dcsimg

Menidia menidia ( Catalan; Valencian )

provided by wikipedia CA

Menidia menidia és un dels més comuns peixos de les costes orientals d'EE. UU. És comú subjecte d'estudis a causa de la seva sensibilitat a canvis ambientals, tant que fixa el seu sexe per canvis en la temperatura de l'entorn.

Mesura prop de 15 cm de long., majorment plateat i blanc. Menja minúsculs animals i plantes, entre ells: crustaci, alga, cucs d'anèl·lid, gambeta, zooplancton, maxil·lopde, amfípode, calamar, insectes.

És molt predat per: llobarro estriat (Morone saxatilis), anjova (Pomatomus saltatrix) i moltes espècies d'aus de costa.

Els factors abiòtics necessaris per a la seva supervivència són aigua, oxigen, i temperatura adequada (prop de 21 °C).

Habita fins a pocs metres de profunditat. També es troba en rius i rierols que desemboquen en el mar, nedant entre vegetals. Durant l'hivern, bussegen a més profunditat (però no massa) per evitar baixes temperatures. A l'estiu, els hi troba prop de les costes en aigües no masprofundes que pocs decímetres.

La seva defensa és ocultar-se en la vegetació. Són veloços nedadors i la seva coloració plata ho dissimula a altes velocitats.

license
cc-by-sa-3.0
copyright
Autors i editors de Wikipedia
original
visit source
partner site
wikipedia CA

Menidia menidia: Brief Summary ( Catalan; Valencian )

provided by wikipedia CA

Menidia menidia és un dels més comuns peixos de les costes orientals d'EE. UU. És comú subjecte d'estudis a causa de la seva sensibilitat a canvis ambientals, tant que fixa el seu sexe per canvis en la temperatura de l'entorn.

Mesura prop de 15 cm de long., majorment plateat i blanc. Menja minúsculs animals i plantes, entre ells: crustaci, alga, cucs d'anèl·lid, gambeta, zooplancton, maxil·lopde, amfípode, calamar, insectes.

És molt predat per: llobarro estriat (Morone saxatilis), anjova (Pomatomus saltatrix) i moltes espècies d'aus de costa.

Els factors abiòtics necessaris per a la seva supervivència són aigua, oxigen, i temperatura adequada (prop de 21 °C).

Habita fins a pocs metres de profunditat. També es troba en rius i rierols que desemboquen en el mar, nedant entre vegetals. Durant l'hivern, bussegen a més profunditat (però no massa) per evitar baixes temperatures. A l'estiu, els hi troba prop de les costes en aigües no masprofundes que pocs decímetres.

La seva defensa és ocultar-se en la vegetació. Són veloços nedadors i la seva coloració plata ho dissimula a altes velocitats.

license
cc-by-sa-3.0
copyright
Autors i editors de Wikipedia
original
visit source
partner site
wikipedia CA