Die salvinalbatros (Thalassarche salvini) is 'n voël wat redelik seldsaam aan die Suid-Afrikaanse kus is. Die voël is 90 – 100 cm groot, weeg 3.2 – 5 kg en het 'n vlerkspan van 2.4 – 2.7 meter. Die voël is nog net 10 keer aangeteken in Suid-Afrika. Daar is ongeveer 40 000 duisend broei pare om Nieu-Seeland. In Engels staan die voël bekend as die Salvin's Albatross.
Die salvinalbatros (Thalassarche salvini) is 'n voël wat redelik seldsaam aan die Suid-Afrikaanse kus is. Die voël is 90 – 100 cm groot, weeg 3.2 – 5 kg en het 'n vlerkspan van 2.4 – 2.7 meter. Die voël is nog net 10 keer aangeteken in Suid-Afrika. Daar is ongeveer 40 000 duisend broei pare om Nieu-Seeland. In Engels staan die voël bekend as die Salvin's Albatross.
An albatroz Salvin(Daveoù a vank) a zo ur spesad evned-mor, Thalassarche salvini an anv skiantel anezhañ.
Ar spesad hag a zoug anv an naturour hag evnoniour saoz Osbert Salvin (1835-1898) a voe sellet outañ, e-pad pell amzer, evel un isspesad eus an albatroz abaf (Thalassarche cauta).
Bevañ a ra diwar gefalopoded ha pesked dreist-holl.
Kavout a reer ar spesad en hantervoul su : en inizi Crozet ha reoù eus Inizi Gouantarktikel Zeland-Nevez (Bounty ha Snares)[1][2].
a vo kavet e Wikimedia Commons.
An albatroz Salvin(Daveoù a vank) a zo ur spesad evned-mor, Thalassarche salvini an anv skiantel anezhañ.
Ar spesad hag a zoug anv an naturour hag evnoniour saoz Osbert Salvin (1835-1898) a voe sellet outañ, e-pad pell amzer, evel un isspesad eus an albatroz abaf (Thalassarche cauta).
L'albatros de Salvin (Thalassarche salvini) és un gran ocell marí de la família dels diomedeids (Diomedeidae) que habita als oceans meridionals. Se l'ha considerat una subespècie de l'albatros de casquet blanc. És un ocell d'hàbits pelàgics, cria a les illes Bounty, Snares i Chatham, dispersant-se de manera ampla per l'Índic i el Pacífic sud.
L'albatros de Salvin (Thalassarche salvini) és un gran ocell marí de la família dels diomedeids (Diomedeidae) que habita als oceans meridionals. Se l'ha considerat una subespècie de l'albatros de casquet blanc. És un ocell d'hàbits pelàgics, cria a les illes Bounty, Snares i Chatham, dispersant-se de manera ampla per l'Índic i el Pacífic sud.
Grårygget albatros (latin: Thalassarche salvini) er en stormfugl, der lever i det Indiske Ocean (fra Sydafrika til New Zealand).
Grårygget albatros (latin: Thalassarche salvini) er en stormfugl, der lever i det Indiske Ocean (fra Sydafrika til New Zealand).
Der Salvin-Albatros (Thalassarche salvini), auch Graurückenalbatros genannt, ist eine Art aus der Familie der Albatrosse. Er galt lange als Unterart des Weißkappenalbatros, wird aber seit einigen Jahren als eigenständige Art eingeordnet.
Die IUCN stuft den Salvin-Albatros als gefährdet (vulnerable) ein. Der Bestand wird auf 62.000 Individuen geschätzt. Grund für die Einstufung ist das verhältnismäßig kleine Brutgebiet. Außergewöhnliche Ereignisse in dieser Region können sich daher stark auf den Gesamtbestand auswirken.[1]
Der Salvin-Albatros erreicht eine Körperlänge von 90 bis 100 Zentimeter. Er ist damit einer der mittelgroßen Albatrosse. Sowohl der Schwanz als auch die Flügel sind etwas länger als die des Weißkappenalbatros. Die Flügellänge beträgt 55 bis 60 Zentimeter. Sie wiegen 3,3 bis 4,9 Kilogramm. Weibchen sind tendenziell etwas leichter als die Männchen und haben einen schmaleren Schnabel und schmalere Beine sowie einen kürzeren Schwanz und kürzere Flügel. Die Maße der beiden Geschlechter überlappen sich allerdings.[2]
Der Kopf des Albatros ist grau und geht im Nacken in das dunklere Grau des Mantels über. Die Stirn und ein Teil des Scheitels hellt ins Weißliche auf. Die Augen sind dunkel und von einem dreieckigen schwarzen Fleck umgeben. Ähnlich wie beim Weißkappenalbatros und dem Chatham-Albatros verleiht diese Zeichnung dem Salvin-Albatros eine Mimik, die auf den menschlichen Betrachter ernst und angestrengt wirkt. Die Körperunterseite ist weiß. Die Flügel sind auf der Unterseite gleichfalls weiß mit einer schwarzen Zeichnung an den Flügelrändern. Die Flügelspitze ist schwarz.
Der Schnabel ist olivbraun mit einer gelben Zeichnung auf dem Unterschnabel und dem Oberschnabel. Die Schnabelspitze ist dunkel, wobei dies individuell variiert. Bei vielen Individuen ist lediglich die Spitze des Unterschnabels schwarz.
Jungvögel ähneln den adulten Vögeln, haben aber in der Regel einen dunkleren Schnabel. Der Kopf ist dunkler als bei adulten Salvin-Albatrossen.
Verwechslungsmöglichkeiten bestehen mit allen Arten der Thalassarche-Albatrosse. Er unterscheidet sich vor allem durch den dunkleren Schnabel von den anderen Arten. Besonders große Ähnlichkeit besteht mit dem Buller-Albatros.
Der Salvin-Albatros brütet auf den Crozet-Inseln, den Bountyinseln sowie den Snaresinseln. Auf The Pyramid, einer Insel der Chatham-Inseln, brütet er gelegentlich gleichfalls. Auf den Kerguelen baut seit einigen Jahren ein Paar Salvin-Albatrosse ein Nest in einer Brutkolonie von Schwarzbrauenalbatrossen.[3]
Außerhalb der Brutzeit hält er sich im Südwesten des Indischen Ozeans sowie vor der Westküste Südamerikas auf. Er ist sehr häufig über Gewässern vor Chile zu beobachten.
Der Salvin-Albatros brütet vermutlich jährlich. Die Brutperiode beginnt ab Anfang Oktober. Das Nest wird aus Schlamm, Guano, Federn und kleinen Steinchen errichtet. Das Gelege besteht aus einem einzelnen Ei. Dieses hat eine weißliche Schale mit rotbraunen Flecken am breiteren Ende. Das Ei wird 68 bis 75 Tage bebrütet. Es ist bislang nicht bekannt, nach welcher Zeit die Jungvögel flügge werden. Beide Elternvögel brüten und versorgen den Jungvogel.
Der Salvin-Albatros (Thalassarche salvini), auch Graurückenalbatros genannt, ist eine Art aus der Familie der Albatrosse. Er galt lange als Unterart des Weißkappenalbatros, wird aber seit einigen Jahren als eigenständige Art eingeordnet.
Die IUCN stuft den Salvin-Albatros als gefährdet (vulnerable) ein. Der Bestand wird auf 62.000 Individuen geschätzt. Grund für die Einstufung ist das verhältnismäßig kleine Brutgebiet. Außergewöhnliche Ereignisse in dieser Region können sich daher stark auf den Gesamtbestand auswirken.
Al Thalassarche salvini 'l è 'n uśèl marèṅ, 'n àlbatros ch'al viṿ in d'l Ucéan Austràł. 'L è cunsidèrâ na bèstia vulneràbila, dònca a risć 'd estinsiòṅ.
Al T.Salvini al gh'à la tèsta, al péni e la schina griśi mént'r ad sóta 'l è biànc. Al bèc 'l è griśèṅ e śal in sla punta. 'L è più grôs rispèt a 'l àlbatros dal Chatham.
Al fà 'l óṿ, un sōl, in Setémbar e la cóva, fata da tut dū i genitōr, la và avànti in fiṅ in Nuvémbar quànd a nas al pulśèṅ ch'al taca a vulàr dòp quàtar méś.
Al Thalassarche salvini 'l è 'n uśèl marèṅ, 'n àlbatros ch'al viṿ in d'l Ucéan Austràł. 'L è cunsidèrâ na bèstia vulneràbila, dònca a risć 'd estinsiòṅ.
Salvin's albatross (Thalassarche salvini) or Salvin's mollymawk, is a large seabird that breeds mainly on the Bounty Islands of New Zealand, with scant amounts on islands across the Southern Ocean. A medium-sized mollymawk, it was long considered to be a subspecies of the shy albatross.
Mollymawks are a type of albatross that belong to the family Diomedeidae in the order Procellariiformes, along with shearwaters, fulmars, storm petrels, and diving petrels. They share certain identifying features. First, they have nasal passages that attach to the upper bill called naricorns. Although the nostrils on the albatross are on the sides of the bill, unlike other tubenosed seabirds. The bills of Procellariiformes are also unique in that they are split into between seven and nine horny plates. They produce a stomach oil made up of wax esters and triglycerides that is stored in the proventriculus. This is used against predators as well as an energy rich food source for chicks and for the adults during their long flights.[3] Finally, they have a salt gland that is situated above the nasal passage and helps desalinate their bodies, due to the high amount of ocean water that they imbibe. It excretes a high saline solution from their nose.[4]
Salvin's albatross, white-capped albatross, shy albatross and Chatham albatross were all considered the same species until a 1998 article by Robertson and Nunn.[5] Other experts followed suit, with BirdLife International in 2000,[6] Brooke in 2004,[7] ACAP in 2006,[8] and SACC in 2008.[9][10][11] Some, however, like James Clements (at the time of his death) didn't agree, nor has Cornell University since (which is responsible for his book).[12] Molecular analysis has shown that it and the closely related Chatham albatross (also considered to be a subspecies of the shy albatross) are sister taxa, and more distantly related to the shy.
The species was named by Lord Lionel Walter Rothschild for the distinguished ornithologist Osbert Salvin.
Salvin's albatross is about 90 cm (35 in) and 2.56 m (8.4 ft) across the wings. It weighs 3.3–4.9 kg (7.3–10.8 lb) and is, alongside the shy albatross, the largest of the mollymawk or small albatross group.[13] The adult bird has a silver-grey crown. Its face, upper throat, and upper mantle are grey, and its back, upperwing, and tail are grey-black. It has a white rump and underparts with a black thumbmark on underwing and black narrow leading and trailing edges on the wing and black wing tips. Its bill is pale grey-green with a pale yellow upper ridge, and a bright yellow tip on the upper mandible, and a dark spot on the tip of the lower mandible. The juveniles have more extensive grey areas and a blue-grey bill with black tips on both mandibles.[6] It can be distinguished from the Chatham albatross by its larger size and grey bill, and from the shy albatross by the greyer head. Such differences can be difficult to pick out at sea, however, and this explains the under-representation of this species in at-sea surveys.
Salvin's albatross feeds mainly on fish and cephalopods.[14]
It breeds mainly on small rocky islands with little vegetation,[15] and the nest is a pedestal made of mud, feathers, and bird bones.[16] A single egg is laid in September, and incubated by both parents until early November. The chicks fledge after about 4 months.
Salvin's albatross breed colonially on three disparate island groups in the Southern Ocean, Île des Pingouins in the Crozet Islands in the Indian Ocean[7][17] and the Bounty Islands and The Snares to the south of New Zealand, The Pyramid, and Forty-Fours Island.[15][18][19] At sea they range from South Africa across to Australia and as far east as the coast of South America. In the early 2000s, an adult Salvin's albatross was seen by a fisheries observer 700-800mi north of the Hawaiian islands. This sighting was supported by a photograph.
The IUCN classifies this species as vulnerable[1] with longline fisheries and trawlers responsible for small numbers of deaths, although trawlers are responsible for more than half of those killed. The world population is currently estimated to be around 61,500 birds in 1998,[20][21] which suggests a decline in the species since earlier studies (although differences in methods make direct comparisons difficult). There are 30,750 pairs, in 1998, on the Bounty Islands, compared to 76,000 pairs in 1978.[16] There were 650 pairs on the Snares Islands, and 4 pairs were recorded on Île des Pingouins in the Crozet Islands.[7][17] Single chicks have been observed on The Pyramid and Forty-fours Island in 2007.[22]
Bird banding[15] and studies[18] are underway, and all of the islands except for The Pyramid, and Forty-fours Island, which are privately owned, are nature preserves. In 1998, the Snares Islands and Bounty Islands were declared World Heritage Sites, and in 2006, the Western and Central Pacific Fisheries Commission adopted a measure to require bird bycatch mitigation measures south of 30°S.[6]
{{cite journal}}
: CS1 maint: untitled periodical (link)
Salvin's albatross (Thalassarche salvini) or Salvin's mollymawk, is a large seabird that breeds mainly on the Bounty Islands of New Zealand, with scant amounts on islands across the Southern Ocean. A medium-sized mollymawk, it was long considered to be a subspecies of the shy albatross.
La Salvina albatroso, aŭ Salvina talasarko, Thalassarche salvini, estas granda marbirdo kun teritorio tra la Suda Oceano. Ĝi estas mezgranda talasarko de familio de albatrosoj, kaj dumlonge konsiderita subspecio de la Singarda albatroso. Ĝi estas mezgranda blankanigra albatroso.
Talasarkoj estas tipo de albatrosoj kiuj apartenas al la familio de Diomedeedoj kaj al la ordo de Procelarioformaj, kun pufinoj, fulmaroj, ŝtormopetreloj, kaj merĝopetreloj. Ili kunhavas iajn identigajn karakterojn. Unue, ili havas nazajn trapasejojn kiuj ligiĝas al la supra beko nome narikornoj[1], kvankam la naztruoj ĉe albatrosoj estas en la flankoj de la beko. La bekoj de Procelarioformaj estas unikaj ankaŭ en tio ke ili disiĝas en inter 7 kaj 9 kornecaj platoj. Fine, ili produktas stomakoleon faritan el vaksoesteroj kaj trigliceridoj kiu estas stokita en la proventrikulo. Tio estas uzata kontraŭ predantoj sane kiel energiriĉa manĝofonto kaj por idoj kaj por plenkreskuloj dum ties longaj flugoj.[2]
Ili havas ankaŭ salglandon situanta super la naza trapasejo kiu helpas sensaligi ties korpojn, pro la alta kvanto de oceana akvo kiun ili englutas. Ĝi elpelas altan salan solvaĵon el sia nazo.[3]
La Salvina albatroso kun la Blankakrona, la Singarda, kaj la Ĉathama albatrosoj , estis ĉiuj konsideritaj sama specio ĝis libro de 1998 fare de Robertson kaj Nunn.[4] Aliaj fakuloj sekvis, kun BirdLife International en 2000,[5] Brooke en 2004,[6] ACAP en 2006,[7] kaj la SACC en 2008.[8][9][10] Kvankam, kelkaj kiel James Clements (ĝis sia morto), ne interkonsentis, kaj ankaŭ ne la Universitato Cornell (respondeca pri lia libro).[11] Molekulaj analizoj montris, ke ĝi kaj la proksime rilata Ĉathama albatroso (ankaŭ konsiderita subspecio de la Singarda albatroso) estas fakte frataj taksonoj unu de la alia, kaj pli malproksime rilataj al la Singarda.
Tiu specio ricevis sian nomon de Lionel Walter Rothschild laŭ la elstara angla ornitologo Osbert Salvin.
La Salvina albatroso estas ĉirkaŭ 90 cm longa kaj kun enverguro de 2.56 m. Ĝi pezas 3.3-4.9 kg kaj estas kun la Singarda albatroso, la plej granda el la "talasarkoj" aŭ malgrandaj albatrosoj.[12] Plenkreskulo havas arĝentogrizan kronon. Ties vizaĝo, supra gorĝo, kaj supra dorso estas grizaj, kaj ties suba dorso, supraflugiloj kaj vosto estas griznigraj. Ĝi havas blankajn pugon kaj subajn partojn kun nigra kadromarko en subflugiloj kaj nigraj antaŭaj kaj malantaŭaj bordoj en flugiloj kaj nigraj flugilpintoj. Ties beko estas palgrizverdeca kun helflava supra bordo, kaj brilflava pinto en la supra makzelo, kaj malhela punkto en la pinto de la suba makzelo. La junuloj havas pli etendajn grizajn areojn kaj bluec-grizan bekon kun nigraj pintoj en ambaŭ makzeloj.[5] Ĝi povas esti distingata el la Ĉathama albatroso pro sia plia grando kaj griza beko, kaj el la Singarda albatroso pro la pli griza kapo. Tiaj diferencoj povas esti malfacile kontroleblaj mare, tamen, kaj tii povas klarigi la subreprezentadon de tiu specio en ĉemaraj kalkuloj.
La Salvina albatroso manĝas ĉefe fiŝojn kaj cefalopodojn.[13]
Ili reproduktiĝas ĉefe sur malgrandaj rokaj insuloj kun malmulte da vegetaĵaro,[14] kaj la nesto estas pedestala kaj farita el koto, plumoj kaj birdostoj.[15] La ino demetas ununuran ovon en septembro, kaj la kovado fare de ambaŭ gepatroj daŭras ĝis komenco de novembro. La elnestiĝo okaxas post ĉirkaŭ 4 monatoj.
Reprodukta Populacio kaj Tendencoj[5] Loko Populacio Dato Tendenco Buntio 30,750 paroj 1998 Eble malpliiĝanta Okcidenta Ĉeno, Snares < 650 paroj 1984 La Piramido, Ĉathamoj 2 paroj 2006 Forty-Fours 1+ paroj 2007 Pingven-Insulo, Krozetoj 1—4 paroj 2002 Totalo 62,000 1998 Eble malpliiĝantaLa Salvina albatroso reproduktiĝas kolonie sur tri disaj insularoj en la Suda Oceano, sur Pingven-Insulo en la Krozetoj en la Hinda Oceano[6][16] en Baŭnti-Insularo kaj Snares sude de Novzelando, La Piramido, kaj Forty-Fours.[14][17][18] Ĉemare ili havas teritoriojn el Sudafriko tra Aŭstralio kaj tiom for oriente kiom ĝis la marbordoj de Sudameriko. En aprilo 2011, oni faris kelkajn fotojn de Salvina aŭ de Ĉathama albatroso je ĉirkaŭ. 800 mejlojn norde de Havajo.
La IUCN klasigas tiun specion kiel Vundebla[19] kaj multhokadaj fiŝkaptejoj kaj trenretoj kiel kulpaj de malgrandaj kvantoj de mortoj, kvankam trenretoj estas kulpaj de pli ol duono de la mortigoj.[20] La tutmonda populacio estas nune ĉirkaŭkalkulita je 61,500 birdoj en 1998,[21][22] kio sugestas malpliiĝon en la specio laŭ pli komencaj studoj (kvankam diferencoj en la metodoj malfaciligas rektajn komparojn). Estis 30,750 paroj en 1998 en Buntio, kompare kun 76,000 paroj en 1978.[15] Estis 650 paroj en la Snares, kaj kvar paroj estis registritaj en Pingven-Insulo en la Krozetoj.[6][16] Oni observis izolajn idojn en La Piramido kaj Forty-Fours en 2007.[23]
Birdoringado[14] kaj studoj[17] estas survoje, kaj ĉiu insuloj escepte ĉe La Piramido, kaj Forty-Fours, kiuj estas privataj posedoj, estas naturaj rezervejoj. En 1998, Snares kaj Buntio estis deklaritaj Mondheredaj Lokoj, kaj en 2006, la Pacifikfiŝkaptada Komitato adoptis decidojn por postuli eviton de birda aldona kaptado sude de 30° S.[5]
La Salvina albatroso, aŭ Salvina talasarko, Thalassarche salvini, estas granda marbirdo kun teritorio tra la Suda Oceano. Ĝi estas mezgranda talasarko de familio de albatrosoj, kaj dumlonge konsiderita subspecio de la Singarda albatroso. Ĝi estas mezgranda blankanigra albatroso.
El albatros de Salvin o albatros de frente blanca (Thalassarche salvini), es un albatros de gran tamaño que habita en los océanos del Hemisferio Sur.
Durante mucho tiempo se consideró una subespecie de Thalassarche cauta. Sin embargo, estudios moleculares mostraron que está más cercanamente relacionado con el albatros de Chatham (que también era considerado una subespecie de Thalassarche cauta). En la actualidad se considera que los tres forman especies distintas.
La especie fue nombrada en honor del ornitólogo Osbert Salvin por Lionel Walter Rothschild.
El albatros de Salvin cría en tres grupos de islas: islas Crozet en el océano Índico y en las islas Bounty y en las islas Snares al sur de Nueva Zelanda.
En el mar se pueden encontrar entre Sudáfrica y Australia llegando hasta Sudamérica.
Se deposita un único huevo en septiembre que es incubado por ambos progenitores hasta principios de noviembre. Las crías vuelan después de unos cuatro meses.
La población actual se estima en unos 65.000 ejemplares, lo que indica un decline de su número desde los primeros estudios. También es cierto que las diferentes metodologías de estudio dificultan la comparación.
El albatros de Salvin o albatros de frente blanca (Thalassarche salvini), es un albatros de gran tamaño que habita en los océanos del Hemisferio Sur.
Thalassarche salvini Thalassarche generoko animalia da. Hegaztien barruko Diomedeidae familian sailkatua dago.
Thalassarche salvini Thalassarche generoko animalia da. Hegaztien barruko Diomedeidae familian sailkatua dago.
Thalassarche salvini
L'Albatros de Salvin (Thalassarche salvini) est une espèce d'oiseaux de mer de la famille des Diomedeidae. Elle a longtemps été considérée comme une sous-espèce de l'Albatros à cape blanche (Thalassarche cauta), avant d'être considérée comme une espèce à part entière à partir du milieu des années 1990.
Cet albatros pèse de 3,3 à 4,9 kg pour une envergure de 210 à 260 cm.
La tête et le cou sont gris clair et contrastent avec le front blanc. Le bec est gris bleuté tandis que son extrémité supérieure tire de l’ivoire au jaune et l’inférieure est sombre. Le dessous des ailes est blanc avec une bordure sombre bien délimitée.
L'Albatros de Salvin niche principalement sur les îles Bounty et de manière moins répandue sur les îles Snares, les îles Chatham et l'archipel des Crozet (sur l'île des Pingouins).
Thalassarche salvini
L'Albatros de Salvin (Thalassarche salvini) est une espèce d'oiseaux de mer de la famille des Diomedeidae. Elle a longtemps été considérée comme une sous-espèce de l'Albatros à cape blanche (Thalassarche cauta), avant d'être considérée comme une espèce à part entière à partir du milieu des années 1990.
Albatros salvin (Thalassarche salvini) adalah spesies burung laut berukuran sedang dengan warna hitam serta putih dari keluarga Albatros. Spesies ini menyebar melintasi laut selatan. Sebelumnya, cukup lama spesies Albatros salvin dimasukkan ke dalam subspesies Albatros pemalu.
Albatros salvin (Thalassarche salvini) adalah spesies burung laut berukuran sedang dengan warna hitam serta putih dari keluarga Albatros. Spesies ini menyebar melintasi laut selatan. Sebelumnya, cukup lama spesies Albatros salvin dimasukkan ke dalam subspesies Albatros pemalu.
L'albatro di Salvin (Thalassarche salvini Rothschild, 1893) è un grosso uccello marino diffuso nell'Oceano Australe. Appartenente alla famiglia dei Diomedeidi, questo mollymawk è stato a lungo considerato una sottospecie dell'albatro cauto. Tuttavia analisi molecolari hanno dimostrato che questo uccello, insieme al suo stretto parente, l'albatro delle Chatham (anch'esso considerato sottospecie dell'albatro cauto), è un sister taxon di T. cauta abbastanza differenziato da esso. Tutte e tre le specie vengono ora per lo più considerate distinte tra loro. L'albatro di Salvin venne descritto per la prima volta da Lord Lionel Walter Rothschild, che lo chiamò così in onore dell'ornitologo Osbert Salvin.
Ha la testa, il manto e il dorso grigi, e la groppa e le regioni inferiori bianche. Il becco, grigio pallido, ha la cresta e la punta gialli. Si distingue dall'albatro delle Chatham per le maggiori dimensioni ed il becco grigio, e da quello cauto per la testa di color grigio più scuro. In mare, tuttavia, è difficile distinguere le varie specie, e questo spiega la difficoltà nel censire il numero delle popolazioni.
L'albatro di Salvin nidifica in colonie su tre diversi gruppi di isole sparsi nell'Oceano Australe, le Crozet nell'Oceano Indiano e le Bounty e le Snares a sud della Nuova Zelanda. In settembre viene deposto un unico uovo, covato da entrambi i genitori fino ai primi di novembre. Il pulcino impara a volare dopo circa 4 mesi. Quando si trova in mare questa specie si spinge fino al Sudafrica e all'Australia, e raggiunge ad est le coste del Sudamerica. La popolazione globale è stimata attualmente sulle 65.000 unità, cifra piuttosto inferiore rispetto a quando vennero effettuati i primi studi (nonostante le differenze nel metodo di studio rendano difficile un paragone diretto).
L'albatro di Salvin (Thalassarche salvini Rothschild, 1893) è un grosso uccello marino diffuso nell'Oceano Australe. Appartenente alla famiglia dei Diomedeidi, questo mollymawk è stato a lungo considerato una sottospecie dell'albatro cauto. Tuttavia analisi molecolari hanno dimostrato che questo uccello, insieme al suo stretto parente, l'albatro delle Chatham (anch'esso considerato sottospecie dell'albatro cauto), è un sister taxon di T. cauta abbastanza differenziato da esso. Tutte e tre le specie vengono ora per lo più considerate distinte tra loro. L'albatro di Salvin venne descritto per la prima volta da Lord Lionel Walter Rothschild, che lo chiamò così in onore dell'ornitologo Osbert Salvin.
Salvins albatros (Thalassarche salvini) is een vogel uit de familie van de albatrossen (Diomedeidae). Het is een kwetsbare, endemische broedvogel van onbewoonde Nieuw-Zeelandse sub-antarctische eilanden. De vogel werd in 1893 door Lionel Walter Rothschild als Thalassogeron salvini geldig beschreven en vernoemd naar de Britse dierkundige Osbert Salvin.[2]
De vogel is gemiddeld 90 cm lang, het is een middelgrote albatros. De ondervleugels zijn wit, met smalle donkere randen aan zowel de voor- als achterkant en een kenmerkend rond vlekje in de voorste rand. De kop is lichtgrijs met een zilvergrijze kruin. De snavel is bleekgroen met een lichtgele bovenrand en een donkere vlek op het uiteinde van de ondersnavel.[1][3]
Deze soort komt voor op de Bounty-eilanden (99% van de populatie) en westelijke Snareseilanden. Ze broeden op kleine, kale, rotsige eilanden en maken daar nesten van gedroogde modder gemengd met veren en botjes. Deze zeevogels foerageren op open zee in het zuidelijk deel van de Indische- en Grote Oceaan in een band die loopt van de kusten van Zuid-Afrika via het zuiden van Australië tot aan de westkust van het zuiden van Zuid-Amerika. Het voedsel bestaat uit vis en inktvis.[3]
Het broedgebied van deze zeevogel is beperkt, daardoor is de kans op uitsterven aanwezig. De grootte van de populatie werd in 2014 door BirdLife International geschat op 110.000 individuen. Over trends in aantallen is weinig bekend. De broedeilanden zijn kwetsbaar door extreem zware stormen en verder vormt de langelijnvisserij een gevaar voor deze zeevogels. Om deze redenen staat deze soort als kwetsbaar op de Rode Lijst van de IUCN.[1]
Bronnen, noten en/of referentiesSalvins albatros (Thalassarche salvini) is een vogel uit de familie van de albatrossen (Diomedeidae). Het is een kwetsbare, endemische broedvogel van onbewoonde Nieuw-Zeelandse sub-antarctische eilanden. De vogel werd in 1893 door Lionel Walter Rothschild als Thalassogeron salvini geldig beschreven en vernoemd naar de Britse dierkundige Osbert Salvin.
Sølvhovudalbatross (Thalassarche salvini), engelsk namn Salvin's Albatross, eller Salvin's Mollymawk, er ein stor sjøfugl og mellomstor albatross. Nesten alle para hekkar på Bountyøyane søraust for New Zealand.
Dette taksonet var tidlegare rekna å vere ein underart av svartflekkalbatross, Thalassarche cauta,[1] men er i dag kjent som ein sjøvstendig art.
Vaksne fuglar skil seg frå svartflekkalbatrossar med mørkare gråfarge i andletet, øvre hals og øvre rygg.
I tillegg til Bountyøyane hekkar sølvhovudalbatrossar fåtalig på Chathamøyane og Snareøyane. Populasjonen er estimert til 62 000 hekkande fuglar.
Sølvhovudalbatross (Thalassarche salvini), engelsk namn Salvin's Albatross, eller Salvin's Mollymawk, er ein stor sjøfugl og mellomstor albatross. Nesten alle para hekkar på Bountyøyane søraust for New Zealand.
Dette taksonet var tidlegare rekna å vere ein underart av svartflekkalbatross, Thalassarche cauta, men er i dag kjent som ein sjøvstendig art.
Vaksne fuglar skil seg frå svartflekkalbatrossar med mørkare gråfarge i andletet, øvre hals og øvre rygg.
I tillegg til Bountyøyane hekkar sølvhovudalbatrossar fåtalig på Chathamøyane og Snareøyane. Populasjonen er estimert til 62 000 hekkande fuglar.
O albatroz-de-salvin, Thalassarche salvini, é uma ave marinha, da família dos albatrozes, de grande porte, que habita no Oceano Antártico. Tem porte médio, se comparada com as outras aves do seu género. É considerada, por alguns autores, como subespécie do Albatroz-arisco. Contudo, análises a nível molecular demonstram que o albatroz-de-salvin é mais aparentado ao Albatroz-das-chatham (também considerado como sendo uma subespécie do albatroz-arisco), formando um táxon irmão, e menos aparentados do que parece ao albatroz-arisco. Actualmente são consideradas como três espécies distintas. O nome vulgar e científico da espécie foi dado em honra do ornitólogo Osbert Salvin, por Lord Lionel Walter Rothschild.
O albatroz-de-salvin tem cabeça e costas cinzentas, e parte posterior e inferior branca. O seu bico é cinzento pálido com arestas e extremidade amarelas.Pode distinguir-se do albatroz-de-chatam pelo seu tamanho maior e bico cinzento, e distingue-se do albatroz-arisco pela sua cabeça mais acinzentada. Tais diferenças são pouco distinguíveis no mar aberto.
O albatroz-de-salvim procria em colónias de três arquipélagos com características muito distintas no Oceano Antártico: as Ilhas Crozet no Oceano Índico e nas Ilhas Bounty e The Snares a sul da Nova Zelândia. Procedem à postura de um únic ovo em Setembr, que é incubado pelos dois progenitores até inícios de Novembro. Aas crias começam a voar com 4 meses. No mar, distribuem-se desde o Sul de África, passando pela Austrália até tão a ocidente como as costas da América do Sul. A sua população mundial é estimada actualmente em 65.000 aves, o que sugere um declínio desde os primeiros estudos efectuados a respeito desta ave (ainda que diferenças a nível das metodologias utilizadas tornem difícil qualquer comparação directa).
O albatroz-de-salvin, Thalassarche salvini, é uma ave marinha, da família dos albatrozes, de grande porte, que habita no Oceano Antártico. Tem porte médio, se comparada com as outras aves do seu género. É considerada, por alguns autores, como subespécie do Albatroz-arisco. Contudo, análises a nível molecular demonstram que o albatroz-de-salvin é mais aparentado ao Albatroz-das-chatham (também considerado como sendo uma subespécie do albatroz-arisco), formando um táxon irmão, e menos aparentados do que parece ao albatroz-arisco. Actualmente são consideradas como três espécies distintas. O nome vulgar e científico da espécie foi dado em honra do ornitólogo Osbert Salvin, por Lord Lionel Walter Rothschild.
O albatroz-de-salvin tem cabeça e costas cinzentas, e parte posterior e inferior branca. O seu bico é cinzento pálido com arestas e extremidade amarelas.Pode distinguir-se do albatroz-de-chatam pelo seu tamanho maior e bico cinzento, e distingue-se do albatroz-arisco pela sua cabeça mais acinzentada. Tais diferenças são pouco distinguíveis no mar aberto.
O albatroz-de-salvim procria em colónias de três arquipélagos com características muito distintas no Oceano Antártico: as Ilhas Crozet no Oceano Índico e nas Ilhas Bounty e The Snares a sul da Nova Zelândia. Procedem à postura de um únic ovo em Setembr, que é incubado pelos dois progenitores até inícios de Novembro. Aas crias começam a voar com 4 meses. No mar, distribuem-se desde o Sul de África, passando pela Austrália até tão a ocidente como as costas da América do Sul. A sua população mundial é estimada actualmente em 65.000 aves, o que sugere um declínio desde os primeiros estudos efectuados a respeito desta ave (ainda que diferenças a nível das metodologias utilizadas tornem difícil qualquer comparação directa).
Salvinalbatross[2] (Thalassarche salvini) är en fåtalig fågelart i familjen albatrosser inom ordningen stormfåglar.[3]
Salvinalbatrossen är en medelstor svartvit albatross med en kroppslängd på 90 centimeter. Vuxna fåglar har silvergrå hätta och haka, grått ansikte, strupe och övre delen av manteln samt gråsvart på rygg, vingovansida och stjärt. Övergumpen är vit, liksom vingundersidan (bortsett från en svart fläck vid basen av undervingens framkant samt svart på både vingspetsarna liksom vingarnas fram- och bakkant). Näbben är grågrön med en blekgul rygg. På näbbspetsen har den gult på övre näbbhalvan och en mörk fläck på den undre. Ungfåglar har mer utbrett grått och näbben är svartspetsat på båda näbbhalvorna. Liknande chathamalbatrossen har lysande gul näbb samt är gråare på huvudet.[1]
Fågeln häckar på Crozet-, Snare- och Bountyöarna.[3] Den behandlas som monotypisk, det vill säga att den inte delas in i några underarter. Vissa anser den vara en underart till gråkindad albatross (T. cauta).[4]
Salvinalbatrossen är en kolonihäckande fågel som till skillnad från flera andra albatrossarter häckar varje år. Häckningen sker på små, vegetationsfria klippöar.[5] Den lägger ägg i augusti-september som kläcks i tredje veckan i oktober och ungarna är flygga i mars-april.[6] Fågeln lever av bläckfisk och fisk.[7]
Salvinalbatross kan ha minskat kraftigt i antal, även om olika beräkningsmetoder gör en jämförelse problematisk. Oavsett har den ett mycket begränsat utbredningsområde där den häckar i endast en liten ögrupp och är därför sårbar för plötsliga händelser. Internationella naturvårdsunionen IUCN kategoriserar den därför som sårbar.[1]
Fågelns svenska och vetenskapliga artnamn hedrar den engelske ornitologen Osbert Salvin (1835-1898).[8]
Salvinalbatross (Thalassarche salvini) är en fåtalig fågelart i familjen albatrosser inom ordningen stormfåglar.
Thalassarche salvini là một loài chim trong họ Diomedeidae.[3]
|tựa đề=
trống hay bị thiếu (trợ giúp)
|số biên tập viên=
(trợ giúp)
|coauthors=
bị phản đối (trợ giúp)
|coauthors=
bị phản đối (trợ giúp)
|coauthors=
bị phản đối (trợ giúp)
Thalassarche salvini là một loài chim trong họ Diomedeidae.