Peronosporàcia (Peronosporaceae) són una família d'oomicets fitopatògens que conté 17 gèneres amb més de 600 espècies. La majoria d'ells reben el nom de míldiu. El gènere més proper a les peronosporàcies és Phytophthora.
Les peronosporàcia són paràsits obligats de les plantes. Parasiten les seves plantes hoste amb un miceli intracel·lular fent servir haustoris per a penetrar dins les cèl·lules de l'hoste. Els míldius es reprodueixen asexualment formant esporangis sobre característics esporangifors blancs que normalment es formen en el revers de les fulles infectades formant el míldiu. Els esporangis es dispersen pel vent cap a la superfície d'altres fulles. Segons els gèneres de les peronosporàcies, els esporangis poden germinar formant zoospores, de manera similar a com ho fa Phytophthora, o per un tub germinatiu. En aquest darrer cas, els esporangis es comporten com conidis i reben aquest nom. La reproducció sexual és amb oòspores.
Les plantes parasitades són angiospermes, i la majoria de les Peronosporaceae són paràsits de dicoltiledònies herbàcies. Alguns gèneres de míldiums tenen un rang d'hostes més restringit, per exemple, Basidiophora, Paraperonospora, Protobremia i Bremia parasiten les plantes de les famílies Asteraceae; Perofascia i Hyaloperonospora pràcticament només sobre les Brassicaceae; Viennotia, Graminivora, Poakatesthia, Sclerospora i Peronosclerospora sobre les plantes de les famílies Poaceae, Plasmoverna sobre Ranunculaceae. Els gèneres més nombrosos en espècies, Peronospora i Plasmopara, tenen un rang d'hostes molt més gran.
Les peronosoporàcies d'importància econòmica inclouen aquelles que infecten els grans de raïm en la vinya (Plasmopara viticola) i en el tabac (Peronospora tabacina; blue mold). Bremia lactucae parasita l'enciam, Plasmopara halstedii parasita el gira-sol.
Peronosporàcia (Peronosporaceae) són una família d'oomicets fitopatògens que conté 17 gèneres amb més de 600 espècies. La majoria d'ells reben el nom de míldiu. El gènere més proper a les peronosporàcies és Phytophthora.
Les peronosporàcia són paràsits obligats de les plantes. Parasiten les seves plantes hoste amb un miceli intracel·lular fent servir haustoris per a penetrar dins les cèl·lules de l'hoste. Els míldius es reprodueixen asexualment formant esporangis sobre característics esporangifors blancs que normalment es formen en el revers de les fulles infectades formant el míldiu. Els esporangis es dispersen pel vent cap a la superfície d'altres fulles. Segons els gèneres de les peronosporàcies, els esporangis poden germinar formant zoospores, de manera similar a com ho fa Phytophthora, o per un tub germinatiu. En aquest darrer cas, els esporangis es comporten com conidis i reben aquest nom. La reproducció sexual és amb oòspores.
Les plantes parasitades són angiospermes, i la majoria de les Peronosporaceae són paràsits de dicoltiledònies herbàcies. Alguns gèneres de míldiums tenen un rang d'hostes més restringit, per exemple, Basidiophora, Paraperonospora, Protobremia i Bremia parasiten les plantes de les famílies Asteraceae; Perofascia i Hyaloperonospora pràcticament només sobre les Brassicaceae; Viennotia, Graminivora, Poakatesthia, Sclerospora i Peronosclerospora sobre les plantes de les famílies Poaceae, Plasmoverna sobre Ranunculaceae. Els gèneres més nombrosos en espècies, Peronospora i Plasmopara, tenen un rang d'hostes molt més gran.
Les peronosoporàcies d'importància econòmica inclouen aquelles que infecten els grans de raïm en la vinya (Plasmopara viticola) i en el tabac (Peronospora tabacina; blue mold). Bremia lactucae parasita l'enciam, Plasmopara halstedii parasita el gira-sol.
Peronosporaceae sind eine Familie von Eipilzen, die 21 … 30 Gattungen mit mehr als 600 Arten umfasst. Die von ihnen verursachten Pflanzenkrankheiten werden meist als Falscher Mehltau bezeichnet.
Peronosporaceae sind obligat biotrophische Phytopathogene. Sie parasitieren die Wirtspflanzen, indem ein interzelluläres Myzel mit seinen Haustorien in die Wirtszellen eindringt. Die Arten der Familie reproduzieren sich asexuell durch Bildung von Sporangien an speziellen Hyphen, den Sporangiophoren, die sich unter der Oberfläche infizierter Blätter ausbreiten. Dies wird als „Falscher Mehltau“ wahrgenommen. Die Sporangien werden vom Wind auf die Oberflächen anderer Blätter übertragen. Je nach Gattung können die Sporangien „keimen“ und Zoosporen bilden (wie bei Phytophthora) oder Keimschläuche ausbilden. Im letzteren Fall verhalten sich die Sporangien wie Konidien und werden oft auch als solche bezeichnet. Die sexuelle Fortpflanzung erfolgt über Oosporen.
Die parasitierten Pflanzen sind Bedecktsamer, die meisten Arten der Peronosporaceae befallen Zweikeimblättrige. Einige Gattungen haben ein engeres Wirtsspektrum, z. B. befallen Basidiophora, Paraperonospora, Protobremia und Bremia Korbblütler (Asteraceae); Perofascia und Hyaloperonospora meist ausschließlich Kreuzblütler (Brassicaceae); Viennotia, Graminivora, Poakatesthia, Sclerospora und Peronosclerospora Süßgräser (Poaceae); Plasmoverna Hahnenfußgewächse (Ranunculaceae). Die artenreichsten Gattungen, Peronospora und Plasmopara, haben dagegen ein sehr großes Wirtsspektrum.
Ökonomische Bedeutung haben einige Arten der Peronosporaceae, die Wein (Plasmopara viticola) und Tabak (Peronospora tabacina) befallen. Die letztgenannte Art synchronisiert sogar die Sporenfreisetzung mit dem Sonnenaufgang, einer Zeit hoher Luftfeuchte und des Taufalls, so dass die Sporen weniger der Austrocknung und dem Licht ausgesetzt sind. Bremia lactucae ist ein Salat-Parasit, Plasmopara halstedii einer an Sonnenblumen.
Folgende Gattungen sind beschrieben:
Peronosporaceae sind eine Familie von Eipilzen, die 21 … 30 Gattungen mit mehr als 600 Arten umfasst. Die von ihnen verursachten Pflanzenkrankheiten werden meist als Falscher Mehltau bezeichnet.
Peronosporaceae sind obligat biotrophische Phytopathogene. Sie parasitieren die Wirtspflanzen, indem ein interzelluläres Myzel mit seinen Haustorien in die Wirtszellen eindringt. Die Arten der Familie reproduzieren sich asexuell durch Bildung von Sporangien an speziellen Hyphen, den Sporangiophoren, die sich unter der Oberfläche infizierter Blätter ausbreiten. Dies wird als „Falscher Mehltau“ wahrgenommen. Die Sporangien werden vom Wind auf die Oberflächen anderer Blätter übertragen. Je nach Gattung können die Sporangien „keimen“ und Zoosporen bilden (wie bei Phytophthora) oder Keimschläuche ausbilden. Im letzteren Fall verhalten sich die Sporangien wie Konidien und werden oft auch als solche bezeichnet. Die sexuelle Fortpflanzung erfolgt über Oosporen.
Die parasitierten Pflanzen sind Bedecktsamer, die meisten Arten der Peronosporaceae befallen Zweikeimblättrige. Einige Gattungen haben ein engeres Wirtsspektrum, z. B. befallen Basidiophora, Paraperonospora, Protobremia und Bremia Korbblütler (Asteraceae); Perofascia und Hyaloperonospora meist ausschließlich Kreuzblütler (Brassicaceae); Viennotia, Graminivora, Poakatesthia, Sclerospora und Peronosclerospora Süßgräser (Poaceae); Plasmoverna Hahnenfußgewächse (Ranunculaceae). Die artenreichsten Gattungen, Peronospora und Plasmopara, haben dagegen ein sehr großes Wirtsspektrum.
Ökonomische Bedeutung haben einige Arten der Peronosporaceae, die Wein (Plasmopara viticola) und Tabak (Peronospora tabacina) befallen. Die letztgenannte Art synchronisiert sogar die Sporenfreisetzung mit dem Sonnenaufgang, einer Zeit hoher Luftfeuchte und des Taufalls, so dass die Sporen weniger der Austrocknung und dem Licht ausgesetzt sind. Bremia lactucae ist ein Salat-Parasit, Plasmopara halstedii einer an Sonnenblumen.
Peronosporaceae are a family of water moulds that contains 21 genera, comprising more than 600 species. Most of them are called downy mildews.
Peronosporaceae are obligate biotrophic plant pathogens. They parasitise their host plants as an intercellular mycelium using haustoria to penetrate the host cells. The downy mildews reproduce asexually by forming sporangia on distinctive white sporangiophores usually formed on the lower surface of infected leaves. These constitute the "downy mildew". The sporangia are wind-dispersed to the surface of other leaves. According to the genus concerned, the sporangia may then germinate by forming zoospores, thus resembling Phytophthora, or by germ-tube. In the latter case, the sporangia behave as conidia and are often referred to as such. Sexual reproduction is via oospores.
The parasitised plants are angiosperms or gymnosperms, and most Peronosporaceae are pathogens of herbaceous dicots. Some downy mildew genera have a more restricted host range, e.g. Basidiophora, Paraperonospora, Protobremia and Bremia on Asteraceae; Perofascia and Hyaloperonospora almost only on Brassicaceae; Viennotia, Graminivora, Poakatesthia, Sclerospora and Peronosclerospora on Poaceae, and Plasmoverna on Ranunculaceae. The largest genera, Peronospora and Plasmopara, have a very wide host range.
Peronosporaceae of economic importance include those that infect grapevines (Plasmopara viticola) and tobacco (Peronospora tabacina; blue mould). The latter species has such delicate spores that it times its spore release for sunrise, a time of high ambient moisture and dew accumulation, so that its spores are less likely to succumb to desiccation and light. Bremia lactucae is a parasite on lettuce, Plasmopara halstedii on sunflower.
Peronosporaceae are a family of water moulds that contains 21 genera, comprising more than 600 species. Most of them are called downy mildews.
Peronosporaceae are obligate biotrophic plant pathogens. They parasitise their host plants as an intercellular mycelium using haustoria to penetrate the host cells. The downy mildews reproduce asexually by forming sporangia on distinctive white sporangiophores usually formed on the lower surface of infected leaves. These constitute the "downy mildew". The sporangia are wind-dispersed to the surface of other leaves. According to the genus concerned, the sporangia may then germinate by forming zoospores, thus resembling Phytophthora, or by germ-tube. In the latter case, the sporangia behave as conidia and are often referred to as such. Sexual reproduction is via oospores.
The parasitised plants are angiosperms or gymnosperms, and most Peronosporaceae are pathogens of herbaceous dicots. Some downy mildew genera have a more restricted host range, e.g. Basidiophora, Paraperonospora, Protobremia and Bremia on Asteraceae; Perofascia and Hyaloperonospora almost only on Brassicaceae; Viennotia, Graminivora, Poakatesthia, Sclerospora and Peronosclerospora on Poaceae, and Plasmoverna on Ranunculaceae. The largest genera, Peronospora and Plasmopara, have a very wide host range.
Peronosporaceae of economic importance include those that infect grapevines (Plasmopara viticola) and tobacco (Peronospora tabacina; blue mould). The latter species has such delicate spores that it times its spore release for sunrise, a time of high ambient moisture and dew accumulation, so that its spores are less likely to succumb to desiccation and light. Bremia lactucae is a parasite on lettuce, Plasmopara halstedii on sunflower.
Peronosporaceae es una familia de oomicetos (llamados pseudohongos) que contiene un total de 7 géneros englobando unas 600 especies. En esta familia se incluyen especies que producen los mildius y los mohos azules.
La familia contiene patógenos de plantas obligados. El parasitismo se realiza mediante el uso de haustorio, que son estructuras especializadas que son capaz de penetrar en los tejidos del huésped. Por norma general, suelen parasitar plantas dicotiledóneas.
Los Peronosporaceae tienen cierta importancia económica ya que incluyen especies que tienen relaciones micorrízicas parasitarias con plantas utilizadas en los cultivos agrícolas. Algunos ejemplos de estos tipos de protistas son: Plasmopara viticola, Peronospora tabacina y Bremia lactucae que producen enfermedades en vid, tabaco y lechuga, respectivamente.
Datos: Q621759
Multimedia:
Especies: Peronosporaceae
Peronosporaceae es una familia de oomicetos (llamados pseudohongos) que contiene un total de 7 géneros englobando unas 600 especies. En esta familia se incluyen especies que producen los mildius y los mohos azules.
La familia contiene patógenos de plantas obligados. El parasitismo se realiza mediante el uso de haustorio, que son estructuras especializadas que son capaz de penetrar en los tejidos del huésped. Por norma general, suelen parasitar plantas dicotiledóneas.
Los Peronosporaceae tienen cierta importancia económica ya que incluyen especies que tienen relaciones micorrízicas parasitarias con plantas utilizadas en los cultivos agrícolas. Algunos ejemplos de estos tipos de protistas son: Plasmopara viticola, Peronospora tabacina y Bremia lactucae que producen enfermedades en vid, tabaco y lechuga, respectivamente.
La famille des Peronosporaceae est une famille de champignon de la classe des Oomycota.
Selon Catalogue of Life (28 octobre 2014)[1] :
Selon NCBI (28 octobre 2014)[3] :
La famille des Peronosporaceae est une famille de champignon de la classe des Oomycota.
Blaðmygluætt (fræðiheiti: Peronosporaceae) er ætt eggsveppa af blaðmyglubálki. Ættin telur 779 tegundir af 22 ættkvíslum,[2] þar af þekkjast um 20 tegundir hér á landi.[3]
Allar tegundir blaðmygluættar eru sníkjusveppir og eru margir þeirra mjög hýsilsérhæfðir.[3]
Ættkvíslir eins og þær voru í febrúar 2019.[2]
Blaðmygluætt (fræðiheiti: Peronosporaceae) er ætt eggsveppa af blaðmyglubálki. Ættin telur 779 tegundir af 22 ættkvíslum, þar af þekkjast um 20 tegundir hér á landi.
Allar tegundir blaðmygluættar eru sníkjusveppir og eru margir þeirra mjög hýsilsérhæfðir.
Le Peronosporaceae sono una famiglia di Oomycota che contiene 17 generi, comprendenti più di 600 specie. Le parenti più vicine alle Peronosporaceae sono le Phytophthora, appartenenti alla famiglia delle Pythiaceae. Morfologicamente, le Peronosporaceae si caratterizzano per avere gli sporangi portati da un ramo sporangioforo ben differenziato e ramificato, ad eccezione del genere Basidiophora dove la ramificazione è assente.
Le Peronosporaceae sono parassiti biotrofici obbligati dei vegetali. Si attaccano alla pianta ospite attraverso un micelio intercellulare usando l'austorio per penetrare nelle cellule ospiti. Si riproducono in modo asessuato rilasciando sporangi o mitospore. Nell'insieme queste due entità prendono il nome di Conidiosporangia. La riproduzione sessuale avviene attraverso le Oospore.
Le piante ospiti sono angiosperme, molte Peronosporaceae sono patogene di Dicotiledoni. Alcuni generi di Peronosporacee utilizzano solo alcuni tipi di ospiti: le Basidiophora, le Paraperonospora, le Protobremia e le Bremia sono ospitate dalle Asteraceae; le Perofascia e le Hyaloperonospora praticamente solo dalle Brassicaceae; le Viennotia, le Graminivora, le Poakatesthia, le Sclerospora e le Peronosclerospora dalle Poaceae; le Plasmoverna dalle Ranunculaceae. I generi più numerosi, le Peronospora e le Plasmopara, hanno un numero di ospiti molto più ampio.
Ci sono Peronosporaceae di una certa rilevanza economica, come Plasmopara viticola che provoca gravi danni su vite. La Peronospora tabacina, nota anche come muffa blu, è un parassita del tabacco. Queste specie hanno spore talmente delicate che regolano la loro diffusione in modo che avvenga in corrispondenza dell'aurora, un momento della giornata in cui l'ambiente è ricco di umidità e vi è accumulo di rugiada. In questo modo le spore sono più protette dalla dissecazione e dalla luce. Vanno citate anche la Bremia lactucae, che è un parassita della lattuga, e la Plasmopara halstedii, parassita dei girasoli.
Le Peronosporaceae sono una famiglia di Oomycota che contiene 17 generi, comprendenti più di 600 specie. Le parenti più vicine alle Peronosporaceae sono le Phytophthora, appartenenti alla famiglia delle Pythiaceae. Morfologicamente, le Peronosporaceae si caratterizzano per avere gli sporangi portati da un ramo sporangioforo ben differenziato e ramificato, ad eccezione del genere Basidiophora dove la ramificazione è assente.
Peronosporaceae de Bary – rodzina organizmów zaliczanych do królestwa chromistów (Chromista)[1].
Grzyby mikroskopijne, przeważnie pasożyty obligatoryjne roślin, głównie dwuliściennych. Liczne gatunki wywołują u roślin choroby nazywane mączniakami rzekomymi. Choroby te powodują duże straty w gospodarce człowieka[2].
Charakterystyczną cechą wskazującą na występowanie gatunków z rodziny wroślikowatych są żółte, chlorotyczne plamy na górnej powierzchni porażonych roślin i występujący w tym samym miejscu pod plamami biały nalot na dolnej powierzchni liści[2].
Peronosporales, Peronosporidae, Peronosporea, Incertae sedis, Oomycota, Chromista[1].
Według aktualizowanej klasyfikacji Index Fungorum bazującej na Dictionary of the Fungi do rodziny tej należą rodzaje[3]:
Nazwy naukowe na podstawie Index Fungorum[4]. Nazwy polskie według A. Skirgiełło[5].
Peronosporaceae de Bary – rodzina organizmów zaliczanych do królestwa chromistów (Chromista).
Peronosporaceae é uma família de protistas em muitos aspectos semelhantes a fungos, grupo no qual foi durante muito tempo incluída, que contém um total de 7 géneros que englobam cerca de 600 espécies. Incluem-se nesta família as espécies que produzem os míldios e os bolores azuis.
A família contém patogenos das plantas, na sua maioria parasitas obrigatórios. O parasitismo realiza-se mediante o uso de haustórios, estruturas especializadas capazes de penetrar nos tecidos do hospedeiro. A maioria parasita plantas dicotiledóneas.
Os membros da família Peronosporaceae têm importância económica pois o taxon inclui espécies que formam relações micorrízicas parasitárias com plantas utilizadas em agricultura. Alguns exemplos destes tipos de protistas são: Plasmopara viticola, Peronospora tabacina e Bremia lactucae que produzem enfermidades em videiras, tabaco e alfaces, respectivamente.
Peronosporaceae é uma família de protistas em muitos aspectos semelhantes a fungos, grupo no qual foi durante muito tempo incluída, que contém um total de 7 géneros que englobam cerca de 600 espécies. Incluem-se nesta família as espécies que produzem os míldios e os bolores azuis.
