Els calaus són un grup d'ocells caracteritzats pel seu bec llarg i corbat cap avall. Algunes vegades presenten un casc sobre la mandíbula superior. Tot sovint, el bec està brillantment acolorit. Bona part d'aquests ocells estan amenaçats. Tant el nom científic com l'equivalent en llengües com ara l'anglès "hornbill" ('bec de banya'), fan esment a la forma del bec, ja que "buceros" significa 'corn de vaca' en grec.
Els calaus són els únics ocells que tenen les dues primeres vèrtebres cervicals fusionades (l'atles i l'axis), probablement per dotar-los d'una plataforma més estable que pugui aguantar el seu gran bec. Constitueixen la família dels buceròtids (Bucerotidae), que està formada per 13 gèneres i 59 espècies, si no s'inclouen els calaus terrestres.
3
Habiten l'Àfrica subsahariana i el sud-est asiàtic. Freqüenten sobretot els boscos i altres zones forestals, així com la sabana.
Els buceròtids estaven tradicionalment situats en l'ordre dels coraciformes i classificats en dues subfamílies. Els estudis d'hibridació d'ADN van demostrar, segons Sibley & Monroe, que aquesta família devia ser situada en el seu propi ordre dels bucerotiformes, i que les subfamílies devien ser considerades famílies separades.[1]
Els calaus són un grup d'ocells caracteritzats pel seu bec llarg i corbat cap avall. Algunes vegades presenten un casc sobre la mandíbula superior. Tot sovint, el bec està brillantment acolorit. Bona part d'aquests ocells estan amenaçats. Tant el nom científic com l'equivalent en llengües com ara l'anglès "hornbill" ('bec de banya'), fan esment a la forma del bec, ja que "buceros" significa 'corn de vaca' en grec.
Els calaus són els únics ocells que tenen les dues primeres vèrtebres cervicals fusionades (l'atles i l'axis), probablement per dotar-los d'una plataforma més estable que pugui aguantar el seu gran bec. Constitueixen la família dels buceròtids (Bucerotidae), que està formada per 13 gèneres i 59 espècies, si no s'inclouen els calaus terrestres.
