Macrolepiota mastoidea, paraigüet o campaneta,[1] és un bolet que es caracteritza per la forma del seu barret. Aquesta és la que li dóna nom, ja que prové del grec mastos=mama i ideos=similar degut a la gran protuberància central de la seva barret que recorda el mugró.
Creix a la tardor, en grups, en els boscos de planifolis, sobre diferents tipus de sòl.[2]
Té un píleu de 8 a 12 cm de diàmetre, de forma pla-convexa, amb un umbó prominent, els marges incurvats més o menys enrotllats cap a la cara superior; la cutícula crema-blanc o ocre, esquamosa, més densa cap al centre.[2]
Les làmines són blanquinoses, denses, lliures i amb collar.[2]
L'Estípit és cilíndric, atenuat a la part superior, una mica inflat a la base, coberta amb una esquama granulada de color groc-marró, fàcilment separable del barret.
Té una carn blanquinosa, que no canvia de color, amb una olor dèbil i un sabor lleugerament àcid, d'avellana intens, que recorda el de la Macrolepiota procera.
Macrolepiota mastoidea, paraigüet o campaneta, és un bolet que es caracteritza per la forma del seu barret. Aquesta és la que li dóna nom, ja que prové del grec mastos=mama i ideos=similar degut a la gran protuberància central de la seva barret que recorda el mugró.
Creix a la tardor, en grups, en els boscos de planifolis, sobre diferents tipus de sòl.
