El ratpenat de la Baixa Califòrnia (Myotis peninsularis) és una espècie de ratpenat de la família dels vespertiliònids. És endèmic del sud de la Baixa Califòrnia (Mèxic). Els seus hàbitats naturals són els matollars desèrtics, els boscos caducifolis tropicals, les rouredes i els boscos de pins i roures. Està amenaçat per la pèrdua d'hàbitat.[1]
El ratpenat de la Baixa Califòrnia (Myotis peninsularis) és una espècie de ratpenat de la família dels vespertiliònids. És endèmic del sud de la Baixa Califòrnia (Mèxic). Els seus hàbitats naturals són els matollars desèrtics, els boscos caducifolis tropicals, les rouredes i els boscos de pins i roures. Està amenaçat per la pèrdua d'hàbitat.
Das Niederkalifornische Mausohr (Myotis peninsularis) ist eine Fledermausart aus der Familie der Glattnasen (Vespertilionidae), welche in Mexiko beheimatet ist. Die Art gilt als stark gefährdet. Die Art heißt so, weil sie nur auf der Halbinsel (latein.: „peninsula“) Niederkalifornien zu finden ist.
Das Niederkalifornische Mausohr gehört mit einer Kopf-Rumpf-Länge von 44,8 bis 55,0 mm und einer Unterarmlänge von 37,2 bis 40,6 mm zu einer der größten Mausohren Nordamerikas. Sie sieht Myotis velifer ähnlich, ist jedoch kleiner als diese. Das Fell ist tonfarben, wobei die Basis der einzelnen Haare gelblich grau ist. Das Bauchfell ist heller. Männchen werden in der Regel als gelblicher beschrieben als Weibchen. Weibchen sind zudem leicht größer als Männchen (Sexualdimorphismus). Von der auf der Halbinsel ebenfalls vorkommenden Myotis evotis unterscheidet sich M. peninsularis durch die kürzeren Ohren, von Myotis californicus, Myotis ciliolabrum und Myotis yumanensis durch die größere Körpergröße und einem ungeschwungenen Kalkar. Myotis vivesi ist hingegen viel größer als M. peninsularis.
Über die Lebensweise des Niederkalifornischen Mausohrs ist sehr wenig bekannt, zumal die Population relativ klein und das Verbreitungsgebiet sehr eingeschränkt ist. Die Art wurde in gerade mal fünf Höhlen nachgewiesen. Die Paarung findet vor dem Winterschlaf statt, wobei die Weibchen die Spermien einlagern und die Eizelle erst im Frühling befruchtet wird. Zwischen Juni und Juli gebären die Weibchen jeweils ein einzelnes Jungtier. Während und nach der Geburt bilden die Weibchen in Höhlen Mutterkolonien von bis zu 5.000 Tieren, die sich versammeln bis die Jungen selbständig sind.
Das Niederkalifornische Mausohr kommt in einem nur 5.000 km² großen Gebiet im Süden der Niederkalifornischen Halbinsel (Baja California) in Mexiko vor. Der Bestand wird von der IUCN wegen des kleinen Verbreitungsgebiets als stark gefährdet („endangered“) eingestuft[1].
Das Niederkalifornische Mausohr (Myotis peninsularis) ist eine Fledermausart aus der Familie der Glattnasen (Vespertilionidae), welche in Mexiko beheimatet ist. Die Art gilt als stark gefährdet. Die Art heißt so, weil sie nur auf der Halbinsel (latein.: „peninsula“) Niederkalifornien zu finden ist.
Verbreitung von Myotis peninsularis
The peninsular myotis (Myotis peninsularis) is a species of vesper bat. It is endemic to northwestern Mexico, found only within Baja California Sur state on the southern Baja California Peninsula. Its habitats include the southern Peninsular Ranges and deserts.
It was first encountered in August 1896 by Loye H. Miller. It was described by Gerrit Smith Miller Jr. in 1898.[2] It was previously considered a subspecies of the cave myotis, Myotis velifer.[3] Its species name peninsularis is Latin in origin, meaning "of or connected with a peninsula."
It is 91 mm (3.6 in) long. Its tail is 34 mm (1.3 in) long, and does not extend past the uropatagium. Its forearm is 39 mm (1.5 in) long.[2]
It is only found in southern Baja California.[4]
It is currently listed as endangered by the IUCN. It meets the criteria to be listed as endangered because it is only found to in three or four locations, its extent of occurrence is less than 4,000 km2 (1,500 sq mi), and its habitat is expected to decline in quality in extent in the future. Threats to this species tourist activities.[1]
The peninsular myotis (Myotis peninsularis) is a species of vesper bat. It is endemic to northwestern Mexico, found only within Baja California Sur state on the southern Baja California Peninsula. Its habitats include the southern Peninsular Ranges and deserts.
El murciélago sudcaliforniano Myotis peninsularis es una especie de murciélago de la familia Vespertilionidae.
Se encuentra en México, endémico de la Región del Cabo en el estado de Baja Califoria Sur.
El murciélago sudcaliforniano Myotis peninsularis es una especie de murciélago de la familia Vespertilionidae.
Myotis peninsularis Myotis generoko animalia da. Chiropteraren barruko Myotinae azpifamilia eta Vespertilionidae familian sailkatuta dago
Myotis peninsularis Myotis generoko animalia da. Chiropteraren barruko Myotinae azpifamilia eta Vespertilionidae familian sailkatuta dago
Myotis peninsularis (Miller, 1898) è un pipistrello della famiglia dei Vespertilionidi endemico della Bassa California del Sud.[1][2]
Pipistrello di piccole dimensioni, con la lunghezza della testa e del corpo tra 44,8 e 55 mm, la lunghezza dell'avambraccio tra 37,2 e 40,6 mm, la lunghezza della coda tra 31 e 40,8 mm e la lunghezza del piede tra 7,6 e 8,4 mm.[3]
Le parti dorsali sono color creta, con la base dei peli che varia dal grigiastro al bruno-giallastro, mentre le parti ventrali sono più chiare con la base dei peli bruno-olivastre. Le orecchie sono moderatamente lunghe. Il trago è sottile, diritto, lungo circa la metà del padiglione auricolare e con un piccolo lobo rotondo alla base. Le ali sono attaccate posteriormente alla base delle dita dei piedi, i quali sono grandi. La coda è lunga ed inclusa completamente nell'ampio uropatagio. Il calcar è ben sviluppato con un piccolo lobo all'estremità.
Si rifugia nelle grotte e in edifici abbandonati. Sono state osservate colonie fino a 5.000 femmine con i loro piccoli all'interno di una grossa caverna. È associata ad altre specie di pipistrelli.
Si nutre di insetti.
Si accoppiano alla fine dell'estate e durante l'autunno, talvolta nella primavera successiva. Femmine gravide sono state osservate nei mesi di maggio e giugno, con le nascite che avvengono alla fine di giugno e nei primi giorni di luglio.
Questa specie è endemica della parte meridionale della Bassa California del Sud.
Vive nel matorral, foreste tropicali decidue, querceti e pinete.
La IUCN Red List, considerato l'areale limitato, la popolazione limitata a soltanto 5 località e il continuo declino nell'estensione e nella qualità del proprio habitat, classifica M.peninsularis come specie in pericolo (EN).[1]
Myotis peninsularis (Miller, 1898) è un pipistrello della famiglia dei Vespertilionidi endemico della Bassa California del Sud.
Myotis peninsularis is een zoogdier uit de familie van de gladneuzen (Vespertilionidae). De wetenschappelijke naam van de soort werd voor het eerst geldig gepubliceerd door Miller in 1898.
De soort komt voor in Mexico.
Bronnen, noten en/of referentiesMyotis peninsularis is een zoogdier uit de familie van de gladneuzen (Vespertilionidae). De wetenschappelijke naam van de soort werd voor het eerst geldig gepubliceerd door Miller in 1898.
Myotis peninsularis é uma espécie de morcego da família Vespertilionidae.
Apenas pode ser encontrada no México.
Myotis peninsularis é uma espécie de morcego da família Vespertilionidae.
Apenas pode ser encontrada no México.
Myotis peninsularis[2][3] är en fladdermusart som beskrevs av Miller 1898. Myotis peninsularis ingår i släktet Myotis och familjen läderlappar.[4][5] IUCN kategoriserar arten globalt som starkt hotad.[1] Inga underarter finns listade i Catalogue of Life.[4]
Denna fladdermus förekommer i södra delen av halvön Baja California (Mexiko). Den lever i låglandet och i bergstrakter upp till 2200 meter över havet. Arten vistas i lövfällande skogar, i blandskogar och i halvöknar med glest fördelade buskar.[1]
Individerna vilar i grottor eller i byggnader som står tomma. De bildar ibland stora kolonier som kan ha 5000 medlemmar. Myotis peninsularis hittas även i blandade kolonier med andra fladdermöss. Parningen kan ske mellan sensommaren och våren men den egentliga dräktigheten börjar först under senare vår så att ungarna föds i juni eller juli. Honor bildar före ungarnas födelse egna kolonier som är skilda från hannarna.[1]
Myotis peninsularis är en fladdermusart som beskrevs av Miller 1898. Myotis peninsularis ingår i släktet Myotis och familjen läderlappar. IUCN kategoriserar arten globalt som starkt hotad. Inga underarter finns listade i Catalogue of Life.
Denna fladdermus förekommer i södra delen av halvön Baja California (Mexiko). Den lever i låglandet och i bergstrakter upp till 2200 meter över havet. Arten vistas i lövfällande skogar, i blandskogar och i halvöknar med glest fördelade buskar.
Individerna vilar i grottor eller i byggnader som står tomma. De bildar ibland stora kolonier som kan ha 5000 medlemmar. Myotis peninsularis hittas även i blandade kolonier med andra fladdermöss. Parningen kan ske mellan sensommaren och våren men den egentliga dräktigheten börjar först under senare vår så att ungarna föds i juni eller juli. Honor bildar före ungarnas födelse egna kolonier som är skilda från hannarna.
Myotis peninsularis — вид рукокрилих роду Нічниця (Myotis).
Проживання: Мексика. Населяє тропічні листяні ліси, дубові ліси, соснові та дубові ліси. Лаштує сідала в печерах і порожніх будинках. Може спочивати з іншими видами кажанів.
Myotis peninsularis — вид рукокрилих роду Нічниця (Myotis).
Myotis peninsularis là một loài động vật có vú trong họ Dơi muỗi, bộ Dơi. Loài này được Miller mô tả năm 1898.[1]
Phương tiện liên quan tới Myotis peninsularis tại Wikimedia Commons
Myotis peninsularis là một loài động vật có vú trong họ Dơi muỗi, bộ Dơi. Loài này được Miller mô tả năm 1898.
반도윗수염박쥐(Myotis peninsularis)는 애기박쥐과 윗수염박쥐속에 속하는 박쥐이다. 멕시코 북서부 지역의 토착종으로 바하칼리포르니아 반도의 바하칼리포르니아수르주에서만 발견된다. 서식지는 반도 남부와 사막이다.
1896년 8월, 밀러(Loye H. Miller)가 처음 발견했고 1898년 밀러(Gerrit Smith Miller)가 기재했다.[2] 이전에는 동굴윗수염박쥐(Myotis velifer)의 아종으로 간주했다. 종소명 "페닌술라리스"(peninsularis)는 반도를 의미하는 라틴어에서 유래했다.[3]
몸길이는 91mm, 꼬리 길이는 34mm이다. 전완장은 39mm이다.[2]
바하칼리포르니아수르주 남부에서만 발견된다.[4]
국제 자연 보전 연맹(IUCN)이 "멸종위기종"으로 분류하고 있다. 3~4 군데에서만 발견되고, 서식 범위가 4000 km2 이하이다.[1]