El dot, el famfre, la gerna, la gernera, la getlera, el gratasoldats, el pàmpol rascàs, el rascàs, la xerla o la xerna (Polyprion americanus, Cerna sicana o Polyprion cernium) és un peix de l'ordre dels perciformes, molt semblant a l'anfós, que pot atènyer els 2 m de longitud i pesar 50 kg.
Morfologia
- Talla màxima de 200 cm, comuna fins a 80 cm.
- Cos robust i una mica comprimit.
-
Escates bastant petites molt rugoses (ctenoides).
- Línia lateral simple i ben visible amb 90 a 114 escates.
-
Cap ben desenvolupat.
-
Boca gran i lleugerament protràctil; mandíbula prominent i maxil·lar ample; dents petites, en bandes, sobre les mandíbules. Les dents de la filera anterior són caniniformes.
- Opercle amb una cresta òssia horitzontal; preopercle dentat.
- Una aleta dorsal amb una part espinosa i l'altra amb radis tous; les darreres espines de la dorsal són molt més curtes que els primers radis tous de la mateixa aleta.
- L'anal és curta.
- Aletes ventrals molt a prop de les pectorals.
- La caudal, arrodonida.
- La coloració dels joves és gris violaci (lilós) o marró violaci, amb taques o marbrejats blanquinosos, més o menys, difuses.
- Els adults són marró grisencs, amb reflexos vinosos. Les aletes senars estan orlades de blanc.
Comportament
Espècie demersal sobre fons rocallosos i sorrencs de 40 a 420 metres de fondària, encara que les seues preferències se situen entre els 100 i 200 metres.
Els adults són solitaris, mentre que els joves són gregaris i de comportament epipelàgic, ja que viuen vora dels objectes flotants i es desplacen amb ells.
Alimentació
Són carnívors, s'alimenten voraçment de peixos, crustacis i cefalòpodes.
La reproducció té lloc a finals de primavera i a l'estiu.
Distribució geogràfica
Es troba a tota la Mediterrània (llevat de la part nord de l'Adriàtic i de la Mar Negra) i a les dues ribes de l'Atlàntic (a la riba oriental, des del sud de Noruega fins a Sud-àfrica -incloent-hi les Canàries, Cap Verd i Tristan da Cunha-, i a la riba occidental des de Terranova fins a l'Argentina).
De carn apreciada. La seua captura forma part com a subproducte de la pesca semiindustrial o esportiva.
Els adults es pesquen amb palangres i xarxes de ròsec al talús, però només ocasionalment. Els joves són capturats vora els objectes flotants, amb la llampuguera.
La seua talla mínima legal de captura és de 45 cm.
Referències
- Lloris, Domènec i Meseguer, Sergi: Recursos marins del Mediterrani: fauna i flora del Mar Català. Departament d'Agricultura, Ramaderia i Pesca de la Generalitat de Catalunya. Barcelona, octubre del 2000. ISBN 84-393-5244-1. Plana 94.
- Mas Ferrà, Xavier i Canyelles Ferrà, Xavier: Peixos de les Illes Balears. Editorial Moll, Palma, maig del 2000. Manuals d'Introducció a la Naturalesa, 13. ISBN 84-273-6013-4. Planes 142-143.
- Riera, F.; J. Oliver; J. Terrassa: Peixos de les Balears. Conselleria de Medi Ambient, Ordenació del Territori i Litoral. Direcció General del Medi Ambient. Any 1998.
- Mercader, Ll.: Peixos de la Costa Brava. El Cau, Quaderns del Museu Municipal de la Costa Brava. Sèrie Medi Natural. Ajuntament de Palamós, 1993.
- Huguet, A.: Catàleg d'espècies d'interès pesquer a Catalunya. Generalitat de Catalunya. Departament d'Agricultura, Ramaderia i Pesca. Any 1995.
- Alegre, M.; J. Lleonart; J. Veny: Espècies pesqueres d'interès comercial. Nomenclatura oficial catalana. Dep. Cultura, Generalitat de Catalunya, 1992.
Enllaços externs
En altres projectes de
Wikimedia:
Commons (Galeria) Commons (Categoria) 
Viccionari
