber men enligt nyare forskningar är likheterna bara ytlig.
Enligt Groves (2007) utgörs släktet av följande arter:[5]
De fyra förstnämnda arterna räknades fram till 2007 som en art.[6] Kort efter höglandsmangabens upptäckt räknades arten till detta släkte. Efter nyare undersökningar listas den numera i ett eget släkte, Rungwecebus.[4]
Wikimedia Commons har media som rör Lophocebus.
Lophocebus är ett släkte i familjen markattartade apor med 6 arter som förekommer i centrala Afrika.
грец. λόφος «гребінь, чуб, грива», грец. kêbos - «мавпа».
Вони, як правило, мають темне хутро, очі того ж кольору, що й шкіра обличчя і є пучки волосся на руках. Довжина тіла від 40 до 72 см, хвіст між 45 і 100 см, вага коливається від 4 до 11 кг. Різниця в розмірах між самцями і самицями є менш виражена, ніж у інших родів триби Papionini.
Середовищем існування є тропічний ліс. Тварини майже виключно денні й деревні. Вони живуть територіальними групами в, як правило, 10—20 осіб, що складаються з кількох дорослих самців, самиць та молоді. Групи позначають себе криками.
Дієта досить різноманітна і включає в себе фрукти, овочі та дрібних тварин.
За МСОП є 2 сучасних видів роду:
Lophocebus hay khỉ xồm chỏm lông là một chi động vật có vú trong họ Cercopithecidae, bộ Linh trưởng. Chi này được Palmer miêu tả năm 1903.[1] Loài điển hình của chi này là Presbytis albigena Gray, 1850.
Chi này gồm các loài:
Bài viết liên quan đến Bộ Linh trưởng này vẫn còn sơ khai. Bạn có thể giúp Wikipedia bằng cách mở rộng nội dung để bài được hoàn chỉnh hơn. Lophocebus hay khỉ xồm chỏm lông là một chi động vật có vú trong họ Cercopithecidae, bộ Linh trưởng. Chi này được Palmer miêu tả năm 1903. Loài điển hình của chi này là Presbytis albigena Gray, 1850.
Lophocebus Palmer, 1903
Виды
Бородатые мангабеи[1] (лат. Lophocebus) — род приматов из семейства мартышковых (Cercopithecidae). Обитают в Западной Африке. Кожа чёрная, включая веки. На голове хохолок. Род мангабеи (Cercocebus) считался синонимом этого рода, однако выяснилось, что бородатые мангобеи ближе к павианам из рода Papio, тогда как Cercocebus ближе к мандрилам. В 2006 году из рода Lophocebus был выделен новый род, Rungwecebus.
Бородатые мангабеи (лат. Lophocebus) — род приматов из семейства мартышковых (Cercopithecidae). Обитают в Западной Африке. Кожа чёрная, включая веки. На голове хохолок. Род мангабеи (Cercocebus) считался синонимом этого рода, однако выяснилось, что бородатые мангобеи ближе к павианам из рода Papio, тогда как Cercocebus ближе к мандрилам. В 2006 году из рода Lophocebus был выделен новый род, Rungwecebus.
볏망가베이는 서아프리카 구세계 원숭이로 볏망가베이속(Lophocebus)에 속해 있다. 이들은 어두운 색깔의 피부와 자신의 얼굴 피부와 어울리는 눈꺼풀을 지니고 있으며, 머리 윗 부분에는 머리털로 된 볏이 있다. 망가베이의 또 다른 속인 흰눈꺼풀망가베이속(Cercocebus)은 한 때 매우 가까운 관계에 있다고 간주하여 하나의 속에 이 모든 종을 포함시킨 적이 있었다. 그러나 이제는 볏망가베이속(Lophocebus) 종들은 개코원숭이속(Papio) 종들과 좀 더 밀접한 관계에 있다고 이해하고 있고, 반면에 흰눈꺼풀망가베이속(Cercocebus) 종들은 맨드릴속과 더 밀접한 관계에 있다고 본다. 2006년에, 고지대망가베이는 볏망가베이속(Lophocebus)에서 새로운 속 키펀지속(Rungwecebus)으로 이동됨에 따라서 83년 만에 영장류의 새로운 속이 생겼다.
볏망가베이는 서아프리카 구세계 원숭이로 볏망가베이속(Lophocebus)에 속해 있다. 이들은 어두운 색깔의 피부와 자신의 얼굴 피부와 어울리는 눈꺼풀을 지니고 있으며, 머리 윗 부분에는 머리털로 된 볏이 있다. 망가베이의 또 다른 속인 흰눈꺼풀망가베이속(Cercocebus)은 한 때 매우 가까운 관계에 있다고 간주하여 하나의 속에 이 모든 종을 포함시킨 적이 있었다. 그러나 이제는 볏망가베이속(Lophocebus) 종들은 개코원숭이속(Papio) 종들과 좀 더 밀접한 관계에 있다고 이해하고 있고, 반면에 흰눈꺼풀망가베이속(Cercocebus) 종들은 맨드릴속과 더 밀접한 관계에 있다고 본다. 2006년에, 고지대망가베이는 볏망가베이속(Lophocebus)에서 새로운 속 키펀지속(Rungwecebus)으로 이동됨에 따라서 83년 만에 영장류의 새로운 속이 생겼다.
