Tamarix boveana és una espècie de planta de la família de les Tamaricàcies. Aquestes especies acostumen a virus molts anys.
Arbre perennifoli de mida petita, monoic, de fins a 8(10) m d'alçada, o més freqüentment arbust erecte, poc dens, de port irregular. Tronc més o menys dret, amb l'escorça bru grisenca i molt esquerdada als exemplars més vells. Branques amb escorça poc esquerdada, més fosques. Branquetes marronoses o marró vermelloses, essent les més joves verdoses. Fulles alternes (2-5 mm), esquamiformes, de triangular-lanceolades a linears, amb punta aguda sèssils, poc aplicades, més lliures que a les altres espècies del gènere, sense estípules. Limbe amb glàndules secretores de sal ben visibles, especialment en aquells hàbitats més salobres. Raïms grans, llargament pedunculats, poc densos, que neixen generalment sobre els branquillons d'anys anteriors. Flors tetràmeres, amb 4 pètals, d'estretament obovats a unguiculats, blancs o roses. 4 sèpals, 4 estams i 3 estil. Rarament poden aparèixer flors pentàmeres. Disc estaminal amb l'àpex dels lòbuls del disc nectarífer lleugerament més ample que la base dels estams. Fruit en càpsula ovoide de 6-8 mm de longitud, dehiscent en 3 valves que en obrir-se alliberen nombroses llavors amb un llarg i dens plomall de pèls unicel·lulars blancs. Floreix a l'hivern i a la primavera. Fructifica a la primavera.[2]
Terrenys humits, especialment a llits i marges de rius, llacunes de Mar Chica i a altres aiguamolls. Tolera bé la salinitat.
Es troba per Espanya oriental i nord d'Àfrica, on viu principalment a les regions mediterrànies més seques i al Sàhara septentrional.
Tamarix boveana és una espècie de planta de la família de les Tamaricàcies. Aquestes especies acostumen a virus molts anys.
Tamarix boveana, el taray o atarfe es un pequeño árbol de la familia de las tamaricáceas.
Árbol perennifolio de pequeño tamaño, monoico, de hasta 8 (10) m de altura, o más frecuentemente arbusto erecto, poco denso, de porte irregular. Tronco más o menos erguido, con corteza pardo-grisácea y muy agrietada en los ejemplares más viejos. Ramas con corteza poco agrietada, más oscuras. Ramillas parduzcas o pardo-rojizas, las más jóvenes verdosas. Hojas alternas (2-5 mm), escuamiformes, de triangular-lanceoladas a lineares, con punta aguda sésiles, semiabrazadoras, poco aplicadas, más libres que en las otras especies del género, sin estípulas. Limbo foliar con glándulas secretoras de sal bien visibles, especialmente en aquellos hábitats más salobres. Racimos grandes, largamente pedunculados, poco densos, que nacen generalmente sobre las ramillas de años anteriores. Flores tetrámeras, con 4 pétalos, de estrechamente obovados a unguiculados, blancos o rosas. 4 sépalos, 4 estambres y 3 estilos. Raramente pueden aparecer flores pentámeras. Disco estaminal parasínlofo, con el ápice de los lóbulos del disco nectarífero ligeramente más ancho que la base de los estambres. Fruto en cápsula ovoide de 6-8mm de larga, dehiscente en 3 valvas que al abrirse liberan numerosas semillas con un largo y denso penacho de pelos unicelulares blancos. Florece en invierno y primavera. Fructifica en primavera.[1]
Terrenos húmedos, especialmente en lechos y márgenes de ríos, lagunas sebkhas y otros humedales. Tolera bien la salinidad.
España oriental y norte de África, donde vive principalmente en las regiones mediterráneas más secas y en el Sahara septentrional.
Tamarix boveana fue descrita por Alexander von Bunge y publicado en Tentamen Generis Tamaricum Species Accuratius Definiendi 24. 1852.[2][3]
Tamarix: nombre genérico que deriva del latín y que puede referirse al Río Tamaris en la Hispania Tarraconensis (España).[4]
boveana: epíteto
Tamarix boveana, el taray o atarfe es un pequeño árbol de la familia de las tamaricáceas.
