dcsimg

Haliplidae ( Asturian )

provided by wikipedia AST

Los halíplidos (Haliplidae) son una familia de pequeños coleópteros adéfagos acuáticos con unes 180 especies descrites.[3] La so principal carauterística morfolóxica ye la presencia de grandes plaques nes coxes posteriores qu'utilicen p'almacenar el aire qu'alienden so l'agua.

Los adultos viven ente la vexetación riberana d'estanques, llagos y regueros, son malos nadadores, pero bonos voladores, somorguiándose pocu na agua. Alimentar de güevos de mosquitu, pequeñes merucos y crustáceos, hidres y algues.

Les femes depositen los güevos na superficie o l'interior de algues, a les que primeramente prauticaron un furu. Los bárabos son acuátiques, herbívores y alienden por traqueobranquies.

Referencies

  1. Xéneros en wikispecies [1]
  2. Tree of Life, Haliplidae
  3. Zahradník, J., 1990. Guía de los Coleópteros d'España y d'Europa. Omega, Barcelona, 570 pp. ISBN 84-282-0781-X

Enllaces esternos


license
cc-by-sa-3.0
copyright
Wikipedia authors and editors
original
visit source
partner site
wikipedia AST

Haliplidae: Brief Summary ( Asturian )

provided by wikipedia AST

Los halíplidos (Haliplidae) son una familia de pequeños coleópteros adéfagos acuáticos con unes 180 especies descrites. La so principal carauterística morfolóxica ye la presencia de grandes plaques nes coxes posteriores qu'utilicen p'almacenar el aire qu'alienden so l'agua.

Los adultos viven ente la vexetación riberana d'estanques, llagos y regueros, son malos nadadores, pero bonos voladores, somorguiándose pocu na agua. Alimentar de güevos de mosquitu, pequeñes merucos y crustáceos, hidres y algues.

Les femes depositen los güevos na superficie o l'interior de algues, a les que primeramente prauticaron un furu. Los bárabos son acuátiques, herbívores y alienden por traqueobranquies.

license
cc-by-sa-3.0
copyright
Wikipedia authors and editors
original
visit source
partner site
wikipedia AST

Halíplids ( Catalan; Valencian )

provided by wikipedia CA

Els halíplids (Haliplidae) són una família de coleòpters aquàtics del subordre Adephaga que neden amb un moviment alternat de les seves potes. Tanmateix, el seu sistema de nedar és maldestre comparada amb la d'altres coleòpters aquàtics de les famílies Dytiscidae o Hydrophilidae. Els Haliplidae consten d'unes 200 espècies en 6 gèneres i viuen en qualsevol hàbitat d'aigua dolça. És l'únic membre actual de la superfamília Haliploidea.[1]

Descripció

L'adult (imago) d'aquests coleòpters són de forma oval i generalment fan d'1,5 a 5 mm de llargada. Normalment són de color groguenc a marró. La característica més distintiva de la família són les grans plaques coxals de les potes posteriors que es fan servir per emmagatzemar aire de forma suplementària a l'emmagatzemat en els èlitres.[1][2]

Ecologia

Els halíplids viuen en la vegetació aquàtica al voltant de les vores de petits llacs i basses o corrents d'aigua tranquils. Els adults són omnívors.[1]

Gèneres

Aquesta família no és gaire diversificada, actualment només s'accepten 6 gèneres.[3] D'entre aquests, Peltodytes és probablement el més ancestral i Haliplus el més divers.[2]

Referències

 src= A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Halíplids Modifica l'enllaç a Wikidata  src= Podeu veure l'entrada corresponent a aquest tàxon, clade o naturalista dins el projecte Wikispecies.
  1. 1,0 1,1 1,2 R. E. Roughley. «Haliplidae». A: Ross H. Arnett, Jr. & Michael C. Thomas. American Beetles, Volume 1. CRC Press, 2001.
  2. 2,0 2,1 Rolf Georg Beutel. «Haliplidae. Crawling water beetles». Tree of Life Web Project, 25-02-2008. [Consulta: 10 gener 2011].
  3. Haliplidae Species List at Joel Hallan's Biology Catalog. Texas A&M University. Retrieved on 10 May 2012.

Enllaços externs

license
cc-by-sa-3.0
copyright
Autors i editors de Wikipedia
original
visit source
partner site
wikipedia CA

Halíplids: Brief Summary ( Catalan; Valencian )

provided by wikipedia CA

Els halíplids (Haliplidae) són una família de coleòpters aquàtics del subordre Adephaga que neden amb un moviment alternat de les seves potes. Tanmateix, el seu sistema de nedar és maldestre comparada amb la d'altres coleòpters aquàtics de les famílies Dytiscidae o Hydrophilidae. Els Haliplidae consten d'unes 200 espècies en 6 gèneres i viuen en qualsevol hàbitat d'aigua dolça. És l'únic membre actual de la superfamília Haliploidea.

license
cc-by-sa-3.0
copyright
Autors i editors de Wikipedia
original
visit source
partner site
wikipedia CA

Plavčíkovití ( Czech )

provided by wikipedia CZ

Plavčíkovití (Haliplidae) jsou čeledí vodních brouků. Čeleď má asi 200 druhů v 5 rodech, rozšířených po celém světě.

Tito brouci jsou oválného tvaru, délky od 1,5 do 5 mm, většinou od žlutavé do světle hnědé barvy se světlými a tmavými kresbami na krovkách. Plavčíkovití žijí ve vodní vegetaci, kolem okrajů malých rybníků, jezer a klidných potoků. Dospělci jsou všežraví a živí se vajíčky hmyzu, malými korýši a řasami, v larválním stadiu se živí pouze řasami.

Externí odkazy

Pahýl
Tento článek je příliš stručný nebo postrádá důležité informace.
Pomozte Wikipedii tím, že jej vhodně rozšíříte. Nevkládejte však bez oprávnění cizí texty.

Reference

V tomto článku byl použit překlad textu z článku Haliplidae na anglické Wikipedii.

Seznam čeledí brouků (Coleoptera) Říše: živočichové • Kmen: členovci • Třída: hmyz • Podtřída: Pterygota Adephaga (masožraví) Archostemata (prvožraví) Myxophaga (řasožraví) Polyphaga (všežraví)
Bostrichiformia Cucujiformia

nadčeleď Chrysomeloidea: CerambycidaeChrysomelidaeMegalopodidaeOrsodacnidae
nadčeleď Cleroidea: AcanthocnemidaeChaetosomatidaeCleridaeMelyridaePhloiophilidaePhycosecidaePrionoceridaeTrogossitidae
nadčeleď Cucujoidea: AlexiidaeBiphyllidaeBoganiidaeBothrideridaeCavognathidaeCerylonidaeCoccinellidaeCorylophidaeCryptophagidaeCucujidaeDiscolomatidaeEndomychidaeErotylidaeHelotidaeHobartiidaeKateretidaeLaemophloeidaeLamingtoniidaeLanguriidaeMonotomidaeNitidulidaePassandridaePhalacridaePhloeostichidaePropalticidaeProtocucujidaeSilvanidaeSmicripidaeSphindidae
nadčeleď Curculionoidea: AnthribidaeAttelabidaeBelidaeBrentidaeCaridaeCurculionidaeIthyceridaeNemonychidae
nadčeleď Lymexyloidea: Lymexylidae

nadčeleď Tenebrionoidea: AderidaeAnthicidaeArcheocrypticidaeBoridaeChalcodryidaeCiidaeMelandryidaeMeloidaeMordellidaeMycetophagidaeMycteridaeOedemeridaePerimylopidaeProstomidaePterogeniidaePyrochroidaePythidaeSalpingidaeScraptiidaeStenotrachelidaeSynchroidaeTenebrionidaeTetratomidaeTrachelostenidaeTrictenotomidaeUlodidaeZopheridae
Elateriformia Scarabaeiformia Staphyliniformia
license
cc-by-sa-3.0
copyright
Wikipedia autoři a editory
original
visit source
partner site
wikipedia CZ

Plavčíkovití: Brief Summary ( Czech )

provided by wikipedia CZ

Plavčíkovití (Haliplidae) jsou čeledí vodních brouků. Čeleď má asi 200 druhů v 5 rodech, rozšířených po celém světě.

Tito brouci jsou oválného tvaru, délky od 1,5 do 5 mm, většinou od žlutavé do světle hnědé barvy se světlými a tmavými kresbami na krovkách. Plavčíkovití žijí ve vodní vegetaci, kolem okrajů malých rybníků, jezer a klidných potoků. Dospělci jsou všežraví a živí se vajíčky hmyzu, malými korýši a řasami, v larválním stadiu se živí pouze řasami.

Logo Wikimedia Commons Obrázky, zvuky či videa k tématu plavčíkovití ve Wikimedia Commons
license
cc-by-sa-3.0
copyright
Wikipedia autoři a editory
original
visit source
partner site
wikipedia CZ

Vandtrædere ( Danish )

provided by wikipedia DA

Vandtrædere (Haliplidae) er en familie af biller. Familien indeholder 200 arter i 4 slægter. I Danmark findes 18 arter bl.a. plettet vandtræder.

Vandtrædere når en længde på mellem 1,5 og 5 mm. Deres farver er gule til lysbrune. De voksne biller er altædende, mens larverne lever af alger.

Klassifikation

Familie: Haliplidae

  • Slægt: Apteraliplus
  • Slægt: Brychius
  • Slægt: Haliplus
  • Slægt: Peltodytes
license
cc-by-sa-3.0
copyright
Wikipedia-forfattere og redaktører
original
visit source
partner site
wikipedia DA

Vandtrædere: Brief Summary ( Danish )

provided by wikipedia DA

Vandtrædere (Haliplidae) er en familie af biller. Familien indeholder 200 arter i 4 slægter. I Danmark findes 18 arter bl.a. plettet vandtræder.

Vandtrædere når en længde på mellem 1,5 og 5 mm. Deres farver er gule til lysbrune. De voksne biller er altædende, mens larverne lever af alger.

license
cc-by-sa-3.0
copyright
Wikipedia-forfattere og redaktører
original
visit source
partner site
wikipedia DA

Wassertreter (Käfer) ( German )

provided by wikipedia DE

Die Wassertreter (Haliplidae) stellen eine Familie innerhalb der Ordnung der Käfer (Coleoptera) dar, die weltweit verbreitet sind und etwa 240 bekannte Arten umfassen.

Merkmale

Die Vertreter dieser Familie sind kleine, zwei bis fünf Millimeter lange, breit spindelförmige Wasserkäfer, von gelber bis rotbrauner Grundfarbe mit schwarzen Flecken, mit einfachen fadenförmigen, elfgliedrigen Fühlern und dünnen Gangbeinen, deren hinteres Paar an Schienen (Tibien) und Tarsen mit Schwimmborsten besetzt ist. Ihre Fortbewegung im Wasser besteht in paddelnder Bewegung (Name) der nicht zu typischen Schwimmbeinen umgebildeten Beine.

Lebensweise

Sie sind gute Flieger und besiedeln so neu eingerichtete Gartenteiche, auch fallen sie hin und wieder irrtümlicherweise auf Glasflächen von Gewächshausanlagen. Wassertreter atmen Luftsauerstoff, den sie mit dem Hinterleibsende an der Wasseroberfläche erneuern und unter den Flügeldecken und den mächtigen plattenförmigen Hinterhüften speichern.

Man findet sie in langsam fließenden oder stehenden Gewässern, wo sie als Pflanzenfresser mehr kriechend als schwimmend die Unterwasservegetation beweiden (Algen), oder auch Kleinkrebse, Würmer und Mückeneier fressen. Die Eiablage erfolgt an Wasserpflanzen.

Ihre Larven saugen mit hochspezialisierten Mandibeln (Saugmandibeln) an Algen und nehmen den im Wasser gelösten Sauerstoff durch die Körperoberfläche auf.

Herangewachsen verpuppen sie sich in einer Erdhöhle an Land.

Systematik

Weltweit sind etwa 240 Arten beschrieben,[1] in Mitteleuropa kommen 21 Arten vor, in Deutschland sind es 20 Arten.

Die folgende Liste gibt eine Übersicht über die in Europa vorkommenden Arten.[2]

Familie Haliplidae

Quellen

Einzelnachweise

  1. Bernhard J. van Vondel: 7.2 Haliplidae Aubé, 1836. In: Rolf G. Beutel, Ignacio Ribera (Hrsg.): Coleoptera, Beetles. Morphology and Systematics. De Gruyter, 2016, ISBN 978-3-11-037392-9, S. 89–96, doi:10.1515/9783110373929-010.
  2. Haliplidae. Fauna Europaea, Version 1.3, 19.04.2007, abgerufen am 25. Juli 2007.

Literatur

  • Jiří Zahradník: Käfer Mittel- und Nordwesteuropas. Ein Bestimmungsbuch für Biologen und Naturfreunde. Parey, Hamburg u. a. 1985, ISBN 3-490-27118-1.
  • Edmund Reitter: Fauna Germanica. Die Käfer des Deutschen Reiches (= Schriften des Deutschen Lehrervereins für Naturkunde. Bd. 22, ). Band 1. K. G. Lutz, Stuttgart 1908, S. 201.
  • Edmund Reitter: Fauna Germanica. Die Käfer des Deutschen Reichs (= Digitale Bibliothek. 134). Neusatz und Faksimile der 5-bändigen Ausgabe Stuttgart 1908 bis 1916. Directmedia Publishing, Berlin 2006, ISBN 3-89853-534-7.

Weblinks

 src=
– Sammlung von Bildern, Videos und Audiodateien
 title=
license
cc-by-sa-3.0
copyright
Autoren und Herausgeber von Wikipedia
original
visit source
partner site
wikipedia DE

Wassertreter (Käfer): Brief Summary ( German )

provided by wikipedia DE

Die Wassertreter (Haliplidae) stellen eine Familie innerhalb der Ordnung der Käfer (Coleoptera) dar, die weltweit verbreitet sind und etwa 240 bekannte Arten umfassen.

license
cc-by-sa-3.0
copyright
Autoren und Herausgeber von Wikipedia
original
visit source
partner site
wikipedia DE

Haliplidae

provided by wikipedia EN

The Haliplidae are a family of water beetles that swim using an alternating motion of the legs. They are therefore clumsy in water (compared e.g. with the Dytiscidae or Hydrophilidae), and prefer to get around by crawling. The family consists of about 200 species in 5 genera, distributed wherever there is freshwater habitat; it is the only extant member of superfamily Haliploidea. They are also known as crawling water beetles or haliplids.[1]

Description

The adults of these beetles are generally oval in shape, with a very convex upperside, and are generally 1.5–5.0 mm (0.059–0.197 in) long. They are generally yellowish to light brown in color, frequently with light and dark patterns dotted with 10 or more rows of punctures on the elytra. The family's most distinctive characteristic is the large coxal plates of the hindlegs, which are immobile (though not fused in the centerline) and extend back along the underside to cover most of the abdomen base and the hindleg trochanters and femora. They are used as air storage supplementing the air carried under the elytra.[1][2]

The compound eyes are markedly protruding from a smallish head, which bears antennae with 11 segments set upon an antennophore with a conspicuously short base (scapus). The extension of the prosternum is broad, with a truncated tip, ending adjacent to the metasternal process. The metasternum has a complete transverse ridge. The slender legs have long swimming hairs on tibiae and tarsi, but are not flattened into "flippers". The foreleg tibiae lack the apparatus for antenna cleaning present in many other beetles. Unlike in other Adephaga, the hindwings are not folded under the elytra, but rolled together apically.[1][2]

Haliplidae larvae have a long and slender body with a tough exoskeleton. They can be recognized by their specialized mouthparts, carried on a small head. The maxillae and labium are adapted to manipulating the algae the larvae feed on, while the mandibles contain a channel through which fluids are sucked out of the food. The larval legs are short and carry a single claw each, but the forelegs have various adaptations for climbing among water plants. Respiration is via gills which are either long and filamentous, or (in Peltodytes) short microtracheal extensions; they are carried on the tergites of all sternal and all but the tenth (last) abdominal segments. The latter may be absent, but in the larvae of some Haliplidae it is tapering and ends in two prongs (which are not urogomphi though). The last (third) instar has functional spiracles on the mesothorax and the first to seventh abdominal segments.[2]

Ecology

Haliplids live in the aquatic vegetation around the edges of small ponds, lakes, and quiet streams. Adults are omnivorous, eating insect eggs, small crustaceans, hydrozoan polyps, and algae, while the larvae eat only algae. The species of Peltodytes deposit eggs on the surface of aquatic plants, while Haliplus chews out a cavity in the plants for their eggs. There are three instars, and pupation takes place on land in a chamber constructed by the larva.[1]

Crawling water beetles are not extensively studied because their interaction with humans is minimal. Hungerford's crawling water beetle (Brychius hungerfordi) is an endangered species found only in Michigan and Ontario.[3]

Systematics

The classification of haliplids as a separate group of Adephaga is unquestioned, and most entomologists believe they developed from terrestrial beetles separately from other types of water beetles. For many decades, the family was in need of revision, the last general catalog being published by A. Zimmermann in 1920. B. J. van Vondel produced an updated catalogue of the known Haliplidae taxa.[4]

Like predaceous diving beetles (Dytiscidae), the crawling water beetles form an early offshoot of the Adephaga. They still have grooved maxillae and their tentoriolacinial muscle does not attach to the mesal stipial base. Their larvae, like those of predaceous diving beetles, do not possess eggshell-bursters on the head. It is not yet resolved whether Haliplidae and Dytiscidae are closest relatives, or whether they originated independently from the basal Adephaga.[2]

Genera

The family is not very diverse, with only five genera accepted.[5] Of these, Peltodytes is probably the most ancestral, though it has a number of autapomorphies. The others have more synapomorphies in common; Haliplus is the more diverse and appears to include some minor lineages formerly considered independent genera.[2]

References

Wikimedia Commons has media related to Haliplidae.
Wikispecies has information related to Haliplidae.
  1. ^ a b c d R. E. Roughley (2001). "Haliplidae". In Ross H. Arnett, Jr. & Michael C. Thomas (ed.). American Beetles, Volume 1. CRC Press.
  2. ^ a b c d e Rolf Georg Beutel (February 25, 2008). "Haliplidae. Crawling water beetles". Tree of Life Web Project. Retrieved January 10, 2011.
  3. ^ NatureServe (7 April 2023). "Brychius hungerfordi". NatureServe Network Biodiversity Location Data accessed through NatureServe Explorer. Arlington, Virginia: NatureServe. Retrieved 23 April 2023.
  4. ^ B. J. van Vondel (2005). "Haliplidae". In A. N. Nilsson (ed.). Volume 7. Amphizoidae, Aspidytidae, Haliplidae, Noteridae and Paelobiidae (Coleoptera, Adephaga). World Catalogue of Insects. Stenstrup: Apollo Books.
  5. ^ Haliplidae Species List at Joel Hallan's Biology Catalog. Texas A&M University. Retrieved on 10 May 2012.

license
cc-by-sa-3.0
copyright
Wikipedia authors and editors
original
visit source
partner site
wikipedia EN

Haliplidae: Brief Summary

provided by wikipedia EN

The Haliplidae are a family of water beetles that swim using an alternating motion of the legs. They are therefore clumsy in water (compared e.g. with the Dytiscidae or Hydrophilidae), and prefer to get around by crawling. The family consists of about 200 species in 5 genera, distributed wherever there is freshwater habitat; it is the only extant member of superfamily Haliploidea. They are also known as crawling water beetles or haliplids.

license
cc-by-sa-3.0
copyright
Wikipedia authors and editors
original
visit source
partner site
wikipedia EN

Haliplidae ( Spanish; Castilian )

provided by wikipedia ES

Los halíplidos (Haliplidae) son una familia de pequeños coleópteros adéfagos acuáticos.[3]​ Su principal característica morfológica es la presencia de grandes placas en las coxas posteriores que utilizan para almacenar el aire que respiran bajo el agua.

Los adultos viven entre la vegetación ribereña de estanques, lagos y arroyos, son malos nadadores, pero buenos voladores, sumergiéndose poco en el agua. Se alimentan de huevos de mosquitos, pequeñas lombrices y crustáceos, hidras y algas.

Las hembras depositan los huevos en la superficie o el interior de algas, a las que previamente han practicado un orificio. Las larvas son acuáticas, herbívoras y respiran por traqueobranquias.

Contiene 200 especies en cinco géneros.[4]

Referencias

  1. Géneros en wikispecies [1]
  2. Tree of Life, Haliplidae
  3. Zahradník, J., 1990. Guía de los Coleópteros de España y de Europa. Omega, Barcelona, 570 pp. ISBN 84-282-0781-X
  4. R. E. Roughley (2001). «Haliplidae». En Ross H. Arnett, Jr. & Michael C. Thomas, ed. American Beetles, Volume 1. CRC Press.
 title=
license
cc-by-sa-3.0
copyright
Autores y editores de Wikipedia
original
visit source
partner site
wikipedia ES

Haliplidae: Brief Summary ( Spanish; Castilian )

provided by wikipedia ES

Los halíplidos (Haliplidae) son una familia de pequeños coleópteros adéfagos acuáticos.​ Su principal característica morfológica es la presencia de grandes placas en las coxas posteriores que utilizan para almacenar el aire que respiran bajo el agua.

Los adultos viven entre la vegetación ribereña de estanques, lagos y arroyos, son malos nadadores, pero buenos voladores, sumergiéndose poco en el agua. Se alimentan de huevos de mosquitos, pequeñas lombrices y crustáceos, hidras y algas.

Las hembras depositan los huevos en la superficie o el interior de algas, a las que previamente han practicado un orificio. Las larvas son acuáticas, herbívoras y respiran por traqueobranquias.

Contiene 200 especies en cinco géneros.​

license
cc-by-sa-3.0
copyright
Autores y editores de Wikipedia
original
visit source
partner site
wikipedia ES

Haliplidae ( French )

provided by wikipedia FR

Les Haliplidae sont une famille de petits coléoptères aquatiques, qui regroupe environ 200 espèces en cinq genres, distribués dans le monde entier.

Ils sont considérés comme relativement mauvais nageurs et pour cette raison parfois nommés crawling water beetles (coléoptères aquatiques rampants) par les Anglo-Saxons.

Description

 src=
Haliplus est une des espèces typiques de la famille des Haliplidae

Leur forme est généralement ovale, avec des longueurs variant de 1,5 à 5 millimètres.

Couleur : jaunâtre à brun clair. Leurs élytres sont fréquemment ornés de pointillés clairs et foncés (10 rangées ou plus)

Les yeux dépassent distinctement d'une tête petite.
Les pattes sont garnies de poils natatoires, mais la caractéristique la plus distinctive de cette famille est la présence d’une grande plaque ventrale permettant d’entreposer une petite quantité d’air, complémentaire de celle stockée sous les élytres

Les Haliplidés vivent dans la végétation aquatique sur l’écotone constitué par les berges et les bords de petites étendues d’eau stagnantes, de lacs, fossés et parfois de cours d’eau calmes.

Les adultes sont omnivores, consommant des œufs d'insectes, des petits crustacés, des hydrozoaires, des polypes et des algues, alors que les larves ne se nourrissent que d’algues.

Reproduction et développement

Dans cette famille, les espèces de Peltodytes déposent leurs œufs sur la surface de plantes aquatiques, alors que les Haliplus « mastiquent » une cavité dans les plantes pour y protéger leurs œufs.

Il y a trois larves et la pupe est formée sur la terre dans une chambre construite dans le sol par la larve.

Classification

Taxonomie

Espèces présentes en Europe

Groupe séparé ?

Les haliplidés sont ils un groupe séparé ? La plupart des entomologistes croient qu'ils se sont développés à partir des coléoptères terrestres séparément d'autres types de coléoptères aquatiques. Vondel B.J. van 2005: Haliplidae, pp. 20-86. In: Nilsson A.N. & Vondel B.J. van. 2005. Amphizoidae, Aspidytidae, Haliplidae, Noteridae and Paelobiidaer (Coleoptera, Adephaga). Vondel B.J. van 2007: World Catalogue of Haliplidae - corrections and additions 1 (Coleoptera: Haliplidae). - Koleopterologische Rundschau 77: 89-96.

Menaces

La richesse et la diversité génétique de ce groupe ont probablement beaucoup régressé avec la disparition, la dégradation et la fragmentation de leur habitat.

Une espèce, Brychius hungerfordi, est classée en voie de disparition aux USA, n’étant plus trouvée que dans le Michigan et en Ontario.

Notes et références

  • R. E. Roughley, "Haliplidae", in Ross H. Arnett, Jr. and Michael C. Thomas, American Beetles (CRC Press, 2001), vol. 1

license
cc-by-sa-3.0
copyright
Auteurs et éditeurs de Wikipedia
original
visit source
partner site
wikipedia FR

Haliplidae: Brief Summary ( French )

provided by wikipedia FR

Les Haliplidae sont une famille de petits coléoptères aquatiques, qui regroupe environ 200 espèces en cinq genres, distribués dans le monde entier.

Ils sont considérés comme relativement mauvais nageurs et pour cette raison parfois nommés crawling water beetles (coléoptères aquatiques rampants) par les Anglo-Saxons.

license
cc-by-sa-3.0
copyright
Auteurs et éditeurs de Wikipedia
original
visit source
partner site
wikipedia FR

Halíplidos ( Galician )

provided by wikipedia gl Galician

Os halíplidos (Haliplidae) son unha familia de escaravellos acuáticos que nadan usando un movemento alternativo das patas. Son torpes na auga (comparados por exemplo cos escaravellos Dytiscidae ou Hydrophilidae), e prefiren moverse arrastrándose entre a vexetación; tamén voan pero raramente o fan. A familia consta dunhas 200 especies en 5 xéneros, distribuídos en todos os hábitats de auga doce; é a única familia existente da superfamilia Haliploidea.[1] Tanto os adultos coma as larvas son estritamente acuáticos. Respiran baixo a auga co aire que almacenan entre os élitros e procesos coxais.[2]

Descrición

Os imagos destes escaravellos son xeralmente de forma oval, cunha parte superior moi convexa, e miden de 1,5 a 5,0 mm de longo. Son xeralmente de cor de amarelado a marrón claro, frecuentemente con padróns de puntos escuros e claros con 10 ou máis ringleiras de perforacións nos élitros. A característica máis distintiva da familia é ter grandes placas coxais nas patas anteriores, que son inmóbiles (aínda que non están fusionadas na liña central) e esténdense cara atrás ao longo da parte inferior cubrindo a maior parte da base do abdome e os trocánteres das patas posteriores e fémures. Utilízanas para almacenar aire suplementando así o aire transportado baixo os élitros.[1][3]

Os ollos compostos sobresaen marcadamente da pequena cabeza, que leva as antenas con 11 segmentos sobre un antenóforo cunha base curta (escapo). A extensión do prosterno é ancha, cun extremo truncado, e acaba ao lado do proceso metasternal. O metasterno ten unha crista transversal completa. As patas delgadas teñen longos pelos natatorios sobre as tibias e o tarso, pero non están aplanados tomando forma de "aleta". As tibias das patas anteriores carecen de aparato para limpar as antenas que presentan moitos outros escaravellos. A diferenza doutros Adephaga, as ás anteriores non están pregadas baixo os élitros, senón enroladas xuntas apicalmente.[1][3]

As larvas de háplidos teñen un corpo longo e delgado cun exoesqueleto duro. Non nadan. Poden ser recoñecidas polas súas pezas bucais especializadas na súa pequena cabeza. As maxilas e o labio están adaptados para manipular as algas que as larvas comen, mentres que as mandíbulas conteñen unha canle a través da cal zugan os fluídos dos alimentos. As patas das larvas son curtas e levan cada unha unha soa garra, pero as patas anteriores teñen varias adaptacións para gabear polas plantas acuáticas. A respiración fana por branquias, que poden ser longas ou filamentosas, ou, en Peltodytes, curtas extensións microtraqueais; encóntranse sobre os terxitos de todos os segmentos esternais e de todos menos o décimo (e último) segmento abdominal. As últimas poden estar ausentes, pero nas larvas dalgúns Haliplidae teñen extremos máis delgados e acaban en dúas puntas (que non son urogonfos). O último (terceiro) ínstar ten espiráculos funcionais no mesotórax do primeiro ao sétimo segmento abdominal.[3]

Ecoloxía

Os halíplidos viven na vexetación acuática nas beiras de pequenas lagoas, lagos e regatos de augas calmas. Os adultos son omnívoros, comen ovos de insectos, pequenos crustáceos, pólipos de hidrozoos, e algas, mentres que as larvas comen só algas. As especies de Peltodytes depositan os ovos na superficie de plantas acuáticas, mentres que Haliplus escava mastigando unha cavidade nas plantas para poñer alí os ovos. Presentan tres ínstares e a pupación ten lugar en terra nunha cámara construída pola larva.[1]

Os halíplidos non foron moi estudados porque a súa interacción cos humanos é mínima. O Brychius hungerfordi é unha especie en perigo que vive só en Michigan e Ontario.

Sistemática

A clasificación dos halíplidos como grupo propio dentro de Adephaga non se discute, e a maioría dos entomólogos cren que se desenvolveron a partir de escaravellos terrestres de forma independente dos outros tipos de escaravellos acuáticos. Durante moitas décadas, a familia estivo en revisión, o último catálogo xeral publicado por A. Zimmermann en 1920. B. J. van Vondel orixinou un catálogo posto ao día dos taxons de Haliplidae coñecidos.[4]

Igual que os escaravellos mergulladores predadores da familia Dytiscidae, os halíplidos forman unha rama temperán dos Adephaga. Teñen maxilas con fendas e os seu músculo tentoriolacinial non se une á base estipital medial. As súas larvas, como as dos escaravellos mergulladores predadores, non posúen rachadores da cuberta dos ovos na cabeza. Aínda non está resolto se os Haliplidae e Dytiscidae están estreitamente emparentados, ou se se orixinaron independentemente desde os Adephaga basais.[3]

Xéneros

A familia non é moi diversa, e só ten cinco xéneros aceptados.[5] Destes, Peltodytes é probablemente o máis ancestral, aínda que ten varias autapomorfías. Os outros teñen máis sinapomorfías en común; Haliplus é o máis diverso e parece incluír algunhas liñaxes menores antes consideradas xéneros independentes.[3]

Notas

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 R. E. Roughley (2001). "Haliplidae". En Ross H. Arnett, Jr. & Michael C. Thomas. American Beetles, Volume 1. CRC Press.
  2. Science direct Haliplidae
  3. 3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 Rolf Georg Beutel (February 25, 2008). "Haliplidae. Crawling water beetles". Tree of Life Web Project. Consultado o 10 de xaneiro de 2011.
  4. B. J. van Vondel (2005). "Haliplidae". En A. N. Nilsson. Volume 7. Amphizoidae, Aspidytidae, Haliplidae, Noteridae and Paelobiidae (Coleoptera, Adephaga). World Catalogue of Insects. Stenstrup: Apollo Books.
  5. Haliplidae Species List at Joel Hallan's Biology Catalog. Texas A&M University. Consultado o 10 de maio de 2012.

Véxase tamén

license
cc-by-sa-3.0
copyright
Autores e editores de Wikipedia
original
visit source
partner site
wikipedia gl Galician

Halíplidos: Brief Summary ( Galician )

provided by wikipedia gl Galician

Os halíplidos (Haliplidae) son unha familia de escaravellos acuáticos que nadan usando un movemento alternativo das patas. Son torpes na auga (comparados por exemplo cos escaravellos Dytiscidae ou Hydrophilidae), e prefiren moverse arrastrándose entre a vexetación; tamén voan pero raramente o fan. A familia consta dunhas 200 especies en 5 xéneros, distribuídos en todos os hábitats de auga doce; é a única familia existente da superfamilia Haliploidea. Tanto os adultos coma as larvas son estritamente acuáticos. Respiran baixo a auga co aire que almacenan entre os élitros e procesos coxais.

license
cc-by-sa-3.0
copyright
Autores e editores de Wikipedia
original
visit source
partner site
wikipedia gl Galician

Dumbliavabaliai ( Lithuanian )

provided by wikipedia LT

Dumbliavabaliai (lot. Haliplidae, angl. Crawling water beetle, vok. Wassertreter) – vabalų (Coleoptera) šeima. Smulkūs, 2-5 mm dydžio, vandenyje gyvenantys vabalai. Minta siūliniais dumbliais, nuo to ir kilęs šeimos pavadinimas. Kūnas jų ovalinis, į galą nusmailėjęs. Skydelio nėra. Pilvelis iš 6 segmentų; 2-3 pirmieji segmentai pridengti dideliais, plokštelių išvaizdos užpakaliniais dubenėliais. Antenos 10-narės, šeriškos, plikos, prisegtos prie priekinio kaktos krašto. Priešnugarėlės pamatas per vidurį kampu išsikiša į užpakalį.

Dumbliavabaliai gyvena stovinčio ir lėtai tekančio vandens telkiniuose, dažniausiai netoli krantų, tarp įvairių vandens augalų. Plaukia pakaitomis judindami užpakalines kojas. Atmosferos oro atsargas kaupia po šlaunų dangčiais, pilvelio gale arba po antsparniais. Papildydami oro atsargas, vabalai iškiša pilvelį virš vandens. Lervos plonos, ilgos. Jos kvėpuoja vandenyje ištirpusiu deguonimi, minta tik augaliniu maistu. Lėliukėmis lervos virsta drėgname krantų smėlyje. Išsiritę vabalai į kitus vandens telkinius perskrenda naktimis.

Pasaulyje yra apie 200 dumbliavabalių rūšių. Lietuvoje aptikta 17 rūšių iš šių genčių:

  • Brychius. Lietuvoje – žygiškasis dumbliavabalis (B. elevatus)
  • Tikrieji dumbliavabaliai (Haliplus). Lietuvoje yra 15 rūšių.
  • Peltodytes. Lietuvoje – apvalusis dumbliavabalis (P. caesus)

Vikiteka

license
cc-by-sa-3.0
copyright
Vikipedijos autoriai ir redaktoriai
original
visit source
partner site
wikipedia LT

Peldvaboļu dzimta ( Latvian )

provided by wikipedia LV

Peldvaboļu dzimta (latīņu: Haliplidae) ir adefāgo vaboļu (Adephaga) apakškārtas dzimta. Ir zināmas aptuveni 240 sugas no 5 ģintīm, sastopamas visur[1]. Imago apdzīvo dīķus, upes un strautus, dzīvojot starp ūdens augiem. Sastopamas ūdensrajonos, kur aļģu ir ne mazāk par 50%. Vaboles izvēlas jauktu diētu, ēdot trīsuļodu olas, mazsartārpus, sīkus vēžveidīgos, hidrozojus, aļģes, Characeae augus un augu sēklas[1].

Atsauces

  1. 1,0 1,1 Rolf Georg Beutel, Frank Hünefeld, and Bernhard van Vondel TolWeb — Haliplidae Crawling water beetles
license
cc-by-sa-3.0
copyright
Wikipedia autori un redaktori
original
visit source
partner site
wikipedia LV

Peldvaboļu dzimta: Brief Summary ( Latvian )

provided by wikipedia LV

Peldvaboļu dzimta (latīņu: Haliplidae) ir adefāgo vaboļu (Adephaga) apakškārtas dzimta. Ir zināmas aptuveni 240 sugas no 5 ģintīm, sastopamas visur. Imago apdzīvo dīķus, upes un strautus, dzīvojot starp ūdens augiem. Sastopamas ūdensrajonos, kur aļģu ir ne mazāk par 50%. Vaboles izvēlas jauktu diētu, ēdot trīsuļodu olas, mazsartārpus, sīkus vēžveidīgos, hidrozojus, aļģes, Characeae augus un augu sēklas.

license
cc-by-sa-3.0
copyright
Wikipedia autori un redaktori
original
visit source
partner site
wikipedia LV

Watertreders ( Dutch; Flemish )

provided by wikipedia NL

Insecten

De watertreders (Haliplidae) zijn een familie van kevers. De familie is voor het eerst wetenschappelijk beschreven in 1836 door Aubé. Het aantal soorten in de familie is ongeveer 200, waarvan 20 inheems zijn in Nederland.

Taxonomie

De familie omvat de volgende geslachten:

Bronnen, noten en/of referenties
  1. Aubé C (1836) [Pp. 1–64] In: Iconographie et histoire naturelle des Coléoptères d’Europe.Tome cinquième. Hydrocanthares. Méquignon-Marvis Père et Fils, Paris, xi + 415 pp.[Nov / early Dec 1836 (Guignot 1932: 548)]
license
cc-by-sa-3.0
copyright
Wikipedia-auteurs en -editors
original
visit source
partner site
wikipedia NL

Watertreders: Brief Summary ( Dutch; Flemish )

provided by wikipedia NL

De watertreders (Haliplidae) zijn een familie van kevers. De familie is voor het eerst wetenschappelijk beschreven in 1836 door Aubé. Het aantal soorten in de familie is ongeveer 200, waarvan 20 inheems zijn in Nederland.

license
cc-by-sa-3.0
copyright
Wikipedia-auteurs en -editors
original
visit source
partner site
wikipedia NL

Vanntråkkere ( Norwegian )

provided by wikipedia NO

Vanntråkkere (Haliplidae) er en liten familie av små, vannlevende biller som gjør lite av seg. De svømmer rundt mellom vannplantene men er relativt dårlige svømmere sammenlignet med familier som vannkalver og virvlere. De voksne billene er temmelig altetende mens larvene lever av alger. Det er funnet 14 arter i Norge.

Utseende

Små (2,5 – 4,5 mm), båtformede biller, høyt hvelvet på oversiden. Fasettøynene er utstående, antennene 11-leddete, korte og trådformede. På farge er billene vanligvis brungule, med rekker av mørke punkter på dekkvingene. Beina er ganske korte, mellom- og bakleggene er ikke avflatet som hos andre vannlevende biller, men er utstyrt med hårfrynser som er til hjelp ved svømmingen. Bakhoftene er utviklet til et par store plater som er festet til buken. Disse dekker de fremste leddene av bakkroppen og de innerste leddene (hoftering (trochanter) og lår (femur)) av bakbeina. Disse platene avgrenser et kammer som fungerer som lunge og luftlager.

Larvene er lange og tynne, og ganske harde. Hodet er lite med spesielt utformede kjever (mandibler) som de bruker til å suge ut innholdet fra algeceller. Mandiblene har en tydelig sugekanal. De andre munndelene er også tilpasset til å behandle alger. Beina er ganske korte, og det sitter 1-3 par gjeller på hvert kroppssegment.

Levevis

Vanntråkkerne lever i vegetasjonsrike ferskvann og holder seg mellom vannplantene. De voksne spiser ulike slags organismer som ikke er for raske for dem, for eksempel insekt-egg, fåbørstemark, små krepsdyr, hydroider og alger. De kan minne om små vannkalver men kjennes lett på sin høye kroppsform og "hjelpeløse" svømming.


Systematisk inndeling/ norske arter

 src=
Haliplus ruficollis er trolig den vanligste arten i Norge
Treliste

Kilder

  • Beutel, R.G. 1996. Haliplidae i Tree of life. [1]
  • Ødegaard, F., Hanssen, O. og Dolmen, D. 1996. Coleoptera, Biller. Side 151-167 i: Aagaard, K. og Dolmen, D. (red.): Limnofauna norvegica. Tapir forlag.

Eksterne lenker

license
cc-by-sa-3.0
copyright
Wikipedia forfattere og redaktører
original
visit source
partner site
wikipedia NO

Vanntråkkere: Brief Summary ( Norwegian )

provided by wikipedia NO

Vanntråkkere (Haliplidae) er en liten familie av små, vannlevende biller som gjør lite av seg. De svømmer rundt mellom vannplantene men er relativt dårlige svømmere sammenlignet med familier som vannkalver og virvlere. De voksne billene er temmelig altetende mens larvene lever av alger. Det er funnet 14 arter i Norge.

license
cc-by-sa-3.0
copyright
Wikipedia forfattere og redaktører
original
visit source
partner site
wikipedia NO

Flisakowate ( Polish )

provided by wikipedia POL
Commons Multimedia w Wikimedia Commons
 src=
Larwa H. fulvus

Flisakowate (Haliplidae) – rodzina drobnych, wodnych chrząszczy z podrzędu drapieżnych, należąca do Hydradephaga.

Opis

Owady dorosłe

Drobne chrząszcze, osiągające od 2,5 do 4,5 mm długości ciała, które jest jajowate w obrysie, a największa jego szerokość przypada na przednią połowę. Głowa wyraźnie węższa niż przedplecze i wsunięta po oczy w przedtułów. Nadustek prawie całkiem zrośnięty z epikranium. Czułki 11-członowe, nitkowate, osadzone przed oczyma. Głaszczki szczękowe o 4, a głaszczki wargowe o 3 członach. Kąty przednie i tylne przedplecza słabo wystające, a jego krawędzie zwykle silnie zbieżne do przodu. Przedplecze i pokrywy o dobrze rozwiniętych podgięciach. Skrzydła dobrze wykształcone, jednak ich mięśnie mogą być zredukowane. Wyrostek przedpiersia stosunkowo długi i szeroki. Środkowa i przednia część zapiersia tworzą krótki wyrostek. Odnóża smukłe i długie. Biodra odnóży tylnych wykształcone w szerokie, lekko zaokrąglone płytki, przykrywające krętarze, nasadę ud i pierwsze 3 widoczne sternity odwłoka. Odwłok o 6 widocznych sternitach (II-VII). Sternit VIII przekształcony w walwy odbytowe. Na narząd genitalny samców składają się: prącie, paramery, otaczający je segment genitalny oraz położone pod nim małe, trójkątne walwy odbytowe. Na narząd genitalny samic składają się: walwy genitalne połączone z walwiferami, wydłużone wulwoskleryty oraz walwy odbytowe[2].

Larwy

Ciało mają silnie wydłużone, wąskie, z małą, nieco trapezoidalną głową. Wyposażona jest w 6 par przyoczek, 4-członowe czułki z dodatkowym członem wierzchołkowym i słabo rozwinięte głaszczki. Odwłok składa się z 9-10 segmentów o błoniastych pleurytach. Po bokach śródtułowia i odwłoka (z wyjątkiem ostatnich segmentów) występują przetchlinki. Przysadki odwłokowe zrośnięte z ostatnim segmentem. Odnóża bez włosków pływnych, za to ze szczecinkami i kolcami[2].

Biologia

Przedstawiciele flisakowatych stosunkowo słabo pływają sposobem naprzemiennego ruchu odnóży. Oddychają powietrzem atmosferycznym, które magazynują pod pokrywami i płytkami biodrowymi. Owady ziemnowodne. Larwy roślinożerne, a imagines wszystkożerne. Larwy nie w pełni wyrośnięte zimują w wodzie. W pełni wyrośnięte larwy trzeciego stadium wychodzą na ląd, gdzie budują kolebkę, w której przepoczwarczają się wiosną następnego roku. Imagines zimują zarówno na lądzie jak i w wodzie[2].

Ekologia

Wyspecjalizowane co do pokarmu jak i środowiska, zwłaszcza larwy. Różne gatunki wykazują upodobanie do zbiorników zeutrofizowanych i nasłonecznionych, ubogich troficznie i zacienionych, zakwaszonych, słonawych, a jeszcze inne do głębszej strefy litoralu jezior. Większość gatunków związana jest ze zbiornikami drobnymi[2].

Rozprzestrzenienie

Są rozprzestrzenione na całym świecie[2]. W Polsce występuje 19 gatunków[3][4].

Systematyka

Rodzina obejmuje około 200 gatunków zgrupowanych w 6 rodzajach[5]:

Przypisy

  1. Haliplidae, w: Integrated Taxonomic Information System (ang.).
  2. a b c d e Kazimierz Galewski: Klucze Do Oznaczania Owadów Polski: cz. XIX Chrząszcze - Coleoptera: z. 5-6 Fliskaowate - Haliplidae, Hygrobiidae. Warszawa: Polskie Towarzystwo Entomologiczne, Wydawnictwo Naukowe PWN, 1976.
  3. Fauna Polski - charakterystyka i wykaz gatunków. Bogdanowicz W., Chudzicka E., Pilipiuk I. i Skibińska E. (red.). T. I. Warszawa: Muzeum i Instytut Zoologii PAN, 2004. ISBN 83-88147-04-8.
  4. Haliplidae w Coleoptera Poloniae. [dostęp 2014-03-24].
  5. Joel Hallan: Haliplidae w: Joel Hallan's Biology Catalog, Texas A&M University. [dostęp 2014-03-24].
license
cc-by-sa-3.0
copyright
Autorzy i redaktorzy Wikipedii
original
visit source
partner site
wikipedia POL

Flisakowate: Brief Summary ( Polish )

provided by wikipedia POL
 src= Larwa H. fulvus  src= Peltodytes caesus  src= Haliplus ruficollis  src= Brychius elevatus

Flisakowate (Haliplidae) – rodzina drobnych, wodnych chrząszczy z podrzędu drapieżnych, należąca do Hydradephaga.

license
cc-by-sa-3.0
copyright
Autorzy i redaktorzy Wikipedii
original
visit source
partner site
wikipedia POL

Haliplidae ( Portuguese )

provided by wikipedia PT

Haliplidae é uma família de insectos coleópteros, aquáticos e com cerca de 180 espécies descritas.[1] A sua principal característica morfológica é a presença de grandes placas nas coxas posteriores, que utilizam para armazenar o ar que respiram debaixo de água.

Os adultos vivem entre a vegetação ribeirinha de lagos, lagoas e cursos de água. São maus nadadores, mas bons voadores, submergindo pouco dentro de água. Alimentam-se de ovos de mosquito, pequenas minhocas e crustáceos, hidras e algas.

As fêmeas depositam os ovos na superfície ou no interior de algas, nas quais previamente perfuraram um orifício. As larvas são aquáticas, herbívoras e respiram por brânquias traqueais.

Géneros

Possui os seguintes géneros:

Referências

  1. Zahradník, J., 1990. Guía de los Coleópteros de España y de Europa. Omega, Barcelona, 570 pp. ISBN 84-282-0781-X

 title=
license
cc-by-sa-3.0
copyright
Autores e editores de Wikipedia
original
visit source
partner site
wikipedia PT

Haliplidae: Brief Summary ( Portuguese )

provided by wikipedia PT

Haliplidae é uma família de insectos coleópteros, aquáticos e com cerca de 180 espécies descritas. A sua principal característica morfológica é a presença de grandes placas nas coxas posteriores, que utilizam para armazenar o ar que respiram debaixo de água.

Os adultos vivem entre a vegetação ribeirinha de lagos, lagoas e cursos de água. São maus nadadores, mas bons voadores, submergindo pouco dentro de água. Alimentam-se de ovos de mosquito, pequenas minhocas e crustáceos, hidras e algas.

As fêmeas depositam os ovos na superfície ou no interior de algas, nas quais previamente perfuraram um orifício. As larvas são aquáticas, herbívoras e respiram por brânquias traqueais.

license
cc-by-sa-3.0
copyright
Autores e editores de Wikipedia
original
visit source
partner site
wikipedia PT

Vattentrampare ( Swedish )

provided by wikipedia SV

Vattentrampare (Haliplidae) är en familj i insektsordningen skalbaggar. Familjen innehåller omkring 200 beskrivna arter världen över.

Kännetecken

Vattentrampare är små skalbaggar, längden hos de olika arterna varierar från 1,5 till 5 millimeter. Kroppsformen är sett från ovan typiskt oval, huvudet är litet med utstående fasettögon och benen är försedda med hår som en anpassning för simning. Många har en gulbrunaktig eller ljust brunaktig grundfärg, ofta med mörkare fläckar på täckvingarna.

Levnadssätt

Vattentrampare är vattenlevande skalbaggar och tillhör underordningen rovskalbaggar, precis som dykare och virvelbaggar. Vattentramparna är dock inte lika aktiva och skickliga simmare som dykarna och virvelbaggarna, utan kryper oftare fram än de simmar och håller sig i vattenvegetationen. Som larver livnär de sig på alger, men som fullbildade skalbaggar är de allätare och livnär sig exempelvis även på insektsägg och olika slags små vattenlevande organismer.

Referenser

Den här artikeln är helt eller delvis baserad på material från engelskspråkiga Wikipedia, 26 december 2009.

Externa länkar

license
cc-by-sa-3.0
copyright
Wikipedia författare och redaktörer
original
visit source
partner site
wikipedia SV

Vattentrampare: Brief Summary ( Swedish )

provided by wikipedia SV

Vattentrampare (Haliplidae) är en familj i insektsordningen skalbaggar. Familjen innehåller omkring 200 beskrivna arter världen över.

license
cc-by-sa-3.0
copyright
Wikipedia författare och redaktörer
original
visit source
partner site
wikipedia SV

Плавунчики ( Russian )

provided by wikipedia русскую Википедию
Царство: Животные
Подцарство: Эуметазои
Без ранга: Первичноротые
Без ранга: Линяющие
Без ранга: Panarthropoda
Надкласс: Шестиногие
Класс: Насекомые
Надотряд: Coleopterida
Подотряд: Плотоядные жуки
Надсемейство: Haliploidea Aubé, 1836
Семейство: Плавунчики
Международное научное название

Haliplidae Aubé, 1836

Роды Wikispecies-logo.svg
Систематика
на Викивидах
Commons-logo.svg
Изображения
на Викискладе
ITIS 111857NCBI 107851EOL 358FW 69185

Плаву́нчики (лат. Haliplidae) — семейство насекомых из отряда жесткокрылых, состоящее из пяти родов и примерно 200 видов. Распространены повсеместно.

Описание

Это маленькие жуки размером в длину всего 1,5—5 мм. Тело овальной формы. Тазики задних ног с большими бедренными покрышками. Усики 10-сегментные[1].

Экология и местообитания

Плавунчики живут среди водной растительности по краям небольших прудов, речек или тихих ручьёв.

Литература

  • R. E. Roughley, "Haliplidae", in Ross H. Arnett, Jr. and Michael C. Thomas, American Beetles (CRC Press, 2001), vol. 1.

См. также

Примечания

  1. Мамаев Б. М., Медведев Л. Н., Правдин Ф. Н. Определитель насекомых европейской части СССР. — Москва: «Просвещение», 1976. — С. 103—187. — 304 с.


Бабочка Это заготовка статьи по энтомологии. Вы можете помочь проекту, дополнив её.
license
cc-by-sa-3.0
copyright
Авторы и редакторы Википедии

Плавунчики: Brief Summary ( Russian )

provided by wikipedia русскую Википедию

Плаву́нчики (лат. Haliplidae) — семейство насекомых из отряда жесткокрылых, состоящее из пяти родов и примерно 200 видов. Распространены повсеместно.

license
cc-by-sa-3.0
copyright
Авторы и редакторы Википедии

물진드기과 ( Korean )

provided by wikipedia 한국어 위키백과

물진드기과(Haliplidae)는 다리를 교대로 움직여 헤엄치는 수생 딱정벌레의 한 분류이다. 물에서 움직이는 게 서툴며(예를 들면, 물방개과 또는 물땡땡이과와 비교하여), 기어서 걸어다니는 것을 좋아한다. 5개 속에 약 200여 종으로 이루어져 있으며, 담수 서식지에 분포한다. 물진드기상과 (Haliploidea)의 유일한 과이다.[1]

하위 속

이 과는 매우 다양하지 않으며 현재는 단지 3개 속, 브리키우스속 (Brychius), 할리플루스속 (Haliplus), 펠토디테스속 (Peltodytes)만을 인정하고 있다. 이 중 펠토디테스속이 가장 선조인 것으로 추정하고 있지만, 독립파생형질의 하나를 지닌다. 나머지 2개 속은 공통적으로 더 공유파생형질을 갖고 있다.

  • 물진드기상과 (Haliploidea)
    • 물진드기과 (Haliplidae)
      • 브리키우스속 (Brychius) Thomson, 1859
      • 할리플루스속 (Haliplus) Latreille, 1802
      • 펠토디테스속 (Peltodytes) Regimbart, 1878

한국에서 발견되는 종

  • 할리플루스속 (Haliplus)
    • 극동큰물진드기 (Haliplus (Liaphlus) basinotatus) Zimmermann
    • 큰물진드기 (Haliplus (Liaphlus) eximius) Clark
    • 애물진드기 (Haliplus (Liaphlus) ovalis) Sharp
    • 샤아프물진드기 (Haliplus (Liaphlus) sharpi) Wehncke
    • 알락물진드기 (Haliplus (Liaphlus) simplex) Clark
  • 펠토디테스속 (Peltodytes)
    • 물진드기 (Peltodytes intermedius) (Sharp)
    • 노랑물진드기 (Peltodytes koreanus) Takizawa
    • 중국물진드기 (Peltodytes sinensis) (Hope)

각주

  1. R. E. Roughley (2001). 〈Haliplidae〉. Ross H. Arnett, Jr. & Michael C. Thomas. 《American Beetles, Volume 1》. CRC Press.
license
cc-by-sa-3.0
copyright
Wikipedia 작가 및 편집자