El barb d'Andalusia (Barbus sclateri) és una espècie de peix de la família dels ciprínids i de l'ordre dels cipriniformes.
Els mascles poden assolir els 29,7 cm de longitud total.[3][4]
És un peix d'aigua dolça. És una espècie bentònica que presenta hàbits limnófilos. En general, és un típic habitant del curs mitjà dels rius, preferint aigües clares i corrent ràpida amb fons pedregosos o de graves, sobretot durant l'època reproductora. També es pot trobar en embassaments, llacs, llacunes, incloses les litorals, séquies de reg i en ambients aïllats amb aigua permanent com capçaleres de rambles, fonts, brolladors i basses i dipòsits d'emmagatzematge d'aigua. És una espècie que, igual que altres ciprínids, pot arribar a ser molt abundant localment. No obstant això, aquestes abundàncies pateixen canvis temporals considerables.
Es troba a la península Ibèrica.[4]
Generalment es reprodueixen entre maig i juliol, presentant les femelles un període de maduració gonadal més llarg (febrer-maig) que els mascles (març-maig), després del qual es produeix la posada entre maig i juny. Les femelles són fresar múltiples, desenvolupant al llarg de l'època reproductora dos lots d'ous que posen successivament.
És una espècie d'hàbits gregaris. En molts rius i rierols mediterranis, a la temporada estival el flux cessa i els rierols queden reduïts a petites gorgues aïllades on els peixos queden concentrats. En aquestes situacions, la densitat de peixos s'incrementa i la competició per l'espai i l'aliment poden ser molt importants. L'efecte directe que les espècies introduïdes de caràcter ictiòfags presenten sobre l'espècie està constatat en diversos estudis. La presència d'aquestes espècies ictiòfags altera considerablement la dinàmica de les poblacions de B. sclateri. D'altra banda, cal destacar l'efecte directe o indirecte que poden causar les espècies introduïdes no ictiòfags, com la competència per recursos tròfics i / o espacials, hibridació, transmissió de malalties, etc. Els ous són tòxics per a altres espècies de peixos, cosa que els pot servir com a defensa davant dels seus depredadors.
La degradació ambiental, la fragmentació de l'hàbitat i altres impactes antròpics sobre els ecosistemes d'aigües continentals (contaminació per abocaments industrials, agrícoles i urbans; extracció d'aigua per a fins agrícoles; extracció d'àrids; infraestructures hidràuliques com canalitzacions, preses, etc.) Estan contribuint a una ràpida reducció de les poblacions de barb a la península Ibèrica. D'altra banda, la introducció d'espècies exòtiques, com Sander lucioperca, Lepomis gibbosus, Ameiurus melas, Micropterus salmoides, Esox lucius, i diverses espècies de ciprínids, en gran part dels rius on l'espècie és present és una de les principals amenaces i una de les principals causes del declivi d'aquesta espècie.
El barb d'Andalusia (Barbus sclateri) és una espècie de peix de la família dels ciprínids i de l'ordre dels cipriniformes.
Die Andalusische Barbe (Luciobarbus sclateri, Syn.: Barbus sclateri) ist eine Barbenart, die endemisch nur auf der Iberischen Halbinsel vorkommt. In Spanien nennt man die Art volkstümlich Barbo Andaluz oder Barbo Gitano[1] und in Portugal Barbo-do-Sul oder Barbo-do-Algarve.[2]
Die Andalusische Barbe gehört zur Gattung Luciobarbus. Die Gemeine Iberische Barbe (Luciobarbus bocagei) wurde ursprünglich als Unterart von Luciobarbus sclateri klassifiziert.[3]
Die Färbung der Spezies bildet einen scharfen Kontrast zwischen dunklem graubraunem Rücken und gelblich hellen Seiten. Sie wird durchschnittlich 30 bis 40 Zentimeter lang.[2] Im Jahr 2000 wurde eine 4 Kilogramm schwere Andalusische Barbe im Lago Las Tortugas gefangen, verbürgt sind jedoch auch Fänge von neun bis 11 Kilogramm.[4]
Die Andalusische Barbe kommt im südlichen Teil der Iberischen Halbinsel in Spanien und Portugal vor. Sie bewohnt die Mittel- und Unterläufe von Füssen wie z. B. den Guadalquivir[5], Rio Segura, Rio Mira, Rio Jandula oder Campo de Gibraltar.
Luciobarbus sclateri ist nicht sehr wählerisch in Bezug auf ihren Lebensraum, sie bewohnt eine Reihe von Gewässertypen mit Ausnahme bis auf kleine sehr kalte Gebirgsbäche mit starker Strömung. Sehr häufig ist sie in Flachlandflüssen mit geringer Strömung.[2] Die Laichzeit beginnt zwischen Mai und Juni, nachdem die Männchen mit einem Alter von zwei bis vier Jahren die Geschlechtsreife und eine Mindestlänge von acht Zentimetern erreicht haben. Die Weibchen sind erst mit sechs oder sieben Jahren und einer Länge von 11 bis 16 Zentimetern geschlechtsreif. Trotz ihrer meist geringen Körpergröße gehört Luciobarbus sclateri mit einem maximalen Lebensalter von 18 Jahren zu den langlebigen Tierarten.[6]
Die Andalusische Barbe ist lokal ein Sportfisch.[2]
Die Andalusische Barbe wird von der IUCN nicht als gefährdet eingestuft. Lokale Populationen können in sehr trockenen Sommern bedroht sein, wenn sich Fließgewässer nur noch auf kleine isolierte Pools mit sehr niedrigen Wasserständen reduzieren. Die Habitat-Zersplitterung wird dadurch vergrößert.[7] Kürzlich wurde die Bedeutung der Wasserqualität auf die Lebensbedingungen der Andalusischen Barbe untersucht.[8][9]
.jpg)
Die Andalusische Barbe (Luciobarbus sclateri, Syn.: Barbus sclateri) ist eine Barbenart, die endemisch nur auf der Iberischen Halbinsel vorkommt. In Spanien nennt man die Art volkstümlich Barbo Andaluz oder Barbo Gitano und in Portugal Barbo-do-Sul oder Barbo-do-Algarve.
The Andalusian barbel (Luciobarbus sclateri) is a freshwater fish species in the family Cyprinidae. It is here placed in Luciobarbus following the IUCN, but that genus is very closely related to the other typical barbels and perhaps better considered a mere subgenus of Barbus. The Andalusian barbel was formerly included in L. bocagei as subspecies.[2]
L. sclateri is endemic to the southern part Iberian Peninsula, where it occurs in both Portugal and Spain. It inhabits the middle and lower parts of rivers, between the Segura's and the Mira Rivers' drainage basins. It is not very particular as regards its habitat choice, and will use anything except small cool torrential mountain streams. They spawn at the beginning of summer, between May and June. The males reach sexual maturity at 2 to 4 years of age and around 8 cm (3.1 in), while females only reach maturity in their sixth or seventh year and at 11 to 16 cm (4.3 to 6.3 in) in length. Despite its fairly small size for a barbel, it is a long-lived species, with a maximum age of 18 years having been recorded.[3]
The Andalusian barbel is quite abundant and not considered a threatened species by the IUCN, though locally populations may go extinct during summer droughts which isolate and dry up small creeks it inhabits. Habitat fragmentation, which is already affecting the species, is exacerbated by this.[3]
The Andalusian barbel (Luciobarbus sclateri) is a freshwater fish species in the family Cyprinidae. It is here placed in Luciobarbus following the IUCN, but that genus is very closely related to the other typical barbels and perhaps better considered a mere subgenus of Barbus. The Andalusian barbel was formerly included in L. bocagei as subspecies.
L. sclateri is endemic to the southern part Iberian Peninsula, where it occurs in both Portugal and Spain. It inhabits the middle and lower parts of rivers, between the Segura's and the Mira Rivers' drainage basins. It is not very particular as regards its habitat choice, and will use anything except small cool torrential mountain streams. They spawn at the beginning of summer, between May and June. The males reach sexual maturity at 2 to 4 years of age and around 8 cm (3.1 in), while females only reach maturity in their sixth or seventh year and at 11 to 16 cm (4.3 to 6.3 in) in length. Despite its fairly small size for a barbel, it is a long-lived species, with a maximum age of 18 years having been recorded.
The Andalusian barbel is quite abundant and not considered a threatened species by the IUCN, though locally populations may go extinct during summer droughts which isolate and dry up small creeks it inhabits. Habitat fragmentation, which is already affecting the species, is exacerbated by this.
El barbo andaluz o barbo gitano (Luciobarbus sclateri)[1] es una especie de peces de la familia Cyprinidae, orden Cypriniformes.
Es un pez dulceacuícola en el que las hembras pueden llegar a alcanzar unos 40 cm de longitud total, aunque se han encontrado ejemplares de casi un metro, los machos son más pequeños y en la época de freza muestran protuberancias nasales, los colores van desde el apagado verde oliva al amarillo-naranja.[2][3]
Es un endemismo de la península ibérica, su distribución abarca las cuencas de los ríos Guadalquivir, Guadiaro, Guadalete, Guadalhorce, Segura, afluentes del tramo bajo del Guadiana y otras pequeñas cuencas de Andalucía (España) hasta la cuenca del río Vélez en Málaga. También se encuentra en el sur de Portugal, en los ríos Mira, Seixe y Arade.
El barbo andaluz o barbo gitano (Luciobarbus sclateri) es una especie de peces de la familia Cyprinidae, orden Cypriniformes.
Es un pez dulceacuícola en el que las hembras pueden llegar a alcanzar unos 40 cm de longitud total, aunque se han encontrado ejemplares de casi un metro, los machos son más pequeños y en la época de freza muestran protuberancias nasales, los colores van desde el apagado verde oliva al amarillo-naranja.
Es un endemismo de la península ibérica, su distribución abarca las cuencas de los ríos Guadalquivir, Guadiaro, Guadalete, Guadalhorce, Segura, afluentes del tramo bajo del Guadiana y otras pequeñas cuencas de Andalucía (España) hasta la cuenca del río Vélez en Málaga. También se encuentra en el sur de Portugal, en los ríos Mira, Seixe y Arade.
Luciobarbus sclateri Luciobarbus generoko animalia da. Arrainen barruko Actinopterygii klasean sailkatzen da, Cyprinidae familian.
Luciobarbus sclateri Luciobarbus generoko animalia da. Arrainen barruko Actinopterygii klasean sailkatzen da, Cyprinidae familian.
Luciobarbus sclateri est une espèce de poissons de la famille des Cyprinidae.
Espèce endémique de la péninsule ibérique, elle réside dans les bassins des rivières du Guadalquivir, Guadalhorce, Segura, Guadiaro, Guadalete (affluent du fleuve Guadiana) et autres petits bassins hydrographiques du sud de l'Espagne. Elle est également présente dans certaines régions du sud-est du Portugal.
Ils se reproduisent entre les mois de mai et juillet. Les femelles présentent une période de maturation des gonades qui va de février à mai et les mâles de mars à mai. Les femelles sont multiples desovadoras.
Cette espèce est grégaire. Dans les rivières et les ruisseaux de la Méditerranée, l'écoulement d'eau cesse généralement durant l'été et les cours d'eau sont réduits à simples mares isolées où les poissons sont concentrés ; la densité de poissons augmente, ainsi que la concurrence pour l'espace et la nourriture en conséquence.
Ces espèces modifient considérablement la dynamique des populations de Barbus sclateri. Il faut aussi souligner les effets que peuvent causer les espèces de poissons introduites, tels que la concurrence pour les ressources trophiques et l'espace, les transmissions de maladies, et l'hybridation. Les œufs sont toxiques pour les autres espèces de poissons, ce qui leur sert de défense contre les prédateurs.
De nombreux facteurs de dégradation de l'environnement contribuent à un déclin rapide de l'espèce dans la péninsule ibérique : fragmentation de l'habitat, contamination par les déchets industriels, agricoles et urbains, extraction de granulats, prélèvements d'eau pour des fins agricoles, installation de conduits de transport de l'eau, barrages.
À ces impacts anthropiques sur les écosystèmes d'eaux intérieures, s'ajoute la menace de l'introduction d'espèces exotiques comme Micropterus basse, Sander lucioperca, Ameiurus melas, Esox lucius, Lepomis gibbosus et diverses espèces de cyprinidés, dans des parties de rivières où on retrouve l'espèce.
Luciobarbus sclateri est une espèce de poissons de la famille des Cyprinidae.
Luciobarbus sclateri, conosciuto in italiano come barbo gitano o barbo andaluso è un pesce della famiglia Cyprinidae.
È una specie endemica della penisola Iberica meridionale presente nei fiumi Guadalquivir, Guadiana, Guadalete, Guadalhorce e Segura.
Popola tratti mediani ed inferiori dei corsi d'acqua, in tratti con corrente lenta. È assente dalla zona dei salmonidi.
Gli individui adulti sono immediatamente riconoscibili per la livrea molto contrastata tra il dorso nero e il ventre biancastro o giallastro, le due colorazioni sono separate da una linea netta. Il peduncolo caudale è alto. L'ultimo raggio indiviso della pinna dorsale è rigido per metà o più della sua lunghezza ed è seghettato debolmente posteriormente.
Misura fino a 35 cm di lunghezza.
Vive fino a 18 anni.
Si riproduce in primavera.
Le popolazioni sono abbondanti. Risente però della frammentazione ambientale causata dalla diminuzione di portata dei fiumi a causa dell'estrazione di acqua.
Luciobarbus sclateri, conosciuto in italiano come barbo gitano o barbo andaluso è un pesce della famiglia Cyprinidae.
Luciobarbus sclateri is een straalvinnige vissensoort uit de familie van de eigenlijke karpers (Cyprinidae).[1] De wetenschappelijke naam van de soort is voor het eerst geldig gepubliceerd in 1868 door Günther.
Bronnen, noten en/of referenties
Luciobarbus sclateri é uma espécie de peixe pertencente à família Cyprinidae.
A autoridade científica da espécie é Günther, tendo sido descrita no ano de 1868.
Encontra-se presente em Portugal, onde é uma espécie nativa.
O seu nome comum é barbo-do-sul.
Trata-se de uma espécie de água doce. Atinge os 41,3 cm de comprimento à furca nos indivíduos do sexo feminino.
Luciobarbus sclateri é uma espécie de peixe pertencente à família Cyprinidae.
A autoridade científica da espécie é Günther, tendo sido descrita no ano de 1868.
