Els nimfàlids (Nymphalidae) componen una família de lepidòpters ropalòcers que consta d'unes 6.000 espècies de distribució cosmopolita. Normalment són papallones de mida mitjana a grossa. Es distingeixen dels altres ropalòcers pel fet de tenir només dos parells de potes funcionals, mentre que el primer parell està atrofiat i no té cap funció locomotora.[1][2]
L'envengadura alar de l'imago oscil·la entre els 25 i 200 mm generalment. Acostumen a tenir un vol poderós i ràpid, complementant-lo amb moments de planeig.[3] Predominen els colors càlids, sobretot els marronosos i vermellosos (excepte el gènere Melanargia, que són blanques i negres). El dimorfisme sexual acostuma a ser inexistent.[1] Moltes espècies presenten ocels, alguns tan vistosos com els del paó de dia (Inachis io), estructures que tendeixen a desviar de les parts vitals de l'organisme els atacs d'aus i rèptils.[4]
Moltes erugues són espinoses mentre que les dels satirins estan recoberts d'una fina i curta pilositat. La majoria de pupes es caracteritzen per restar penjades a l'aire per l'abdomen, a les tiges de plantes, amb freqüència sobre gramínies altes, al revers de les fulles o fins i tot a les pedres;[4] d'altres reposen semienterrades al sòl.[1]
Són atretes habitualment per flors de jardins i en alguns casos per matèries àcides en descomposició. Algunes espècies com Danaus plexippus o Vanessa cardui, són migradores i arriben a fer fins a uns 1.000 quilòmetres, en l'últim cas.[3] Espècies com Hipparchia semele, després de la còpula els mascles col·loquen un "tap" (sphragis) a les femelles perquè no puguin aparellar-se amb altres mascles.[1] Moltes hibernen com a adult, mentre que els satirins ho fan com a larva.[4]
Les erugues dels satirins s'alimenten exclusivament de gramínies i la majoria ho fan durant la nit.[4]
PDF). Molecular Phylogenetics and Evolution. Gisella Caccone & Giacomo Bernardi, 28, 3, 2003, pàg. 473–484. DOI: 10.1016/S1055-7903(03)00052-6. PMID: 12927132. 
Els nimfàlids (Nymphalidae) componen una família de lepidòpters ropalòcers que consta d'unes 6.000 espècies de distribució cosmopolita. Normalment són papallones de mida mitjana a grossa. Es distingeixen dels altres ropalòcers pel fet de tenir només dos parells de potes funcionals, mentre que el primer parell està atrofiat i no té cap funció locomotora.
