Serpulidae és una família de cucs anèl·lids sèssils i formadors de tubs de la classe Plychaeta.[1] Els membres de la família es diferencien dels altres cucs sabèlids perquè tenen un opercle especialitzat que impedeix l’entrada als seus tubs. A més a més, els serpúlids secreten carbonat de calci[2] per a la formació dels seus tubs. Els serpúlids són els principals biomineralitzadors d’entre tots els anèl·lids. Aproximadament es coneixen unes 300 espècies de la família Serpulidae, de les quals totes excepte una viuen en aigua salada. Els primers serpúlids que es coneixen daten del Permià (Wordià – Permià inferior).
La sang de la majoria d’espècies d’aquesta família presenta el pigment conegut com a clorocruorina. Aquest pigment s’empra per al transport d’oxígen fins als teixits. Les closques buides dels serpúlids poden ser confosos amb les closques d’algunes famílies de gasteròpodes, com ara els de la família Vermetidae. La principal diferència és que les closques dels serpúlids són terroses al seu interior, mentre que la dels gasteròpodes són brillants.[3]
Spirorbis sp.
Serpulidae és una família de cucs anèl·lids sèssils i formadors de tubs de la classe Plychaeta. Els membres de la família es diferencien dels altres cucs sabèlids perquè tenen un opercle especialitzat que impedeix l’entrada als seus tubs. A més a més, els serpúlids secreten carbonat de calci per a la formació dels seus tubs. Els serpúlids són els principals biomineralitzadors d’entre tots els anèl·lids. Aproximadament es coneixen unes 300 espècies de la família Serpulidae, de les quals totes excepte una viuen en aigua salada. Els primers serpúlids que es coneixen daten del Permià (Wordià – Permià inferior).
La sang de la majoria d’espècies d’aquesta família presenta el pigment conegut com a clorocruorina. Aquest pigment s’empra per al transport d’oxígen fins als teixits. Les closques buides dels serpúlids poden ser confosos amb les closques d’algunes famílies de gasteròpodes, com ara els de la família Vermetidae. La principal diferència és que les closques dels serpúlids són terroses al seu interior, mentre que la dels gasteròpodes són brillants.
