La cola (Cola nitida) és considerat un arbre de la família de les malvàcies, encara que també s'engloba dins de les esterculiàcies,[1] que es troba present de forma nativa en la part occidental tropical d'Àfrica, sobretot a Sierra Leona, Libèria, Togo, Congo, Ghana, Costa d'Ivori i Guinea. Actualment és cultivada a tot arreu, on destaquen Brasil, Indonèsia, Mèxic o les Antilles. També es coneix amb el nom de kola. Se'n poden distingir dues subespècies, l'alba i la rubra (blanca i vermella respectivament).[2] La paraula cola prové de kolatier,[3] que és la denominació africana que rep l'arbre de la cola. Quant a "nitida"[4] deriva del llatí i significa brillant, de color blanquinós, referint-se a les característiques beines que forma aquest arbre. Sol ser consumida en forma de pols, en infusions o en begudes.
És una planta que creix en llocs humits, de molta pluja i clima molt calorós, com ho és el clima tropical.[5]
Arbre monoic de creixement lent que pot arribar a fer de 15 a 20 m d'alçada. Arrel axonomorfa amb tiges llenyoses. Les fulles són senceres, acuminades, ovalades i lleugerament coriàcies, de color verd brillant i són glabres. Tenen una mida de 15 a 18 cm de longitud i 10cm de gruix. La inflorescència és en raïm, i les flors són hermafrodites, de color groc-verdós o blanques que creixen en forma de panícules. No presenten corol·la i el calze és gamosèpal i està constituït per 5 sèpals blancs amb estries porpres. L'androceu és subsèssil i monoadelf amb 10 anteres superposades i es troba unit a l'ovari, que és súper, formant l'androginòfor. El gineceu és ovoide i penta o hexacarpel·lar. El fruit és un polifol·licle de forma estrellada de color groc en la maduresa, dins de cada un dels quals hi trobem unes llavors grans de color vermellós que se'n diuen nous de cola.[6][7]
La nou de cola (la llavor) és la part de la planta que s'utilitza com a droga.[8] Les llavors de cola contenen les següents substàncies:
La nou de cola té les següents propietats:
La cola està contraindicada formalment en casos d'úlcera gàstrica i gastritis, ja que indueix a la secreció d'àcid gàstric. També està contraindicada en casos d'arítmia cardíaca, tensió arterial alta, en nens i en dones embarassades o que donen pit. No combinar-la amb el cafè o el te.[14]
És el principal ingredient de determinades begudes refrescants de gran consum. A més a més és usat com a aromatitzant de llaminadures i dolços.
A Nigèria, el col·lectiu dels Hausa-Fulani (representa el 30% de la població), la utilitzen sovint en rituals espirituals així com per donar la benvinguda a nous integrants de la tribu o a visitants. El que fan és triturar les nous de cola i oferir-les als visitants. També és utilitzat per les seves propietats de goma com a un xiclet natural.[15]
En certes ètnies de l'Àfrica Occidental, la cola és utilitzada per demanar la mà a la futura esposa. El nuvi, juntament amb un missatger, compra i embolica un nombre determinat de nous de cola, que varia depenent de l'ètnia. Són entregades a la família de la futura esposa pel missatger i simbolitzaran la unió entre les dues famílies. Seguidament el missatger s'encarregarà de comunicar al pare de la núvia les virtuts del nuvi. Si el pare accepta el nuvi, les nous de cola són trencades i es comparteixen per tal de segellar l'aliança. També és utilitzada en certs baptismes africans, com el baptisme malinké, on després d'anunciar el nom del nounat i del festeig, es reparteixen nous de cola i pà blanc entre tots els assistents.[16]
A Trinitat i Tobago s'utilitza per a problemes en el part, d'infertilitat i per a la hipertensió arterial.[17]
La cola té uns efectes secundaris que són l'excitació, l'insomni i la taquicàrdia. També pot provocar sobreexcitació seguida de depressió.[18]
La cola en general (sense distingir espècies) ha sigut utilitzada des de temps remots per a diverses ètnies com a un estimulant, però és a partir del segle XIX on pren un protagonisme elevadíssim a causa de la irrupció de la Coca-Cola. El 1886 a Atlanta, Geòrgia, John Pemberton desenvolupa una versió no alcohòlica de la beguda French Wine Coca. Inicialment és venuda com a beguda medicinal, ja que es creia que l'aigua carbonatada aportava grans beneficis a la salut. El 1899, després de diversos canvis en el control de la companyia, s'estableix a Chattanooga, Tennessee la primera fàbrica embotelladora. La Coca-Cola anirà adquirint més i més clients fins a arribar a la Primera Guerra Mundial, on tindrà la seva primera expansió internacional, que serà encara major un cop arribada la Segona Guerra Mundial on començaran a distribuir la beguda en les famoses llaunes. El 1983 desenvolupen la primera variació de la fórmula original de Coca-Cola, la Coca-Cola sense cafeïna, que va tenir una bona acollida, fet clau per a la creació de Coca-Cola en altres sabors, com vainilla, cirera o llimona. És distribuïda en més de dos centanars països, de forma que ha esdevingut un exemple de la globalització patida al segle XX.[19]
La cola (Cola nitida) és considerat un arbre de la família de les malvàcies, encara que també s'engloba dins de les esterculiàcies, que es troba present de forma nativa en la part occidental tropical d'Àfrica, sobretot a Sierra Leona, Libèria, Togo, Congo, Ghana, Costa d'Ivori i Guinea. Actualment és cultivada a tot arreu, on destaquen Brasil, Indonèsia, Mèxic o les Antilles. També es coneix amb el nom de kola. Se'n poden distingir dues subespècies, l'alba i la rubra (blanca i vermella respectivament). La paraula cola prové de kolatier, que és la denominació africana que rep l'arbre de la cola. Quant a "nitida" deriva del llatí i significa brillant, de color blanquinós, referint-se a les característiques beines que forma aquest arbre. Sol ser consumida en forma de pols, en infusions o en begudes.
