El catxel, Cerastoderma edule, és una espècie comuna d'escopinya, un mol·lusc marí comestible. Altres noms comuns en català en són: almenge, carculla, escopinya de gallet, gall, gallet i petxina ratllada.[1] Es distribueix en zones costaneres de l'est de l'oceà Atlàntic, des de Noruega a l'oest d'Àfrica.
El catxel és una de les espècies de mol·luscs més abundant en les zones planes de marees a les badies i estuaris d'Europa. És una espècie pesquera important i és una font important d'aliment per als crustacis, peixos i ocells marins. Es pesca de manera comercial als Països Baixos i les Illes Britàniques. Es fa en aqüicultura a la Bretanya, Països Baixos i Portugal.
El catxel pot fer bots d'uns 12 cm (per contracció de la closca) per tractar d'escapar dels seus depredadors, als quals identifica amb les moltes antenes i ulls que té al llarg del mant del seu cos.[2]
El catxel, Cerastoderma edule, és una espècie comuna d'escopinya, un mol·lusc marí comestible. Altres noms comuns en català en són: almenge, carculla, escopinya de gallet, gall, gallet i petxina ratllada. Es distribueix en zones costaneres de l'est de l'oceà Atlàntic, des de Noruega a l'oest d'Àfrica.
El catxel és una de les espècies de mol·luscs més abundant en les zones planes de marees a les badies i estuaris d'Europa. És una espècie pesquera important i és una font important d'aliment per als crustacis, peixos i ocells marins. Es pesca de manera comercial als Països Baixos i les Illes Britàniques. Es fa en aqüicultura a la Bretanya, Països Baixos i Portugal.
El catxel pot fer bots d'uns 12 cm (per contracció de la closca) per tractar d'escapar dels seus depredadors, als quals identifica amb les moltes antenes i ulls que té al llarg del mant del seu cos.