dcsimg
 
  en  
names in breadcrumbs
Image of bib
Creatures » … » Animal » … » Vertebrates » … » Ray Finned Fishes » … » Cods » …

Bib

Trisopterus luscus (Linnaeus 1758)

Catalan; Valencian
show all Breton Catalan; Valencian Welsh German English Spanish; Castilian Basque Finnish French Galician Italian Dutch; Flemish Norwegian Polish Portuguese Swedish Chinese

Mòllera fosca ( Catalan; Valencian )

provided by wikipedia CA

La mòllera fosca, el capellà, el capellà fosc, la faneca o la mòllera (Trisopterus luscus) és una espècie de peix pertanyent a la família dels gàdids.[5] que habita a l'Atlàntic oriental (des de les illes Britàniques[6][7][8][9] i Skagerrak fins a la costa africana, incloent-hi les illes litorals) i la Mediterrània occidental.[10][11][12][13][14][15][16][17][18][19][20][21][22][23][24][25][26][27][28][29][30][31][32][33][34][35][36][37]

Morfologia

src=
Mòllera fosca

Pot arribar a fer 46 cm de llargària màxima (normalment, en fa 30). Té el cos ovalat, aplanat lateralment i de color marró clar al dors i grisenc als flancs, el qual esdevé argentat al ventre. Té quatre o cinc grans franges transversals i fosques als flancs i una taca fosca a la vora superior de la base de l'aleta pectoral. Ulls força grossos. Barbeta del mentó ben desenvolupada. Té tres aletes dorsals i dues d'anals. Aletes pelvianes amb radis lleugerament allargats. L'anus està per sota de la meitat de la primera aleta dorsal.[14][38][39][40][41]

Ecologia

És un peix d'aigua marina i salabrosa, bentopelàgic, oceanòdrom[42] i de clima temperat (62°N-25°N, 19°W-16°E), el qual viu entre 30 i 100 m de fondària a l'exterior de la plataforma continental, encara que es desplaça a les àrees costaneres per a fresar.[14][43] És un peix gregari i els exemplars immadurs formen grans moles.[14] És inofensiu per als humans i la seua esperança de vida és de quatre anys.[44][14]

Menja crustacis bentònics i, també, peixets, mol·luscs i poliquets.[35][45]

És depredat pel rap (Lophius piscatorius) -a Irlanda-,[46] el lluç europeu (Merluccius merluccius) -Portugal-,[47] la lluerna verda (Chelidonichthys gurnardus),[48] la foca comuna (Phoca vitulina), la clavellada (Raja clavata) -la Gran Bretanya-[49] i el dofí mular (Tursiops truncatus) -la Gran Bretanya-.[50][51][52]

Referències

  1. ↑ Rafinesque C. S., 1814. Précis des découvertes et travaux somiologiques de Mr. C. S. Rafinesque-Schmaltz entre 1800 et 1814; ou choix raisonné de ses principales découvertes en zoologie et en botanique, pour servir d'introduction à ses ouvrages futurs. Palerme. Précis des découvertes . 1-55.
  2. ↑ uBio (anglès)
  3. ↑ Linnaeus, C., Systema naturæ per regna tria naturæ, secundum classes, ordines, genera, species, cum characteribus, differentiis, synonymis, locis. Tomus I. Editio decima, reformata. - pp. (1-4), 1-824. 1758. Holmiæ. (Salvius)
  4. ↑ Catalogue of Life (anglès)
  5. ↑ The Taxonomicon (anglès)
  6. ↑ Russell, F.S., 1976. The eggs and planktonic stages of British marine fishes. Academic Press, Londres. 524 p.
  7. ↑ Rogers, S.I. i R.S. Millner, 1996. Factors affecting the annual abundance and regional distribution of English inshore demersal fish populations: 1973 to 1995. ICES J. Mar. Sci. 53:1094-1112.
  8. ↑ Potter, I.C., D.J. Bird, P.N. Claridge, K.R. Clarke, G.A. Hyndes i L.C. Newton, 2001. Fish fauna of the Severn estuary. Are there long-term changes in abundance and species composition and are the recruitment patterns of the main marine species correlated?. J. Exp. Mar. Biol. Ecol. 258:15-37.
  9. ↑ Bruce, J.R., J.S. Colman i N.S. Jones, 1963. Marine fauna of the Isle of Man. Memoir Núm. 36. Liverpool University Press, Liverpool.
  10. ↑ Quignard, J.-P. i J.A. Tomasini, 2000. Mediterranean fish biodiversity. Biol. Mar. Mediterr. 7(3):1-66.
  11. ↑ Mercader L., D. Lloris i J. Rucabado, 2003. Tots els peixos del Mar Català. Diagnosi i claus d'identificació. Institut d'Estudis Catalans. Barcelona. 350 p.
  12. ↑ Costa, F., 1991. Atlante dei pesci dei mari italiani. Gruppo Ugo Mursia Editore S.p.A. Milà, Itàlia. 438 p.
  13. ↑ Bertolini, F., U. D'Ancona, E. Padoa Montalenti, S. Ranzi, L. Sanzo, A. Sparta, E. Tortonese i M. Vialli, 1956. Uova, larve e stadi giovanili di Teleostei. Fauna Flora Golfo Napoli Monogr. 38:1-1064.
  14. ↑ 14,0 14,1 14,2 14,3 14,4 FishBase (anglès)
  15. ↑ Alonso-Allende, J.M., A. Vazquez, E. Labarta, J.R. Fuertes, G. Perez-Gandaras i J. Touron, 1978. Análisis de la pesquería demersal de Galicia. Resultados de la campaña Galicia III (Junio 1976). Res. Exp. Clent. B/O Cornide 7:93-130
  16. ↑ Arbault, S. i N. Boutin, 1968. Ichtyoplancton. Oeufs et larves de poissons téléostéens dans le golfe de Gascogne en 1964. Rev. Trav. Off. Scient. Tech. Pêches Maritim. 32(4):413-476
  17. ↑ Bañón R., D. Villegas-Ríos, A. Serrano, G. Mucientes i J.C. Arronte, 2010. Marine fishes from Galicia (NW Spain): an updated checklist. Zootaxa 2667: 1-27.
  18. ↑ Costa, M.J., 1988. Écologie alimentaire des poissons de l'estuarie du Tage. Cybium 12(4):301-320.
  19. ↑ Coull, K.A., A.S. Jermyn, A.W. Newton, G.I. Henderson i W.B. Hall, 1989. Length/weight relationships for 88 species of fish encountered in the North Atlantic. Scottish Fish. Res. Rep. (43):80 p.
  20. ↑ Dolgov, A.V., 2000. New data on composition and distribution of the Barents Sea ichthyofauna. ICES CM2000/Mini:12, 12p.
  21. ↑ Dorel, D., 1986. Poissons de l'Atlantique nord-est relations taille-poids. Institut Francais de Recherche pour l'Exploitation de la Mer. Nantes. 165 p.
  22. ↑ Gonçalves, J.M.S., L. Bentes, P.G. Lino, J. Ribeiro, A.V.M. Canário i K. Erzini, 1997. Weight-length relationships for selected fish species of the small-scale demersal fisheries of the south and south-west coast of Portugal. Fish. Res. 30:253-256.
  23. ↑ Greenstreet, S.P.R., 1996. Estimation of the daily consumption of food by fish in the North Sea in each quarter of the year. Scottish Fish. Res. Rep. Núm. 55.
  24. ↑ Halbeisen, H.-W., 1988. Bestimmungsschlüssel für Fischlarven der Nordsee und angrenzender Gebiete. Ber. Inst. Meeresk. Núm. 178.
  25. ↑ Laffaille, P., E. Feunteun i J.C. Lefeuvre, 2000. Composition of fish communities in a European macrotidal salt marsh (the Mont Saint-Michel Bay, France). Estuar. Coast. Shelf Sci. 51(4):429-438.
  26. ↑ Mendes, B., P. Fonseca i A. Campos, 2004. Weight-length relationships for 46 fish species of the Portuguese west coast. J. Appl. Ichthyol. 20:355-361.
  27. ↑ Merayo, C.R. i M.L. Villegas, 1994. Age and growth of Trisopterus luscus (Linnaeus, 1758) (Pisces, Gadidae) off the coast of Asturias. Hydrobiologia 281:115-122.
  28. ↑ Minchin, D., 1987. Fishes of the Lough Hyne marine reserve. J. Fish Biol. 31:343-352.
  29. ↑ Muus, B. i P. Dahlström, 1978. Meeresfische der Ostsee, der Nordsee, des Atlantiks. BLV Verlagsgesellschaft, Munic. 244 p.
  30. ↑ Nijssen, H. i S.J. de Groot, 1974. Catalogue of fish species of the Netherlands. Beaufortia 21(285):173-207.
  31. ↑ Pereda, P. i B. Villamor, 1991. Relaciones biométricas en peces de la plataforma Cantábrica. Inf. Téc. Inst. Esp. Oceanogr. Núm. 92, 39 p.
  32. ↑ Rochard, E. i P. Elie, 1994. La macrofaune aquatique de l'estuaire de la Gironde. Contribution au livre blanc de l'Agence de l'Eau Adour Garonne. P. 1-56. A: J.-L. Mauvais i J.-F. Guillaud (eds.). État des connaissances sur l'estuaire de la Gironde. Agence de l'Eau Adour-Garonne, Éditions Bergeret, Bordeus. 115 p.
  33. ↑ Rogers, S.I., D. Maxwell, A.D. Rijnsdorp, U. Damm i W. Vanheed, 1999. Fishing effects in northeast Atlantic shelf seas: patterns in fishing effort, diversity and community structure. IV. Can comparisons of species diversity be used to assess human impacts on demersal fish faunas?. Fisheries Research 40 (1999) 135-152.
  34. ↑ Svetovidov, A.N., 1979. Gadidae. P. 300-320. A: J.C. Hureau i Th. Monod (eds.). Check-list of the fishes of the north-eastern Atlantic and of the Mediterranean (CLOFNAM). UNESCO, París. Vol. 1
  35. ↑ 35,0 35,1 Svetovidov, A.N., 1986. Gadidae. P. 680-710. A: P.J.P. Whitehead, M.-L. Bauchot, J.-C. Hureau, J. Nielsen i E. Tortonese (eds.). Fishes of the north-eastern Atlantic and the Mediterranean. UNESCO, París. vol. 2.
  36. ↑ Thiel, R., H. Cabral i M.J. Costa, 2003. Composition, temporal changes and ecological guild classification of the ichthyofaunas of large European estuaries - a comparison between the Tagus (Portugal) and the Elbe (Germany). J. Appl. Ichthyol. 19(5):330-342
  37. ↑ Winkler, H.M., K. Skora, R. Repecka, M. Ploks, A. Neelov, L. Urho, A. Gushin i H. Jespersen, 2000. Checklist and status of fish species in the Baltic Sea. ICES CM 2000/Mini:11, 15 p.
  38. ↑ Labarta, U. i M.J. Ferreiro, 1982. Age and growth of the Galician coast pouting (Trisopterus luscus, L.). Preliminary data. ICES C.M. 1982/G:65.
  39. ↑ Cohen, D.M., T. Inada, T. Iwamoto i N. Scialabba, 1990. FAO Species Catalogue. Vol. 10. Gadiform fishes of the world (Order Gadiformes). An annotated and illustrated catalogue of cods, hakes, grenadiers and other gadiform fishes known to date. FAO Fish. Synop. 10 (125). 442 p. FAO, Roma. ISBN 92-5-102890-7.
  40. ↑ Muus, B.J. i J.G. Nielsen, 1999. Sea fish. Scandinavian Fishing Year Book, Hedehusene, Dinamarca. 340 p.
  41. ↑ DORIS (francès)
  42. ↑ Riede, K., 2004. Global register of migratory species - from global to regional scales. Final Report of the R&D-Projekt 808 05 081. Federal Agency for Nature Conservation, Bonn, Alemanya. 329 p.
  43. ↑ Svetovidov, A.N., 1986.
  44. ↑ Cohen, D.M., T. Inada, T. Iwamoto i N. Scialabba, 1990
  45. ↑ Armstrong, M J., 1982 The predator-prey relationships of Irish Sea poor-cod (Trisopterus minutus, L.), pouting (Trisopterus luscus, L.), and cod (Gadus morhua, L.). J. Cons. Int. Explor. Mer. 40(2):135-152.
  46. ↑ Crozier, W.W., 1985. Observations on the food and feeding of the angler-fish, Lophius piscatorius L., in the northern Irish Sea. J. Fish Biol. 27:655-665
  47. ↑ Cabral, H.N. i A.G. Murta, 2002. The diet of blue whiting, hake, horse mackerel and mackerel off Portugal. J. Appl. Ichthyol. 18:14-23.
  48. ↑ De Gee, A. i A.H. Kikkert, 1993. Analysis of the grey gurnard (Eutrigla gurnardus) samples collected during the 1991 International Stomach Sampling Project. ICES C.M. 1993/G:14. 25 p.
  49. ↑ Holden, M.J. i R.N. Tucker, 1974. The food of Raja clavata (Linnaeus, 1758), Raja montagui (Fowler, 1910), Raja naevus (Müller and Henle, 1841) and Raja brachyura (Lafont, 1873) in British waters. J. Cons. Int. Explor. Mer. 35(2):189-193.
  50. ↑ Santos, M.B., G.J. Pierce, R.J.I.A.P. Patterson, H.M. Ross i E. Mente, 2001. Stomach contents of bottlenose dolphins (Tursiops truncatus) in Scottish waters. J. Mar. Ass. U.K. 81:873-878.
  51. ↑ FishBase (anglès)
  52. ↑ Hall, A.J., J. Watkins i P.S. Hammond, 1998. Seasonal variation in the diet of harbour seals in the south-western North Sea. Mar. Ecol. Prog. Ser. 170:269-281

Bibliografia

  • Alegre, M., J. Lleonart i J. Veny, 1992. Espècies pesqueres d'interès comercial. Nomenclatura oficial catalana. Departament de Cultura, Generalitat Catalunya, Barcelona, Països Catalans.
  • Anònim, 2001. Base de dades de la col·lecció de peixos del National Museum of Natural History (Smithsonian Institution). Smithsonian Institution - Division of Fishes.
  • Anònim, 2002. Base de dades de la col·lecció de peixos del American Museum of Natural History. American Museum of Natural History, Central Park West, NY 10024-5192, Estats Units.
  • Bainbridge, R., 1958. The speed of swimming as related to size and to the frequency and amplitude of the tail beat. J. Exp. Biol. 35(1):109-133.
  • Bauchot, R. i M.L. Bauchot, 1978. Coefficient de condition et indice pondéral chez les téléostéens. Cybium 3(4):3-16.
  • Chevey, P., Le tacaud (Gadus luscus), résumé de nos connaissances actuelles sur ce poisson. Revue des travaux de l'Institut des pêches maritimes (ISTPM) 1929, 2 (1). 73-94
  • Christiansen, J.S., S.E. Fevolden, O.V. Karamushlo i L.I. Karamushko, 1997. Reproductive traits of marine fish in relation to their mode of oviposition and zoogeographic distribution. ICES CM 1997/CC. 14 p.
  • Coppola, S.R., W. Fischer, L. Garibaldi, N. Scialabba i K.E. Carpenter, 1994. SPECIESDAB: Global species database for fishery purposes. User's manual. FAO Computerized Information Series (Fisheries). Núm. 9. Roma, FAO. 103 p.
  • Crespo, J., J. Gajate i R. Ponce, 2001. Clasificación científica e identificación de nombres vernáculos existentes en la base de datos de seguimiento informático de recursos naturales oceánicos. Instituto Español de Oceanografía, Madrid, l'Estat espanyol.
  • FAO, 1992. FAO Yearbook. Fishery statistics: catches and landings. Vol. 74. FAO Fish. Series 43. 677 p.
  • Froese, R. i C. Papasissi, 1990. The use of modern relational databases for identification of fish larvae. J. Appl. Ichthyol. 6:37-45.
  • Magnan, A., 1930. Les caractéristiques géométriques et physiques des poissons. Ann. Sci. Nat. 13:355.
  • Museu Suec d'Història Natural. Base de dades de la col·lecció d'ictiologia. Secció d'Ictiologia, Departament de Zoologia de Vertebrats. Estocolm, Suècia, 1999.
  • Ricker, W.E., 1973. Russian-English dictionary for students of fisheries and aquatic biology. Fisheries Research Board of Canada, Ottawa.
  • Sanches, J.G., 1989. Nomenclatura Portuguesa de organismos aquáticos (proposta para normalizaçao estatística). Publicaçoes avulsas do I.N.I.P. Núm. 14. 322 p.
  • Wu, H.L., K.-T. Shao i C.F. Lai (eds.), 1999. Latin-Chinese dictionary of fishes names. The Sueichan Press, Taiwan.

Enllaços externs

En altres projectes de Wikimedia:
Commons
Commons (Galeria)
Commons
Commons (Categoria) Modifica l'enllaç a Wikidata
Viquiespècies
Viquiespècies
license
cc-by-sa-3.0
copyright
Autors i editors de Wikipedia
original
visit source
partner site
wikipedia CA

Mòllera fosca: Brief Summary ( Catalan; Valencian )

provided by wikipedia CA

La mòllera fosca, el capellà, el capellà fosc, la faneca o la mòllera (Trisopterus luscus) és una espècie de peix pertanyent a la família dels gàdids. que habita a l'Atlàntic oriental (des de les illes Britàniques i Skagerrak fins a la costa africana, incloent-hi les illes litorals) i la Mediterrània occidental.

license
cc-by-sa-3.0
copyright
Autors i editors de Wikipedia
original
visit source
partner site
wikipedia CA
EOL is hosted by: