Les sangoneres o sangonelles són anèl·lids que formen la subclasse dels hirudinis (Hirudinea). Hi ha sangoneres d'aigua dolça, terrestres i marines. Com els oligoquets, comparteixen la presència de cliteli. Com els cucs de terra, les sangoneres són hermafrodites. Algunes, però no totes, sangoneres són hematòfagues.
La sangonera medicinal europea, Hirudo medicinalis, i alguns congèneres, així com algunes altres espècies, s'han utilitzat per a sagnies durant segles, encara que la majoria de sangoneres no s'alimenten de sang humana, sinó que depreden petits invertebrats, que es mengen sencers.
Les sangoneres hematòfagues ataquen els seus hostes i s'hi queden adherides fins que s'omplen, en aquest punt es desprenen per tal de digerir. El cos d'una sangonera està constituït per 34 segments. Totes les sangoneres tenen un succionador anterior (oral) format pels sis primers fragments del cos, que s'utilitza per a enganxar-se a un hoste per a alimentar-se, i també per a alliberar un anestèsic per a evitar que l'hoste noti la sangonera. Utilitzen una combinació de moc i succió (ocasionada per músculs concèntrics en aquests sis segments) per a mantenir-se subjectes i secretar un enzim anti-coagulant, hirudina, al torrent sanguini de l'hoste.
Algunes espècies tenen cura dels petits, mentre proveeixen menjar, transport i protecció, cosa que és un comportament poc comú entre els anèl·lids.
Aquests petits animals són anèl·lids que generalment viuen en hàbitats aquàtics com rius, llacs i aiguamolls, encara que hi ha sangoneres que viuen en hàbitats terrestres.
Algunes espècies, sobretot les més conegudes, s'enganxen a la pell d'un animal i s'alimenten xuclant-ne la sang, però la majoria s'alimenten de petits invertebrats sencers. En xuclar la sang, les sangoneres alliberen una substància coagulant i anestesiant que evita les hemorràgies, evitant així que la víctima la detecti.
Antigament, els metges feien servir sangoneres medicinals per tal d'extreure sang als seus pacients.
Les sangoneres o sangonelles són anèl·lids que formen la subclasse dels hirudinis (Hirudinea). Hi ha sangoneres d'aigua dolça, terrestres i marines. Com els oligoquets, comparteixen la presència de cliteli. Com els cucs de terra, les sangoneres són hermafrodites. Algunes, però no totes, sangoneres són hematòfagues.
La sangonera medicinal europea, Hirudo medicinalis, i alguns congèneres, així com algunes altres espècies, s'han utilitzat per a sagnies durant segles, encara que la majoria de sangoneres no s'alimenten de sang humana, sinó que depreden petits invertebrats, que es mengen sencers.
Les sangoneres hematòfagues ataquen els seus hostes i s'hi queden adherides fins que s'omplen, en aquest punt es desprenen per tal de digerir. El cos d'una sangonera està constituït per 34 segments. Totes les sangoneres tenen un succionador anterior (oral) format pels sis primers fragments del cos, que s'utilitza per a enganxar-se a un hoste per a alimentar-se, i també per a alliberar un anestèsic per a evitar que l'hoste noti la sangonera. Utilitzen una combinació de moc i succió (ocasionada per músculs concèntrics en aquests sis segments) per a mantenir-se subjectes i secretar un enzim anti-coagulant, hirudina, al torrent sanguini de l'hoste.
Algunes espècies tenen cura dels petits, mentre proveeixen menjar, transport i protecció, cosa que és un comportament poc comú entre els anèl·lids.
