Remizidae a zo ur c'herentiad e rummatadur an evned, termenet e 1891 gant an naturour hag evnoniour gall Léon Olphe-Galliard (1825-1893)[1].
Diouzh Doare 6.4 an IOC World Bird List[2] ez a tri genad golvaneged d'ober ar c'herentiad :
Remizidae a zo ur c'herentiad e rummatadur an evned, termenet e 1891 gant an naturour hag evnoniour gall Léon Olphe-Galliard (1825-1893).
Diouzh Doare 6.4 an IOC World Bird List ez a tri genad golvaneged d'ober ar c'herentiad :
Els remízids (Remizidae) són una família de petites aus de l'ordre dels Passeriformes relacionada amb la dels pàrids (Paridae). Totes les espècies excepte Auriparus flaviceps i Cephalopyrus flammiceps fan nius globulars, molt elaborats que pengen dels arbres, generalment sobre l'aigua. L'única espècie que habita als Països Catalans és el teixidor (Remiz pendulinus).
La major part viuen en camp obert amb arbres o arbusts, des del desert fins als pantans o boscos. Passen la major part de l'any vivint en petites bandades (Perrins 2003). Els remízids viuen en Euràsia, Àfrica i Amèrica del Nord. El gènere Remiz és gairebé exclusiu d'Euràsia, habitant discontínuament des de Portugal i l'extrem septentrional del Marroc a través de Sibèria fins al Japó. El gènere amb més espècies, Anthoscopus, habita l'Àfrica subsahariana, des del Sahel africà fins a Àfrica del Sud. El monotípic gènere Auriparus viu a les zones àrides del sud-oest dels EUA i nord de Mèxic. El també monotípic gènere Cephalopyrus viu a l'Àsia meridional i sud-est asiàtic. Diverses espècies d'Àsia i Europa són migratòries, mentre les africanes i l'americana són sedentàries. En alguns indrets de la seva distribució el teixidor (Remiz pendulinus) es desplaça cap al sud en hivern mentre en altres roman prop del mateix lloc tot l'any. Al contrari, Cephalopyrus flammiceps i Remiz consobrinus fan desplaçaments de larga distància.
La major part de la dieta la formen els insectes dels quals són recollidors actius. El seu llarg i agut bec és emprat per sondejar esquerdes i obrir forats per tal d'obtenir la presa. En algunes èpoques de l'any també poden consumir nèctar, llavors i fruites.
El nom comú de teixidor fa referència a la gran habilitat d'aquests moixons per construir complicats nius. Aquestes construccions teixides amb teranyines i llana i pèls d'animals, així com plantes de tacte suau, les fan suspeses de rames d'arbres. Els nius de les espècies africanes del gènere Anthoscopus és encara més complicat que els eurasiàtics, amb una entrada falsa sobre la que es troba l'autèntica, amb un penjoll que el mascle obri per entrar i tanca darrere d'ell amb l'ajuda de teranyines apegaloses. Entre les altres espècies de la família, Auriparus flaviceps fa un niu abovedat amb rametes espinoses i Cephalopyrus flammiceps nida en forats als arbres. Ponen ous blancs amb taques roges en algunes de les espècies. Els ous d'Auriparus flaviceps és blau verdós, tacat de roig. Coven 13 - 14 dies i els pollets alcen el vol als aproximadament 18 dies (Perrins 2003).
Aquesta família s'ha inclòs com la subfamília dels remizins (Remizinae) dins la família del pàrids (Paridae) amb la que està molt relacionada. Alguns autors han inclòs dins aquesta família el controvertit gènere Pholidornis, que també s'ha inclòs als nectarínids (Nectariniidae), estríldids (Estrildidae) i melifàgids (Meliphagidae), mentre el Congrés Ornitològic Internacional l'inclou als cètids (Cettidae). En aquesta darrera classificació es contemplin 4 gèneres amb 12 espècies:
Els remízids (Remizidae) són una família de petites aus de l'ordre dels Passeriformes relacionada amb la dels pàrids (Paridae). Totes les espècies excepte Auriparus flaviceps i Cephalopyrus flammiceps fan nius globulars, molt elaborats que pengen dels arbres, generalment sobre l'aigua. L'única espècie que habita als Països Catalans és el teixidor (Remiz pendulinus).
Moudivláčkovití (Remizidae) je čeleď malých zpěvných ptáků. Většina druhů staví složitá zavěšená hnízda, obvykle v blízkosti vody. V současné době je rozlišováno třináct druhů v pěti rodech.
Obrázky, zvuky či videa k tématu moudivláčkovití ve Wikimedia Commons
Galerie moudivláčkovití ve Wikimedia Commons
Moudivláčkovití (Remizidae) je čeleď malých zpěvných ptáků. Většina druhů staví složitá zavěšená hnízda, obvykle v blízkosti vody. V současné době je rozlišováno třináct druhů v pěti rodech.
Pungmejser (Remizidae) er en familie af fugle, der næsten alle er udbredt i Afrika og Eurasien og hvor de fleste arter bygger pungformede, hængende reder. Det er små fugle på op til 11 centimeter, der især lever af insekter og derfor har et tyndt, spidst næb.
Pungmejser menes at være søsterfamilie til mejserne, det vil sige at de er nært beslægtede og har samme nærmeste fælles stamform.
Pungmejser indeles i fire slægter[1]. Dog tilhører Cephalopyrus muligvis mejsefamilien (Paridae).[2]
Pungmejser (Remizidae) er en familie af fugle, der næsten alle er udbredt i Afrika og Eurasien og hvor de fleste arter bygger pungformede, hængende reder. Det er små fugle på op til 11 centimeter, der især lever af insekter og derfor har et tyndt, spidst næb.
Pungmejser menes at være søsterfamilie til mejserne, det vil sige at de er nært beslægtede og har samme nærmeste fælles stamform.
Die Beutelmeisen (Remizidae) sind eine Familie kleiner Singvögel, die mit den echten Meisen nahe verwandt sind. Die meisten Arten bauen hängende Nester an Bäumen, meist in Wassernähe.
Beutelmeisen sind kleine, meisenartige Vögel zwischen 7,5 und 11 cm Länge. Im Vergleich zu den Meisen haben sie feinere, kleinere Schnäbel. Sie haben kurze, rundliche Flügel und kurze, geschartete Schwänze.
Die Beutelmeisen sind in Eurasien, Afrika und Nordamerika verbreitet. Während die Gattung Remiz von Portugal und dem nördlichen Marokko bis nach Japan verbreitet ist, kommt die größte Gattung, Anthoscopus, südlich der Sahara bis nach Südafrika vor. Die monotypische Gattung Auriparus lebt in Mexiko und den südwestlichen USA.
Die Eurasischen Arten sind größtenteils Zugvögel, die afrikanischen und amerikanischen Arten sind Jahresvögel.
Die meisten Arten bevorzugen offenes Land mit vereinzelten Bäumen und Sträuchern, einige Arten leben in Wüsten, Sumpfgebieten oder Wäldern.
Der größte Teil der Nahrung wird von Insekten gebildet, teilweise werden auch Früchte, Samen und Nektar gefressen. Das Jagdverhalten erinnert sehr an das der echten Meisen.
Viele Arten bauen kunstvolle, hängende Nester aus Materialien wie Spinnenseide, Tierhaaren und weichen Pflanzenteilen wie Weiden- und Pappelsamen. Die Nester der Gattung Anthoscopus sind noch komplizierter als die der eurasischen Gattung Remiz, sie besitzen einen falschen Eingang über dem echten, der in eine leere Kammer führt. Der echte Eingang wird mit einer Klappe verschlossen.[1]
Derzeit werden 11 Arten in 3 Gattungen dieser Familie zugeordnet:[2]
Familie: Beutelmeisen (Remizidae)
Die monotypische Gattung Cephalopyrus mit der Art Flammenstirnmeise (Cephalopyrus flammiceps) gehört nach neueren Untersuchungen zu den Meisen (Paridae).[3] Die ebenfalls monotypische Gattung Pholidornis mit dem Strichelbaumsänger (Pholidornis rushiae) ist nun den Baumsängern (Hyliidae) zugeordnet.[4]
Die Beutelmeisen (Remizidae) sind eine Familie kleiner Singvögel, die mit den echten Meisen nahe verwandt sind. Die meisten Arten bauen hängende Nester an Bäumen, meist in Wassernähe.
Kabumbu ni ndege wadogo wa familia Remizidae. Wanafanana na domofupi lakini domo lao ni jembamba zaidi lenye ncha kali zaidi. Mabawa yao ni mafupi na yameviringa, na mkia una mkato wa V mwishoni. Wana rangi ya kijivu pamoja na njano na nyeupe na pengine nyeusi au nyekundu. Wanatokea Afrika, Asia, Ulaya na Amerika ya Kaskazini katika maeneo yenye miti. Hula wadudu. Tago lao lina umbo wa pea, hujengwa kwa nywele za wanyama, nyuzinyuzi za mimea na utando wa buibui, na huning'inizwa kutoka kitawi, mara nyingi juu ya maji, na mwingilio uko kando yake. Kabumbu wa Afrika hutengeneza mwingilio mdanganyifu juu ya mwingilio wa kweli unaoelekea katika chumba kidanganyifu. Mwingilio wa kweli umefunikwa. Tago la Auriparus hujengwa kwa vitawi vyenye miiba.
Kabumbu kusi
Verdin
Chinese penduline-tit
White-crowned penduline-tit
European penduline-tit
Kabumbu ni ndege wadogo wa familia Remizidae. Wanafanana na domofupi lakini domo lao ni jembamba zaidi lenye ncha kali zaidi. Mabawa yao ni mafupi na yameviringa, na mkia una mkato wa V mwishoni. Wana rangi ya kijivu pamoja na njano na nyeupe na pengine nyeusi au nyekundu. Wanatokea Afrika, Asia, Ulaya na Amerika ya Kaskazini katika maeneo yenye miti. Hula wadudu. Tago lao lina umbo wa pea, hujengwa kwa nywele za wanyama, nyuzinyuzi za mimea na utando wa buibui, na huning'inizwa kutoka kitawi, mara nyingi juu ya maji, na mwingilio uko kando yake. Kabumbu wa Afrika hutengeneza mwingilio mdanganyifu juu ya mwingilio wa kweli unaoelekea katika chumba kidanganyifu. Mwingilio wa kweli umefunikwa. Tago la Auriparus hujengwa kwa vitawi vyenye miiba.
The penduline tits constitute the family, Remizidae, of small passerine birds, related to the true tits. All but the verdin make elaborate bag nests hanging from trees (whence "penduline", hanging), usually over water.
Penduline tits are tiny passerines, ranging from 7.5 to 11 cm in length, that resemble the true tits (Paridae) but have finer bills with more needle-like points. Their wings are short and rounded and their short tails are notched (except the stub-tailed tit). The penduline tits' typical plumage colors are pale grays and yellows and white, though the European penduline tit has black and chestnut markings and some species have bright yellow or red.[1]
The penduline tits live in Eurasia and Africa and North America. The genus Remiz is almost exclusively Palearctic, ranging discontinuously from Portugal and the tip of northern Morocco through to Siberia and Japan. The largest genus, Anthoscopus, is found in sub-Saharan Africa from the Sahel through to South Africa. The verdin lives in arid parts of the southwestern U.S. and northern Mexico.
Several species of penduline tit are migratory, although this behaviour is only shown in species found in Asia and Europe; African species and the verdin are apparently sedentary. The Eurasian penduline tit is migratory over parts of its range, with birds in northern Europe moving south in the winter but birds in southern Europe remaining close to their breeding areas. In contrast the Chinese penduline tit is fully migratory and undertakes long-distance migrations.
Most live in open country with trees or bushes, ranging from desert to marsh to woodland, but the forest penduline tit lives in rain forest. They spend most of the year in small flocks.[1]
Insects form the larger part of the diet of the penduline tits, and they are active foragers. Their long conical bill is used to probe into cracks and prise open holes in order to obtain prey. Nectar, seeds and fruits may also be taken seasonally. Their foraging behaviour is reminiscent of the true tits (Paridae), foraging upside-down on small branches, manoeuvring branches and leaves with their feet in order to insect them, and clasping large prey items with one foot while dismembering them.[2]
The common name of the family reflects the tendency of most species to construct elaborate pear-shaped nests. These nests are woven from spiderweb, wool and animal hair and soft plant materials, which are suspended from twigs and branches in trees. The nests of the African genus Anthoscopus are even more elaborate than the Eurasian Remiz, incorporating a false entrance above the true entrance which leads to a false chamber. The true nesting chamber is accessed by the parent opening a hidden flap, entering and then closing the flap shut again, the two sides sealing with sticky spider webs.[2]
The verdin builds a domed nest out of thorny twigs. In some penduline tit species the eggs are white, sometimes with red spots. The verdin lays blue-green eggs with red spots. Incubation lasts about 13 or 14 days, and the nestlings fledge at about 18 days.[1] In penduline tits, higher incidences of extra-pair paternity results in lower rates of male care, suggesting that extra-pair offspring devalues parental care.[3]
The family Remizidae was introduced in 1891 (as Remizeae) by the French ornithologist Léon Olphe-Galliard.[4][5] Sometimes, these birds are included as subfamily Remizinae in the tit family Paridae. Which taxonomic lineup scientists prefers is primarily a matter of taste; that these families are close relatives is well established by now. If they are considered a separate family, the sultan tit and the yellow-browed tit would possibly need to be excluded from the Paridae.[6][7] The placement of the tit-hylia within this family is particularly controversial, it having variously been placed with the sunbirds, waxbills, honeyeaters and most recently close to the green hylia.[8] It is placed in the family Cettiidae.
The family contains 11 species in 3 genera:[9]
The penduline tits constitute the family, Remizidae, of small passerine birds, related to the true tits. All but the verdin make elaborate bag nests hanging from trees (whence "penduline", hanging), usually over water.
La Remizedoj (Remizidae) estas familio el la ordo de la Paseroformaj birdoj. Ili rilatas al la Paruedoj. Ĉiuj escepte la Flavkapa paruo kaj la Fajrkapa paruo prilaboras saknestojn pendantajn el arboj, kutime super akvo; inkludo de la Fajrkapa paruo en tiu familio estas pridisputata de kelkaj fakuloj.
Estas 5 genroj kaj 13 specioj laŭ Harrap & Quinn (1996):
Remizedoj estas etaj paserinoj, el 7.5 al 11 cm longaj, kio estas simile al la veraj Paruedoj, sed ili havas pli maldikajn bekojn pli akrapintajn. Ties flugiloj estas mallongaj kaj rondoformaj kaj ties mallongaj vostoj estas noĉoformaj (escepte la stumpovosta Folidorno). La tipa plumaro de remizedoj estas palgriza, flava kaj blankeca, kvankam la Eŭropa saknestulo havas nigrajn kaj brunajn markojn kaj kelkaj specioj havas brilflavajn aŭ ruĝajn (Perrins 2003).
La Remizedoj loĝas en Eŭrazio kaj Afriko kaj Nordameriko. La genro Remiz estas preskaŭ nur eŭrazia, kun nesekva teritoriaro el Portugalio kaj plej norda Maroko al Siberio kaj Japanio. La plej granda genro, Anthoscopus, troviĝas en sub-sahara Afriko el Sahelo al Sudafriko. El la monotipaj genroj la Flavkapa paruo loĝas en aridaj partoj de sudokcidenta Usono kaj norda Meksiko, la Fajrkapa paruo troviĝas en suda kaj orienta Azio, dum la Folidorno en orienta kaj centra Afriko.
Kelkaj specioj de Remizedoj estas migrantaj, kvankam tiu kutimo montriĝas nur en specioj de Azio kaj Eŭropo; afrikaj specioj kaj la Flavkapa paruo ŝajne estas loĝantaj birdoj. La Eŭrazia saknestulo estas migranta en partoj el sia teritorio, kun birdoj de norda Eŭropo kiuj moviĝas suden vintre sed birdoj de suda Eŭropo restas ĉe siaj reproduktaj areoj. Kontraste la Ĉina saknestulo kaj la Fajrkapa paruo estas tute migrantaj kaj entreprenas longdistancajn migradojn.
Plej parto loĝas en malferma kamparo kun arboj kaj arbustoj, kun teritorioj el dezertoj al marĉoj kaj arbaroj, sed la Flavfrunta saknestulo kaj la Folidorno loĝas en pluvarbaro. Ili pasas plej parton de la jaro en etaj aroj (Perrins 2003).
Insektoj formas la plej parton de la dieto de Remizedoj, kaj ili estas aktivaj manĝantoj. Ties longaj konusformaj bekoj estas uzataj por pluki en fendoj kaj truoj por akiri nutraĵoj. Ili manĝas ankaŭ nektaron, semojn kaj fruktojn sezone. Ili nutras sin simile al la veraj paruoj (Paruedoj), manĝante kapaltere en etaj branĉoj, priserĉante branĉojn kaj foliojn per siaj piedoj kaj kaptante grandajn predojn per unu piedo por dispecigi ilin.[1]
La komuna nomo de la familio kiel “Saknestuloj” aludas la emon de plej parto de tiuj specioj konstrui prilaboritajn piroformajn saknestojn. Tiuj nestoj estas teksitaj el araneretoj, lano kaj animala haro krom milda planta materialo kaj estas penditaj el branĉetoj de arboj. La nestoj de la afrika genro Anthoscopus estas eĉ pli prilaboritaj ol tiuj de la eŭrazia genro Remiz, ĉar aneksas falsan enirejon sub la vera enirejo kiuj kondukas al falsa ĉambro. La vera nestoĉambro estas atingebla de la gepatroj kiuj malfermas kaŝitan pordeton, enirante kaj poste lasante fermita denove la pordeton, kies du flankoj gluiĝas per memgluaj araneretoj.[1]
El la du specioj kiuj konstruas nefamiliajn nestojn, la Flavkapa paruo konstruas kupolan neston el dornaj bastonetoj kaj la Fajrkapa paruo nestumas en arbotruoj kiujn ili kovras. La ovoj estas blankaj, kun ruĝaj punktoj en kelkaj specioj; la ino de Flavkapa paruo demetas bluverdajn ovojn kun ruĝaj punktoj. Kovado daŭras ĉirkaŭ 13 aŭ 14 tagoj, kaj la idoj elnestiĝas post ĉirkaŭ 18 tagoj (Perrins 2003).
Foje tiuj birdoj estas inkluditaj kiel subfamilio Remizinae en la familio de Paruedoj. Estas duboj pri la taksonomia linio preferata de la diversaj fakuloj; nur ke ambaŭ familioj estas proksimaj parencoj estas certa nuntempe. Se la Remizedoj estas inkluditaj en la Paruedoj, ankaŭ la Stenostiredoj devus esti inkluditaj kiel alia subfamilio, dum se ili estas konsiderataj separata familio, la Sultana paruo kaj la Flavbrova paruo eble postulus esti ekskluditaj el la Paruedoj (Jønsson & Fjeldsa 2006).[2] La lokigo de la Folidorno ene de tiu familio estas precize polemika kaj ĝi estis sekve lokita kun la Nektariniedoj, Estrildedoj, Abelmanĝuloj kaj ĵus ĉe la Verda hilio.[3]
Suda saknestulo (Anthoscopus minutus)
Karola saknestulo (Anthoscopus caroli)
La Remizedoj (Remizidae) estas familio el la ordo de la Paseroformaj birdoj. Ili rilatas al la Paruedoj. Ĉiuj escepte la Flavkapa paruo kaj la Fajrkapa paruo prilaboras saknestojn pendantajn el arboj, kutime super akvo; inkludo de la Fajrkapa paruo en tiu familio estas pridisputata de kelkaj fakuloj.
Los pájaros moscones o remícidos (Remizidae) son una pequeña familia de aves paseriformes. Sus miembros se extienden por Eurasia, África y una de ellas en Norteamérica. Todas sus especies, excepto la única americana Auriparus flaviceps, hacen nidos en forma de bolsa colgantes de las ramas de los árboles, generalmente sobre agua. Son insectívoros.
Anteriormente estas aves eran incluidas como subfamilia Remizinae dentro de Paridae. Que estas familias están estrechamente relacionadas es algo bien establecido por ahora.
La familia contiene 11 especies distribuidas en 3 géneros:[1]
Los pájaros moscones o remícidos (Remizidae) son una pequeña familia de aves paseriformes. Sus miembros se extienden por Eurasia, África y una de ellas en Norteamérica. Todas sus especies, excepto la única americana Auriparus flaviceps, hacen nidos en forma de bolsa colgantes de las ramas de los árboles, generalmente sobre agua. Son insectívoros.
Anteriormente estas aves eran incluidas como subfamilia Remizinae dentro de Paridae. Que estas familias están estrechamente relacionadas es algo bien establecido por ahora.
Remizidae paseriformea ordenako hegazti familia da. Paridae familien izena dute.
Remizidae paseriformea ordenako hegazti familia da. Paridae familien izena dute.
Pussitiaiset (Remizidae) on pienenkokoisten varpuslintujen heimo. Pussitiaiset ovat hyönteissyöjiä, ja syövät hyönteisiä ja muita niveljalkaisia. Pussitiaiset rakentavat taidokkaasti umpinaisen pesän, johon johtaa pyöreä putki; pesä riippuu elävän puun oksalla, yleensä veden päällä. Suomessa heimon lajeista on tavattu ainoastaan pussitiainen, joka on myös pesinyt Suomessa.
Pussitiaisten heimoon kuuluu kymmenen lajia ja 3 sukua. Afrikanpussitiaisiin kuuluu kuusi lajia, pussitiaisiin 3 ja amerikanpussitiainen muodostaa oman sukunsa.[1]
Pussitiaiset (Remizidae) on pienenkokoisten varpuslintujen heimo. Pussitiaiset ovat hyönteissyöjiä, ja syövät hyönteisiä ja muita niveljalkaisia. Pussitiaiset rakentavat taidokkaasti umpinaisen pesän, johon johtaa pyöreä putki; pesä riippuu elävän puun oksalla, yleensä veden päällä. Suomessa heimon lajeista on tavattu ainoastaan pussitiainen, joka on myös pesinyt Suomessa.
Pussitiaisten heimoon kuuluu kymmenen lajia ja 3 sukua. Afrikanpussitiaisiin kuuluu kuusi lajia, pussitiaisiin 3 ja amerikanpussitiainen muodostaa oman sukunsa.
Les Remizidae (ou rémizidés) sont une famille de passereaux qui comprend douze espèces dont les rémiz.
Les travaux phylogéniques de Johansson et al. (2013) sur la famille des Paridae montrent que Cephalopyrus flammiceps (anciennement Rémiz tête-de-feu) n'appartient pas à la famille des Remizidae mais à celle des Paridae.
D'après la classification de référence (version 5.2, 2015) du Congrès ornithologique international (ordre phylogénique) :
Les Remizidae (ou rémizidés) sont une famille de passereaux qui comprend douze espèces dont les rémiz.
Os Remizidae son unha pequena familia de aves paseriformes. Os seus membros esténdense por Eurasia, África e unha delas en Norteamérica. En Galicia vive a especie Remiz pendulinus (ferreiriño de cara negra[1] ou ferreiriño careto[2] ). Todas as súas especies, excepto a única americana Auriparus flaviceps, fan niños en forma de bolsa colgantes das ramas das árbores, xeralmente sobre auga. Son insectívoros.
Anteriormente estas aves eran incluídas como subfamilia Remizinae dentro de Paridae. Que estas familias están estreitamente relacionadas é algo ben establecido por agora.
A familia contén 11 especies distribuídas en 3 xéneros:[3]
Os Remizidae son unha pequena familia de aves paseriformes. Os seus membros esténdense por Eurasia, África e unha delas en Norteamérica. En Galicia vive a especie Remiz pendulinus (ferreiriño de cara negra ou ferreiriño careto ). Todas as súas especies, excepto a única americana Auriparus flaviceps, fan niños en forma de bolsa colgantes das ramas das árbores, xeralmente sobre auga. Son insectívoros.
Anteriormente estas aves eran incluídas como subfamilia Remizinae dentro de Paridae. Que estas familias están estreitamente relacionadas é algo ben establecido por agora.
I Remizidi (Remizidae Olphe-Galliard, 1891) sono una famiglia di uccelli dell'ordine dei Passeriformi.[1]
La famiglia comprende i seguenti generi e specie:[1]
I Remizidi (Remizidae Olphe-Galliard, 1891) sono una famiglia di uccelli dell'ordine dei Passeriformi.
Remeziniai (Remizidae) – žvirblinių paukščių būrio šeima. Šios šeimos paukščiai suka kabančius ant šakų lizdus, dažnai virš vandens.
Lietuvoje gyvena viena šios šeimos rūšis – remeza.
Šis su ornitologija susijęs straipsnis yra nebaigtas. Jūs galite prisidėti prie Vikipedijos papildydami šį straipsnį. Somzīlīšu dzimta (Remizidae) ir viena no dziedātājputnu (Passeri) dzimtām, kas pieder zvirbuļveidīgo kārtai (Passeriformes). Tajā ir 11 sugas, kas sistematizētas 3 ģintīs.[1]
Sastopamas Eirāzijā, Āfrikā un Ziemeļamerikā. Lielākā no visām trijām ģintīm ir Āfrikas somzīlīšu ģints (Anthoscopus), kas apvieno 6 sugas. Toties dzeltengalvas zīlīšu ģints (Auriparus) ir monotipiska (tikai viena suga).[1]
Latvijā sastopama viena somzīlīšu dzimtas suga — somzīlīte (Remiz pendulinus), kas piemērotās vietās, gar dažādiem ūdenstilpēm ar aizaugošiem krastiem, ir diezgan parasta ligzdotāja.[2][3]
Somzīlīšu dzimtas sugas ir maza auguma putni, līdzīgi zīlītēm. Ķermeņa garums, atkarībā no sugas, ir 7,5—11 cm, svars 4,6—12,5 g. Lielākā dzimtā ir somzīlīte. Knābis smalks, gals ass kā adata. Spārni īsi un noapaļoti, aste īsa. Apspalvojums gaiši pelēks, balts vai dzeltens. Dažām sugām ir melnas, kastaņbrūnas, koši dzeltenas vai sarkanas detaļas.[4][5]
Eirāzijas ziemeļu reģiona somzīlīšu sugas ir gājputni, tomēr lielākā daļa sugu ir nometnieki. Somzīlītes galvenokārt uzturas atklātās ainavās ar kokiem un krūmiem, sastopamas gan tuksnešos, gan purvos, gan lietusmežos. Tās ir sabiedriskas un veido nelielus barus.[4]
Somzīlītes, līdzīgi kā zīlītes, ir ļoti aktīvas un enerģiskas, izveicīgas un akrobātiskas, spējot karāties koku zaros ar galvu uz leju. Barojas galvenokārt ar kukaiņiem. To samērā garais un smalkais knābis piemērots, lai aizsniegtu kukaiņus pat vissmalkākajās spraudziņās un mizu rieviņās. Lielākus kukaiņus pietur ar pirkstiem, kamēr ar knābi to saplosa gabalos. Barojas arī ar nektāru, sēklām un augļiem.[6]
Dzimtas nosaukums — somzīlītes — norāda uz šo zīlīšu īpatnējo ligzdas veidu, kas atgādina bumbierveida somu. Ligzda tiek vīta no zirnekļu tīkliem, dzīvnieku vilnas un mīkstiem augiem, konstrukciju papildus nostiprinot ar koka zariem vai auga stublājiem, kurā ligzda tiek būvēta. Āfrikas somzīlīšu ligzdas ir īpaši sarežģītas — virs īstās ligzdas ieejas ir arī viltus ieejas uz viltus kambariem. Turklāt īstā ieeja tiek paslēpta zem klapes, kas, putnam ielienot ligzdā, pati aizveras.[6]
Somzīlīšu dzimta (Remizidae)
Somzīlīšu dzimta (Remizidae) ir viena no dziedātājputnu (Passeri) dzimtām, kas pieder zvirbuļveidīgo kārtai (Passeriformes). Tajā ir 11 sugas, kas sistematizētas 3 ģintīs.
Sastopamas Eirāzijā, Āfrikā un Ziemeļamerikā. Lielākā no visām trijām ģintīm ir Āfrikas somzīlīšu ģints (Anthoscopus), kas apvieno 6 sugas. Toties dzeltengalvas zīlīšu ģints (Auriparus) ir monotipiska (tikai viena suga).
Buidelmezen (Remizidae) zijn een familie van vogels uit de orde zangvogels.[1] Buidelmezen behoren niet tot de familie van de echte mezen (Paridae), maar staan daar volgens recente inzichten[2] wel dicht bij. Net als de Paridae behoren ze tot de superfamilie (of clade) Sylvioidea en vormt deze familie de naastbij gelegen groep.
Het zijn kleine vogels met een fijne, spitse snavel. De lichaamslengte varieert van 8 tot 14 cm.
Hun voedsel bestaat uit insecten, zaden en vruchten. Het zijn echte acrobaten, die zelfs langs de onderkant van takken klauteren.
Het nest is een vreemd, van gras en wortels gevlochten, buidelvormig bouwsel met een tuitvormige ingang, dat aan het einde van een tak is bevestigd. Het legsel bestaat uit 5 tot 10 witte eieren, die 12 dagen worden bebroed. Na 16 tot 18 dagen vliegen de jongen uit.
Deze vogels komen voor in Noord-Amerika, Europa, Azië en Afrika.
De volgende geslachten zijn bij de familie ingedeeld:[1]
Buidelmezen (Remizidae) zijn een familie van vogels uit de orde zangvogels. Buidelmezen behoren niet tot de familie van de echte mezen (Paridae), maar staan daar volgens recente inzichten wel dicht bij. Net als de Paridae behoren ze tot de superfamilie (of clade) Sylvioidea en vormt deze familie de naastbij gelegen groep.
Pungmeiser, vitskapleg namn Remizidae, er ein biologisk familie av små sporvefuglar, nærskyld meiser. Utbreiingsområdet er Eurasia, Afrika og Nord-Amerika, Alle artane i familien, utanom meisesmett og flammepungmeis, gjer forseggjorde pungforma reir som hengjer ned frå greiner, som regel over vatn.
Pungmeiser er små sporvefuglar, varierande frå 7,5 til 11 cm i lengd. Dei minner om ekte meiser, Paridae, men har finare, meir nålforma nebb. Vengene er korte og runde og dei korte halane deira er typisk v-forma. Dei vanlege fargene i fjørdrakta er bleikgrå, gul og kvit, sjølv om arten pungmeis har svart og kastanjebrune teikningar og nokre artar har lyst gult eller raudt (Perrins 2003).
Artane i slekta Remiz er nesten utelukkande eurasiske, alt usamanhengande frå Portugal og spissen av nordlege Marokko austover gjennom til Sibir og Japan. Den største slekta, Anthoscopus, finst i Afrika sør for Sahara frå Sahel til Sør-Afrika. Av dei monotypisk slektene lever meisesmett i tørre delar av det sørvestlege USA og nordlege Mexico. Flammepungmeis er funnen i Sør- og Aust-Asia, og vevarmeis i austlege og sentrale Afrika.
Fleire artar i pungmeisfamilien er trekkfuglar, men denne åtferda er berre funnen hos artar i Asia og Europa, afrikanske artar og meisesmett er tilsynelatande standfuglar. Arten pungmeis er trekkfugl over delar av utbreiingsområdet, individ i Nord-Europa trekkjer sørover om vinteren, men fuglane i Sør-Europa blir att nær hekkeområda sine. Derimot er kinapungmeis og flammepungmeis fullt ut trekkfuglar og gjer migrasjon over lange avstandar.
Dei fleste lever i opne område med tre eller buskar, frå ørken til myr og skog, men jungelpungmeis og vevarmeis lever i regnskogen. Mesteparten av året samlast dei i små flokkar (Perrins 2003).
Insekt gjer ut for storparten av kosthaldet til pungmeiser. Det koniske nebbet blir brukt til å søkje etter føde inne i sprekkar hòl. Nektar, frø og frukter kan òg takast sesongmessig. Åtferda ved beiting minner mykje om det ein ser hos meiser som søkjer insekt på greiner og lauvverk, dei kan òg gripe byttedyr med ein fot medan dei parterer det.
Populærnamnet på familien gjenspeglar tendensen dei fleste artane å konstruere djupe, pæreforma reir. Desse reira er vovne av spindelvev, ull og anna dyrehår og mjukt plantemateriale som er hengt fast i kvister og greiner i tre. Reira hos den afrikanske slekta Anthoscopus er endå meir forseggjorte enn hos eurasiske Remiz. Anthoscopus-artane lagar ein falsk inngang over den verklege inngangen som fører til eit falskt kammer. Det verklege hekkekammeret kan opnast av foreldra med ein skjult klaff, dei går inn og deretter lukker dei klaffen igjen, dei to sidene blir festa med attbindande spindelvev.
Av dei to artane med avvikande reir, byggjer meisesmett eit kuppelforma reir ut av tornekvister og flammepungmeis lagar reir i trehòl som dei fôrar. Egga er kvite, med raude flekker hos nokre artar, meisesmett legg blågrøne egg med raude flekker. Rugetida er på ca. 13 eller 14 dagar, og ungane er flygedyktige etter ca. 18 dagar (Perrins 2003).
Pungmeisefamilien i rekkjefølgje etter Clementslista versjon 6.5 frå desember 2010 [1] med norske namn etter Norske navn på verdens fugler. [2]
Slekt Auriparus
Slekt Remiz
Slekt Anthoscopus
Slekt Cephalopyrus
Slekt Pholidornis
Pungmeiser, vitskapleg namn Remizidae, er ein biologisk familie av små sporvefuglar, nærskyld meiser. Utbreiingsområdet er Eurasia, Afrika og Nord-Amerika, Alle artane i familien, utanom meisesmett og flammepungmeis, gjer forseggjorde pungforma reir som hengjer ned frå greiner, som regel over vatn.
Multimedia w Wikimedia Commons Remizy[2] (Remizidae) – rodzina ptaków z rzędu wróblowych (Passeriformes) najbliżej spokrewniona z sikorami (Paridae)[2], obejmująca kilkanaście gatunków. Większość z nich występuje w Afryce, jedynie jeden gatunek – remiz zamieszkuje Europę i Azję[3], w Polsce dosyć częsty, głównie na niżu.
Są to małe ptaki, słynące z konstrukcji bardzo kunsztownych gniazd, które budowane są tak, aby zwisały z końca gałęzi, na której są umiejscowione. Często gniazdo jest zlokalizowane w pobliżu lub bezpośrednio nad powierzchnią wody.
Do rodziny zaliczane są następujące rodzaje[2]:
Remizy (Remizidae) – rodzina ptaków z rzędu wróblowych (Passeriformes) najbliżej spokrewniona z sikorami (Paridae), obejmująca kilkanaście gatunków. Większość z nich występuje w Afryce, jedynie jeden gatunek – remiz zamieszkuje Europę i Azję, w Polsce dosyć częsty, głównie na niżu.
Są to małe ptaki, słynące z konstrukcji bardzo kunsztownych gniazd, które budowane są tak, aby zwisały z końca gałęzi, na której są umiejscowione. Często gniazdo jest zlokalizowane w pobliżu lub bezpośrednio nad powierzchnią wody.
Remizidae é uma família de aves da ordem Passeriformes.
Remizidae é uma família de aves da ordem Passeriformes.
Remizidele (Remizidae), numite și boicuși, pițigoi pungari, este o familie mică de păsări mici asemănătoare cu pițigoii, care cuprinde 12 specii. Această familie include 3 genuri, răspândite în palearctic (Remiz), în Africa (Anthoscopus) și în America de Nord (Auriparus). Remizidele sunt păsări mici, cu o lungime de 7-11 cm și o greutate de 6-15 g. Au ciocul subțire, ascuțit, vibrizele sunt absente la baza sa. Aripa este rotunjită, prima remige este mică și îngustă. Coada este mai scurtă decât aripa, vârful cozii cu o scobitură. Picioarele sunt mici, labele puternice, cu degetul posterior bine dezvoltat, înarmat cu o gheară mare, uneori masivă. Toate ghearele sunt încârligate, puternic comprimate lateral, adesea cu șănțulețe pe laturi. Penajul este moale, des, pufos. Remizidele au o culoare spălăcită, cu o combinație de culori ruginii, galbene, albe, cenușii, negre și verzui. Sexele sunt asemănătoare. Trăiesc în păduri deschise, copaci de pe malul apei, stufărișuri, deșerturi cu vegetație răzleață și în pădurea montane. Se hrănesc în principal cu nevertebrate, mai ales cu insecte; la unele specii, semințele de plante joacă un rol semnificativ în hrană. În cea mai mare parte sunt monogame, uneori bigame, poligame sau poliandrice. Remizidele au cuiburi foarte caracteristice în formă de retortă sau alungit-ovale cu o intrare laterală sub formă de tunel, situată în partea superioară. De obicei, cuiburile sunt suspendate de o ramură subțire, adesea deasupra apei și sunt foarte asemănătoare cu construcția unor specii de păsări țesătoare (Ploceidae). Aceste cuiburi sunt foarte rezistente, în Africa, de exemplu, localnicii le folosesc ca niște poșete. Unele remizide își amplasează cuiburile printre ramurile sau tulpinile de stuf. Ponta constă din 3-12 ouă albe. De obicei, cuibăresc în perechi, după reproducere și în timpul iernii se țin în cârduri. Unele specii sunt migratoare, altele hoinăresc pe distanțe mici sau sunt sedentare. Năpârlesc de două ori - toamnă năpârlesc complet, primăvară parțial (se schimbă penajul de pe cap și gât). Juvenilii în prima toamnă năpârlesc complet. În România și Republica Moldova se întâlnește o singură specie - boicușul (Remiz pendulinus).[1][2][3][4][5][6]
Familia remizidelor cuprinde 12 specii incluse în 3 genuri:[1]
Remizidele (Remizidae), numite și boicuși, pițigoi pungari, este o familie mică de păsări mici asemănătoare cu pițigoii, care cuprinde 12 specii. Această familie include 3 genuri, răspândite în palearctic (Remiz), în Africa (Anthoscopus) și în America de Nord (Auriparus). Remizidele sunt păsări mici, cu o lungime de 7-11 cm și o greutate de 6-15 g. Au ciocul subțire, ascuțit, vibrizele sunt absente la baza sa. Aripa este rotunjită, prima remige este mică și îngustă. Coada este mai scurtă decât aripa, vârful cozii cu o scobitură. Picioarele sunt mici, labele puternice, cu degetul posterior bine dezvoltat, înarmat cu o gheară mare, uneori masivă. Toate ghearele sunt încârligate, puternic comprimate lateral, adesea cu șănțulețe pe laturi. Penajul este moale, des, pufos. Remizidele au o culoare spălăcită, cu o combinație de culori ruginii, galbene, albe, cenușii, negre și verzui. Sexele sunt asemănătoare. Trăiesc în păduri deschise, copaci de pe malul apei, stufărișuri, deșerturi cu vegetație răzleață și în pădurea montane. Se hrănesc în principal cu nevertebrate, mai ales cu insecte; la unele specii, semințele de plante joacă un rol semnificativ în hrană. În cea mai mare parte sunt monogame, uneori bigame, poligame sau poliandrice. Remizidele au cuiburi foarte caracteristice în formă de retortă sau alungit-ovale cu o intrare laterală sub formă de tunel, situată în partea superioară. De obicei, cuiburile sunt suspendate de o ramură subțire, adesea deasupra apei și sunt foarte asemănătoare cu construcția unor specii de păsări țesătoare (Ploceidae). Aceste cuiburi sunt foarte rezistente, în Africa, de exemplu, localnicii le folosesc ca niște poșete. Unele remizide își amplasează cuiburile printre ramurile sau tulpinile de stuf. Ponta constă din 3-12 ouă albe. De obicei, cuibăresc în perechi, după reproducere și în timpul iernii se țin în cârduri. Unele specii sunt migratoare, altele hoinăresc pe distanțe mici sau sunt sedentare. Năpârlesc de două ori - toamnă năpârlesc complet, primăvară parțial (se schimbă penajul de pe cap și gât). Juvenilii în prima toamnă năpârlesc complet. În România și Republica Moldova se întâlnește o singură specie - boicușul (Remiz pendulinus).
Pungmesar är en familj tättingar (Remizidae) där merparten väver utarbetade hängande päronformiga bon vilket gett familjen dess namn.
Pungmesar är mycket små tättingar som mäter 7.5-11 cm och som påminner om mesarna i familjen Paridae men har finare näbbar. De har korta rundade vingar. Pungmesarnas fjäderdräkt är ofta ljust grå, gul och vit, men den europeiska pungmesen har svarta och rödbruna partier och vissa arter har också starkt gula eller röda partier.[1]
Pungmesar förekommer i Eurasien, Afrika och Nordamerika. Släktet Remiz förekommer enbart i palearktis, med ett utredningsområde som sträcker sig från Portugal och nordligaste Marocko till Sibirien och Japan. Det största släktet Anthoscopus, återfinns söder om Sahara från Sahel till Sydafrika. Verdinpungmesen lever i torra områden i sydvästra USA och norra Mexiko.
Många arter av pungmes är flyttfåglar men beteendet förekommer bara hos arter som lever i Asien och Europa, de afrikanska arterna och verdinpungmesen är alla stannfåglar. Den europeiska pungmesen är flyttfågel inom vissa delar av sitt utbredningsområde, där de nordliga häckpopulationerna flyttar söderut om vintern medan sydliga häckpopulationer stannar i närheten av sina häckningsområden. Kinesisk pungmes och meshylia är alla långflyttare.
Merparten pungmesar lever i öppna habitat med träd och buskar och förekommer i så olika biotoper som öken , våtmarker och skogsmarker. Skogspungmes lever dock i tät regnskog. Pungmesar uppträder under merparten av året i mindre flockar.[1]
Insekter utgör huvuddelen av pungmesarnas föda och de är mycket aktiva födosökare. De har en förhållandevis lång koniska näbb som används för att komma åt i sprickor eller bryta upp små hål för att komma åt byten. Under delar av året lever de även av nektar, frön och frukt. Deras sätt att födosöka påminner om mesarnas. De kan födosöka uppochned hängande i små kvistar, avsöka blad och grenar i jakt på insekter eller hålla fast större byten med ena tarsen samtidigt som de sliter loss delar.[2]
Familjens trivialnamn reflekterar att merparten av arterna bygger päronformade, hängande bon. Boet vävs av spindelnät, ull, djurhår, och mjuka växtmaterial och hängs från kvistar. Arterna inom det afrikanska släktet Anthoscopus bygger än mer utarbetade bon än arterna inom släktet Remiz, och bygger bland annat ovanpå huvudingången till boet en falsk ingång vilken leder till en tom kammare. Ingången till häckningskammaren har en dold flik som föräldrarna öppnar och stänger när de anländer och lämnar boet.[2] Verdinpungmesen bygger ett sfäriskt bo av taggiga kvistar. Flerparten av pungmesarna lägger småfläckiga vita ägg som ruvas i 13-14 dagar och ungarna blir flygga efter ungefär 18 dagar[1]
Verdinpungmes (Auriparus flaviceps)
Törnpungmes (Anthoscopus minutus)
Grå pungmes (Anthoscopus caroli)
Tidigare har familjen placerats som underfamiljen Remizinae inom familjen mesar (Paridae) och dess nära släktskap med mesarna är väl etablerat. En variant har tidigare också varit att placera pungmesarna som en underfamilj inom familjen stjärtmesar (Aegithalidae). DNA-studier visar dock att stjärtmesarna endast är avslägset släkt med både pungmesar och mesar, närmare lövsångare och cettisångare.
Tidigare fördes meshylian till familjen, men tros nu snarare vara systerart till hylian, därav det nuvarande svenska trivialnamnet. Dessa båda arter tillhör troligen gruppen med lövsångare, stjärtmesar och cettisångare.
Även brandkronad mes har förts till pungmesarna, men DNA-studier visar att den tillhör en basal utvecklingslinje närmast de egentliga mesarna.
Familjen omfattar vanligtvis 12 arter som delas upp i tre släkten: amerikanska Auriparus, eurasiatiska Remiz och afrikanska Anthoscopus.[3] Se dessa för mer information om släktenas respektive arter.
Pungmesar är en familj tättingar (Remizidae) där merparten väver utarbetade hängande päronformiga bon vilket gett familjen dess namn.
Çulha kuşugiller (Remizidae), ötücü kuşlar (Passeriformes) takımına ait bir familya.
Neotropik haricinde tüm dünyada yayılış gösterirler. Ormanlarda bulunurlar. Besinleri böcekler ve tohumlardır. Yuvaları küre şeklindedir. Gagaları düzdür. Boyları baştankara kadardır.
Çulha kuşugiller (Remizidae), ötücü kuşlar (Passeriformes) takımına ait bir familya.
Neotropik haricinde tüm dünyada yayılış gösterirler. Ormanlarda bulunurlar. Besinleri böcekler ve tohumlardır. Yuvaları küre şeklindedir. Gagaları düzdür. Boyları baştankara kadardır.
Họ Phàn tước[1] (danh pháp khoa học: Remizidae) là một họ chứa các loài chim nhỏ dạng sẻ, có quan hệ họ hàng gần với các loài bạc má (Paridae). Gần như tất cả các loài, ngoại trừ chim Verdin, làm những cái tổ hình túi tỉ mỉ phức tạp treo trên cây, thường trên mặt nước; việc gộp phàn tước mũ lửa vào trong họ này còn gây tranh cãi. Chúng là các loài chim ăn sâu bọ.
Đôi khi chúng được coi như là phân họ với danh pháp Remizinae trong họ Bạc má (Paridae). Việc phân loại như thế nào phụ thuộc vào quan điểm của mỗi tác giả; nhưng quan hệ họ hàng gần gũi giữa hai họ này hiện tại đã được thiết lập vững chắc. Nếu các loài phàn tước được coi là thuộc họ Paridae thì các loài "chích" stenostirid cũng nên coi là một phân họ khác của họ Bạc má nghĩa rộng này, trong khi nếu chúng được coi là họ riêng rẽ thì chim mào vàng và bạc má trán vàng có thể cần thiết phải loại bỏ ra khỏi họ Paridae[2][3].
Hiện tại người ta ghi nhận 11 loài trong 3 chi. Ngoàu ra còn 2 loài thuộc 2 chi đã từng xếp trong họ này[4], nhưng hiện nay chuyển sang họ Paridae và Hyliidae:
Chi Cephalopyrus: Chuyển sang họ Paridae[5][6]: 1 loài là phàn tước mũ lửa (Cephalopyrus flammiceps).
Phân loại của sẻ ngô Trung Phi (Pholidornis rushiae) đã gây mâu thuẫn từ rất lâu. Nó từng được xếp trong ít nhất là 7 họ khác nhau, bao gồm: Sylviidae, Estrildidae, Dicaeidae, Nectariniidae, Remizidae, Hyliidae và Meliphagidae. Sefc et al. (2003)[7] nhận thấy rằng Hylia prasina và Pholidornis rushiae có quan hệ họ hàng gần với nhau hơn là so với bất kỳ loài nào trong số 2 loài này đối với Aegithalos hay Phylloscopus và gần đây người ta đặt hai loài này trong họ Hyliidae[8][9].
Họ Phàn tước (danh pháp khoa học: Remizidae) là một họ chứa các loài chim nhỏ dạng sẻ, có quan hệ họ hàng gần với các loài bạc má (Paridae). Gần như tất cả các loài, ngoại trừ chim Verdin, làm những cái tổ hình túi tỉ mỉ phức tạp treo trên cây, thường trên mặt nước; việc gộp phàn tước mũ lửa vào trong họ này còn gây tranh cãi. Chúng là các loài chim ăn sâu bọ.
Đôi khi chúng được coi như là phân họ với danh pháp Remizinae trong họ Bạc má (Paridae). Việc phân loại như thế nào phụ thuộc vào quan điểm của mỗi tác giả; nhưng quan hệ họ hàng gần gũi giữa hai họ này hiện tại đã được thiết lập vững chắc. Nếu các loài phàn tước được coi là thuộc họ Paridae thì các loài "chích" stenostirid cũng nên coi là một phân họ khác của họ Bạc má nghĩa rộng này, trong khi nếu chúng được coi là họ riêng rẽ thì chim mào vàng và bạc má trán vàng có thể cần thiết phải loại bỏ ra khỏi họ Paridae.
Remizidae
Olphe-Galliard, 1891
Ремезовые[1] (лат. Remizidae) — семейство воробьиных птиц. В семействе 5 родов и 13 видов.
Ремезовые — это маленькие, похожие на синиц птицы длиной от 7,5 до 11 см. По сравнению с синицами у них более тонкие, меньшие по размеру клювы. У них также короткие, округлые крылья и короткие хвосты.
Ремезовые распространены в Евразии, Африке и Северной Америке. В то время как род Remiz распространен от Португалии и северного Марокко до Японии, самый большой род — Anthoscopus обитает к югу от Сахары до Южной Африки. Монотипный род Auriparus живёт в Мексике и на юго-западе США.
Евразийские виды — это большей частью перелётные птицы, африканские и американские виды — это оседлые птицы.
Большинство видов предпочитают открытые ландшафты с отдельно растущими деревьями и кустами, несколько видов живут в пустынях, болотистых местностях или лесах.
Большую часть питания составляют насекомые, а также плоды, семена и нектар. Охотничье поведение очень напоминает охотничье поведение настоящих синиц.
Многие виды строят художественные, висящие гнёзда из паутины, шерсти животных и мягких частей растений, таких как ива и семена тополя. Гнёзда рода Anthoscopus более сложные чем евразийского рода Remiz, они имеют ложный вход над настоящим, который ведёт в пустую камеру. Настоящий вход запирается с помощью клапана[2].
В настоящее время семейство состоит из 13 видов и 5 родов[3][4]:
Ремезовые (лат. Remizidae) — семейство воробьиных птиц. В семействе 5 родов и 13 видов.
見内文。
攀雀科（学名Remizidae）是鸟纲雀形目中的一个科，与山雀是近亲。本科的物种归属仍有一定的争议。
根据Harrap & Quinn (1996)的文献，认为可分为5属13种：
攀雀属 Remiz
Anthoscopu
火帽攀雀属 Cephalopyrus
Auriparus
Pholidornis
.jpg){kind=small}
这是一篇與雀形目相關的小作品。你可以通过编辑或修订扩充其内容。 攀雀科（学名Remizidae）是鸟纲雀形目中的一个科，与山雀是近亲。本科的物种归属仍有一定的争议。
根据Harrap & Quinn (1996)的文献，认为可分为5属13种：
攀雀属 Remiz
欧洲攀雀 Remiz pendulinus 攀雀（中华攀雀） Remiz consobrinus 白冠攀雀 Remiz coronatusAnthoscopu
非洲攀雀 Anthoscopus caroli 林攀雀 Anthoscopus flavifrons 南方攀雀 Anthoscopus minutus) 鼠色攀雀 (Anthoscopus musculus 黄攀雀 (Anthoscopus parvulus) Anthoscopus punctifrons火帽攀雀属 Cephalopyrus
火帽攀雀 Cephalopyrus flammicepsAuriparus
Auriparus flavicepsPholidornis
Pholidornis rushiae.jpg)
分類 界 : 動物界 Animalia 門 : 脊索動物門 Chordata 亜門 : 脊椎動物亜門 Vertebrata 綱 : 鳥綱 Aves 目 : スズメ目 Passeriformes 亜目 : スズメ亜目 Passeri 小目 : スズメ小目 Passerida 上科 : シジュウカラ上科 Paroidea 科 : ツリスガラ科 Remizidae 学名 Remizidae (Olphe-Galliard, 1891) 和名 ツリスガラ（吊巣雀） 英名 Penduline Tit 属 ツリスガラ科（ツリスガラか、学名 Remizidae）は、鳥類スズメ目の科である。ツリスガラ（吊巣雀）と呼ばれるが、狭義にはこの1種をツリスガラと呼ぶ。
旧世界および、1種アメリカツリスガラ Auriparus のみが北米大陸に住む。
ほとんどの種が、枝から草を吊った袋状の巣を作り、ツリスガラの名の由来となっている。
昆虫食。
Sibley et al. (1988) ではウグイス上科に、シジュウカラ科 Paridae ツリスガラ亜科 Remizinae として分類されていた。しかし Sibley et al. のシジュウカラ科（シジュウカラ科+ツリスガラ科）は、ウグイス上科の中核とは系統的に離れており[1]、シジュウカラ上科 Paroidea として分離される[2]。
カラハタオリ Pholidornis はツリスガラ科などさまざまな科に含める説があったが、コバシミドリムシクイ Hylia に近縁であり[3]ウグイス科 Cettidae に分類される。
この項目は、鳥類に関連した書きかけの項目です。この項目を加筆・訂正などしてくださる協力者を求めています（ポータル鳥類 - PJ鳥類）。
스윈호오목눈이류(penduline tits)는 참새목 스윈호오목눈이과(Remizidae)에 속하는 조류의 총칭이다.
다음은 2019년 올리버로스(Oliveros) 등의 연구에 의한 흰턱딱새소목의 계통 분류이다.[1]
흰턱딱새소목 섬개개비상과 흰턱딱새상과 오목눈이상과Scotocercidae
.jpg)
Anthoscopus minutus
.jpg)
Anthoscopus caroli
.jpg)
.jpg)
.jpg)
.jpg)
_zoom.jpg)
.jpg)
.jpg)
.jpg)
.jpg)
.jpg)
.jpg)
