dcsimg

Guineu voladora de l'Índia ( Catalan; Valencian )

provided by wikipedia CA

La guineu voladora de l'Índia (Pteropus giganteus) és un ratpenat el cos del qual fa uns 30 centímetres de longitud i arriba a tenir una envergadura alar de 120 cm. Pesa més o menys 800 g. El pèl té tons castany rogencs, terrosos i negrosos, més clars en la part inferior.

Es distribueix a l'Índia, Bangladesh, sud de la Xina, Maldives, el Nepal, el Pakistan i Sri Lanka.[1] Viu en boscos, en els quals s'alimenta de fruita. La seva activitat és nocturna i es desplaça a zones cultivades, on poden causar greus danys. Durant el dia s'estan penjats als arbres i és molt patent la seva presència. Conformen grups jeràrquics. Les femelles s'allunyen abans del part i les cries s'estan sota les ales de la mare durant cinc mesos.

Referències

  1. C. Sivaperuman; Qaiser H. Baqri; G. Ramaswamy Faunal Ecology and Conservation of the Great Indian Desert. Springer Science & Business Media, 1 novembre 2008, p. 143–. ISBN 978-3-540-87409-6.
En altres projectes de Wikimedia:
Commons
Commons Modifica l'enllaç a Wikidata
Viquiespècies
Viquiespècies
  • Boitani, Luigi i Stefania Bartoli (1982) Guía de Mamíferos: 54. Barcelona: Editorial Grijalbo, 1985, ISBN 84-253-1659-6 (castellà).
license
cc-by-sa-3.0
copyright
Autors i editors de Wikipedia
original
visit source
partner site
wikipedia CA

Guineu voladora de l'Índia: Brief Summary ( Catalan; Valencian )

provided by wikipedia CA

La guineu voladora de l'Índia (Pteropus giganteus) és un ratpenat el cos del qual fa uns 30 centímetres de longitud i arriba a tenir una envergadura alar de 120 cm. Pesa més o menys 800 g. El pèl té tons castany rogencs, terrosos i negrosos, més clars en la part inferior.

Es distribueix a l'Índia, Bangladesh, sud de la Xina, Maldives, el Nepal, el Pakistan i Sri Lanka. Viu en boscos, en els quals s'alimenta de fruita. La seva activitat és nocturna i es desplaça a zones cultivades, on poden causar greus danys. Durant el dia s'estan penjats als arbres i és molt patent la seva presència. Conformen grups jeràrquics. Les femelles s'allunyen abans del part i les cries s'estan sota les ales de la mare durant cinc mesos.

license
cc-by-sa-3.0
copyright
Autors i editors de Wikipedia
original
visit source
partner site
wikipedia CA