La Manzanilla de Sierra Nevada o Manzanilla real (Artemisia granatensis) ye una planta perenne perteneciente a la familia de les Compuestes (Asteraceae). Esta especie ye endémica de Sierra Nevada, España, y tópase en peligru críticu d'estinción. Ello ye que envalórase que queden menos de 2.000 exemplares.
Ye una planta perenne a diferencia de la manzanilla común que ye añal; despide un arume asemeyao a ella. Tien un raigañu llarga, que se llanca nos pedregales de los cumes, con mapa de tarmos en redol formando verde, y salen ramines floríferas verticales, y cada una d'elles termina en delles cabezueles pequeñes.
Al igual que la manzanilla fina escarez de lígules.
Les xentes del llugar siempres lu han utilizáu atribuyéndo-y propiedaes máxiques y curatibles, magar namái ye útil como calmante de problemes dixestivos. Namái ye posible atopala en Sierra Nevada percima de los 2.000 msnm.
Artemisia granatensis describióse por Pierre Edmond Boissier y espublizóse en Bibliothèque Universelle de Genève n.s., 13: 409. 1838.[1]
Hai dos teoríes na etimoloxía de Artemisia: según la primera, debe'l so nome a Artumisa, hermana ximielga d'Apolo y diosa griega de la caza y de les virtúes curatibles, especialmente de los embaranzos y los partos . según la segunda teoría, el xéneru foi dau n'honor a Artemisia II, hermana y muyer de Mausolo, rei de la Caria, 353-352 e.C., que reinó dempués de la muerte del soberanu. N'el so homenaxe alzóse'l Mausoléu de Halicarnaso, una de les siete maravíes del mundu. Yera esperta en botánica y en medicina.[2]
granatensis: epítetu xeográficu que se refier al so localización en Granada.
La Manzanilla de Sierra Nevada o Manzanilla real (Artemisia granatensis) ye una planta perenne perteneciente a la familia de les Compuestes (Asteraceae). Esta especie ye endémica de Sierra Nevada, España, y tópase en peligru críticu d'estinción. Ello ye que envalórase que queden menos de 2.000 exemplares.