Els llagostins són un tipus de crustacis decàpodes dendrobranquiats, que pertanyen a la família dels penèids i, fins fa poc, del gènere Penaeus. Té una morfologia de gamba.
L'espècie pròpia de les nostres aigües, Penaeus kerathurus, d'un color gris vaire característic, en les darreres revisions taxonòmiques ha passat a denominar-se Melicertus kerathurus.[1]
El llagostí fins no fa gaire era força comú en la desembocadura dels nostres rius, en aigües somes, litorals o salobroses, riques en matèria orgànica.
És d'hàbits nocturns i viu la major part del dia enterrat a la sorra; pot respirar a través d'un canal que formen el rostre, les antenes i les escafocerites. Les seves preses són cucs i altres petits invertebrats que pot caçar.
La maduresa sexual arriba entre el juny i el juliol, i les femelles poden pondre prop d'un milió d'ous, dels quals ixen larves naupli poques hores després de la posta. Al cap de vora 20 dies, les naupli ja fan engir 6 cm i se'n van cap al fons.[2]
D'anys ençà, el cultiu de llagostins dóna molt bons resultats. Al Japó s'ha anat desenvolupant a partir dels anys 1930 del segle XX. L'espècie importada Penaeus japonicus es troba molt sovint en els nostres mercats.
Els llagostins són un tipus de crustacis decàpodes dendrobranquiats, que pertanyen a la família dels penèids i, fins fa poc, del gènere Penaeus. Té una morfologia de gamba.
L'espècie pròpia de les nostres aigües, Penaeus kerathurus, d'un color gris vaire característic, en les darreres revisions taxonòmiques ha passat a denominar-se Melicertus kerathurus.
Las langostinas o cigalas son un tipe de crustacèus decopòdes dendrobranquiats, qu'apertenon a la familha dels peneïds e, de fins fa pauc, del genre Penaeus. A una morfologia de cambaròta.
L'espècia de las nòstras aigas, Penaeus kerathurus, d'una color grisa vaira caracteristica, en las darrièras revisions taxonomicas es passada a se nomenar Melicertus kerathurus.[1]
La langostina fins fa pas gaire èra força comun en lo bocal de nòstres ribièras, en aigas somas, litoralas o salobroses, ricas en matèria organica.
A d'abituds nocturnas e viu la màger part del jorn enterrada al sable; pòt respirar a travèrs d'un canal que forman la cara, las antenas e las escafoceritas. Las siás presas son de vèrmes e d'autres pichons invertebrats que pòt caçar.
La maturitat sexuala arriba entre junh e julhet, e las femèlas pòdon pondre a l'entorn d'un milion d'uòus, dels quals sòrton de larvas naupli paucas oras après la ponduda. Al cap de prèp de 20 jorns, las naupli fan ja quicòm coma 6 cm e se'n van cap al fons.[2]
Dempuèi d'ans, la cultura de langostinas dona de plan bons resultats. Al Japon se desvolòpa dempuèi los ans 1930. L'espècia importada Penaeus japonicus se tròba tras que sovent dins los nòstres mercats.
Suls autres projèctes Wikimèdia :
Las langostinas o cigalas son un tipe de crustacèus decopòdes dendrobranquiats, qu'apertenon a la familha dels peneïds e, de fins fa pauc, del genre Penaeus. A una morfologia de cambaròta.
L'espècia de las nòstras aigas, Penaeus kerathurus, d'una color grisa vaira caracteristica, en las darrièras revisions taxonomicas es passada a se nomenar Melicertus kerathurus.
Otarrainxka arrunta (Melicertus kerathurus) krustazeo espezie bat da, izkirak baino handiagoa dena. Sukaldaritzat oso aintzat hartua da.
Izena otarrainaren txikigarritik datorkio, espezie honen antza baitu.
Antzeko espezie ugari otarrainxka izena hartzen dute, gehienak Penaeus generokoak eta jateko onak.
Otarrainxka arrunta Mediterraneoa bizi da. Beste krustazeoak bezala, gorputz osoa oskol batek babesten du. Gorputzaren aurrealdea, zefalotaraxa, buruaren eta toraxaren bategitea da eta organo garrantzitsuenak ditu: nerbio sistema, zakatzak, bihotza eta urdaila. Oskoletik antenak ateratzen dira, bibrazioak sumatzeko gai direnak. Oskoletik antenatxoak ere ateratzen dira, usaintzeko eta oreka mantentzeko erabiliak.
Jateko ona den gorputz atala abdomena da, sei ataletan banatua dagoena.
20cm luze izatera eta 100g pisatzera irits daiteke.
Otarrainxka arrunta (Melicertus kerathurus) krustazeo espezie bat da, izkirak baino handiagoa dena. Sukaldaritzat oso aintzat hartua da.
Izena otarrainaren txikigarritik datorkio, espezie honen antza baitu.
Antzeko espezie ugari otarrainxka izena hartzen dute, gehienak Penaeus generokoak eta jateko onak.
O lagostino mediterráneo [Cómpre referencia] (Melicerthus kerathurus, Forskål, 1775; antes Penaeus kerathurus) é un crustáceo decápodo nadador, mariño, pertencente á familia Penaeidae, da suborde Dendrobranchiata.
O tamaño medio adoita ser duns 12,5 cm nos machos e 14 cm nas femias, pero poden alcanzar tallas de 16 e 20 cm respectivamente. Son de cor amarela verdosa, con bandas transversais de cor parda nos segmentos abdominais.
A súa casca é consistente e remata nunha espiña patente, chamada rostro, que supera os ollos. Na marxe superior do rostro hai unha serie de 10-12 dentes, e un na parte inferior (este, en ocasións, pode faltar).
A superficie da casca presenta tres sucos lonxitudinais e catro quillas que van desde o rostro ata a marxe posterior.
As anténulas bifúrcanse en dous flaxelos curtos, de lonxitude similar, mais dúas longas antenas. Os tres primeiros pares de patas rematan nunha pequena quela [1] pero os outros dous pates fano nunha unlla.
As placas do abdome presentan unha quilla dorsal no caso dos tres últimos segmentos, e a quilla do sexto segmento remata nunha espiña. O telson [2] remata nunha forte espiña aguda, percorrida por un suco central, e ten outros tres pares de espiñas ós lados.
O lagostino mediterráneo [Cómpre referencia] (Melicerthus kerathurus, Forskål, 1775; antes Penaeus kerathurus) é un crustáceo decápodo nadador, mariño, pertencente á familia Penaeidae, da suborde Dendrobranchiata.
Melicertus kerathurus is een tienpotigensoort uit de familie van de Penaeidae.[1] De wetenschappelijke naam van de soort is voor het eerst geldig gepubliceerd in 1775 door Forskål.
Bronnen, noten en/of referenties
Melicertus kerathurus er en rekeart. Den ble tidligere kalt Penaeus kerathurus.
Hannene kan bli opptil 180 mm lange og hunnene 225 mm. Vanlig lengde er 110–140 mm (hanner) og 130–170 mm (hunner). Den lever på bløt bunn i havet og elvemunninger på dypde 0–90 m. Utbredelsen omfatter hele Middelhavet og det østlige Atlanterhavet fra Den engelske kanal til Angola.
Arten blir fisket overalt i Middelhavet på grunn av den store størrelsen og den utmerkede smaken. Det drives også et beskjedent fiske langs den vestafrikanske kysten. I 2011 var den globale fangsten 6 168 tonn.
Melicertus kerathurus er en rekeart. Den ble tidligere kalt Penaeus kerathurus.
Hannene kan bli opptil 180 mm lange og hunnene 225 mm. Vanlig lengde er 110–140 mm (hanner) og 130–170 mm (hunner). Den lever på bløt bunn i havet og elvemunninger på dypde 0–90 m. Utbredelsen omfatter hele Middelhavet og det østlige Atlanterhavet fra Den engelske kanal til Angola.
Arten blir fisket overalt i Middelhavet på grunn av den store størrelsen og den utmerkede smaken. Det drives også et beskjedent fiske langs den vestafrikanske kysten. I 2011 var den globale fangsten 6 168 tonn.
