Driopteridàcia (Dryopteridaceae) és una família de falgueres dins l'ordre Polypodiales. .
Totes les fulles d'aquesta família contenen sorus arrodonits (conjunts reproductius) en el revers de les fulles a diferència d'altres falgueres que tenen fulles fèrtils i infèrtils. Molts d'ells tenen rizomes reptants.
Moltes espècies de les driopteridàcies es conreen com plantes ornamentals.[1]
De forma col·loquial les driopteridàcies es coneixen com "falgueres llenyoses". Consta d'unes 1700 espècies i tenen una distribució cosmopolita. Poden ser plantes terrestres, epipètriques, hemiepifites, o epifítes.[1] El gèneres més grans són Elaphoglossum (600), Polystichum (260), Dryopteris (225), i Ctenitis (150). Aquests quatre gèneres contenen, aproximadament, el 70% de les espècies.[2] Dryopteridaceae divergiren evolutivament de les altres famílies del eupolypods I fa uns 100 milions d'anys .[3]
Driopteridàcia (Dryopteridaceae) és una família de falgueres dins l'ordre Polypodiales. .
Totes les fulles d'aquesta família contenen sorus arrodonits (conjunts reproductius) en el revers de les fulles a diferència d'altres falgueres que tenen fulles fèrtils i infèrtils. Molts d'ells tenen rizomes reptants.
Moltes espècies de les driopteridàcies es conreen com plantes ornamentals.
De forma col·loquial les driopteridàcies es coneixen com "falgueres llenyoses". Consta d'unes 1700 espècies i tenen una distribució cosmopolita. Poden ser plantes terrestres, epipètriques, hemiepifites, o epifítes. El gèneres més grans són Elaphoglossum (600), Polystichum (260), Dryopteris (225), i Ctenitis (150). Aquests quatre gèneres contenen, aproximadament, el 70% de les espècies. Dryopteridaceae divergiren evolutivament de les altres famílies del eupolypods I fa uns 100 milions d'anys .
