Lo gat salvatge[4] o gat fèr (Felis silvestris) es una espècia de felins del genre Felis present dins diferents tipes d'abitats. Son airal d’espandiment se situís en Euròpa, Asia occidentala e Africa. Es de talha mejana a pichona, son aspècte es variablq segon las sosespècias, mai sovent son pèl es brun amb de raias negras.
En 2007, un estudi mermèt lo nombre de sas sosespècias a sièis, que la mai comuna es lo cat domestic, alara que passa vint avant[5].
Lo gat salvatge aparten al genre Felis. Parteja un aujòl comun amb los quatre autres felins de son clade: lo Gat de la jungle, lo Gat de pés negres, lo Gat dels sables e lo Gat domestic. D’òbras realizadas sus l'ADN en 2006 e 2007, realizadas suls cromosòmas sexuals e l'ADN mitocondrial de totas las espècias de felins, conjugats a de recercas paleontologicas, revelèron que la linhada del genre Felis desvièt d’aquesta dels genres Otocolobus e Prionailurus fa 6,9 Ma e que lor aujòl comun datariá de fa 3,4 Ma, al Pliocèn, dins los desèrts e los boscs denses del bacin mediterranèu[6].
Arbre filogenetic del genre Felis:
La taxinomia d’aquesta espècia demora fòrça discutida: per exemple, segon los autors, lo Gat domestic e lo Gat de Biet pòdon prene l’estatut de sosespècias de Felis silvestris o d'espècias separadas. L'espècia Felis silvestris pòt atal regropar fins a un vintenat de sosespècias[7],[5], alara que d'autres autors reconeisson pas que dos sosespècias salvatjas (Felis silvestris silvestris e Felis silvestris lybica)[8]. Pasmens, un estudi menada en 2007 fa lo regropament d’aquestas multiplas divisions en sièis sosespècias plan destriadas[3], ara reconegudas per diferentas referéncias scientificas coma l'UICN o NCBI :
L’estatut d’unas sosespècias es pasmens encara debatut, coma Felis silvestris bieti que d’estudis complementàrias (geneticas per exemple) devon èsser realizada. Se considèra tanben que Felis silvestris lybica es monofiletic amb Felis silvestris catus.
Lo gat domestic es plan sovent destriat, benlèu que s'agís pas d'una sosespècia naturala, mas de fenomèns d'ibridacion, introgression e pollucion genetica son de considerar.
Se los gats domestics presentant una granda diversitat d'aspèctes e de colors, los gats salvatges son bruns amb de raias negras.
Mesuran de 50 à 80 centimètres de long, e pèsan de 3 à 6 quilogramas.
La sosespècia africana ten a èsser mai pichona e de pèls mai clar.
Lo gat silvèstre es retirat ont lo bosc mermèt e sovent tornèt constituir sas populacions amb la reboscatge[9]. Pasmens agrada de boscs non omogenèus. Los estudis telemetrics mostrèron que son luòc de caça mai frequent es la clarièra o la talvèra dels boscs. Caça de pichons mamifèrs, d’ausèls e d'autres aminals de talha vesina[9].
Ocupava autrescòps benlèu tota l'Euòpa, mas son airal de distribucion en Euròpa mermèt e es desjoncha[9].
« L'espècia sembla aver estat pro largament despartida depuèi l’Olocèn fins a l’Edat Mejana ont sas populacions comencèron a clinar (Say et al., 2011). ». Manquèt de desaparéisser al sègle XX, puèi la corba de sas populacions lentament tornèt pojar[9].
En 2012, segon lo Musèu d'istòria naturala de París, sa preséncia es establida de bias segur dins 44 departaments mas dins 9 d’aquestes, es rarissim (Léger et al., 2008). Es mens rare dins las Vosges e lo Jura[9].
En mai de Corsega (Arrighi & Salotti, 1988), en 2012 es present dins dos airals disjonch: dins lo grand quart nòrd-èst del país, e dins la zona pirenenca (ont es regularament e significativament observat que dins los pemonts e fins a 1 700-1 800 mètres d'altitud) ; la mèsma populacion contunha mai al sud en Espanha e Portugal)[9].
Un rèste de populacion sembla viure dins lo Var (Esterèu (ZNIEFF 83189100 de la region Provence-Aups-Còsta d'Azur)[9].
Lo gat salvatge o gat fèr (Felis silvestris) es una espècia de felins del genre Felis present dins diferents tipes d'abitats. Son airal d’espandiment se situís en Euròpa, Asia occidentala e Africa. Es de talha mejana a pichona, son aspècte es variablq segon las sosespècias, mai sovent son pèl es brun amb de raias negras.
En 2007, un estudi mermèt lo nombre de sas sosespècias a sièis, que la mai comuna es lo cat domestic, alara que passa vint avant.