Los crabrónidos (Crabronidae) son una familia bien amplia d'himenópteros apócritos de la superfamilia Apoidea qu'inclúi la mayoría de les especies qu'enantes taben incluyíes na superfamilia Sphecoidea que yá nun esiste. Contién 20 xéneros y más de 9.000 especies. Ye posible que dalgunes de les sos subfamilies adquieran rangu de families nel futuru.
Varien en tamañu ente 6 y 20 mm. Delles especies son bien abondoses; munches visiten flores.
Munches especies faen los sos niales en suelu, otres en tarmos buecos o en túneles na madera. Los bárabos son alimentaes con preses prindaes y trayíes al nial. El tipu de presa varia cola especie; inclúi áfidos, escarabayos, camparines y polillas, billorios, grillos, mosques, etc. Delles especies son cleptoparásites, alimentando a los sos bárabos con preses que robaron d'otros niales d'aviespes.
Cladograma basáu en Debevic et al, 2012, qu'usa filoxenia molecular pa demostrar que les abeyes (Anthophila) aniciaron a partir de Crabronidae, que ye parafilética. Heterogynaidae tamién paez ser parafilética.[1] La pequeña subfamilia Mellininae nun ta incluyida nesti analís.
ApoideaAmpulicidae
"Heterogynaidae" (en parte)
Sphecidae (sensu stricto)
Crabroninae (parte de "Crabronidae")
Bembicini
Nyssonini, Astatinae
"Heterogynaidae" (en parte)
Pemphredoninae, Philanthinae
Anthophila (abeyes)
Los crabrónidos (Crabronidae) son una familia bien amplia d'himenópteros apócritos de la superfamilia Apoidea qu'inclúi la mayoría de les especies qu'enantes taben incluyíes na superfamilia Sphecoidea que yá nun esiste. Contién 20 xéneros y más de 9.000 especies. Ye posible que dalgunes de les sos subfamilies adquieran rangu de families nel futuru.
Varien en tamañu ente 6 y 20 mm. Delles especies son bien abondoses; munches visiten flores.
Munches especies faen los sos niales en suelu, otres en tarmos buecos o en túneles na madera. Los bárabos son alimentaes con preses prindaes y trayíes al nial. El tipu de presa varia cola especie; inclúi áfidos, escarabayos, camparines y polillas, billorios, grillos, mosques, etc. Delles especies son cleptoparásites, alimentando a los sos bárabos con preses que robaron d'otros niales d'aviespes.
Els Crabrònids (Crabronidae) és una gran família de vespes, que inclou gairebé totes les espècies que abans componien la desapareguda superfamíulia Sphecoidea. El nom de la família deriva de l'epítet crabro (per exemple en Vespa crabro). Consta d'uns 200 gèneres, amb unes 9.000 espècies. Els crabrònids formaven part abans de Sphecidae, però aquest darrer nom està reservat actualment a una família separada basada en el que havia estat la subfamília Sphecinae. Aquest canvi és recent.
Els Crabrònids (Crabronidae) és una gran família de vespes, que inclou gairebé totes les espècies que abans componien la desapareguda superfamíulia Sphecoidea. El nom de la família deriva de l'epítet crabro (per exemple en Vespa crabro). Consta d'uns 200 gèneres, amb unes 9.000 espècies. Els crabrònids formaven part abans de Sphecidae, però aquest darrer nom està reservat actualment a una família separada basada en el que havia estat la subfamília Sphecinae. Aquest canvi és recent.
Kutíkovití (Crabronidae) je čeleď žahadlových blanokřídlích, kteří se řadí mezi včely do skupiny kutilek. Čeleď obsahuje okolo 8 900 druhů v téměř 250 rodech.
Vzhledově jde o velmi různorodou čeleď, jenž zahrnuje malé i velké druhy. Zadeček je buď přisedlý nebo se stopkou, která má hranatý průřez. Uzdičkový záhyb křídel bývá zakrnělý. Délka se pohybuje od 2 mm do 25 mm. Barva je většinou černá, mnohdy s kombinací žluté a rezavé.[1]
Velká čeleď s kosmopolitním rozšířením. Většinou jde o teplomilné druhy, které upřednostňují prosluněná stanoviště, ale nejde o pravidlo. Existuje i množství druhů, které žijí v lese. Dospělci se živí nektarem, medovicí a jinými sladkými šťávami, larvy požírají masitou stravu. Potrava pro larvy může být velmi rozmanitá – existují druhy specializované, lovící jen jeden druh kořisti, i druhy univerzální. Za oběť může různým kutíkovitým padnout rozličný hmyz (křísci, mšice, mery, chvostoskoci, třásněnky, ploštice, mouchy, švábi atd.) a pavoukovci. Některé druhy se živí kleptoparaziticky a využívají pro své larvy zásoby jiných druhů. Většina druhů klade jedno nebo více vajíček do plodové komůrky a tu pak zásobuje ochromenými členovci. Vajíčko je nakladeno někdy přímo na oběť, někdy poblíže ní. U rodů Cerceris, Ectemnius a rodů podčeledi Pemphredoninae dochází k hromadnému hnízdění s různě velkým stupněm spolupráce. Kutíkovití bývají hostiteli různých parazitických blanokřídlích (zlatěnky, chalcidky, lumci).
Čeleď zahrnuje 8 podčeledí, 23 tribů, 249 rodů a téměř 8900 druhů. Zde je přehled podčeledí:
Obrázky, zvuky či videa k tématu kutíkovití ve Wikimedia Commons
Kutíkovití (Crabronidae) je čeleď žahadlových blanokřídlích, kteří se řadí mezi včely do skupiny kutilek. Čeleď obsahuje okolo 8 900 druhů v téměř 250 rodech.
Crabronidae ist eine Familie der Grabwespen (Spheciformes). Sie umfasst 200 Gattungen in acht Unterfamilien mit über 8720 Arten.[1] Sie ist in Europa mit 816 Arten und Unterarten vertreten.[2] Die Familie wurde ursprünglich in Form einiger Unterfamilien den Sphecidae zugerechnet[3] und aufgrund morphologischer Untersuchungen in den Familienrang erhoben.[4] Eine neuere molekulargenetische Untersuchung legt jedoch sehr nahe, dass die Crabronidae nicht monophyletisch sind.[5]
Die Weibchen versorgen ihre Larven mit Beutetieren, die in das Nest getragen werden. Je nach Art werden verschiedene Tiere, wie etwa Blattläuse, Bienen, Käfer, Wanzen, Schmetterlinge, Zikaden, Schaben, Lang- und Kurzfühlerschrecken, Fliegen, Gottesanbeterinnen oder Spinnen gejagt. Einige wenige Arten leben als Kleptoparasiten und versorgen ihre Brut mit der Beute anderer Wespen. Bei manchen Unterfamilien, insbesondere den Pemphredoninae und Philanthinae werden die Nester mitunter auch gemeinschaftlich angelegt.
Im Folgenden werden alle derzeit anerkannten Unterfamilien aufgelistet:[4]
Crabronidae ist eine Familie der Grabwespen (Spheciformes). Sie umfasst 200 Gattungen in acht Unterfamilien mit über 8720 Arten. Sie ist in Europa mit 816 Arten und Unterarten vertreten. Die Familie wurde ursprünglich in Form einiger Unterfamilien den Sphecidae zugerechnet und aufgrund morphologischer Untersuchungen in den Familienrang erhoben. Eine neuere molekulargenetische Untersuchung legt jedoch sehr nahe, dass die Crabronidae nicht monophyletisch sind.
The Crabronidae are a large paraphyletic group (nominally a family) of wasps, including nearly all of the species formerly comprising the now-defunct superfamily Sphecoidea. It collectively includes well over 200 genera, containing well over 9000 species. Crabronids were originally a part of the Sphecidae, but the latter name is now restricted to a separate family based on what was once the subfamily Sphecinae. Several of the subfamilies of the Crabronidae are often treated as families in their own right, as is true of the most recent phylogenies (example below).
This phylogenetic tree is based on Sann et al., 2018, which used phylogenomics to demonstrate that both the bees (Anthophila) and the Sphecidae arose from within the former Crabronidae, which is therefore paraphyletic, and which they suggested should be split into several families; the former family Heterogynaidae nests within the Bembicidae, as here defined.[1] These findings differ in several details from studies published by two other sets of authors in 2017, though all three studies demonstrate a paraphyletic "Crabronidae."[2][3] Only three of these lineages were not included within Crabronidae in the past: Ampulicidae, Sphecidae, and Anthophila.
ApoideaAnthophila (bees)
Trypoxylon collinum larva
Trypoxylon collinum pupa
Trypoxylon collinum adult
Astata sp. male Cerceris sp. male 
Sand wasp in its habitat, Dar es Salaam, Tanzania The Crabronidae are a large paraphyletic group (nominally a family) of wasps, including nearly all of the species formerly comprising the now-defunct superfamily Sphecoidea. It collectively includes well over 200 genera, containing well over 9000 species. Crabronids were originally a part of the Sphecidae, but the latter name is now restricted to a separate family based on what was once the subfamily Sphecinae. Several of the subfamilies of the Crabronidae are often treated as families in their own right, as is true of the most recent phylogenies (example below).
Crabronidae, con el nombre común de crabrónidos, es una familia muy amplia de himenópteros apócritos de la superfamilia Apoidea que incluye la mayoría de las especies que antes estaban incluidas en la superfamilia Sphecoidea que ya no existe. Contiene 20 géneros y más de 9.000 especies. Es posible que algunas de sus subfamilias adquieran rango de familias en el futuro.
Varían en tamaño entre 6 y 20 mm. Algunas especies son muy abundantes; muchas visitan flores.
Muchas especies hacen sus nidos en el suelo, otras en tallos huecos o en túneles en la madera. Las larvas son alimentadas con presas capturadas y traídas al nido. El tipo de presa varía con la especie; incluye áfidos, escarabajos, mariposas y polillas, cigarras, grillos, moscas, etc. Algunas especies son cleptoparásitas, alimentando a sus larvas con presas que robaron de otros nidos de avispas. En algunas especies varias hembras comparten un nido.
Algunas especies son usadas como controles biológicos, por ejemplo Larra bicolor, introducida desde Sudamérica a los Estados Unidos para controlar al grillo topo, especie invasora.
Cladograma basado en Debevic et al, 2012, que usa filogenia molecular para demostrar que las abejas (Anthophila) se originaron a partir de Crabronidae, la cual es parafilética. Heterogynaidae también parece ser parafilética.[1] La pequeña subfamilia Mellininae no está incluida en este análisis.
Apoidea"Heterogynaidae" (en parte)
Crabroninae (parte de "Crabronidae")
(resto de "Crabronidae")"Heterogynaidae" (en parte)
Anthophila (abejas)
Trypoxylon collinum larva
Trypoxylon collinum pupa
Trypoxylon collinum adulto
Crabronidae, con el nombre común de crabrónidos, es una familia muy amplia de himenópteros apócritos de la superfamilia Apoidea que incluye la mayoría de las especies que antes estaban incluidas en la superfamilia Sphecoidea que ya no existe. Contiene 20 géneros y más de 9.000 especies. Es posible que algunas de sus subfamilias adquieran rango de familias en el futuro.
Varían en tamaño entre 6 y 20 mm. Algunas especies son muy abundantes; muchas visitan flores.
Muchas especies hacen sus nidos en el suelo, otras en tallos huecos o en túneles en la madera. Las larvas son alimentadas con presas capturadas y traídas al nido. El tipo de presa varía con la especie; incluye áfidos, escarabajos, mariposas y polillas, cigarras, grillos, moscas, etc. Algunas especies son cleptoparásitas, alimentando a sus larvas con presas que robaron de otros nidos de avispas. En algunas especies varias hembras comparten un nido.
Algunas especies son usadas como controles biológicos, por ejemplo Larra bicolor, introducida desde Sudamérica a los Estados Unidos para controlar al grillo topo, especie invasora.
Les Crabronidae (crabronidés) sont une famille de guêpes dont il existe environ 9 000 espèces réparties en huit sous-familles.
Les Crabronidae (crabronidés) sont une famille de guêpes dont il existe environ 9 000 espèces réparties en huit sous-familles.
Crabronidae Latreille, 1802 è una famiglia di insetti imenotteri apoidei.
Comprende le seguenti sottofamiglie[1]:
Crabronidae Latreille, 1802 è una famiglia di insetti imenotteri apoidei.
Crabronidae is een grote familie van graafwespen uit de orde vliesvleugeligen (Hymenoptera), niet te verwarren met de langsteelgraafwespen. Om het onderscheid te maken met andere families worden ze ook wel crabronide graafwespen genoemd. In Nederland en België komen ongeveer 160 à 170 soorten graafwespen uit de familie Crabronidae voor.[1]
Vrijwel alle soorten die ooit bij de superfamilie Sphecoidea werden ingedeeld, waarvan de status wordt betwijfeld, behoren tegenwoordig tot de Crabronidae. Er zijn meer dan 200 geslachten en meer dan 9000 soorten. Het is zeer aannemelijk dat meerdere groepen uit de eveneens nog nieuwe familie in de toekomst een eigen familie zullen krijgen, vanwege de zeer gespecialiseerde, maar uiteenlopende biologie en levenswijze.
Crabronidae is een grote familie van graafwespen uit de orde vliesvleugeligen (Hymenoptera), niet te verwarren met de langsteelgraafwespen. Om het onderscheid te maken met andere families worden ze ook wel crabronide graafwespen genoemd. In Nederland en België komen ongeveer 160 à 170 soorten graafwespen uit de familie Crabronidae voor.
Vrijwel alle soorten die ooit bij de superfamilie Sphecoidea werden ingedeeld, waarvan de status wordt betwijfeld, behoren tegenwoordig tot de Crabronidae. Er zijn meer dan 200 geslachten en meer dan 9000 soorten. Het is zeer aannemelijk dat meerdere groepen uit de eveneens nog nieuwe familie in de toekomst een eigen familie zullen krijgen, vanwege de zeer gespecialiseerde, maar uiteenlopende biologie en levenswijze.
Crabronidae er en familie av solitære årevinger. Den blir plassert i gruppen Apoidea, som omfatter bier og gravevepser. Crabronidene ble tidligere slått sammen med graveveps-familiene Sphecidae og Ampulicidae, men man regner ikke i dag med at det er svært nært slektskap mellom disse. Disse vepsene er parasitoider, larvene utvikler seg på ulike insekter som moren har fanget og lammet med et stikk. Det er kjent 8732 arter fordelt på ca. 200 slekter, 675 av dem forekommer i Europa og 127 i Norge.
Middelsstore til ganske store, langstrakte vepser, svarte eller metallisk glinsende, ofte med lyse flekker på bakkroppen. Mange etterligner stikkvepser (Vespidae). Hodet er gjerne påfallende stort og bredt, mer eller mindre firkantet sett ovenfra, med store fasettøyne og korte antenner som ofte er langt tilspisset. Kroppen er langstrakt, parallellsidig og oftest noe flattrykt. Beina er nokså korte, bakkroppen langstrakt, festet til forkroppen med en markert "stilk" (petiolus).
Disse vepsene utvikler seg på dyr som moren har fanget, lammet med et stikk fra giftbrodden og slept ned i et hull hun har gravd ut i marken. Hun legger et egg på byttet før hun forsegler åpningen og flyr vekk. Noen arter kan fore larven med flere byttedyr. Byttedyr kan være for eksempel edderkopper, knelere, bladlus, sikader, teger, fluer, sommerfugler, bier, gresshopper og sirisser. De voksne vepsene besøker gjerne blomster.
Den kjente nederlandske etologen Nikolaas Tinbergen gjorde en kjent studie av arten biulv (Philanthus triangulum) i Nederland. Denne arten fanger flere bier som den stapper ned i hullet der den har lagt egg på én av dem. Tinbergen undersøkte hvordan vepsen finner tilbake til det lille hullet i et tilsynelatende ganske monotont sanddynelandskap. Han observerte at hunn-vepsen brukte litt tid i åpningen av hullet før hun fløy bort, og tilsynelatende så seg om. Mens vepsen var inne, la han en ring av småsteiner med sentrum i hullet. Når den hadde fløyet bort, flyttet han på steinene slik at hullet ble liggende utenfor ringen. Når vepsen kom tilbake, greide hun ikke å finne hullet (som var noen få centimeter borte) igjen, men lette frenetisk i sentrum av sirkelen av småsteiner. Tinbergen viste dermed at vepsen bruker trekk ved omgivelsene til å finne igjen reiret.
Crabronidene forekommer i alle verdensdeler bortsett fra Antarktis.
Denne oversikten har med de europeiske slekter.[1]
Crabronidae er en familie av solitære årevinger. Den blir plassert i gruppen Apoidea, som omfatter bier og gravevepser. Crabronidene ble tidligere slått sammen med graveveps-familiene Sphecidae og Ampulicidae, men man regner ikke i dag med at det er svært nært slektskap mellom disse. Disse vepsene er parasitoider, larvene utvikler seg på ulike insekter som moren har fanget og lammet med et stikk. Det er kjent 8732 arter fordelt på ca. 200 slekter, 675 av dem forekommer i Europa og 127 i Norge.
Crabronidae é uma grande família de insectos himenópteros da superfamília Apoidea que inclui a maioria das espécies que antes estavam incluídas na superfamília Sphecoidea, que já não existe. Contém 20 géneros e mais de 9 mil espécies. É possível que algumas das suas subfamílias adquiram o nível de família no futuro.
Variam em tamanho entre 6 e 20 mm. Algumas espécies são muito abundantes, sendo que muitas visitam flores.
Muitas espécies fazem os seus ninhos no solo, outras em caules ocos ou em túneis na madeira. As larvas são alimentadas com presas capturadas e trazidas ao ninho. O tipo de presa varia com a espécie; inclui afídios, escaravelhos, lepidópteros, cigarras, grilos, moscas, etc. Algumas espécies são cleptoparasitas, alimentando as suas larvas com presas que roubam de outros ninhos de vespas.
A família é subdividida nas seguintes subfamílias:[1]
Crabronidae é uma grande família de insectos himenópteros da superfamília Apoidea que inclui a maioria das espécies que antes estavam incluídas na superfamília Sphecoidea, que já não existe. Contém 20 géneros e mais de 9 mil espécies. É possível que algumas das suas subfamílias adquiram o nível de família no futuro.
Variam em tamanho entre 6 e 20 mm. Algumas espécies são muito abundantes, sendo que muitas visitam flores.
Muitas espécies fazem os seus ninhos no solo, outras em caules ocos ou em túneis na madeira. As larvas são alimentadas com presas capturadas e trazidas ao ninho. O tipo de presa varia com a espécie; inclui afídios, escaravelhos, lepidópteros, cigarras, grilos, moscas, etc. Algumas espécies são cleptoparasitas, alimentando as suas larvas com presas que roubam de outros ninhos de vespas.
Crabronidae är en stor familj rovsteklar med cirka 9000 arter.
De är medelstora till stora långsträckta steklar. De är svarta eller metallglänsande, ofta med ljusa eller gulaktiga fläckar på bakkroppen vilket gör dem getinglika. Huvudet är ofta påfallande stort och brett med en rektangulär profil sett ovanifrån.
Honan fångar bytesdjur, som oftast är andra insekter eller spindlar, som den förlamar med sin gadd. Hon gräver en bohåla i marken som hon drar ner bytet i och lägger ett eller ibland flera ägg på. Det förekommer även arter som är boparasiter, till exempel i släktet glattsteklar (Nysson). De vuxna steklarna lever ofta på nektar. Arterna i släktena Argogorytes och Gorytes luras av orkidéarten flugblomsters doft att försöka para sig med blommorna och därmed pollinera dem.
Många arter anlägger sina bon i aggregationer, inom vissa släkten (till exempel Bembix) kan 100-tals honor gräva ut sina bon tätt inpå varandra i solexponerade och sandiga marker. Alla arter i familjen gräver dock inte ut sina bon i marken, en del kan till exempel använda sig av ihåliga växtstjälkar. Alla lever inte heller i aggregationer. Sveriges största art, om man tar hänsyn både till vikt och storlek, är läppstekeln (Bembix rostrata). Denna spektakulära stekel, vid hastigt påseende lik en bålgeting, påträffas i kustnära, sandiga marker i södra delen av landet. Den beskrevs av Carl von Linné i samband med hans Gotländska resa (han placerade den då inom familjen Apidae). Arten är bland annat känd för de intressanta beteendestudier som gjorts genom åren. Dels av den svenske entomologen Gottfrid Adlerz, dels av nobelpristagaren Niko Tinbergen. Senare års studier redovisas i en översiktsartikel i Fauna & Flora 2006. En annan välkänd grävstekelart är bivargen (Philanthus triangulum). Den är illa sedd av biodlare eftersom den fångar honungsbin som föda åt sina larver.
Alla världsdelar utom Antarktis.
Familjen Crabronidae bildades då familjen Sphecidae splittrades i ett antal familjer. Systematiken är osäker och det är troligt att Crabronidae kommer att delas upp i flera familjer.
Släktskapet med närstående familjer visas i diagrammet nedan.
--+------------ Heterogynidae | +--+--------- Kackerlackesteklar (Ampulicidae) | +--+------ Sphecidae | +--+--- Crabronidae | +--- Bin (Anthophila eller Apiformes)
Wikimedia Commons har media som rör Crabronidae.
Crabronidae är en stor familj rovsteklar med cirka 9000 arter.
Вусики крабронід переважно короткі, прості очі є, складні очі здебільшого овальні; перед грудей не досягає основи крил, передні крила не складаються уздовж; стегна гладкі, гомілки і лапки з шипами; черевце стебельчате, звичайно з 7 виразними члениками; жало без зазубрин.
Всі представники родини ведуть одиночний спосіб життя. Самиці або виривають в землі або піску норки (що найчастіше), або будують гнізда, або, нарешті, кладуть яйця в гнізда інших видів. Рід Ampulex відкладає яйця в комах (в тарганів), в яких личинка і паразитує. Гнізда будуються іноді з землі або влаштовуються в дереві і перегороджується глиняними перегородками. Їжею для личинок служать різні комахи або їхні личинки, павуки, причому кожен вид дотримується певної здобичі (звичайно певного виду тварин). Порівняно рідко самиця просто вбиває здобич, відносить в гніздо і кладе в неї яйце, а потім від часу до часу приносить личинці нову їжу. Звичайно гнізда наповнюються паралізованими тваринами, яких оса привела в нерухомий стан, жалячи їх в нервові вузли.
Філогенічна кладограма створена Debevic et al, 2012 на основі молекулярного аналізу. Згідно цього дослідження виявлено, що краброніди є парафілетичною групою[1]
Apoidea"Heterogynaidae" (частина)
Crabroninae (підродина крабронід)
"Heterogynaidae" (частина)
Crabronidae là một họ ong bao gồm hầu hết các loài mà trước đây thuộc liên họ Tò vò (Sphecoidea). Họ này bao gồm khoảng 200 chi, và 9000 loài.
Bài viết liên quan đến Bộ Cánh màng này vẫn còn sơ khai. Bạn có thể giúp Wikipedia bằng cách mở rộng nội dung để bài được hoàn chỉnh hơn. Crabronidae là một họ ong bao gồm hầu hết các loài mà trước đây thuộc liên họ Tò vò (Sphecoidea). Họ này bao gồm khoảng 200 chi, và 9000 loài.
Песочные осы, или роющие осы, или краброниды[1][2][3] (лат. Crabronidae) — осы подотряда стебельчатобрюхие отряда перепончатокрылые насекомые. Включает около 200 родов и около 8800 видов[4]. Ранее входило в состав семейства Роющие осы Sphecidae (надсемейства Sphecoidea) в ранге подсемейства.
Гнездятся в земле. Охотятся на насекомых, которых убивают или парализуют, после чего переносят в гнездо, где кормят ими своих личинок. В некоторых трибах и подсемействах наблюдается пищевая специализация. Представители Pemphredoninae известны как «охотники на тлей». Большинство видов Gorytini охотятся на различных представителей отряда Hemiptera, особенно на Auchenorrhyncha. Филант (Philanthus) известен как «пчелиный волк». Триба Nyssonini включает виды-клептопаразиты.
Небольшие роющие осы длиной 5—20 мм. Усики обычно короткие. В трибе Heliocausini (эндемики Южной Америки) наблюдается необычный половой диморфизм. Их самцы крупнее самок (в отличие от большинства насекомых), с очень крупными глазами и с многочисленными и странными метасомальными модификациями.
Распространены по всему миру, главным образом в тропиках. В Европе около 600 видов (Болгария — 263, Великобритания — 124, Греция — 267, Испания — 390, Италия — 365, Норвегия — 100, Польша — 216, Франция — 400, Швейцария — 236). В Турции — 502 (включая 44 эндемика)[5][6][7][8][9]. В Иране — 315 видов, 56 родов и 6 подсемейств Crabronidae (включая 18 эндемика) (2 вида 2 родов Ampulicidae и 87 видов, 13 родов и 4 подсемейства Sphecidae)[10].
Кладограмма, основанная на молекулярно-филогенетическом исследовании Debevic et al, 2012, показывает, что пчёлы (Anthophila) эволюционировали из глубины внутри Crabronidae, которые представляются парафилетичными. Положение Heterogynaidae остаётся неясным[11] Небольшое подсемейство Mellininae не было включено в это исследование.
ApoideaHeterogynaidae (возможное размещение #1)
Crabroninae (часть «Crabronidae»)
Heterogynaidae (возможное размещение #2)
Anthophila (пчёлы)
Выделяют 7—8 подсемейств, около 200 родов и более 8000 видов.
Включая Dinetinae
80 родов и около 1800 видов
Включая Eremiaspheciinae (Eremiasphecium Kohl, 1897 и Laphyragogus Kohl, 1889). Наиболее разнообразное подсемейство крабронид, около 100 родов и более 4600 видов песчаных ос, включая крупнейшие роды Trypoxylon (более 600 видов), Tachysphex (>400), Liris (>300).
Известно около 20 видов из 2 родов
Известны как «охотники на тлей»
Около 1100 видов, 8 родов и 4 трибы
Пчелиный волк, или филант
Гнездование песочных ос стало причиной крупнейшей катастрофы самолета Boeing 757
Песочные осы, или роющие осы, или краброниды (лат. Crabronidae) — осы подотряда стебельчатобрюхие отряда перепончатокрылые насекомые. Включает около 200 родов и около 8800 видов. Ранее входило в состав семейства Роющие осы Sphecidae (надсемейства Sphecoidea) в ранге подсемейства.
.jpg)
