dcsimg

Cavia ( Occitan (post 1500) )

provided by wikipedia emerging languages

Lo genre Cavia compren 5 espècias de pòrcs d'Índia. Son de rosegaires qu'apartenon a la familha caviidae, sosfamilha dels Caviinae. Lo mai familièr es lo Cavia porcellus, o cobai comun anomenat tanben pòrc d'Índia, Pòrc marin ò Lapin de Barbariá. Aqueste genre dels cobais compren las espècias seguentas :

A la diferéncia de fòrça rosegaires coma las mirga, los rats o los esquiròls, los pòrcs d'Índia son pas gaire esportius perque, dins la natura, los cobais vivon dins de planas erbosas e ocupan una nicha ecologica semblabla a la de la vaca. Se desplaçan ensemble en pichons gropes (tropèls) e manjan d'èrba o de plantas quinas que sián que tròban per azard. An tendéncia a èsser puslèu actius dins la natura pendent l'alba e lo crepuscul, a las oras ont es pus dificil d'èsser reperat pels predators. Se son espaventats, pòdon córrer fòrt rapidament ! Los animals domestics an desvolopat un ritme diferent, e an de periòdes d'activitat mai longs seguits de periòdes de sòmi corts. L'activitat es aleatòriament repartida dins la jornada.

Referéncias

license
cc-by-sa-3.0
copyright
Wikipedia authors and editors

Cavia: Brief Summary ( Occitan (post 1500) )

provided by wikipedia emerging languages

Lo genre Cavia compren 5 espècias de pòrcs d'Índia. Son de rosegaires qu'apartenon a la familha caviidae, sosfamilha dels Caviinae. Lo mai familièr es lo Cavia porcellus, o cobai comun anomenat tanben pòrc d'Índia, Pòrc marin ò Lapin de Barbariá. Aqueste genre dels cobais compren las espècias seguentas :

Cavia aperea Erxleben, 1777 Cavia fulgida Wagler, 1831 Cavia magna Ximinez, 1980 Cavia porcellus Linnaeus, 1758. Cobai comun o Pòrc d'Índia domestic Cavia tschudii Fitzinger, 1857

A la diferéncia de fòrça rosegaires coma las mirga, los rats o los esquiròls, los pòrcs d'Índia son pas gaire esportius perque, dins la natura, los cobais vivon dins de planas erbosas e ocupan una nicha ecologica semblabla a la de la vaca. Se desplaçan ensemble en pichons gropes (tropèls) e manjan d'èrba o de plantas quinas que sián que tròban per azard. An tendéncia a èsser puslèu actius dins la natura pendent l'alba e lo crepuscul, a las oras ont es pus dificil d'èsser reperat pels predators. Se son espaventats, pòdon córrer fòrt rapidament ! Los animals domestics an desvolopat un ritme diferent, e an de periòdes d'activitat mai longs seguits de periòdes de sòmi corts. L'activitat es aleatòriament repartida dins la jornada.

license
cc-by-sa-3.0
copyright
Wikipedia authors and editors