dcsimg

Zoantaris ( Catalan; Valencian )

provided by wikipedia CA

Els zoantaris (Zoantharia) o hexacoral·laris (Hexacorallia) són una subclasse de cnidaris de la classe Anthozoa. Poden ser solitaris o colonials; els pòlips dels hexacorals presenten mesenteris, dividint el celènteron, que es presenten per parells (en general, múltiples de sis, d'ací el nom). Tenen una o dues files de tentacles i posseeixen cnidocits de molts tipus. Poden ser nus o posseir esquelets calcaris o quitinosos. Solen incorporar zooxantel·les simbiòtiques a la cara interna (endoderma).[2]

Cladograma

Anthozoa

Octocorallia



Zoantharia

Ceriantharia


Scleractinia


Corallimorpharia




Actiniaria




Antipatharia



Zoanthiniaria







Ceriantipatharia




Classificació

La classificació dels zoantaris, segons Worms, és la següent:[1]

Referències

  1. 1,0 1,1 Haeckel. «Hexacorallia». World Register of Marine Species, 1896. [Consulta: 15 febrer 2018].
  2. Brusca, R. C. & Brusca, G. J., 2005. Invertebrados, 2ª edición. McGraw-Hill-Interamericana, Madrid (etc.), XXVI+1005 pp. ISBN 0-87893-097-3.
En altres projectes de Wikimedia:
Commons
Commons Modifica l'enllaç a Wikidata
Viquiespècies
Viquiespècies
license
cc-by-sa-3.0
copyright
Autors i editors de Wikipedia
original
visit source
partner site
wikipedia CA

Zoantaris: Brief Summary ( Catalan; Valencian )

provided by wikipedia CA

Els zoantaris (Zoantharia) o hexacoral·laris (Hexacorallia) són una subclasse de cnidaris de la classe Anthozoa. Poden ser solitaris o colonials; els pòlips dels hexacorals presenten mesenteris, dividint el celènteron, que es presenten per parells (en general, múltiples de sis, d'ací el nom). Tenen una o dues files de tentacles i posseeixen cnidocits de molts tipus. Poden ser nus o posseir esquelets calcaris o quitinosos. Solen incorporar zooxantel·les simbiòtiques a la cara interna (endoderma).

license
cc-by-sa-3.0
copyright
Autors i editors de Wikipedia
original
visit source
partner site
wikipedia CA

Šestičetní ( Czech )

provided by wikipedia CZ

Šestičetní (Hexacoralia) je podtřída žahavců ze skupiny korálnatců, obsahující přibližně 4300 druhů. Důležitými znaky odlišující tuto podtřídu je šestičetná symetrie těla polypů a jejich schopnost vylučovat vápnitou schránku, díky které se mohou stát důležitou součástí korálových útesů a vytvářet životní prostředí pro ostatní organismy tohoto křehkého ekosystému.

Životní cyklus

Tak jako ostatní žahavci, mají i šestičetní komplexní životní cyklus zahrnující pohyblivé larvální stádium (larva žahavců se nazývá planula) a přisedlé stadium dospělce, polypa.

Klasifikace

Podtřída Hexacoralia zahrnuje šest řádů:

Řadí se sem i dvě důležité vyhynulé skupiny korálů (které jsou v paleontologicém systému dokonce povýšené na samostatné podtřídy): Rugosa (rozšířené od středního ordoviku do svrchního permu) a Tabulata (rozšířené od ordoviku po perm).

Reference

V tomto článku byl použit překlad textu z článku Hexacorallia na anglické Wikipedii.

license
cc-by-sa-3.0
copyright
Wikipedia autoři a editory
original
visit source
partner site
wikipedia CZ

Šestičetní: Brief Summary ( Czech )

provided by wikipedia CZ

Šestičetní (Hexacoralia) je podtřída žahavců ze skupiny korálnatců, obsahující přibližně 4300 druhů. Důležitými znaky odlišující tuto podtřídu je šestičetná symetrie těla polypů a jejich schopnost vylučovat vápnitou schránku, díky které se mohou stát důležitou součástí korálových útesů a vytvářet životní prostředí pro ostatní organismy tohoto křehkého ekosystému.

license
cc-by-sa-3.0
copyright
Wikipedia autoři a editory
original
visit source
partner site
wikipedia CZ

Hexacorallia ( German )

provided by wikipedia DE

Die Unterklasse Hexacorallia, Sechsstrahlige Blumentiere oder Zoantharia umfasst mit sechs bis heute lebenden Ordnungen fast 4000 der über 6000 Arten der Klasse der Blumentiere (Anthozoa).

Die Verwandtschaft lässt sich beim jungen Polypen nachweisen. Denn nach der Metamorphose hat die Planula-Larve normalerweise sechs Tentakel und der Magenraum wird durch sechs Längswände (Mesenterien) geteilt. Während der Polyp wächst, kommen neue Mesenterien und Tentakel hinzu. In dieser Unterklasse kommen überwiegend koloniebildende Arten vor. Aber auch solitär lebende Vertreter sind vorhanden.

Acht ausgestorbene Ordnungen, darunter die Rugosa und die Tabulata, kann man fossil nachweisen.

Systematik

Die Hexacorallia sind eine von zwei Unterklassen der Blumentiere (Anthozoa) und die Schwestergruppe der Octocorallia, die oft auch Achtstrahlige Blumentiere genannt werden.

Verschiedene Studien, basierend auf morphologischen und molekularen Vergleichen, sehen die Zylinderrosen als basales Taxon der Hexacorallia und als Schwestergruppe aller anderen. Die Seeanemonen sind die Schwestergruppe einer unbenannten Klade aus Krustenanemonen, Steinkorallen, Scheibenanemonen und Schwarzen Korallen, sowie der Relicanthidae, einer monotypischen Familie seeanemonenähnlicher Organismen aus der Tiefsee. Die phylogenetische Stellung der ausgestorbenen Ordnungen Rugosa und Tabulata bleibt ungeklärt.[1]

Hexacorallia

Zylinderrosen (Ceriantharia)



Seeanemonen (Actiniaria)




Schwarze Korallen (Antipatharia)



Krustenanemonen (Zoanthidea)


Relicanthidae





Scheibenanemonen (Corallimorpharia)


Steinkorallen (Scleractinia)






Einzelnachweise

  1. Estefanía Rodríguez, Marcos S. Barbeitos, Mercer R. Brugler, Louise M. Crowley, Alejandro Grajales, Luciana Gusmão, Verena Häussermann, Abigail Reft, Marymegan Daly. Hidden among Sea Anemones: The First Comprehensive Phylogenetic Reconstruction of the Order Actiniaria (Cnidaria, Anthozoa, Hexacorallia) Reveals a Novel Group of Hexacorals. PLoS ONE, 2014; 9 (5): e96998 DOI: 10.1371/journal.pone.0096998
license
cc-by-sa-3.0
copyright
Autoren und Herausgeber von Wikipedia
original
visit source
partner site
wikipedia DE

Hexacorallia: Brief Summary ( German )

provided by wikipedia DE

Die Unterklasse Hexacorallia, Sechsstrahlige Blumentiere oder Zoantharia umfasst mit sechs bis heute lebenden Ordnungen fast 4000 der über 6000 Arten der Klasse der Blumentiere (Anthozoa).

Die Verwandtschaft lässt sich beim jungen Polypen nachweisen. Denn nach der Metamorphose hat die Planula-Larve normalerweise sechs Tentakel und der Magenraum wird durch sechs Längswände (Mesenterien) geteilt. Während der Polyp wächst, kommen neue Mesenterien und Tentakel hinzu. In dieser Unterklasse kommen überwiegend koloniebildende Arten vor. Aber auch solitär lebende Vertreter sind vorhanden.

Acht ausgestorbene Ordnungen, darunter die Rugosa und die Tabulata, kann man fossil nachweisen.

license
cc-by-sa-3.0
copyright
Autoren und Herausgeber von Wikipedia
original
visit source
partner site
wikipedia DE

Hexacorallia

provided by wikipedia EN

Aspidiscus cristatus from the Cenomanian (Upper Cretaceous) of southern Israel; oral view.
Aspidiscus cristatus from the Cenomanian (Upper Cretaceous) of southern Israel; aboral view.

Hexacorallia is a class of Anthozoa comprising approximately 4,300 species of aquatic organisms formed of polyps, generally with 6-fold symmetry. It includes all of the stony corals, most of which are colonial and reef-forming, as well as all sea anemones, and zoanthids, arranged within five extant orders.[2] The hexacorallia are distinguished from another class of Anthozoa, Octocorallia, in having six or fewer axes of symmetry in their body structure; the tentacles are simple and unbranched and normally number more than eight.[3] These organisms are formed of individual soft polyps which in some species live in colonies and can secrete a calcite skeleton. As with all Cnidarians, these organisms have a complex life cycle including a motile planktonic phase and a later characteristic sessile phase. Hexacorallia also include the significant extinct order of rugose corals.

Phylogeny

Hexacorallia is considered to be monophyletic, that is all contained species are descended from a common ancestor, however it has been suggested that many of the current orders are not. Historically, Antipatharia was considered to be in a separate class called Ceriantipatharia, though more recent genetic studies place it in Hexacorallia.[2]

The class includes important coral reef builders such as the stony corals, sea anemones, and zoanthids. The recognized orders are shown below:[4]

References

  1. ^ Han, Jian; Kubota, Shin; Uchida, Hiro-omi; Stanley Jr., George D.; Yao, Xiaoyong; Shu, Degan; Li, Yong; Yasui, Kinya (October 13, 2010). "Tiny Sea Anemone from the Lower Cambrian of China". PLOS One. 5 (10): e13276. Bibcode:2010PLoSO...513276H. doi:10.1371/journal.pone.0013276. PMC 2954142. PMID 20967244.
  2. ^ a b Daly, M.; Brugler, M.P.; Cartwright, P.; Collins, A.G.; Dawson, M.N.; Fautin, D.G.; France, S.C.; McFadden, C.S.; Opresko, D.M.; Rogriguez, E.; Romano, S.L.; Stake, J.L. (2007-07-21). "The phylum Cnidaria: A review of phylogenetic patterns and diversity 300 years after Linnaeus". Zootaxa. 1668: 1–766. doi:10.11646/zootaxa.1668.1.11. hdl:1808/13641. ISSN 1175-5326.
  3. ^ Light. Sol Felty (2007). The Light and Smith Manual: Intertidal Invertebrates from Central California to Oregon. University of California Press. p. 177. ISBN 978-0-520-23939-5.
  4. ^ "WoRMS - World Register of Marine Species - Hexacorallia". marinespecies.org. Retrieved 2018-04-03.

license
cc-by-sa-3.0
copyright
Wikipedia authors and editors
original
visit source
partner site
wikipedia EN

Hexacorallia: Brief Summary

provided by wikipedia EN
Aspidiscus cristatus from the Cenomanian (Upper Cretaceous) of southern Israel; oral view. Aspidiscus cristatus from the Cenomanian (Upper Cretaceous) of southern Israel; aboral view.

Hexacorallia is a class of Anthozoa comprising approximately 4,300 species of aquatic organisms formed of polyps, generally with 6-fold symmetry. It includes all of the stony corals, most of which are colonial and reef-forming, as well as all sea anemones, and zoanthids, arranged within five extant orders. The hexacorallia are distinguished from another class of Anthozoa, Octocorallia, in having six or fewer axes of symmetry in their body structure; the tentacles are simple and unbranched and normally number more than eight. These organisms are formed of individual soft polyps which in some species live in colonies and can secrete a calcite skeleton. As with all Cnidarians, these organisms have a complex life cycle including a motile planktonic phase and a later characteristic sessile phase. Hexacorallia also include the significant extinct order of rugose corals.

license
cc-by-sa-3.0
copyright
Wikipedia authors and editors
original
visit source
partner site
wikipedia EN

Hexacorallia ( Spanish; Castilian )

provided by wikipedia ES
 src=
Zooxantelas en tentáculos de pólipo de Porites astreoides.

Los hexacorales o hexacoralarios (Hexacorallia), también conocidos como zoantarios (Zoantharia), son una subclase de cnidarios antozoos solitarios o coloniales que incluye las anémonas y los corales verdaderos. Los pólipos presentan una cavidad gastrovascular dividida en muchas cámaras por tabiques o sarcoseptos. Estos sarcoseptos, dispuestos en parejas, suelen estar en un número múltiplo de 6, y los hay de dos tipos: macroseptos y microseptos. Los primeros son completos, es decir, van desde la pared del pólipo hasta la faringe; los segundos son incompletos, ya que no llegan a la faringe. Tienen una o dos filas de tentáculos, nunca pinnados y también en número múltiplo de 6, y poseen cnidocitos de muchos tipos. Pueden ser desnudos o poseer esqueletos calcáreos o quitinosos, aunque siempre con ausencia de escleritos. Suelen incorporar zooxantelas simbióticas en la cara interna (endodermo).

Anatomía

 src=
Anatomía de una anémona.
1: tentáculo;
2: faringe;
3: gónada;
4: pared de la columna ;
5: macrosepto;
6: cínclídio;
7: acontio;
8: discopedio;
9: músculo retractor:
10: microsepto;
11: estoma (perforación mesenterial);
12: collar;
13: boca;
14: disco oral.

Se pueden distinguir varias regiones comunes en los hexacorales.

Región oral

La boca está situada en el centro de esta región y está comprimida lateralmente. Después aparece la faringe, que se introduce hacia el interior de la cavidad gastrovascular. Esta faringe puede presentar uno o dos surcos ciliados en su longitud, denominados sifonoglifos. Si presenta solo uno se considera que es ventral, y si aparecen dos, situados en lados opuestos, el más grueso (denominado sulcus) se considera ventral, y el más delgado (denominado sulculus) se considera dorsal.

La región oral está rodeada por tentáculos en un número múltiplo de 6. Estos no están pinnados y son huecos por dentro debido a que tienen una prolongación de la cavidad gastrovascular en su interior. Ocasionalmente, las bases de algunos de estos tentáculos están engrosadas y cargadas de cnidocitos, formando lo que se conoce como acrorragos.

Región gástrica o columna

La cavidad gastrovascular de la región gástrica está dividida en numerosas cámaras separadas por sarcoseptos, que pueden ser incompletos (microseptos) o completos (macroseptos), según lleguen o no desde la pared de la columna a la faringe. Estos sarcoseptos se disponen por parejas, uno a continuación del otro, dejando dos espacios diferenciados: el espacio situado entre los dos sarcoseptos de la misma pareja se denomina endocélico, mientras que el espacio entre dos sarcoseptos de parejas distintas se denomina exocélico. Los microseptos tienen el borde interno libre, en toda la longitud del animal, con tres lóbulos (trilobulado). Los macroseptos, por su parte, solo tienen el borde libre por debajo de la faringe.

Estos bordes libres de los sarcoseptos reciben el nombre de filamentos mesentéricos, y tienen diversas funciones. Una de ellas es la de formación de gametos. El lóbulo central de la base de algunos filamentos mesentéricos está alargado y cargado de cnidocitos, denominándose acontio. Este puede salir fuera del animal por la boca o por un orificio situado en la base del animal denominado cinclídio.

Poseen banderolas, parte contráctil de las células nutritivomusculares que forman parte de los sarcoseptos (se reconocen porque parte del sarcosepto está engrosado). Actúan a modo de músculos longitudinales en el eje oral-aboral (de la boca a la base). Las banderolas de los sarcoseptos que forman una pareja están orientadas al correspondiente espacio endocélico, exceptuando la de los sarcoseptos que delimitan la cámara sulcal (con dos banderolas, cada una a un lado) y asulcal (sin banderolas), que están orientadas al correspondiente espacio exocélico.

Región basal

Es la zona de unión al sustrato (en las especies solitarias se denomina discopedio) o al resto de la colonia (en las especies coloniales). Algunas especies solitarias son capaces de desprenderse del discopedio y desplazarse de un lado a otro lentamente.

Formación y estructura del esqueleto

 src=
Detalle del esqueleto calcificado de un hexacoral solitario, mostrando los escleroseptos en disposición radial y centrípeta, unidos por sinaptículos y formando costillas en su periferia. Izquierda: vista dorsal; derecha: vista ventral.
 src=
Estructura de coralito
 src=
Reproducción asexual de Orbicella annularis: el cáliz pequeño del centro se ha producido por gemación (extratentacular), y el cáliz doble muestra reproducción por división (intratentacular).

Se forma a partir de la deposición de cristales de carbonato cálcico en una capa mucosa producida por la epidermis de la región basal, hasta que se produce su total calcificación. Primero se produce la calcificación alrededor de la región basal, justo por encima del discopedio, formando una copa esquelética denominada teca; después, y debajo del discopedio, se forman una serie de tabiques calcificados radiales y centrípetos (denominados escleroseptos), dispuestos, cada uno, entre dos sarcoseptos. El conjunto de todo el sistema esquelético se denomina polípero o coralito.

En ocasiones existe una gran proximidad entre los diferentes escleroseptos que conlleva la aparición de unas estructuras transversales también calcificadas que los unen denominadas sinaptículos. Si el extremo distal de los escleroseptos sobresale se forman unas estructuras denominadas costillas o costa. Otras estructuras que se pueden formar son las columnillas o columela, que son varillas esqueléticas centrales que pueden, o no, estar rodeadas de otras denominadas estaquillas o pali. Otras veces, las partes centrales de los escleroseptos se fusionan entre sí originado una pseudocolumnilla o pseudocolumela.

Estructura colonial

Las estructuras coloniales de los zoantarios se producen por gemación extratentacular o intratentacular a partir de un solo individuo. Todos los individuos de una colonia están unidos por una delgada capa de tejido vivo proveniente de la prolongación de la pared de su cuerpo o columna. Esta capa viva contiene la prolongación de la cavidad gastrovascular, mesoglea, y capas epidérmicas de todos los individuos. Existen dos capas epidérmicas, la superficial y la profunda, siendo esta última la responsable de la formación del esqueleto de carbonato cálcico típico de estas colonias. La producción de carbonato cálcico es continua, por lo que se van superponiendo los animales a lo largo del tiempo.

Árbol filogenético

Hexacorallia  

Scleractinia (=Madreporaria)

     

Actiniaria

   

Zoanthidea

     

Clasificación

Según Brusca & Brusca,[1]​ los hexacorales comprenden cuatro órdenes:

Subclase Hexacorallia

Orden Actiniaria - Anémonas de mar verdaderas
Orden Scleractinia (=Madreporaria) - Corales pétreos verdaderos
Orden Zoanthidea
Orden Corallimorpharia

La organización taxonómica de las especies, géneros, familias y órdenes de la clase Anthozoa viene siendo, desde el siglo XIX, materia apasionante para los científicos. Dado el que se vienen descubriendo y describiendo gran cantidad de nuevas especies, y, a que la observación de las mismas mediante análisis mitocondriales, filogenéticos y por PCR, así como a las imágenes proporcionadas por el microscopio electrónico de barrido, revelan resultados que obligan a reclasificar muchas de ellas.

Actualmente, hay un mayor consenso entre taxonomistas en la siguiente clasificación,[2]​ aceptada asimismo por el Registro Mundial de Especies Marinas:[3]

Subclase Hexacorallia:

Referencias

  1. Error en la cita: Etiqueta no válida; no se ha definido el contenido de las referencias llamadas Brusca
  2. Daly, M., M.R. Brugler, P. Cartwright, A.G. Collins, M.N. Dawson, D.G. Fautin, S.C. France, C.S. McFadden, D.M. Opresko, E. Rodriquez, S.L. Romano, J.L. Stake. (2007). The phylum Cnidaria: A review of phylogenetic patterns and diversity 300 years after Linnaeus. Zootaxa (1668): 127-182, available online at http://www.mapress.com/zootaxa/2007f/zt01668p182.pdf
  3. WoRMS (2012). Hexacorallia. Accessed through: World Register of Marine Species at http://www.marinespecies.org/aphia.php?p=taxdetails&id=1340 on 2013-01-11

 title=
license
cc-by-sa-3.0
copyright
Autores y editores de Wikipedia
original
visit source
partner site
wikipedia ES

Hexacorallia: Brief Summary ( Spanish; Castilian )

provided by wikipedia ES
 src= Zooxantelas en tentáculos de pólipo de Porites astreoides.

Los hexacorales o hexacoralarios (Hexacorallia), también conocidos como zoantarios (Zoantharia), son una subclase de cnidarios antozoos solitarios o coloniales que incluye las anémonas y los corales verdaderos. Los pólipos presentan una cavidad gastrovascular dividida en muchas cámaras por tabiques o sarcoseptos. Estos sarcoseptos, dispuestos en parejas, suelen estar en un número múltiplo de 6, y los hay de dos tipos: macroseptos y microseptos. Los primeros son completos, es decir, van desde la pared del pólipo hasta la faringe; los segundos son incompletos, ya que no llegan a la faringe. Tienen una o dos filas de tentáculos, nunca pinnados y también en número múltiplo de 6, y poseen cnidocitos de muchos tipos. Pueden ser desnudos o poseer esqueletos calcáreos o quitinosos, aunque siempre con ausencia de escleritos. Suelen incorporar zooxantelas simbióticas en la cara interna (endodermo).

license
cc-by-sa-3.0
copyright
Autores y editores de Wikipedia
original
visit source
partner site
wikipedia ES

Kukkakorallit ( Finnish )

provided by wikipedia FI
Hakusana ”Zoantharia” ohjaa tänne. Zoantharia voi tarkoittaa myös lahkoa.

Kukkakorallit[4] (Hexacorallia syn. Zoantharia) on korallieläinten suurin alaluokka. Siihen kuuluvat merivuokot ja kivikorallit sukulaisineen, sekä joukko sukupuuttoon kuolleita lahkoja. Varsinaiset ruukkumerivuokot[5] (Ceriantharia) luokitellaan joko omaksi alaluokakseen[6], tai kukkakorallien lahkoksi[2]. Se luokiteltiin aiemmin mustakorallien kanssa alaluokkaan ruukkumerivuokot[5] (Ceriantipatharia).[7] Merivuokkojen yksi heimo, Ptychodactinidae, kuuluu joko muiden merivuokkojen kanssa lahkoon Actinaria[8][9], tai muodostaa oman lahkonsa[2].

Rakenne

 src=
Korallin polyypin rakenne
 src=
Kivikorallin suuaukko vahvasti suurennettuna - yhdennäköisyys merivuokon kanssa on ilmeinen

Kukkakorallit ovat joko yksin tai runkokuntina kasvavia keskeissymmetrisiä polyyppejä. Polyypin keskellä on suuaukko, joka johtaa ruoansulatusonteloihin. Suuta ympäröi kuusi tai kuudella jaollinen määrä pyyntilonkeroita, ja ruoansulatusontelo on jakautunut väliseinillä kuuteen osaan. Ne haalivat ruokaa pyyntilonkeroillaan, vievät sen suuaukkoon, josta se painuu ruoansulatusonteloon. Sulamattomat saaliin osat poistuvat saman aukon kautta. Kaikkien kukkakorallien rakenne on perusosiltaan samanlainen, mutta koko vaihtelee kivikorallien muutaman millin polyypeista merivuokkoihin, joiden halkaisija voi olla kymmeniä senttejä.

Lähteet

  1. World Register of Marine Species (WoRMS): Hexacorallia (luettu 28.5.2018) (englanniksi)
  2. a b c d Integrated Taxonomic Information System (ITIS): Hexacorallia (TSN 52430) itis.gov. Viitattu 28.5.2018. (englanniksi)
  3. World Register of Marine Species (WoRMS): Zoantharia (luettu 28.5.2018) (englanniksi)
  4. Tirri, R.; Lehtonen, J.; Lemmetyinen, R.; Pihakaski, S. & Portin, P.: ”liite 3”, Biologian sanakirja, s. 805. Uudistetun laitoksen 3. painos. Otava, 2006. ISBN 951-1-17618-8.
  5. a b Palmén, Ernst & Nurminen, Matti (toim.): ”Eläinkunnan luokittelu”, Eläinten maailma, Otavan iso eläintietosanakirja. 5. Sydän–Öljykala, s. 2117. Helsinki: Otava, 1975. ISBN 951-1-02059-5.
  6. World Register of Marine Species (WoRMS): Ceriantharia (luettu 29.5.2018) (englanniksi)
  7. Integrated Taxonomic Information System (ITIS): Ceriantipatharia (TSN 51939) itis.gov. Viitattu 29.5.2018. (englanniksi)
  8. World Register of Marine Species (WoRMS): Ptychodactinidae (luettu 28.5.2018) (englanniksi)
  9. V.A. Coppola ja D.G. Fautin: All three species of Ptychodactiaria belong to order Actiniaria (Cnidaria: Anthozoa) 2000. Journal of the Marine Biological Association of the UK. Viitattu 4.5.2007. (englanniksi)
Tämä eläimiin liittyvä artikkeli on tynkä. Voit auttaa Wikipediaa laajentamalla artikkelia.
license
cc-by-sa-3.0
copyright
Wikipedian tekijät ja toimittajat
original
visit source
partner site
wikipedia FI

Kukkakorallit: Brief Summary ( Finnish )

provided by wikipedia FI
Hakusana ”Zoantharia” ohjaa tänne. Zoantharia voi tarkoittaa myös lahkoa.

Kukkakorallit (Hexacorallia syn. Zoantharia) on korallieläinten suurin alaluokka. Siihen kuuluvat merivuokot ja kivikorallit sukulaisineen, sekä joukko sukupuuttoon kuolleita lahkoja. Varsinaiset ruukkumerivuokot (Ceriantharia) luokitellaan joko omaksi alaluokakseen, tai kukkakorallien lahkoksi. Se luokiteltiin aiemmin mustakorallien kanssa alaluokkaan ruukkumerivuokot (Ceriantipatharia). Merivuokkojen yksi heimo, Ptychodactinidae, kuuluu joko muiden merivuokkojen kanssa lahkoon Actinaria, tai muodostaa oman lahkonsa.

license
cc-by-sa-3.0
copyright
Wikipedian tekijät ja toimittajat
original
visit source
partner site
wikipedia FI

Hexacorallia ( French )

provided by wikipedia FR

Les Hexacorallia sont une sous-classe de cnidaires anthozoaires comprenant sept ordres se retrouvant du Cambrien à l'actuelle[1]. Zoantharia de Blainville, 1830 en est synonyme, mais Zoantharia Gray, 1832 est un ordre de cette sous-classe.

Taxinomie et phylogénie

Un article de 2014[2] a établi une phylogénie génétique des Hexacorallia, qui donne comme groupe le plus basal les Ceriantharia, suivi par les Actiniaria, ensuite un groupe contenant Scleractinia et Corallimorpharia, enfin les Antipatharia et comme groupe le plus récent les Zoantharia (d'où émerge l'espèce isolée et encore non assignée Relicanthus daphneae)[2].

Liste des ordres

Selon World Register of Marine Species (7 mars 2017)[3] :

Notes et références

  1. « PBDB », sur paleobiodb.org (consulté le 5 mai 2022)
  2. a et b (en) E. Rodriguez et al., « Hidden among Sea Anemones: The First Comprehensive Phylogenetic Reconstruction of the Order Actiniaria (Cnidaria, Anthozoa, Hexacorallia) Reveals a Novel Group of Hexacorals », PLOS One,‎ 2014 (DOI , lire en ligne).
  3. World Register of Marine Species, consulté le 7 mars 2017
license
cc-by-sa-3.0
copyright
Auteurs et éditeurs de Wikipedia
original
visit source
partner site
wikipedia FR

Hexacorallia: Brief Summary ( French )

provided by wikipedia FR

Les Hexacorallia sont une sous-classe de cnidaires anthozoaires comprenant sept ordres se retrouvant du Cambrien à l'actuelle. Zoantharia de Blainville, 1830 en est synonyme, mais Zoantharia Gray, 1832 est un ordre de cette sous-classe.

license
cc-by-sa-3.0
copyright
Auteurs et éditeurs de Wikipedia
original
visit source
partner site
wikipedia FR

Hexacorallia ( Italian )

provided by wikipedia IT

Gli Esacoralli (Hexacorallia Haeckel, 1896) sono una sottoclasse degli Antozoi che raggruppa forme molto varie, coloniali o solitarie, provviste di tentacoli cavi, ricchi di cnidoblasti. Ne fanno parte approssimativamente 3500 specie di anemoni di mare, coralli costruttori (madrepore), sclerattinie, anemoni copritrici e coralli neri spinosi.

Descrizione

La simmetria degli esacoralli è esamerica, con setti presenti in multipli di sei. I setti, completi o incompleti, sono disposti in paia. Solo gli ordini degli Antipatharia (coralli neri) e i Ceriantharia (anemoni tubiformi) possiedono setti singoli. Un giovane polipo possiede, in genere, sei paia di setti e dodici tentacoli, uno per ogni spazio intersettale. Crescendo, può comparire un nuovo anello con altri sei setti appaiati ed i rispettivi 12 tentacoli.

Possono essere privi o provvisti di scheletro, che se presente è calcareo o chitinoide, e si sviluppa alla superficie dell'ectoderma.

Tassonomia

La sottoclasse Hexacorallia comprende i seguenti ordini[1]:

La diversità fra i polipi degli esacoralli è più variabile che negli octocoralli rende più complessa una sistemazione sistematica della sottoclasse. La sottoclasse Ceriantipatharia è stata creata per ospitare gli ordini Antipatharia e Ceriantharia, basandosi sulla similitudine dei loro stadi larvari e polipoidi, ben diversi dagli altri ordini di esacoralli. Ma quest'interpretazione è contestata da diversi studi: l'ordine Ceriantharia sarebbe piuttosto un ordine parallelo ad un clade costituita da Actiniaria, Antipatharia, Corallimorpharia, Scleractinia e Zoanthidea[2].

Alcune specie

Note

  1. ^ (EN) Hexacorallia, in WoRMS (World Register of Marine Species). URL consultato il 25/2/2020.
  2. ^ (EN) M. Daly, M.R. Brugler , P. Cartwright, A.G. Collins, M.N. Dawson, D.G. Fautin, S.C. France, C.S. McFadden, D.M. Opresko, E. Rodriquez, S.L. Romano, J.L. Stake, The phylum Cnidaria: A review of phylogenetic patterns and diversity 300 years after Linnaeus, in Zootaxa, vol. 1668, 2007, p. 131.

 title=
license
cc-by-sa-3.0
copyright
Autori e redattori di Wikipedia
original
visit source
partner site
wikipedia IT

Hexacorallia: Brief Summary ( Italian )

provided by wikipedia IT

Gli Esacoralli (Hexacorallia Haeckel, 1896) sono una sottoclasse degli Antozoi che raggruppa forme molto varie, coloniali o solitarie, provviste di tentacoli cavi, ricchi di cnidoblasti. Ne fanno parte approssimativamente 3500 specie di anemoni di mare, coralli costruttori (madrepore), sclerattinie, anemoni copritrici e coralli neri spinosi.

license
cc-by-sa-3.0
copyright
Autori e redattori di Wikipedia
original
visit source
partner site
wikipedia IT

Hexacorallia ( Dutch; Flemish )

provided by wikipedia NL

Hexacorallia vormen een onderklasse van de klasse bloemdieren. Onder deze onderklasse vallen verschillende orden van zeeanemonen, anemoonachtigen en de rifbouwende steenkoralen. De onderklasse bevat ruim 3200 in de wetenschappelijke literatuur beschreven soorten.

Kenmerken

Het zijn poliepen met 6 of een veelvoud daarvan, doorgaans onvertakte tentakels. De maagholte is verdeeld door veelvouden van zes schotten die paarsgewijs staan.

Orden

license
cc-by-sa-3.0
copyright
Wikipedia-auteurs en -editors
original
visit source
partner site
wikipedia NL

Hexacorallia: Brief Summary ( Dutch; Flemish )

provided by wikipedia NL

Hexacorallia vormen een onderklasse van de klasse bloemdieren. Onder deze onderklasse vallen verschillende orden van zeeanemonen, anemoonachtigen en de rifbouwende steenkoralen. De onderklasse bevat ruim 3200 in de wetenschappelijke literatuur beschreven soorten.

license
cc-by-sa-3.0
copyright
Wikipedia-auteurs en -editors
original
visit source
partner site
wikipedia NL

Koralowce sześciopromienne ( Polish )

provided by wikipedia POL
Commons Multimedia w Wikimedia Commons
 src=
Kolonia koralowców z rzędu Zoanthidea

Koralowce sześciopromienne (Hexacorallia) – podgromada koralowców (Anthozoa), do której należą gatunki żyjące samotnie jak i tworzące kolonie. Charakteryzują się obecnością sześciu (lub wielokrotności) przegród w jamie gastralnej. Należą do nich gatunki w większości osiadłe. Nieliczne wędrują pełzając lub pływając.

Charakterystyka

Liczba ramion, otaczających otwór gębowy polipa oraz przegród dzielących jamę gastralną jest równa 6 lub wielokrotności 6 (wówczas występują parami), rzadziej (wtórnie) ich liczba wynosi 5, 8 lub 10, a także ich wielokrotność. U większości występuje zewnętrzny szkielet, często bardzo masywny – wapienny, organiczny lub organiczno-wapienny. W odróżnieniu od koralowców ośmiopromiennych (Octocorallia), chorągiewki mięśniowe na przegrodach są zwrócone w różnych kierunkach. Komórki parzydełkowe różnorodne – typu astomoknidy, stomoknidy i spirocysty z wieczkiem zamykającym[2].

Systematyka

Podgromada koralowców sześciopromiennych dzieli się na 6 rzędów koralowców żyjących obecnie[3][4] (około 4300 gatunków[5]) i 2 rzędy koralowców wymarłych:

Większość analiz filogenetycznych opartych na danych molekularnych potwierdza monofiletyzm rzędów współcześnie żyjących. Jedynie relacje pomiędzy Scleractinia i Corallimorpharia są kontrowersyjne[5].

Przypisy

  1. Hexacorallia, w: Integrated Taxonomic Information System (ang.).
  2. Zoologia : bezkręgowce. T. 1. Red. nauk. Czesław Błaszak. Warszawa: Wydawnictwo Naukowe PWN, 2009, s. 110–115. ISBN 978-83-01-16108-8.
  3. Hexacorallians of the world (ang.). [dostęp 2010-04-04].
  4. Polskie nazwy zwyczajowe za: Czesław Jura: Bezkręgowce : podstawy morfologii funkcjonalnej, systematyki i filogenezy. Warszawa: Wydawnictwo Naukowe PWN, 2007. ISBN 978-83-01-14595-8.
  5. a b Daly et al. The phylum Cnidaria: A review of phylogenetic patterns and diversity three hundred years after Linneaeus. „Zootaxa”. 1668, s. 127-182, 2007 (ang.).
  6. Bezkręgowce. s. 342.
  7. Bezkręgowce. s. 47.

Bibliografia

  1. Bezkręgowce. Warszawa: Wiedza Powszechna, 1984. ISBN 83-214-0428-6.
  2. Podgromada:Korale sześciopromienne – Hexacorallia w: K. Dobrowolski, M. Klimaszewski, H. Szelęgiewicz Zoologia, Państwowe Zakłady Wydawnictw Szkolnych, Warszawa, 1968
license
cc-by-sa-3.0
copyright
Autorzy i redaktorzy Wikipedii
original
visit source
partner site
wikipedia POL

Koralowce sześciopromienne: Brief Summary ( Polish )

provided by wikipedia POL
 src= Kolonia koralowców z rzędu Zoanthidea  src= Acropora latistella

Koralowce sześciopromienne (Hexacorallia) – podgromada koralowców (Anthozoa), do której należą gatunki żyjące samotnie jak i tworzące kolonie. Charakteryzują się obecnością sześciu (lub wielokrotności) przegród w jamie gastralnej. Należą do nich gatunki w większości osiadłe. Nieliczne wędrują pełzając lub pływając.

license
cc-by-sa-3.0
copyright
Autorzy i redaktorzy Wikipedii
original
visit source
partner site
wikipedia POL

Hexacorallia ( Portuguese )

provided by wikipedia PT

Hexacorallia ou Hexacoralla é uma importante subclasse dos antozoários. A subclasse dos Zoantharia (do grego zoon, animal + anthos, flor + aria, como ou conectado com) não é mais que esta mesma subclasse, à qual se acrescentam as ordens Rugosa e Cerantipitharia. São conhecidos como hexacorais devido à simetria hexâmera da inserção dos septos e mesentérios. Existem desde o Triássico médio. Os seus esqueletos são constituídos por aragonite, ao contrário dos tetracorais paleozóicos, cujos esqueletos eram compostos por calcite.

Ordens

 src=
Hexacorais, por Haeckel, na sua Kunstformen der Natur

Referências biliográficas

 title=
license
cc-by-sa-3.0
copyright
Autores e editores de Wikipedia
original
visit source
partner site
wikipedia PT

Hexacorallia: Brief Summary ( Portuguese )

provided by wikipedia PT

Hexacorallia ou Hexacoralla é uma importante subclasse dos antozoários. A subclasse dos Zoantharia (do grego zoon, animal + anthos, flor + aria, como ou conectado com) não é mais que esta mesma subclasse, à qual se acrescentam as ordens Rugosa e Cerantipitharia. São conhecidos como hexacorais devido à simetria hexâmera da inserção dos septos e mesentérios. Existem desde o Triássico médio. Os seus esqueletos são constituídos por aragonite, ao contrário dos tetracorais paleozóicos, cujos esqueletos eram compostos por calcite.

license
cc-by-sa-3.0
copyright
Autores e editores de Wikipedia
original
visit source
partner site
wikipedia PT

Sexstråliga koralldjur ( Swedish )

provided by wikipedia SV
 src=
Anatomi av anemon.

Sexstråliga koralldjur (Zoantharia även Hexacorallia), är en underklass till klassen Anthozoa och omfattar havsanemoner och stenkoraller, eller sanna koraller. Klassen kännetecknas av att de innehåller cnidocyter, nässelceller, som används för att fånga in byten men också för skydd. De har en hexamer kroppsbyggnad, baserad på sex eller multiplar av sex, och kan vara nakna, avsöndra en kitinös kutikula eller ha ett kalkskelett, vilket de kan dra sig in och gömma sig i vid eventuell fara. De kan leva som solitärer eller kolonibildande polyper och förekommer ofta i korallrev. De innehåller mutualistiska alger som lever i deras vävnad, dessa kallas för zooxanthellae. Därför förekommer dessa koraller bara på ett djup där zooxantellae får tillräckligt med ljus för sin fotosyntes.[1][2]


Levnadssätt

Hexakorallerna är marina djur, som lever solitärt eller i kolonier. De förekommer både i varma och kalla hav, både på djupt och grunt vatten. Revbyggande koraller lever på ett grundare djup, ca 30 meter som djupast, samt i varmare vatten. Detta på grund av deras mutualistiska förhållande med zooxanthellae, som bidrar med näring till korallerna. Även andra mutualistiska förhållanden förekommer. Exempelvis så kan eremitkräftor placera anemoner på sitt skal, vilka då fungerar som skydd mot predatorer, samtidigt som anemonen äter krabbans rester. Anemonfiskar som söker skydd bland anemonernas tentakler kan locka till sig andra fiskar, som blir byten för anemonen, samt håller anemonerna fria från sediment.

Polyper består av två vävnadslager, epidermis och gastrodermis. Däremellan ligger ett acellulärt mesoglea. Sinnesceller i epidermis har en flagell som fungerar som receptor för beröringsstimulin och kemiska stimulin. Dessa celler synapsar på nervceller. Hexacorallia har ingen hjärna men de har enkla nervnät med neuroner som skickar nervimpulser till andra neuroner, samt sinnesceller och effektororgan. De har nässelceller som innehåller en organell som består av en kapsel innehållande gift och en tubulär struktur fastsatt i kapseln. Dessa celler har mekanoreceptorer som kan känna av vibrationer från exempelvis ett simmande byte.

De livnär sig främst som predatorer, men även som filtrerare i mindre skala. Som predatorer används tentaklerna, med nässelceller, för att fånga närliggande byten som mindre vertebrater och invertebrater. Dessa förs via munnen vidare till gastrovakulärhålan. De kolonilevande polyperna delar det gastrovaskulära utrymmet med varandra, och därmed den insamlade näringen.

Några hexakoraller är dioika, andra monoika. Förökningen kan ske sexuellt och asexuellt. Den sexuella reproduktionen kan vara extern, då spermier befruktar äggen utanför koralldjuren, eller intern, då spermier befruktar äggen i gastrovaskulära hålan. Zygoten utvecklas till en rörlig planulalarv, som fäster sig vid underlaget och utvecklas genom metamorfos till en adult. Den asexuella reproduktionen kan ske genom att ett segment från fotdisken lossnar, och segmentet utvecklas till en ny individ (havsanemoner), eller genom knoppning eller fission.[3]

Evolution

Det finns många olika teorier kring evolutionen av koralldjur, bland annat två olika hypoteser kring hur koralldjuren, Anthozoa, vek av evolutionärt från nässeldjuren, Cnidaria.

  • Hypotes två säger att medusa och polyp är den plesiomorfa karaktären medan den apomorfa karaktären för koralldjur har förlorat medusan. Koralldjuren bör därför ha vikt av från nässeldjurens kladogram sist.

Hypotes ett, att polypen är den plesiomorfa karaktären, är den som är mest accepterad.[4]

 src=
Fossil av stenkorall.

Grundstenarna för de moderna djuren lades under kambrium medan mångfaldigandet främst skedde under följande tidsperiod ordovicium. Nässeldjur, stam Cnidaria, är en av de tidigaste formerna av djur. De första revbyggarna var koralldjur. I Sverige dominerade korallreven under silur, dessa återfinns numera till stor del på Gotland. [5] De första djuren som kan kallas för stenkoraller, Scleractinia, en typ av sexstrålig korall, Zoantharia, är kända från paleozoiska fossiler från Kina och Skottland. Den tidigaste spridningen av organismer som anses som förfäder till stenkorallerna skedde under trias och bestod av 7-9 underordningar. Dessa koralldjur var inte revbyggare utan de var solitära organismer som levde i grunda vatten i södra Europa samt Indo-Kina. En tidsperiod på 20-25 miljoner år gick mellan de tidigare ensamlevande korallerna under trias till de första kolonibildande korallerna och därmed korallrev. Korallreven som fanns under jura hade stor diversitet. Under denna tidsperiod uppkom två stora grupper som fick stor spridning, nämligen Fungiina och Faviina. Faviina är fortfarande en väldefinierad familj av Hexacorallia och har varit det under 150 miljoner år. Under vissa perioder har musslor, tillsammans med miljöförändringar påverkat utvecklingen av koralldjuren starkt, och därmed även utvecklingen av rev. Jämför man med de flesta andra stora djurgrupper är korallsläkten långlivade i geologisk tid och de har låga utrotningshastigheter. Nästan hälften av dagens släkten sträcker sig så långt tillbaka som till oligocen och en fjärdedel till eocen.[6]

Referenser

  1. ^ Invertebrates, R.C Brusca, G.J Brusca, 1990
  2. ^ Animal Diversity, 6th edition 2012 Int, Susan L. Keen
  3. ^ Hickman, C. Roberts, L. and Larson, A. Intergrated Principles of Zoology. 12th edition
  4. ^ ”Arkiverade kopian”. Arkiverad från originalet den 21 februari 2014. https://web.archive.org/web/20140221134122/http://cima.uprm.edu/~n_schizas/CMOB_8676/Class%20Anthozoa-Lecture.pdf. Läst 10 februari 2014.
  5. ^ http://coral.aims.gov.au/info/evolution.jsp
  6. ^ http://www.evolutionsteori.se/artiklar/livets-uppkomst-och-djurens-evolution/
license
cc-by-sa-3.0
copyright
Wikipedia författare och redaktörer
original
visit source
partner site
wikipedia SV

Sexstråliga koralldjur: Brief Summary ( Swedish )

provided by wikipedia SV
 src= Anatomi av anemon.

Sexstråliga koralldjur (Zoantharia även Hexacorallia), är en underklass till klassen Anthozoa och omfattar havsanemoner och stenkoraller, eller sanna koraller. Klassen kännetecknas av att de innehåller cnidocyter, nässelceller, som används för att fånga in byten men också för skydd. De har en hexamer kroppsbyggnad, baserad på sex eller multiplar av sex, och kan vara nakna, avsöndra en kitinös kutikula eller ha ett kalkskelett, vilket de kan dra sig in och gömma sig i vid eventuell fara. De kan leva som solitärer eller kolonibildande polyper och förekommer ofta i korallrev. De innehåller mutualistiska alger som lever i deras vävnad, dessa kallas för zooxanthellae. Därför förekommer dessa koraller bara på ett djup där zooxantellae får tillräckligt med ljus för sin fotosyntes.


license
cc-by-sa-3.0
copyright
Wikipedia författare och redaktörer
original
visit source
partner site
wikipedia SV

Шестипроменеві корали ( Ukrainian )

provided by wikipedia UK

Шестипроменеві корали (Hexacorallia) — підклас коралів Anthozoa, що охоплює приблизно 4,300 види морських організмів, що утворюються з колоніальних поліпів загалом з 6-променевою симетрією.[2]

Опис

Кількість щупалець, що оточують ротовой отвір поліпа, є рівним 6 або кратне 6 (тоді виступають попарно), рідше їхня кількість становить 5, 8 або 10. У більшості є зовнішній скелет, часто дуже масивний, — вапняний, органічний або органічно-вапняний. На відміну від восьмипроменевих коралів (Octocorallia), м'язові прапорці на перегородках повернені у різних напрямах.[3].

Систематика

Підклас шестипроменевих коралів ділиться на 6 рядів, що існують тепер (близько 4300 видів) і 2 ряди вимерлих коралів :

Більшість філогенетичних аналізів, спертих на молекулярні дані, підтверджують монофілетичність сучасних рядів.

Джерела

  1. Brusca, R. C. & Brusca, G. J., 2005. Invertebrados, 2nd ed. McGraw-Hill-Interamericana, Madrid (etc.), XXVI+1005 pp. ISBN 0-87893-097-3.
  2. Daly, M.; Brugler, M.P., Cartwright, P., Collins, A.G., Dawson, M.N., Fautin, D.G., France, S.C., McFadden, C.S., Opresko, D.M., Rogriguez, E., Romano, S.L. & Stake, J.L. (2007-07-21). The phylum Cnidaria: A review of phylogenetic patterns and diversity 300 years after Linnaeus. Zootaxa 1668: 1–766. ISSN 1175-5326.
  3. Zoologia : bezkręgowce. T. 1. Red. nauk. Czesław Błaszak. Warszawa: Wydawnictwo Naukowe PWN, 2009, ss. 110–115. ISBN 978-83-01-16108-8.
license
cc-by-sa-3.0
copyright
Автори та редактори Вікіпедії
original
visit source
partner site
wikipedia UK

Шестипроменеві корали: Brief Summary ( Ukrainian )

provided by wikipedia UK
 src= Морські анемони  src= Acropora latistella

Шестипроменеві корали (Hexacorallia) — підклас коралів Anthozoa, що охоплює приблизно 4,300 види морських організмів, що утворюються з колоніальних поліпів загалом з 6-променевою симетрією.

license
cc-by-sa-3.0
copyright
Автори та редактори Вікіпедії
original
visit source
partner site
wikipedia UK

Шестилучевые кораллы ( Russian )

provided by wikipedia русскую Википедию
Царство: Животные
Подцарство: Эуметазои
Подкласс: Шестилучевые кораллы
Международное научное название

Hexacorallia Haeckel, 1866

Отряды Wikispecies-logo.svg
Систематика
на Викивидах
Commons-logo.svg
Изображения
на Викискладе
ITIS 52430NCBI 6102EOL 2549271FW 60650

Шестилучевы́е кора́ллы (лат. Hexacorallia) — подкласс коралловых полипов (Anthozoa), охватывающий примерно 4300 видов морских организмов. Это одиночные или колониальные полипы с шестилучевой симметрией[1].

Количество щупалец, окружающих ротовое отверстие полипа, обычно равно или кратно 6, реже их 5, 8 или 10. У большинства есть наружный скелет, часто очень массивный, известковый, органический или органо-известковый. В отличие от восьмилучевых кораллов (Octocorallia), мышечные септы на перегородках в кишечной полости повёрнуты в разных направлениях.

Подкласс шестилучевых кораллов делится на 6 современных отрядов (около 4300 видов) и 2 отряда вымерших кораллов:

Большинство филогенетических анализов, опирающихся на молекулярные данные, подтверждают монофилетичность современных отрядов.

Примечания

  1. Daly, M.; Brugler, M.P., Cartwright, P., Collins, A.G., Dawson, M.N., Fautin, D.G., France, S.C., McFadden, C.S., Opresko, D.M., Rogriguez, E., Romano, S.L. & Stake, J.L. (2007-07-21). “The phylum Cnidaria: A review of phylogenetic patterns and diversity 300 years after Linnaeus” (PDF). Zootaxa. 1668: 1—766. ISSN 1175-5326. Архивировано из оригинала (PDF) 2010-06-11. Используется устаревший параметр |coauthors= (справка)
 title=
license
cc-by-sa-3.0
copyright
Авторы и редакторы Википедии

Шестилучевые кораллы: Brief Summary ( Russian )

provided by wikipedia русскую Википедию

Шестилучевы́е кора́ллы (лат. Hexacorallia) — подкласс коралловых полипов (Anthozoa), охватывающий примерно 4300 видов морских организмов. Это одиночные или колониальные полипы с шестилучевой симметрией.

Количество щупалец, окружающих ротовое отверстие полипа, обычно равно или кратно 6, реже их 5, 8 или 10. У большинства есть наружный скелет, часто очень массивный, известковый, органический или органо-известковый. В отличие от восьмилучевых кораллов (Octocorallia), мышечные септы на перегородках в кишечной полости повёрнуты в разных направлениях.

Подкласс шестилучевых кораллов делится на 6 современных отрядов (около 4300 видов) и 2 отряда вымерших кораллов:

Актинии (Actiniaria) Antipatharia Цериантарии (Ceriantharia) CorallimorphariaРугозы (Rugosa) Мадрепоровые кораллы (Scleractinia) † Табуляты (Tabulata) Зоантарии (Zoanthidea)

Большинство филогенетических анализов, опирающихся на молекулярные данные, подтверждают монофилетичность современных отрядов.

license
cc-by-sa-3.0
copyright
Авторы и редакторы Википедии