dcsimg

Xazmín ( Asturian )

provided by wikipedia AST
«Xazmín» redirixe equí. Pa otres aceiciones, ver Xazmín (dixebra).

Del árabe hispánicu yas[a]mín, de la mesma del árabe clásicu yāsamīn y esti del pelvi yāsaman,[4] "regalu de Dios".[5]
El xazmín ye un parrotal del xéneru Jasminum, con alredor de 300 especies. Ye natural de les rexones tropicales y subtropicales del Vieyu Mundu y ye llargamente cultiváu. La mayoría de les especies crecen como trepadores sobre otres plantes o empuestes sobre estructures.[ensin referencies]

Descripción

Les flores del xazmín, comúnmente blanques –magar hai delles especies marielles–, tienen de cutiu un dulce ya intensu arume. Estes plantes cultívense principalmente poles sos flores, nel xardín, como planta d'interior o pa flor cortada. La flor dura alredor de 24 hores. Dos hores enantes de abrir el brotu puede coyer y faer biznagues, bien apreciaes n'Andalucía. Les biznagues fáense poniendo cada brotu nes cañes seques d'una planta montesa, llamada "sombrillita". Esta biznaga una vegada ellaborada pínchase sobre una penca que los biznagueros porten na palma de la mano ufiertándoles nos restoranes pela nueche.[ensin referencies]

Nel sur y sureste d'Asia les muyeres avecen a llevales nel pelo. Tamién s'usen pa faer , que la so base ye'l té verde y munches especies destilen un aceite col que s'ellaboren arumes. N'aromaterapia, emplégase nel aspeutu emocional como un afrodisiacu, y per la parte física como relaxante muscular y analxésicu.[ensin referencies]

Especies

 src=
Xazmín árabe flores en tonu nidiu

Ver

Cuidaos del xazmín, xazmineros

Lluz y situación: Precisen lluz a esgaya, sobremanera si tán nel interior; nel esterior nun ye conveniente que s'espongan direutamente a los rayos del sol, porque pónense mustios.

Temperatura: Nun toleren l'escesu de fríu pel hibiernu yá que nun dexa que la planta florie, unos 13 graos son lo ideal. Pel branu aguanten bien siempres y cuando heba mugor nel ambiente. Puen tolerar los 25ºC ensin problemes. Estrémense enforma los xazminos asitiaos cerca del mar a los del centru de la ciudá, el so arume pela nueche ye más potente.

Riegu del xazmín: Cuando tán creciendo pel branu convién regalos cada 2 díes, y pel hibiernu, cuando tán en flor, cada 4 ó 5 díes.

Observaciones

Ye conveniente rociar la planta con agua, sobremanera cuando ta n'interior, pero nun han moyase les flores yá que quedaríen enllordiaes. Nun ha d'usase abrillantador.

Dificultá: con un invernaderu y daqué d'esperiencia ye una planta de fácil curiáu, ensin invernaderu riquen ser un espertu.

Referencies

  1. «Jasminum». Index Nominum Genericorum. International Association for Plant Taxonomy. Consultáu'l 3 de xunu de 2008.
  2. «10. Jasminum Linnaeus». Chinese Plant Names 15. http://www.efloras.org/florataxon.aspx?flora_díi=2&taxon_díi=116771.
  3. UniProt. «Jasminum». Consultáu'l 3 de xunu de 2008.
  4. http://lema.rae.es/drae/?val=xazmín Xazmín. Diccionariu de la Real Academia Española
  5. "jasmine, -in, jessamine, -in", OED
  6. Bluegrape jasmine
  7. 7,00 7,01 7,02 7,03 7,04 7,05 7,06 7,07 7,08 7,09 7,10 7,11 «GRIN Species Records of Jasminum fechaaccesu=13-12-2008». Germplasm Resources Information Network (GRIN). United States Department of Agriculture, Agricultural Research Service, Beltsville Area.
  8. «Jasminum parkeri». NC State University. Consultáu'l 13 d'avientu de 2008.

Enllaces esternos

license
cc-by-sa-3.0
copyright
Wikipedia authors and editors
original
visit source
partner site
wikipedia AST

Xazmín: Brief Summary ( Asturian )

provided by wikipedia AST
«Xazmín» redirixe equí. Pa otres aceiciones, ver Xazmín (dixebra).

Del árabe hispánicu yas[a]mín, de la mesma del árabe clásicu yāsamīn y esti del pelvi yāsaman, "regalu de Dios".
El xazmín ye un parrotal del xéneru Jasminum, con alredor de 300 especies. Ye natural de les rexones tropicales y subtropicales del Vieyu Mundu y ye llargamente cultiváu. La mayoría de les especies crecen como trepadores sobre otres plantes o empuestes sobre estructures.[ensin referencies]

license
cc-by-sa-3.0
copyright
Wikipedia authors and editors
original
visit source
partner site
wikipedia AST