Els telifònids (Thelyphonida)[1] o uropigis (Uropygi) són un ordre d'aràcnids amb "cua" llarga i prima, uns enormes pedipalps espinosos i unes glàndules anals que expulsen una substància irritant amb olor a vinagre. No tenen glàndules verinoses i són inofensius per als humans, malgrat el seu aspecte amenaçador.
Les espècies d'aquest ordre fan de 25 a 85 mil·límetres de llargada.[2] Només fan servir 6 potes per a desplaçar-se i les dues primeres potes estan modificades per a servir d'antenes. Moltes espècies tenen pinces com les dels escorpins. Tenen un parell d'ulls davant del cefalotòrax i tres ulls a cada costat com també passa en els escorpins.[2] No tenen glàndules verinoses però poden deixar anar una mescla d'àcid acètic i àcid octanoic quan se'ls molesta.[2]
Són aràcnids carnívors i caçadors nocturns, mengen insectes o miriàpodes,[2] de vegades també cucs i llimacs. Mastigoproctus (que fa 85 mm de llarg) de vegades s'alimenta de petits vertebrats.[2] Controlen l'excés de població de paneroles i grills.
Els mascles secreten un sac d'esperma que transfereixen a les femelles. Una membrana mucosa protegeix els ous de la dessecació. Les cries tarden fins a 3 anys a assolir l'edat adulta i viuen després uns quatre anys més.[2]
Es troben en zones tropicals i subtropicals de tot el món. No n'hi ha a Europa, Austràlia, i excepte per haver estat introduïts tampoc n'hi hauria a l'Àfrica.[2] Fan forats a terra on transporten les seves preses.[2] Els agraden llocs foscos i humits.
S’han descrit 119 espècies.[1] Hi ha una família actual i una família extinta però aquesta és dubtosa:
Fòssils que s’han descrit recentment són:
Rowland & Cooke (1973)[3] divideixen el grup en dues famílies, Thelyphonidae i Hypoctonidae.
.
Mastigoproctus giganteus.
Mastigoproctus giganteus femella amb ous.
Els telifònids (Thelyphonida) o uropigis (Uropygi) són un ordre d'aràcnids amb "cua" llarga i prima, uns enormes pedipalps espinosos i unes glàndules anals que expulsen una substància irritant amb olor a vinagre. No tenen glàndules verinoses i són inofensius per als humans, malgrat el seu aspecte amenaçador.
