Tamarix dalmatica és un arbust o un arbre petit caducifoli de la família de les Tamaricàcies. Es troba als sòls humits, salins o carbonatats, vores de rierols, rambles, tàlvegs; a una altitud de 0 a 320 msnm, al nord de la regió Mediterrània. A l'est de la península Ibèrica i les Illes Balears.
És una planta glabre amb branques brunes. Les seves fulles mesurer de 2 a 4 mm. Les inflorescències són en raïms de 25-70 × 7-12 mm, simples, i generalment es troben a les branques llenyoses d'anys anteriors. Bràctees linears, agudes, de la mateixa longitud o majors que el calze. Pedicels curts. Flors tetràmeres o pentàmeres i tetràmeres. Sèpals d'1,5-3 × 1,5-2,4 mm, ovat-triangulars, enters o escassament dentats, amb els externs més aguts. Pètals de 2,3-3 × 1,4-1,8 mm, d'estretament obovats a unguiculats. Estams 4 o 5, amb les anteres mútiques o lleugerament apiculades. Té un nombre de cromosomes de 2n = 24*.[1]
Tamarix dalmatica és un arbust o un arbre petit caducifoli de la família de les Tamaricàcies. Es troba als sòls humits, salins o carbonatats, vores de rierols, rambles, tàlvegs; a una altitud de 0 a 320 msnm, al nord de la regió Mediterrània. A l'est de la península Ibèrica i les Illes Balears.
És una planta glabre amb branques brunes. Les seves fulles mesurer de 2 a 4 mm. Les inflorescències són en raïms de 25-70 × 7-12 mm, simples, i generalment es troben a les branques llenyoses d'anys anteriors. Bràctees linears, agudes, de la mateixa longitud o majors que el calze. Pedicels curts. Flors tetràmeres o pentàmeres i tetràmeres. Sèpals d'1,5-3 × 1,5-2,4 mm, ovat-triangulars, enters o escassament dentats, amb els externs més aguts. Pètals de 2,3-3 × 1,4-1,8 mm, d'estretament obovats a unguiculats. Estams 4 o 5, amb les anteres mútiques o lleugerament apiculades. Té un nombre de cromosomes de 2n = 24*.
Tamarix dalmatica, es un arbusto o arbolillo caducifolio perteneciente a la familia de las tamaricáceas.
Es un arbolillo o arbusto, glabro. Ramas parduscas. Hojas de 2-4 mm. Las inflorescencias en racimos de 25-70 × 7-12 mm, simples, generalmente en las ramas leñosas de años anteriores. Brácteas lineares, agudas, de igual longitud o mayores que el cáliz. Pedicelos cortos. Flores tetrámeras o pentámeras y tetrámeras. Sépalos de 1,5-3 × 1,5-2,4 mm, ovado-triangulares, enteros o escasamente dentados, los externos más agudos. Pétalos 2,3-3 × 1,4-1,8 mm, de estrechamente obovados a unguiculados. Disco nectarífero parálofo. Estambres 4 o 5, con las anteras múticas o ligeramente apiculadas. Tiene un número de cromosomas de 2n = 24*.[1]
Se encuentra en los suelos húmedos, salinos o carbonatados, bordes de arroyos, ramblas, vaguadas; a una altitud de 0-320 metros, en el norte de la región Mediterránea. Este de la península ibérica y las Islas Baleares.
Tamarix dalmatica fue descrita por Bernard René Baum y publicado en Monographic Revision of the Genus Tamarix 100–103, 180, f. 40. 1966.[2][3]
El nombre de este género conserva el que le daban los romanos y se cree derivado del río Tamaris de la Tarraconense —al parecer el actual río Tambre—- en cuyas orillas crecían con profusión estos arbustos.
dalmatica, epíteto geográfico que alude a su localización en Dalmacia.
Datos: Q5489071
Multimedia:
Tamarix dalmatica, es un arbusto o arbolillo caducifolio perteneciente a la familia de las tamaricáceas.
.JPG)
.JPG)
.JPG)
.JPG)
