Portulacaria afra és una planta suculenta de fulles petites trobada a Sud-àfrica.
És un arbust de planta tova, semiperennifoli dret o arbre petit, generalment 2,5-4,5 metres d'altura. Semblant en aparença a la "planta de jade" Crassula ovata (família de les crassulàcies), P. afra té coixinets més petits i més rodons i de creixement més compacte (espais internodals més curts, fins a 1,5 mm). És molt més resistent, de creixement més ràpid, més lliurement ramificat, i té branques més fines i afilades que la Cràssula un cop establert.[1]
Dins el gènere Portulacaria, s'ha demostrat que és un valor atípic, relativament sense relació amb les altres espècies en el gènere, els quals estan restringits a intervals petits en l'àrid extrem oest de l'Àfrica meridional.[2]
Està molt estesa a l'est de Sud-àfrica (inclòs Swazilàndia). En aquest clima humit, és relativament rar, i tendeix a afavorir els afloraments rocosos i els vessants secs. També es troba en un nombre molt més dens a la zona seca del sud de la Província del Cap. Aquí passa des del "Little Karoo" del Cap Occidental, cap a l'est fins a la vegetació del matoll del Cap Oriental.[3] P. afra es troba més prolíficament en els matollars d'Albany, una ecoregió forestal, que localment es diu sovint noorsveld, després del gran nombre d'espècies de suculentes d'Euphorbia, que sovint es diuen plantes noors.
In the wilds of South Africa, large plants do survive the winter frosts by growing dense enough to provide their own natural cover. Drought-tolerant and fire-resistant, it will endure desert sun and heat once established, which the jade plant will not. Cuttings root very easily in most potting media. En estat salvatge de Sud-àfrica, les plantes grans sobreviuen a les gelades d'hivern en créixer prou denses com per proporcionar la seva pròpia cobertura natural. Resistent a la sequera i resistent al foc, que va suportar el sol del desert i la calor un cop establert, que la planta de jade no ho pot fer. ES talla molt fàcilment les arrels en la majoria dels mitjans d'encofrat per a testos.
És popular com un bonsai d'interior,[4] I com una planta resistent en xerojardineria. Hi ha diverses varietats - alguns criats en el cultiu, altres d'origen natural:[5]
Al sud d'Àfrica es menja habitualment, generalment com un component d'una amanida o una sopa.
És capaç de la fixació del carboni C3 o CAM, depenent de factors com l'estació i l'edat de les fulles.[3]
Portulacaria afra és una planta suculenta de fulles petites trobada a Sud-àfrica.
