L'ase mossegaire, la bavosa ocel·lada, la dormilega, el papagall, el burret, la futarra, la rabosa, la rabosa d'ullot negre o el toret (Blennius ocellaris) és un peix d'hàbits nocturns de la família dels blènnids.
Morfologia
- Talla: màxima de 20 cm, comuna entre 10 i 15 cm.
- Cos robust, relativament allargat i comprimit.
- El cap és massís, alt i curt amb un parell de tentacles supraorbitals i un altre parell de situació lateral, sobre l'opercle i a prop de l'inici de l'aleta dorsal.
-
Pell nua i llisa, sense escates.
-
Boca terminal; a cada maxil·lar una fila d'unes 36 dents incisives i un fort caní posterior, al nivell de la comissura bucal; vómer sense dents.
- Una aleta dorsal amb una porció anterior de radis espinosos tous; molt més alta que la posterior; els primers radis són més llargs que la membrana que els uneix.
- Pectorals ben desenvolupades.
- Ventrals jugulars i reduïdes amb una petita espina inclosa a la pell i 2 ó 3 radis.
- Caudal arrodonida.
- Coloració grisenca o marró grisós, amb 5 o 7 amples bandes més fosques transversals.
- Una taca fosca orlada de blanc entre els radis 6è i 8è de la dorsal.
- Aletes amb taques i franges marrons.
Comportament
Espècie bentònica que viu sobre diferents tipus de fons entre els 5 i 250 m (fins a 400 m a les costes d'Algèria).
Alimentació
S'alimenta de petits insectes del mar com per exemple un pop una aranya una terenyina un atoli, etc. i d'algun excrement d'animal
Es reprodueix a la primavera; fixen els ous sota les closques buides o pedres llises, on són protegits pel mascle.
Distribució geogràfica
Present a la Mediterrània i la Mar Negra (no es troba, però, a les costes de Tunísia, Líbia i part d'Egipte). A l'Atlàntic Oriental, des de les Illes Britàniques fins al Marroc.
Sense cap interès comercial: forma part de la morralla.
Es captura amb l'art d'arrossegament i amb volantí.
Bibliografia
- Alegre, M.; J. Lleonart; J. Veny: Espècies pesqueres d'interès comercial. Nomenclatura oficial catalana. Dep. Cultura, Generalitat de Catalunya, 1992.
- Eschmeyer, William N.: Genera of Recent Fishes. California Academy of Sciences. San Francisco (Califòrnia, Estats Units). iii + 697. ISBN 0-940228-23-8. 1990.
- Eschmeyer, William N., ed. 1998. Catalog of Fishes. Special Publication of the Center for Biodiversity Research and Information, núm. 1, vol. 1-3. California Academy of Sciences. San Francisco (Califòrnia, Estats Units). 2905. ISBN 0-940228-47-5.
- Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts (Estats Units), 1997.
- Huguet, A.: Catàleg d'espècies d'interès pesquer a Catalunya. Generalitat de Catalunya. Departament d'Agricultura, Ramaderia i Pesca. Any 1995.
- Lloris, Domènec i Meseguer, Sergi: Recursos marins del Mediterrani: fauna i flora del Mar Català. Departament d'Agricultura, Ramaderia i Pesca de la Generalitat de Catalunya. Barcelona, octubre del 2000. ISBN 84-393-5244-1. Plana 61.
- Mercader, Ll.: Peixos de la Costa Brava. El Cau, Quaderns del Museu Municipal de la Costa Brava. Sèrie Medi Natural. Ajuntament de Palamós, 1993.
- Moyle, P. i J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a edició, Upper Saddle River (Nova Jersey, Estats Units): Prentice-Hall. Any 2000.
- Nelson, J.: Fishes of the World, 3a edició. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
- Riera, F.; J. Oliver; J. Terrassa: Peixos de les Balears. Conselleria de Medi Ambient, Ordenació del Territori i Litoral. Direcció General del Medi Ambient. Any 1998.
- Springer, V.G., 1986. Blenniidae. p. 742-755. A M.M. Smith i P.C. Heemstra (eds.) Smiths' sea fishes. Springer-Verlag, Berlín.
- Springer, V.: Blennies. Planes 214-217 a W.N. Eschmeyer, J. R. Paxton, editors. Encyclopedia of Fishes – 2a edició, San Diego, Califòrnia: Academic Press. Any 1994.
- Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a edició, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaços externs
![src=]()
A
Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a:
Ase mossegaire 
