Athyrium filix-femina (falguera femella) és una espècie de falguera que es troba abundantment a la major part de l'hemisferi nord temperat, on és sovint en boscos humits i ombrívols. També és habitual el seu cultiu per a decoració.
El nom comú falguera femella fa referència a les seves estructures reproductives (sori) encobertes de manera al·legòricament femenina.[1] Alternativament, és anomenada femenina a causa del seu aspecte elegant.[2]
Athyrium filix-femina és dividida habitualment entre dues espècies, A. angustum (falguera femella estreta) i A. asplenioides (falguera de senyora del sud). La falguera de senyora del sud té una fronda més ampla, especialment a la base.
Ambdues espècies tenen les frondes sorgint d'un punt central en comptes de sorgir al llarg d'un rizoma. La fronda caducifòlia és lleugerament groc-verd, té 20–90 centímetres de llargada i 5-25 cm d'ample. Els sori apareixen com a punts en la part inferior de les frondes, 1–6 per pínnula. Les espores són grogues en A. angustum i marró fosc en A. asplenioides.
Aquesta planta ha obtingut el premi de la Societat Hortícola Reial de Mèrit de Jardí.[3]
Els rizomes i les frondes joves són verinoses quan són crues, però comestibles després de ser cuinades.
Athyrium filix-femina (falguera femella) és una espècie de falguera que es troba abundantment a la major part de l'hemisferi nord temperat, on és sovint en boscos humits i ombrívols. També és habitual el seu cultiu per a decoració.
El nom comú falguera femella fa referència a les seves estructures reproductives (sori) encobertes de manera al·legòricament femenina. Alternativament, és anomenada femenina a causa del seu aspecte elegant.
Athyrium filix-femina és dividida habitualment entre dues espècies, A. angustum (falguera femella estreta) i A. asplenioides (falguera de senyora del sud). La falguera de senyora del sud té una fronda més ampla, especialment a la base.
Ambdues espècies tenen les frondes sorgint d'un punt central en comptes de sorgir al llarg d'un rizoma. La fronda caducifòlia és lleugerament groc-verd, té 20–90 centímetres de llargada i 5-25 cm d'ample. Els sori apareixen com a punts en la part inferior de les frondes, 1–6 per pínnula. Les espores són grogues en A. angustum i marró fosc en A. asplenioides.
