Els dipriònids (Diprionidae), són una petita família d'himenòpters del subordre dels símfits. Aquesta família s'organitza en dues subfamílies i 11 gèneres que agrupen unes 140 espècies. Tenen una distribució preferentment holàrtica, però també es poden trobar espècies de dipriònids al nord de Centre amèrica, Cuba, Tailàndia, nord de l'Ínida i nord d'Àfrica. Unes 50 espècies es poden trobar a Amèrica del Nord i unes 40 a Europa.[1] La seva distribució ve marcada per la presència de coníferes, la seva font d'aliment. Les larves de la subfamília Diprioninae s'alimenten de les fulles de les pinàcies, mentre que la subfamília Monocteninae fa el propi amb les fulles de les cupressàcies (amb l'excepció de Augomonoctenus libocedrii, que s'alimenta dels conus de Libocedrus decurrens, a la part oest dels Estats Units).[1]
Algunes espècies de la família dels dipriònids són plagues forestals importants, arribant a provocar danys destacables degut a les defoliacions que provoquen en els seus hostes (pins i cupressàcies). Són especialment problemàtiques les espècies que van ser introduïdes accidentalment a Amèrica del Nord, tals com Diprion similis, Gilpinia hercynae i Neodiprion sertifer.[1]
La subfamília Diprioninae inclou 8 gèneres amb 121 espècies, mentre Monocteninae només està formada per 3 gèneres, que agrupen 17 espècies.[2] El gènere més nombrós és Neodirpion, amb 46 espècies, i el més petit és Rhipidoctenus que només conté l'espècie Rhipidoctenus cinderellae, i és per tant un gènere monotípic.
Subfamília Diprioninae
Subfamília Monocteninae
Els dipriònids (Diprionidae), són una petita família d'himenòpters del subordre dels símfits. Aquesta família s'organitza en dues subfamílies i 11 gèneres que agrupen unes 140 espècies. Tenen una distribució preferentment holàrtica, però també es poden trobar espècies de dipriònids al nord de Centre amèrica, Cuba, Tailàndia, nord de l'Ínida i nord d'Àfrica. Unes 50 espècies es poden trobar a Amèrica del Nord i unes 40 a Europa. La seva distribució ve marcada per la presència de coníferes, la seva font d'aliment. Les larves de la subfamília Diprioninae s'alimenten de les fulles de les pinàcies, mentre que la subfamília Monocteninae fa el propi amb les fulles de les cupressàcies (amb l'excepció de Augomonoctenus libocedrii, que s'alimenta dels conus de Libocedrus decurrens, a la part oest dels Estats Units).
Algunes espècies de la família dels dipriònids són plagues forestals importants, arribant a provocar danys destacables degut a les defoliacions que provoquen en els seus hostes (pins i cupressàcies). Són especialment problemàtiques les espècies que van ser introduïdes accidentalment a Amèrica del Nord, tals com Diprion similis, Gilpinia hercynae i Neodiprion sertifer.
La subfamília Diprioninae inclou 8 gèneres amb 121 espècies, mentre Monocteninae només està formada per 3 gèneres, que agrupen 17 espècies. El gènere més nombrós és Neodirpion, amb 46 espècies, i el més petit és Rhipidoctenus que només conté l'espècie Rhipidoctenus cinderellae, i és per tant un gènere monotípic.
