dcsimg

Osmia cornuta ( Catalan; Valencian )

provided by wikipedia CA

Osmia cornuta és una espècie d'abella del gènere Osmia. La seva àrea de distribució és Europa central i meridional, Àsia Menor i determinades àrees del nord d'Àfrica. O. cornuta és una abella de mida superior a l'abella de la mel (Apis mellifera) i d'aspecte robust, identificable per la seva pilositat i coloració vermellosa (abdomen) i negra (cap i tòrax). Els mascles són més petits que les femelles i presenten pilositat blanca característica a la part frontal del cap.

El nom de l'espècie fa referència a unes petites prolongacions que tenen les femelles al cap, i que semblen banyes. A diferència de l'abella de la mel i dels abellots, que transporten el pol·len a les corbícules de les potes posteriors, les femelles de Osmia cornuta el transporten a l'anomenada escopa ventral, conjunt de llargs pels situats a la part inferior de l'abdomen. O. cornuta és una espècie solitària en la qual cada femella construeix i aprovisiona els seus nius individualment, sense cooperació d'altres femelles o mascles.

En les zones més temperades, els primers mascles comencen a emergir dels nius a partir de finals de gener o principis de febrer. Les femelles ho fan uns dies més tard i són ràpidament fecundades pels mascles. A partir d'aquí, les femelles busquen antics nius d'altres abelles, galeries excavades a la fusta per escarabats o forats a les canyes per a construir els seus nius. Aquests consisteixen en sèries lineals de cel·les separades per envans de fang que la femella modela amb les seves mandíbules i les banyes.

A dins de cada cel·la l'abella emmagatzema una provisió de pol·len barrejat amb nèctar sobre el que diposita un ou. El nombre de cel·les per niu és variable i un cop finalitzada la posta, la femella fabrica un tap de fang per a protegir la seva descendència de possibles predadors o paràsits. Cada femella vola durant un període superior a 20 dies i pon una mitjana de 8-20 ous en un o més nius.

Els mascles no recol·lecten pol·len ni participen en la construcció dels nius i viuen menys temps que les femelles.

Enllaços externs

En altres projectes de Wikimedia:
Commons
Commons (Galeria)
Commons
Commons (Categoria) Modifica l'enllaç a Wikidata
license
cc-by-sa-3.0
copyright
Autors i editors de Wikipedia
original
visit source
partner site
wikipedia CA

Osmia cornuta: Brief Summary ( Catalan; Valencian )

provided by wikipedia CA

Osmia cornuta és una espècie d'abella del gènere Osmia. La seva àrea de distribució és Europa central i meridional, Àsia Menor i determinades àrees del nord d'Àfrica. O. cornuta és una abella de mida superior a l'abella de la mel (Apis mellifera) i d'aspecte robust, identificable per la seva pilositat i coloració vermellosa (abdomen) i negra (cap i tòrax). Els mascles són més petits que les femelles i presenten pilositat blanca característica a la part frontal del cap.

El nom de l'espècie fa referència a unes petites prolongacions que tenen les femelles al cap, i que semblen banyes. A diferència de l'abella de la mel i dels abellots, que transporten el pol·len a les corbícules de les potes posteriors, les femelles de Osmia cornuta el transporten a l'anomenada escopa ventral, conjunt de llargs pels situats a la part inferior de l'abdomen. O. cornuta és una espècie solitària en la qual cada femella construeix i aprovisiona els seus nius individualment, sense cooperació d'altres femelles o mascles.

En les zones més temperades, els primers mascles comencen a emergir dels nius a partir de finals de gener o principis de febrer. Les femelles ho fan uns dies més tard i són ràpidament fecundades pels mascles. A partir d'aquí, les femelles busquen antics nius d'altres abelles, galeries excavades a la fusta per escarabats o forats a les canyes per a construir els seus nius. Aquests consisteixen en sèries lineals de cel·les separades per envans de fang que la femella modela amb les seves mandíbules i les banyes.

A dins de cada cel·la l'abella emmagatzema una provisió de pol·len barrejat amb nèctar sobre el que diposita un ou. El nombre de cel·les per niu és variable i un cop finalitzada la posta, la femella fabrica un tap de fang per a protegir la seva descendència de possibles predadors o paràsits. Cada femella vola durant un període superior a 20 dies i pon una mitjana de 8-20 ous en un o més nius.

Els mascles no recol·lecten pol·len ni participen en la construcció dels nius i viuen menys temps que les femelles.

license
cc-by-sa-3.0
copyright
Autors i editors de Wikipedia
original
visit source
partner site
wikipedia CA

Gehörnte Mauerbiene ( German )

provided by wikipedia DE

Die Gehörnte Mauerbiene (Osmia cornuta) ist eine Wildbienenart der Gattung Osmia aus der Gruppe der Mauerbienen innerhalb der Familie der Bauchsammlerbienen (Megachilidae). Diese in Süd- und Mitteleuropa vorkommende Art ist in Deutschland weit verbreitet, allerdings in Süd- und Mitteldeutschland deutlich häufiger als im Norden. Die Höhenstufe von 500 m überschreitet sie nur vereinzelt. Wie alle Mauerbienen lebt sie solitär, bildet also keine Staaten.

Merkmale

Die Gehörnte Mauerbiene ist eine der auffälligsten Wildbienen des Frühlings. Die Weibchen und Männchen der Art kann man leicht voneinander unterscheiden.

Weibchen

Die hummelartigen Weibchen sind 12–16 mm lang. Ihr Kopf und Thorax sind schwarz bis grau-schwarz behaart. Ihr Hinterleib einschließlich der Bauchbürste ist lebhaft fuchsrot behaart. Die Weibchen besitzen am Vorderkopf zusätzlich zu den Fühlern zwei kleine, zwischen den Haaren versteckte Hörnchen (daher der deutsche sowie wissenschaftliche Artname). Die Bauchbürste der Weibchen, die sie entsprechend der Zugehörigkeit zur Familie der Bauchsammlerbienen (Megachilidae) besitzen, dient dem Transport des Pollens von den Blüten zum Nest.

Männchen

Die kleineren Männchen, die im Prinzip wie die Weibchen gefärbt sind, kann man leicht daran erkennen, dass ihre Kopfvorder- und unterseite im Gegensatz zu denen der Weibchen lang weiß behaart sind. Die Fühler der Männchen sind auffallend länger als die Fühler der Weibchen. Die Männchen besitzen keine Hörnchen am Vorderkopf.

Arten mit ähnlichem Aussehen; verwandte Arten

Ein ähnliches Aussehen wie die Weibchen der Gehörnten Mauerbiene besitzen die Zweifarbige Schneckenhausbiene und die Arbeiterinnen der Steinhummel. Zur Unterscheidung von der ebenfalls häufigen Roten Mauerbiene vgl. dort.

 src=
Paarung der Gehörnten Mauerbiene. Deutlich sichtbar sind die Hörnchen beim Weibchen (unten) und die weiße Gesichtsbehaarung beim Männchen (oben); beim Weibchen sind oben auf der Stirn die drei Punktaugen zwischen den Komplexaugen zu sehen.
Video: Beginn der Paarung

Lebensweise

Nahrung, Pollenquellen

Die Gehörnte Mauerbiene zählt zu den Wildbienen, die bereits an den ersten warmen Frühlingstagen (Anfang bis Mitte März) im Siedlungsbereich des Menschen zu beobachten sind. Ihre Nahrungspflanzen sind hier dementsprechend Frühjahrsblüher. Leicht kann man die Weibchen beim Pollensammeln am Blaustern (Scilla siberica) oder am Lerchensporn (Corydalis) in Parks und Gärten beobachten. Sowohl in der Eigenversorgung mit Nektar als auch in der Wahl ihrer Pollenquellen für die Versorgung der Brut ist die Art aber nicht wählerisch.

Bisher wurden Vertreter von insgesamt 14 Pflanzenfamilien als Pollenquellen bekannt.[1] Durch die Nutzung des Pollens von Pflanzenarten aus mehreren Pflanzenfamilien gehört die Gehörnte Mauerbiene zu den polylektischen Bienenarten und unterscheidet sich hierdurch von vielen anderen, teils hoch spezialisierten, oligolektischen Bienenarten. Die Gehörnte Mauerbiene hat eine deutliche Präferenz für Pollen von Rosengewächsen (Rosaceae), z. B. Kirschen und Pflaumen (Prunus), Apfel (Malus) und Birne (Pyrus). Weitere wichtige Pollenquellen sind Weidengewächse (Salicaceae), insbesondere aus der Gattung Weiden (Salix), Mohngewächse (Papaveraceae), insbesondere aus der Gattung Lerchensporne (Corydalis) und Ahorne (Acer).[2]

Nestbau

 src=
Linienbauten der Gehörnten Mauerbiene. Der Nestausgang mit dem Verschlusspfropfen und den Leerzellen befindet sich rechts. Gut zu sehen ist auch, dass pro Brutzelle ein Ei abgelegt wird und der vom Ausgang zum Ende des Nests zunehmende Futtervorrat pro Brutzelle.

Die Gehörnte Mauerbiene nistet in bestehenden Hohlräumen verschiedener Form und Größe. Außerhalb von Ortschaften nisten diese Insekten meist in südexponierten, vegetationsfreien Löss- und Lehmwänden von Hohlwegen und in Steilwänden an Flussufern, wo sie verlassene Nester der Gemeinen Pelzbiene (Anthophora plumipes) nutzen. Auch nutzen sie Bohrlöcher in weißfaulem Holz.

Innerhalb von Ortschaften baut diese auch in Gärten und Parkanlagen lebende Wildbiene ihre Nester in vorhandenen Hohlräumen diverser Art, z. B. in Mauerritzen, in Löchern im Verputz, in Abflussröhrchen von Rollläden und in Ritzen von Fensterrahmen, stellenweise auch in Vertiefungen von Mauersteinen. Die Gehörnte Mauerbiene nimmt sehr gerne künstliche Nisthilfen an. Bzgl. geeigneter Nisthilfen vgl. Abschnitt "Gefährdung und Schutz" weiter unten.

Die Nester werden von den Weibchen über einen Zeitraum von 4 bis 6 Wochen gebaut. Ein Weibchen kann hierbei sieben Nester bauen. Die Nester sind meist Linienbauten mit bis zu 12 hintereinander liegenden Brutzellen, vor denen sich zum Ausgang hin eine sogenannte Leerzelle und ein dicker Verschlusspfropfen befinden. Die Brutzellen sind durch Querwände voneinander getrennt. Als Baumaterial dient feuchter Sand oder Lehm, der mit Drüsensekreten vermischt wird.

In jeder Brutzelle wird ein Futtervorrat aus Pollen und Nektar für die sich später in den Brutzellen entwickelnden Larven angelegt. Hierzu sammeln die Weibchen beim Besuch der Blüten sowohl Nektar als auch Pollen. Der Nektar wird in ihrem Kropf (Honigblase) und der Pollen in ihrer Bauchbürste transportiert. Bei der Rückkehr zum Nest, gehen sie zuerst mit dem Kopf voraus in den Nistgang und erbrechen den Nektar am Ende des Gangs. Danach kommen sie heraus, drehen sich um und gehen dann rückwärts in den Gang um am Gangende mit ihren Hinterbeinen den Pollen von ihrem Unterleib abzustreifen. Die Sammelausflüge und die Ablage von Nektar und Pollen werden mehrfach wiederholt, bis genügend Futter abgelegt wurde. Danach legt das Weibchen direkt an der Oberfläche des Futtervorrats pro Brutzelle ein Ei und verschließt die Brutzelle anschließend. In Brutzellen, in denen sich eine weibliche Biene entwickelt wird ein größerer Futtervorrat angelegt als in einer Brutzelle, in der sich eine männliche Biene entwickelt. Zudem werden die Brutzellen, in denen sich männliche Bienen entwickeln, in Richtung des Nestausgangs angelegt. Die Männchen schlüpfen einige Tage vor den Weibchen und machen so den später schlüpfenden Weibchen Platz.[3]

Lebenszyklus

Die Gehörnte Mauerbiene ist univoltin, d. h. sie hat einen einjährigen Lebenszyklus mit einer Generation pro Jahr. Die Männchen verlassen das Nest ab Ende Februar, die Weibchen kurz darauf. Nach Eiablage schlüpfen die Larven innerhalb von 3 bis 4 Tagen. Nach dem vollständigen Verzehr des Futtervorrats verpuppt sich die Larve. Das Puppenstadium reicht von Mitte Mai bis Mitte Juli. Die Zeit von Mitte Juli bis zum nächsten Frühjahr verbringt die Gehörnte Mauerbiene im Stadium des Vollinsekts (Imago) in ihren Kokon in Diapause. Dabei ist eine Periode mit tieferen Temperaturen notwendig um die Diapause zu beenden. Bei steigenden Temperaturen werden die Insekten in der Zeit von Februar bis März wieder aktiv. Nach Aufnagen des Kokons, der Querwände und des Verschlusspfropfens verlassen die Gehörnten Mauerbienen im auf die Eiablage folgenden Frühjahr nacheinander ihr Nest, worauf der Zyklus mit der neuen Generation von neuem beginnt.[3]

Verbreitung

Die Gehörnte Mauerbiene ist in Europa weit verbreitet, von Portugal über Süd- und Mitteleuropa bis zum Kaukasus, nordwärts bis in die Norddeutsche Tiefebene, südwärts bis Sizilien, Kreta und Syrien. Auch in Nordafrika verbreitet.

In Deutschland und Österreich wurde die Gehörnte Mauerbiene in allen Bundesländern außer Schleswig-Holstein nachgewiesen. Auch in der Schweiz ist sie weit verbreitet.[1] In Deutschland nimmt die Bestandsdichte von Süden nach Norden ab. Die Art kommt überwiegend in wärmeren Lagen in einer Höhe von unter 500 m vor.

Gefährdung und Schutz

Da die Gehörnte Mauerbiene hinsichtlich Nistplatz und Nahrung keine hohen Ansprüche stellt, ist diese Wildbienenart in Deutschland nicht gefährdet. Durch geeignete Nisthilfen und ein reiches Angebot an entsprechenden Frühjahrsblühern kann die Art leicht gefördert werden. Problemlos kann man die Gehörnte Mauerbiene auch mit Nisthilfen anlocken, sofern diese unmittelbar an der sonnenseitigen Hauswand oder sonstigen größeren Flächen angebracht sind. Als künstliche Nistgelegenheiten werden Holzblöcke mit Bohrungen quer zur Holzfaser von mindestens 8 bis 10 cm Tiefe angenommen; noch besser eignen sich waagrecht orientierte Bambusrohre mit einer Länge von 20 bis 25 cm; der Innendurchmesser sollte jeweils 7–9 mm betragen. Mauerbienen sind friedfertig, selbst wenn Hunderte von ihnen auf engem Raum nisten.

Bestäubung im Obstanbau

Bienen der Gattung Osmia werden in Japan in Form der Art Osmia cornifrons bereits seit den frühen 70er Jahren zur Bestäubung in Apfel- und Kirschplantagen eingesetzt. Die Nutzung der verwandten Gehörnten Mauerbiene als Bestäuber in Mandel-, Apfel- und Birnenplantagen wird in Spanien seit den frühen 90er Jahren untersucht. Dabei hat sich z. B. gezeigt, dass die Gehörnte Mauerbiene bei der Bestäubung von Mandelbäumen effizienter ist, als die bis dahin ausschließlich hierfür genutzte Europäische Honigbiene (Apis mellifera), so dass theoretisch drei Weibchen der Gehörnten Mauerbiene ausreichen um einen Mandelbaum zu bestäuben.[4]

Zur Vermehrung der Mauerbienen werden in der Landwirtschaft Nisthilfen in Form von sogenannten Nistbrettern eingesetzt. Zur Schädlingsreduktion werden die Kokons nach Zerlegung der Nisthilfen in ihre einzelnen Nistbretter entnommen, gesäubert und nach Trocknung bis zur weiteren Verwendung im nächsten Frühjahr kühl gelagert.[5]

Literatur

Einzelnachweise

  1. a b Erwin Scheuchl/Wolfgang Willner: Taschenlexikon der Wildbienen Mitteleuropas. Quelle & Meyer Verlag Wiebelsheim, 2016, S. 743.
  2. Haider, M., Dorn, S., Sedivy, C., Müller, A., Phylogeny and floral hosts of a predominantly pollen generalist group of mason bees (Megachilidae: Osmiini), Biological Journal of the Linnean Society, 2014 111(1), S. 78–91; doi:10.1111/bij.12186
  3. a b J. Bosch: The nesting behaviour of the mason bee Osmia cornuta (Latr) with special reference to its pollinating potential (Hymenoptera, Megachilidae), Apidologie, 1994, 25, S. 84–93.
  4. J. Bosch, M. Blas: Foraging behaviour and pollinating efficiency of Osmia cornuta and Apis mellifera on almond (Hymenoptera, Megachilidae and Apidae), Appl. Entomol. Zool. 1994, 29(1), S. 1–9.
  5. Mauerbienenhaltung bei mauerbienenforum.de, abgerufen am 3. März 2021.
 title=
license
cc-by-sa-3.0
copyright
Autoren und Herausgeber von Wikipedia
original
visit source
partner site
wikipedia DE

Gehörnte Mauerbiene: Brief Summary ( German )

provided by wikipedia DE

Die Gehörnte Mauerbiene (Osmia cornuta) ist eine Wildbienenart der Gattung Osmia aus der Gruppe der Mauerbienen innerhalb der Familie der Bauchsammlerbienen (Megachilidae). Diese in Süd- und Mitteleuropa vorkommende Art ist in Deutschland weit verbreitet, allerdings in Süd- und Mitteldeutschland deutlich häufiger als im Norden. Die Höhenstufe von 500 m überschreitet sie nur vereinzelt. Wie alle Mauerbienen lebt sie solitär, bildet also keine Staaten.

license
cc-by-sa-3.0
copyright
Autoren und Herausgeber von Wikipedia
original
visit source
partner site
wikipedia DE

Osmia cornuta

provided by wikipedia EN

Osmia cornuta, the European orchard bee, is a species of bee in the genus Osmia.

Wikimedia Commons has media related to Osmia cornuta.

Description

10–15 mm. Males with conspicuously hairy faces. Females are unmistakable due to the black hair on the head and thorax, the rust-red hairy abdomen and the horned head shield.[2][3]

Range

Osmia cornuta is known in North Africa from Algeria, Tunisia and Egypt. In Eurasia from Portugal through southern and central Europe, Asia Minor and the Caucasus to Southeast Kazakhstan; northward to the North German Plain, Central Poland, Northern Ukraine and Voronezh; south to Sicily, Crete, Syria and Northern Iran. The evidence from Primorye is based on an error. The species was introduced to the United States for pollination purposes, but there are no reports of viable populations in the wild. In the ssp. divergens Friese, 1920 occurs from Iran to Central Asia; in the ssp. neoregaena Mavromoustakis, 1938 in the Aegean Islands and Cyprus; in the ssp. quasirufa Peters, 1978 from the Turkish Aegean coast to the Caucasus and north-west Iran as well as (isolated?) in Egypt. Recorded from all federal states in Germany and Austria with the exception of Schleswig-Holstein. In Germany more common in the south than in the north. Mainly in warmer locations below 500 m, very occasionally also higher (e.g. Freudenstadt in the Black Forest, 728 m). It is increasingly being brought into areas where the species did not naturally occur through the trade in cocoons.[3] In Switzerland there is no evidence from the main Alpine ridge and the north side of the Alps, in the Engadin it occurred only historically, otherwise almost everywhere recent records.[4] The first record of this bee in Great Britain occurred in 2017.[1]

Habitat

Since the species needs an early, mild spring, it occurs predominantly in the settlement area, where the corresponding microclimate and the usually rich supply of early-blooming herbs and trees meet their needs. Probably the most characteristic synanthropic species in southwest Germany as it can be found even in the centers of large cities (e.g. Stuttgart, Karlsruhe, Freiburg), where it swarms around the primroses and hyacinths offered for sale. In the settlement area, the species chooses almost exclusively large structures, especially house walls for nesting. Where the species occurs in warmer locations outside of built-up areas, it only colonizes sun-exposed loess and clay walls. This and the observation of the behavior when looking for a nesting site lead to the conclusion that the original nesting sites of this species were steep walls on river banks, where it nested in abandoned brood cells of Anthophora plumipes.[3] From the lowlands to the montane elevation.[4]

Ecology

Adults are on wing in one generation from February / March to May / June.[4] The males of Osmia cornuta often appear as early as mid-March, usually when Scilla begins to bloom, i.e. before Osmia bicornis. The main nesting activity of the females, which are already active in the morning hours at temperatures of approx. 10 °C, is between mid-March and early May, and in warmer years between early March and mid-April.[3] Nesting activity from mid-April, with a maximum in average years at the end of April / beginning of May. Wintering takes place as an imago in a cocoon.[3]

Osmia cornuta is extremely polylectic. So far, the use of the pollen of the 14 plant families Aceraceae, Aquifoliaceae, Asparagaceae, Asteraceae, Berberidaceae, Brassicaceae, Fabaceae, Fagaceae, Uliaceae, Papaveraceae, Primulaceae, Ranunculaceae, Rosaceae and Salicaceae has been proven.[4] These pollen sources have been observed:[3] Ilex aquifolium, Scilla siberica, Muscari armeniacum, Taraxacum officinale, Epimedium pinnatum, Brassica napus, Trifolium pratense, Trifolium repens, Quercus spec., Tulipa gesneriana, Corydalis cava, Corydalis solida, Corydalis lutea, Primula elatior, Ranunculus acris, Ranunculus repens, Prunus spinosa, Prunus armeniaca, Prunus cerasus, Prunus cerasifera, Pyrus communis, Malus domestica, Crataegus monogyna, Salix caprea, Salix purpurea, Acer platanoides, Acer pseudoplatanus, Acer campestre.

If plants have a high flower density in the immediate vicinity of the nesting areas, the females usually behave in a constant manner. In the pollen loads and brood cells from southern Germany highest proportions were represented by Prunus, Salix and Acer,[3] in France Prunus predominated.[3] In Spain, Marquez et al. (1994) also found Prunus as the dominant pollen type in pollen loads, but the females in apple plantations mainly collected malus pollen when it was particularly easily accessible. Eckhardt et al. (2014) found mixtures of pollen from 2-6 plant families in the pollen loads. Osmia cornuta is used in some countries as a pollinator in almond and pome fruit plantations.[3]

Osmia cornuta lack the pollen baskets on their hind tibiae; they do not produce honey, but they do use the pollen and nectar to stock their nests when they are ready.

Osmia cornuta does not live in colonies in hives like bumble bees and honey bees. It nests in existing cavities of various shapes and sizes: cracks in walls, holes in plastering, drainage pipes and cracks in window frames, recesses in stones, old nests of fur bees (Anthophora plumipes, Anthophora fulvitarsis) and of Delta unguiculata. Also colonizes nesting aids (e.g. holes in wood, bamboo cane, preferred inner diameter 8–9 mm. Length 20–25 cm), provided these are attached directly to the house wall or other larger areas. The nests are mostly linear structures with up to 12 brood cells. In larger cavities, however, the brood cells are occasionally built together irregularly. Moist earth or loam collected at the edges of the water is preferably used as building material. When the ground is very dry on the surface, numerous females often gather in the same place, looking for cracks in the ground or digging holes several centimeters deep in the ground in order to get to moist building material. The mortar is mixed with saliva.[3][4]

Osmia cornuta is host to several parasites. Cuckoo bees have not yet been observed. The wasps Chrysis ignita and Chrysura simplex, Leucospis dorsigera, Melittobia acasta, Monodontomerus aeneus and Monodontomerus obscurus, the flies Anthrax anthrax and Cacoxenus indagator, the beetle Sitaris muralis as well as the mite Chaetodactylus osmiae, were known as breeding parasites.[4]

Etymology

From Latin, "cornuta" = "horned, two-pointed"; because of the two horn-like appendages on the female's clypeus.[4]

Taxonomy

Subgenus Osmia PANZER, 1806[4]

References

  1. ^ a b "Osmia cornuta Latreille 1805". Bees, Wasps and Ants Recording Society. 2017. Retrieved 14 May 2017.
  2. ^ Making a bug Hotel, RHS
  3. ^ a b c d e f g h i j Westrich, Paul 1947-. Die Wildbienen Deutschlands. ISBN 978-3-8186-0881-1. OCLC 1190164412.
  4. ^ a b c d e f g h Scheuchl, Erwin. Taschenlexikon der Wildbienen Mitteleuropas : alle Arten im Porträt. ISBN 978-3-494-01653-5. OCLC 1041414212.

Bibliography

  • Krunić, Miloje D.; Stanisavljević, Ljubiša Ž. "The biology of European orchard bee Osmia cornuta". Faculty of Biology, University of Belgrade 2006.
license
cc-by-sa-3.0
copyright
Wikipedia authors and editors
original
visit source
partner site
wikipedia EN

Osmia cornuta: Brief Summary

provided by wikipedia EN

Osmia cornuta, the European orchard bee, is a species of bee in the genus Osmia.

Wikimedia Commons has media related to Osmia cornuta.
license
cc-by-sa-3.0
copyright
Wikipedia authors and editors
original
visit source
partner site
wikipedia EN

Osmia cornuta ( French )

provided by wikipedia FR

L’osmie cornue (Osmia cornuta) est une espèce d'abeilles sauvages, présente dans toute l'Europe (sauf dans les pays nordiques).
Elle est l'une des nombreuses espèces d'abeilles solitaires (plus de 35 espèces d'osmies, rien qu'en France).

Cette espèce a disparu de la plupart des zones d'agriculture intensive, mais elle survit bien dans certaines zones urbaines, dans les friches, les parcs publics et les zones de jardins notamment. Bien qu'étant en régression, il s'agit d'une des espèces qui s'implante le plus facilement dans les hôtels à insectes. En tant que pollinisateur recherché, l'osmie cornue est couramment favorisée dans des nichoirs dédiés au sein des vergers, des jardins potagers ou des zones de culture. Cette pratique s'appelle l'osmiculture.

Description

L'osmie cornue se caractérise par la présence de 2 cellules cubitales (ou submarginales) sur l'aile antérieure, une langue longue et une pilosité roux vif sur l'abdomen.

  • Femelle

La taille de la femelle d'Osmia cornuta atteint 12 à 15 mm, soit un peu plus que l'osmie rousse à qui elle ressemble[1]. Cette abeille tire son nom des deux "cornes" portées par la femelle sur le clypeus (front). Il s'agit de petites excroissances plus courtes que les antennes, placées au-dessus des mandibules. Elle est couverte d'une pilosité noire sur le front et le thorax et rouille vif sur l'abdomen et la brosse ventrale.

  • Mâle

Le mâle présente une pilosité blanche caractéristique au niveau de la face et des mandibules et ses antennes sont plus longues.

Osmia cornuta est proche de Osmia rufa : A. Ramel[2] les distingue selon les critères suivants :

Critères distinctifs Osmia rufa Osmia cornuta mâle front poils jaunes poils blancs femelle thorax poils brun roux poils noirs abdomen avant: poils brun roux
arrière: poils noirs poils roux vif brosse ventrale jaune rouille

Comportement

 src=
Tête d'Osmia cornuta, d'après un dessin modifié de Tasei[3]
 src=
Osmia cornuta, aile antérieure, 2 cellules cubitales
 src=
Osmia cornuta femelle, les petites cornes en dessous des antennes sont visibles
 src=
Accouplement, le mâle a un toupet blanc sur le front et de longues antennes, la femelle est plus grosse
 src=
Osmia cornuta est l'un des premiers pollinisateurs en fin d'hiver, constituant un indice phénologique facile à suivre
 src=
Osmia cornuta est le premier apidé facile à observer dans l'année, notamment quand la femelle construit des loges de terre et qu'elle se trouve près du trou qu'elle a choisi pour sa ponte (ici dans un châssis de fenêtre)
 src=
Nid dans un châssis de fenêtre

Cette osmie s'active dès mi-mars pour l'Europe moyenne, les mâles sortant quelques jours avant les femelles. Les mâles attendent celles-ci à la sortie des galeries de nidification. On voit souvent un mâle, posé à l'entrée d'une galerie, se faire déloger par un rival. Les bagarres se limitent à des bousculades car les mâles ne possèdent pas de dard.

La période de vol s'étale de mars à juin.

Le comportement de l'osmie cornue est très proche de celui de l'osmie rousse (se rapporter à celle-ci pour plus de détails). La femelle construit son nid dans des cavités allongées comme une branche creuse. Les trous font en majorité de 5 à 8 mm. Ils sont formés d'une série de cellules, séparées par des cloisons en argile. Chaque cellule contient une réserve de nourriture formée par une boule de pollen et de nectar, sur laquelle un œuf est pondu. Si la galerie est trop longue, un bouchon de terre est posé par la femelle pour en réduire la taille.

  • Réserves alimentaires

Osmia cornuta récolte le pollen des Rosacées, Brassicacées, Salicacées, Fabacées (Tasei[4] 1973). Le nectar est récolté sur le colza (Brassica napus), les pruniers (Prunus), poiriers (Pyrus), les saules (Salix), les trèfles (Trifolium), les pulmonaires (Pulmonaria), etc. Osmia cornuta est polylectique[N 1](ou pollinisateur généraliste) avec une tendance à butiner les Rosacées.

Le pollen est transporté sur la brosse ventrale tandis que le nectar est transporté dans le jabot. Après avoir pénétré dans sa galerie, la femelle régurgite le nectar qu'elle a stocké dans son jabot et tasse le "pain d'abeille" (pelote de nectar et pollen) avec son front. À chaque passage, après avoir déposé son nectar, elle ressort, fait un demi-tour et rentre à nouveau, cette fois à reculons dans le nid pour y déposer, en faisant fortement vibrer son corps, le pollen fixé sur sa brosse ventrale. Quand la cellule est à moitié pleine, après 10 à 30 voyages, la femelle pond un œuf et construit une paroi frontale avec de l'argile.

Elle répète ce manège dans chaque loge qu'elle ferme d'une paroi maçonnée pour passer à la suivante. Elle bouche la galerie une fois son travail terminé. Durant deux mois environ, la femelle construit de tels nids, les uns après les autres.

  • Les œufs

De 4 à 6 mm de diamètre, ils éclosent au bout d'une semaine. La femelle peut choisir le sexe de ses œufs, en choisissant ou non de féconder ses œufs. Car les mâles sont haploïdes (issus d’œufs non fécondés) alors que les femelles sont diploïdes et proviennent d’œufs fécondés.

  • Les larves

La jeune larve, fixée par son extrémité postérieure sur la boule de pollen, se nourrit de pain d'abeille en se courbant en deux[3]. Les larves issues des premiers œufs pondus (ceux du fond) sont des femelles qui se développeront plus lentement, et ne sortiront qu'après les mâles, environ 14 jours plus tard. Il faut 15 à 20 jours pour que le 4e stade larvaire termine les provisions dont il dispose.

  • Cocon, nymphe

En fin de croissance, la larve file un cocon et s'y transforme en nymphe. Les fils du cocon tapissent la cellule d'une couche compacte brun clair. Les cocons d'Osmia cornuta sont revêtus d'un feutrage blanc que ne possèdent pas ceux d' Osmia rufa[3]. Après le filage du cocon, la larve se couche sur le dos et reste immobile jusqu'à la mue nymphale. Pendant quelques jours la nymphe reste entièrement blanche, puis ses yeux deviennent roses et leur couleur ne cesse de s'assombrir.

  • Imago

La mue imaginale se produit en fin d'été ou à l'automne. L'imago restera à l'intérieur du cocon protecteur jusqu'au moment de l'envol en mars de l'année suivante.

Le taux de mortalité est très élevé chez Osmia cornuta, de l'ordre de 60 % des œufs pondus[3]. D'après les observations de Tasei[3], les ravages dans les nids d'osmie sont causés par des moisissures, un hyménoptère Melittobia acata Walk. et un diptère, Cacoxenus indagator Loew.

Les galeries

L'osmie utilise ou réutilise un trou existant, généralement d'environ 8 à 10 mm de diamètre, menant à une cavité de forme allongée, qu'elle aménage. Il peut s'agir de :

  • tiges creuses ;
  • galeries dans les murs, les pierres tendres, voire dans le sol ;
  • interstices dans les châssis de fenêtres ;
  • anciennes galeries creusées par d'autres espèces d'hyménoptères ;
  • galeries naturelles ou non, percées dans des boiseries s'ouvrant par des trous d'un diamètre de 8 à 10 mm ;
  • parfois même des coquilles d'escargot.

La galerie est d'abord soigneusement nettoyée, avant que l'osmie y ponde (jusqu'à une quinzaine d’œufs). Une même galerie peut être réutilisée durant des années. L'osmie construira jusqu'à une quinzaine de cellules en enfilade du fond de la galerie à son entrée. La dernière cellule est fermée par une paroi maçonnée en terre, souvent choisie de manière que la couleur contribue à camoufler l'entrée.

Intérêt agronomique

Cette espèce apprécie le pollen des Rosacées, Brassicacées (anciennement Crucifères), Salicacées et Fabacées (anciennement Papilionacées), butinant le jour par des températures de l'ordre de 12 à 14 °C, ce qui en fait les premiers pollinisateurs de nombreux fruitiers. C'est pourquoi des nichoirs à osmies sont parfois installés dans les vergers.

Osmiculture

L’Osmiculture est la technique d’élevage local d’abeilles indigènes et solitaires qui nichent hors sol. L'osmiculteur fournit un environnement de nidification (nichoir d'abeilles) adapté à l’espèce, identifie et élimine les parasites qui s’incrustent dans cette population.

Nichoir

Un nichoir fait d'une bûche percée, de planchettes de bois rainurées superposées (non traitées) ou de tubes liés ensemble peut leur convenir. Les tubes de bambous ou des cannes de roseau disposés horizontalement conviennent parfaitement. Les trous doivent faire environ 8 mm de diamètre et être protégés de la pluie et des grands froids. Certains nichoirs pédagogiques contiennent des tubes en verre ou en plastique amovibles permettant de voir les larves dans les loges du nid. L'orientation préférée, suivant les observations de Tasei[3], sont l'ouest et le nord. Pour éviter le développement de moisissures, les nichoirs doivent être protégés de la pluie.

Notes

  1. espèce qui butine une grande variété de plantes à fleur, comme c’est le cas pour les bourdons: Bombus terrestris (L.), Bombus pascuorum (Scopoli), Bombus lapidarius (L.)

Références

  1. Hans Bellmann, Guide des abeilles, bourdons, guêpes et fourmis d'Europe, Delachaux et Niestlé, 1999, 336 p.
  2. Site aramel
  3. a b c d e et f Jean-Noël TASEI, « Observations sur le développement d'Osmia cornuta Latr. et Osmia rufa L. (HYMENOPTERA MEGACHILIDAE) », Apidologie, vol. 4, no 4,‎ 1973, p. 295-315 (lire en ligne)
  4. Jean-Noël TASEI, « Le comportement de nidification chez Osmia cornuta Latr. et Osmia rufa L. (HYMENOPTERA MEGACHILIDAE) », Apidologie, vol. 4, no 3,‎ 1973, p. 195-225 (lire en ligne)

Voir aussi

license
cc-by-sa-3.0
copyright
Auteurs et éditeurs de Wikipedia
original
visit source
partner site
wikipedia FR

Osmia cornuta: Brief Summary ( French )

provided by wikipedia FR

L’osmie cornue (Osmia cornuta) est une espèce d'abeilles sauvages, présente dans toute l'Europe (sauf dans les pays nordiques).
Elle est l'une des nombreuses espèces d'abeilles solitaires (plus de 35 espèces d'osmies, rien qu'en France).

Cette espèce a disparu de la plupart des zones d'agriculture intensive, mais elle survit bien dans certaines zones urbaines, dans les friches, les parcs publics et les zones de jardins notamment. Bien qu'étant en régression, il s'agit d'une des espèces qui s'implante le plus facilement dans les hôtels à insectes. En tant que pollinisateur recherché, l'osmie cornue est couramment favorisée dans des nichoirs dédiés au sein des vergers, des jardins potagers ou des zones de culture. Cette pratique s'appelle l'osmiculture.

license
cc-by-sa-3.0
copyright
Auteurs et éditeurs de Wikipedia
original
visit source
partner site
wikipedia FR

Osmia cornuta ( Italian )

provided by wikipedia IT

L'osmia cornuta (Osmia cornuta (Latreille, 1805)) è un imenottero apoideo della famiglia Megachilidae, diffuso in Europa.

Descrizione

Osmia cornuta01.jpg

È un apoideo di dimensioni variabili tra 12 e 15 mm.

Deve il suo nome alla presenza di due "corna" sul clipeo delle femmine.
I maschi si riconoscono invece per una caratteristica pelosità bianca presente a livello delle mandibole.

Distribuzione e habitat

Questa specie ha una ampio areale paleartico che comprende gran parte dell'Europa (con l'eccezione delle regioni più settentrionali), il Nord Africa e il Medio Oriente [1]. In Italia è presente in quasi tutta la penisola ed in Sicilia [2].

Biologia

Sono apoidei solitari, a nidificazione gregaria.

I nidi sono spesso ricavati in cavità preesistenti, sia naturali (p.es fusti di Phragmites spp. o talora gusci di gasteropodi) sia artificiali (infissi di legno, cavità di muri), all'interno delle quali vengono modellate con argilla le celle che accoglieranno le uova [1].

È una specie polilettica che bottina il polline di piante appartenenti a diverse famiglie [3]

Note

  1. ^ a b Müller, A. (2010), Osmia (Osmia) cornuta (Latreille, 1805), su Palaearctic Osmiine Bees - Systematics and Biology of a Fascinating Group of Solitary Bees. URL consultato l'8 aprile 2010.
  2. ^ (EN) Fabio Stoch, Megachilidae, su Checklist of the Italian fauna on-line, 2003. URL consultato il 6 aprile 2010.
  3. ^ Amiet, F., Herrmann, M., Müller, A. and Neumeyer, R., Apidae 4: Anthidium, Chelostoma, Coelioxys, Dioxys, Heriades, Lithurgus, Megachile, Osmia, Stelis, in Fauna Helvetica. Vol. 9, Centre Suisse de Cartographie de la Faune (CSCF)/Schweizerische Entomologische Gesellschaft (SEG), 2004.

Bibliografia

 title=
license
cc-by-sa-3.0
copyright
Autori e redattori di Wikipedia
original
visit source
partner site
wikipedia IT

Osmia cornuta: Brief Summary ( Italian )

provided by wikipedia IT

L'osmia cornuta (Osmia cornuta (Latreille, 1805)) è un imenottero apoideo della famiglia Megachilidae, diffuso in Europa.

license
cc-by-sa-3.0
copyright
Autori e redattori di Wikipedia
original
visit source
partner site
wikipedia IT

Gehoornde metselbij ( Dutch; Flemish )

provided by wikipedia NL

Insecten

De gehoornde metselbij (Osmia cornuta) is een bij uit het geslacht Osmia. Het is een zuidelijke soort die vanuit Midden-Europa naar het noorden oprukt.

Levenswijze

De gehoornde metselbij heeft een soortgelijke levenswijze als de rosse metselbij (Osmia bicornis). Zodra in het voorjaar de temperatuur stijgt, meestal in maart, komt de gehoornde metselbij uit. Zoals bij veel ander solitair levende bijen, komen eerst de mannetjes uit en enige tijd later de vrouwtjes. Door haar tolerantie voor koude is ze een van de eerste bijensoorten die in het voorjaar te zien is.[1] Tijdens haar korte leven maakt ze een of meerdere nesten, meestal buisvormig (buisjes in kunstmatige nestholtes van 10 tot 12 mm), en metselt tussenschotten en afsluitdekseltje met zand, leem of klei. De nesten bevinden zich op allerlei plaatsen zoals in rietstengels of in gaten in boomstammen. Tegenwoordig hebben veel mensen bijenhotels in de tuin hangen met nestgangen die voor de gehoornde metselbij aantrekkelijk zijn. De gehoornde metselbij haalt bij voorkeur stuifmeel op de bloemen van fruitbomen zoals appel, peer en kers.[2] Hierdoor is ze bij uitstek geschikt voor de bestuiving van fruitbloesems.[3] Om deze reden is de gehoornde metselbij in opkomst als gecultiveerde bijensoort. Net zoals honingbijen kunnen ze als bestuivende insecten worden ingezet tijdens de teelt van groenten en fruit.

De soort komt algemeen voor in Zuid-Nederland en België.

Uiterlijke kenmerken

De gehoornde metselbij is relatief groot (10 tot 15 mm) en vanwege de sterke beharing lijkt ze nog groter. De vrouwtjes hebben zwarte beharing op de kop en het borststuk en fel oranje-rode beharing op het achterlijf. De mannetjes zien er hetzelfde uit, maar zijn herkenbaar aan de witte haren op de kop die bij de vrouwtjes ontbreekt. Ze zijn meestal kleiner van omvang en hebben antennes die langer zijn dan die van het vrouwtje. Vrouwtjes kunnen worden verward met de steenhommel. Op de buikzijde van het achterlijf van het vrouwtje staan rijen met lange haren. Dit wordt de buikschuier genoemd. In deze buikschuier wordt het verzamelde stuifmeel van de bloemen naar het nest getransporteerd. Anders dan bij honingbijen en hommels hebben gehoornde metselbijen dus geen stuifmeelkorfjes aan de achterpoten. De vrouwtjes hebben twee gebogen hoorntjes op hun kop, vandaar de naam van de soort. Overigens hebben de vrouwtjes van de rosse metselbij deze hoorntjes ook.

Externe link

Bronnen, noten en/of referenties
  1. Bosch en Kemp, 2004
  2. Marquiz e.a. 1994
  3. Maccagnani e.a. 2004, Monzon e.a. 2004
license
cc-by-sa-3.0
copyright
Wikipedia-auteurs en -editors
original
visit source
partner site
wikipedia NL

Gehoornde metselbij: Brief Summary ( Dutch; Flemish )

provided by wikipedia NL

De gehoornde metselbij (Osmia cornuta) is een bij uit het geslacht Osmia. Het is een zuidelijke soort die vanuit Midden-Europa naar het noorden oprukt.

license
cc-by-sa-3.0
copyright
Wikipedia-auteurs en -editors
original
visit source
partner site
wikipedia NL

Rogata dišavka ( Spanish; Castilian )

provided by wikipedia SL

Rogata dišavka (znanstveno ime Osmia cornuta) je vrsta samotarskih divjih čebel, ki je razširjena v južni in osrednji Evropi.

Na severu populacija rogate dišavke sega do Belgije in južnega dela Nizozemske. Kot vse dišavke tudi rogata dišavka na nožicah nima mešičkov za cvetni prah, pa tudi medu na proizvaja. Cvetni prah in nektar skladišči le v gnezdih kot hrano za ličinke.

Gnezdo si ustvarijo v tleh ali v ozkih rovih v lesu, kamor zaležejo jajčeca, nato pa vanj znosijo cvetni prah in nektar ter vhod zadelajo. Za gradnjo celic in zadelovino uporablja ilovico, kar je v rodu dišavk redko, saj druge vrste za ta namen uporabljajo prežvečeno listje. Značilnost te vrste čebel je, da imajo samice na obrazu dva izrastka, ki jim pomagata pri gradnji pregrad v gnezdih.[1] Ko se ličinke izležejo, se prebijejo iz gnezda in začnejo odraslo življenje samotarskih čebel.[2]

V dolžino odrasle čebele merijo med 10 in 15 mm, letijo pa od marca do junija.

Reference

  1. Gogala A. (1962). Čebele Slovenije. Ljubljana: ZRC SAZU.
  2. Royal Entomological Society

license
cc-by-sa-3.0
copyright
Avtorji in uredniki Wikipedije
original
visit source
partner site
wikipedia SL

Rogata dišavka: Brief Summary ( Spanish; Castilian )

provided by wikipedia SL

Rogata dišavka (znanstveno ime Osmia cornuta) je vrsta samotarskih divjih čebel, ki je razširjena v južni in osrednji Evropi.

Na severu populacija rogate dišavke sega do Belgije in južnega dela Nizozemske. Kot vse dišavke tudi rogata dišavka na nožicah nima mešičkov za cvetni prah, pa tudi medu na proizvaja. Cvetni prah in nektar skladišči le v gnezdih kot hrano za ličinke.

Gnezdo si ustvarijo v tleh ali v ozkih rovih v lesu, kamor zaležejo jajčeca, nato pa vanj znosijo cvetni prah in nektar ter vhod zadelajo. Za gradnjo celic in zadelovino uporablja ilovico, kar je v rodu dišavk redko, saj druge vrste za ta namen uporabljajo prežvečeno listje. Značilnost te vrste čebel je, da imajo samice na obrazu dva izrastka, ki jim pomagata pri gradnji pregrad v gnezdih. Ko se ličinke izležejo, se prebijejo iz gnezda in začnejo odraslo življenje samotarskih čebel.

V dolžino odrasle čebele merijo med 10 in 15 mm, letijo pa od marca do junija.

license
cc-by-sa-3.0
copyright
Avtorji in uredniki Wikipedije
original
visit source
partner site
wikipedia SL

Osmia cornuta ( Swedish )

provided by wikipedia SV

Osmia cornuta är ett solitärt (icke samhällsbildande) bi i familjen buksamlarbin.

Utseende

Biet har svart mellankropp och en bakkropp klädd med rödaktig päls som ger det ett humleliknande utseende. Honan har helt svart huvud, medan hanens huvud delvis är vitbehårat. Kroppslängden uppgår till mellan 10 och 15 mm.[3]

Ekologi

Osmia cornuta lever nära mänsklig bebyggelse. Under flygperioden, som varar från mars till april (honan in i juni), besöker den flera olika blommande växter;[3] emellertid överväger fruktträd kraftigt.[4]

Fortplantning

Larvbona inrättas i håligheter i husväggar, klippbranter och murar samt förslutes med proppar av jord eller lera. Näringen består av en blandning av pollen och nektar, med en förhållandevis stor del av det senare. Övervintring sker som fullbildad insekt i puppkokongen.[3]

Ekonomisk betydelse

Arten är en viktig pollinatör; forskning har exempelvis visat, att biet är nästan dubbelt så effektivt som det vanliga honungsbiet vad gäller pollinering av päron.[4]

Utbredning

Utbredningsområdet omfattar Syd- och Mellaneuropa från Frankrike över norra Italien och Tyskland till Polen.[3] Fynd har gjorts i Västasien och Nordafrika.[5]

Referenser

  1. ^ Osmia cornuta Latreille, 1805” (på engelska). Discover Life. http://www.discoverlife.org/mp/20q?search=Osmia+cornuta. Läst 11 augusti 2013.
  2. ^ Osmia cornuta (Latreille, 1805)” (på engelska). ITIS. http://www.itis.gov/servlet/SingleRpt/SingleRpt?search_topic=TSN&search_value=756874. Läst 11 augusti 2013.
  3. ^ [a b c d] ”Mauerbienen: Osmia cornuta (på tyska). Wildbienen. 2013. Arkiverad från originalet den 27 juli 2013. https://web.archive.org/web/20130727225314/http://www.tierundnatur.de/wildbienen/eb-ocorn.htm. Läst 11 augusti 2013.
  4. ^ [a b] Víctor H. Monzón, Jordi Bosch & Javier Retana (5 februari 2004). ”Foraging behavior and pollinating effectiveness of Osmia cornuta (Hymenoptera: Megachilidae) and Apis mellifera (Hymenoptera: Apidae) on "Comice" pear” (på engelska) (PDF, 255 kB). Apidologie 35 (6): sid. 575-585. doi:10.1051/apido:2004055. http://www.apidologie.org/articles/apido/pdf/2004/07/M4038.pdf. Läst 11 augusti 2013.
  5. ^ ”Map of Osmia cornuta (på engelska). Discover Life. http://www.discoverlife.org/mp/20m?kind=Osmia+cornuta. Läst 11 augusti 2013.
license
cc-by-sa-3.0
copyright
Wikipedia författare och redaktörer
original
visit source
partner site
wikipedia SV

Osmia cornuta: Brief Summary ( Swedish )

provided by wikipedia SV

Osmia cornuta är ett solitärt (icke samhällsbildande) bi i familjen buksamlarbin.

license
cc-by-sa-3.0
copyright
Wikipedia författare och redaktörer
original
visit source
partner site
wikipedia SV

Osmia cornuta ( Ukrainian )

provided by wikipedia UK
 src=
Личинка Osmia cornuta

Поширення

Зустрічається в Європі, Північній Африці, на півночі і південному заході Азії.

Опис

Бджола завдовжки від 10 до 15 мм. Черевце повністю покрито рудими довгими волосками, в той час як інша частина тіла так само довгими, але чорного кольору.[1]

Екологія та місцеперебування

Харчується нектаром і пилком 13 видів родини рослин. Бджола робить гнізда в різних щілинах між камінням в скелях або у тріщинах у штукатурці старих будинків, але частіше у мертвій деревині (дошках, балках, колодах).

Підвиди

  • Підвид: Osmia cornuta cornuta (Latreille, 1805)
  • Підвид: Osmia cornuta divergens Friese, 1920
  • Підвид: Osmia cornuta neoregaena Mavromoustakis, 1938
  • Підвид: Osmia cornuta quasirufa Peters, 1978

Галерея

Примітки

Посилання


license
cc-by-sa-3.0
copyright
Автори та редактори Вікіпедії
original
visit source
partner site
wikipedia UK

Osmia cornuta: Brief Summary ( Ukrainian )

provided by wikipedia UK
 src= Личинка Osmia cornuta
license
cc-by-sa-3.0
copyright
Автори та редактори Вікіпедії
original
visit source
partner site
wikipedia UK

Osmia cornuta ( Vietnamese )

provided by wikipedia VI

Osmia cornuta là một loài ong trong họ Megachilidae. Loài này được Latreille miêu tả khoa học đầu tiên năm 1805.[1]

Chú thích

Tham khảo


Hình tượng sơ khai Bài viết tông ong Osmiini này vẫn còn sơ khai. Bạn có thể giúp Wikipedia bằng cách mở rộng nội dung để bài được hoàn chỉnh hơn.
license
cc-by-sa-3.0
copyright
Wikipedia tác giả và biên tập viên
original
visit source
partner site
wikipedia VI

Osmia cornuta: Brief Summary ( Vietnamese )

provided by wikipedia VI

Osmia cornuta là một loài ong trong họ Megachilidae. Loài này được Latreille miêu tả khoa học đầu tiên năm 1805.

license
cc-by-sa-3.0
copyright
Wikipedia tác giả và biên tập viên
original
visit source
partner site
wikipedia VI

Osmia cornuta ( Russian )

provided by wikipedia русскую Википедию

Латинское название Osmia cornuta (Latreille, 1805)

wikispecies:
Систематика
на Викивидах

commons:
Изображения
на Викискладе

ITIS 756874 NCBI 185587

Osmia cornuta (Осмия рыжебрюхая) — вид пчёл из подсемейства Megachilinae.

Описание

Пчела длиной от 10 до 15 мм. Брюшко полностью покрыто рыжими длинными волосками, в то время как остальная часть тела так же длинными, но чёрного цвета.[1]

Распространение

Встречается в Европе, Северной Африке, на севере и юго-западе Азии.

Экология и местообитания

Питается нектаром и пыльцой видов 13 семейств растений.

Развитие

Пчела делает гнёзда в разных щелях между камнями в скалах или в треснутой обшивке старых домов, но чаще в мёртвой древесине (досках, балках, брёвнах).[1]

Подвиды

  • Подвид: Osmia cornuta cornuta (Latreille, 1805)
  • Подвид: Osmia cornuta divergens Friese, 1920
  • Подвид: Osmia cornuta neoregaena Mavromoustakis, 1938
  • Подвид: Osmia cornuta quasirufa Peters, 1978

Галерея

  • Osmia cornuta macho 1.jpg
  • Osmia cornuta macho 2.jpg
  • Osmia fg01.jpg
  • OsmiaCornuta2008 03 15.jpg
  • Osmia cornuta copulation 2.jpg

Ссылки

Примечания


Бабочка Это заготовка статьи по энтомологии. Вы можете помочь проекту, дополнив её.
 title=
license
cc-by-sa-3.0
copyright
Авторы и редакторы Википедии

Osmia cornuta: Brief Summary ( Russian )

provided by wikipedia русскую Википедию

Osmia cornuta (Осмия рыжебрюхая) — вид пчёл из подсемейства Megachilinae.

license
cc-by-sa-3.0
copyright
Авторы и редакторы Википедии