Las plantas o vegetals son d'èssers pluricellulars a la basa de la cadena alimentària. Fòrman un clad qu'inclutz las plantas de flors, los conifèrs e autres gimnospèrmes, las falguièras, las mofas, e en foncion de la definicion, las algas verdas. Las plantas verdas tenon de parets celluras cellulosicas e obtenon son energia de la lutz solara per fotosintèsi mejançant la clorofilla que caup dins los cloroplasts, que lor balha sa color verda. Fòrman una de las subdivisions (o règne) dels Eucariòtas. Son, classicament amb las algas (amb las cianobacterias) e los campairòls, l'objècte d'estudi de la botanica.[1] . Le nombre d'espècias de plantas es dificil de determinar, mas en 2010, s'estimava entre 300 000 e 330 000 espècias descritas, que la màger part, entre 260 000 e 290 000, serián d'espermafitas[2].
Los fruits del palmièr de Palmira, Borassus flabellifer (localament sonat Thaati Munjelu) venduts dins un mercat de Guntur, Índia.
Las plantas o vegetals son d'èssers pluricellulars a la basa de la cadena alimentària. Fòrman un clad qu'inclutz las plantas de flors, los conifèrs e autres gimnospèrmes, las falguièras, las mofas, e en foncion de la definicion, las algas verdas. Las plantas verdas tenon de parets celluras cellulosicas e obtenon son energia de la lutz solara per fotosintèsi mejançant la clorofilla que caup dins los cloroplasts, que lor balha sa color verda. Fòrman una de las subdivisions (o règne) dels Eucariòtas. Son, classicament amb las algas (amb las cianobacterias) e los campairòls, l'objècte d'estudi de la botanica. . Le nombre d'espècias de plantas es dificil de determinar, mas en 2010, s'estimava entre 300 000 e 330 000 espècias descritas, que la màger part, entre 260 000 e 290 000, serián d'espermafitas.